El projecte 1:1… Anem encaminats?

Aquests dies a la XTEC veig dos enllaços que m’indiquen que alguna cosa està passant, un enllaç m’esperança, l’altra… tot i que li veig moltes avantatges m’espanta. M’explicaré millor:

L’enllaç que m’omple d’esperança és Pla TAC de centre, tot i que encara és un document de treball hi veig unes línies molt clares de per on podem (i hem) d’anar.

Un dels fragments que he llegit em fan replantejar algunes de les idees de l’altra enllaç, Continguts digitals i ordinadors 1:1:

"L’escola del segle XXI no pot obviar que els seus alumnes són nadius digitals que utilitzen correntment la tecnologia per a l’oci i la comunicació però que han de ser guiats en l’adquisició de la competència digital en sentit ampli i en l’adquisició de coneixement. L’Escola Digital no és
únicament un centre educatiu on molts dels continguts es vehiculen a través de la tecnologia sinó que és una escola que facilita un aprenentatge més autònom i personalitzat de l’alumnat i que requereix també diferents rols del professorat. Això comporta, en molts casos, canvis significatius en l’organització i la metodologia.
Ens estaríem equivocant si creguéssim que pel sol fet d’incorporar tecnologies a l’escola es produeix innovació i canvi metodològic.
"

Crec que el document del Pla TAC apunta a que el més important és el canvi metodològic que hem de fer incorporant les TIC, en canvi a l’enllaç Continguts digitals i ordinadors 1:1 llegeixo:

"El llibre de text digital, en el format dels disponibles comercialment,
no representa cap discontinuïtat amb respecte a la metodologia
utilitzada avui per la majoria dels docents i alhora proporciona moltes
eines per innovar.
"

És evident que la frase que em preocupa no és la que fa referència a la innovació si no a la que afirma que no hi ha discontinuïtat amb la metodologia utilitzada fins ara. I és que em fa por que es pugui arribar a la conclusió que el fet que cada alumne tingui un portàtil representi cap innovació.

I tinc una gran pregunta al cap: Els llibres digitals substituiran la frase "Obriu el llibre per la pàgina 23 i copieu els exercicis" per "Obriu el pdf, és a dir el llibre digital, per la pàgina 23 i feu els exercicis"? És a dir… continuarà tot igual?

El Pla TAC apunta canvis metodològics i organitzatius, i no sé si el projecte 1:1 els recull, clarament el pla TAC diu que hi ha d’haver una relació de les TAC i el Projete educatiu de centre (quants centres hi ha que en el projecte educatiu no apareix la paraula TAC ni TIC????), parla també i dona pistes de metodologies i maneres de fer (projectes telematics, webquest….)… en canvi en el projecte 1:1 veig una intenció molt clara:

"Proporcionar la gratuïtat del llibre de text a Catalunya basada en la
utilització del format digital i el model 1:1 (1 alumne – 1 ordinador)
"… vol dir això que a partir que els alumnes tinguin ordinadors abandonem el debat de "llibres de text si-llibres de text no"?

Ja veieu, tinc molts dubtes i algunes pors, però m’agafo a una frase que he llegit en el document del Pla TAC:

"Convé que la visió sigui formulada a través d’un procés de reflexió entre tot el professorat del centre i, si és possible, de la comunitat educativa. És molt important que hi hagi informació, discussió i diàleg en el si del claustre. Per tal que això es pugui produir de forma coherent,
és molt recomanable que inicialment hi hagi una formació de tot el claustre conjuntament (o, si no és possible) del major nombre de professorat. Això farà que aquesta visió es vagi formant de forma gradual i sigui compartida per tothom. En definitiva, la visió és la imatge compartida sobre el què volen que sigui el centre pel que fa a les TAC en el futur."

Iniciem doncs el debat que se’ns proposa des del Departament d’educació i comencem a definir com volem les nostres escoles del futur. Cal fer-ho, segur que entre tots i totes podem construir l’escola digital que tan desitgem.

9 comentaris a “El projecte 1:1… Anem encaminats?

  1. Què bo, Anna.
    Així com quedem?
    Escola s.XXI= canvis organitzatius i metodològics?.
    O
    Llibres digitals= no hi ha discontinuïtat metodològica?
    Si no hi ha discontinuïtat metodològica no hi ha competències.

  2. Estic d’acord amb el que dius al teu blog, Anna, però només en part.
    Que potser en el futur no gaire llunyà desapareixeran els llibres i les editorials i només hi haurà objectes intel·ligents d’aprenentatge fets per productors de continguts free-lance? potser … També pot ésser que el concepte d’editorial com el entenem avui canviï radicalment i siguin simplement unes oficines de certificació de qualitat …
    Avui però, la gran majoria del professorat vol poder fer la feina agafant continguts de qualitat més o menys garantida, i no haver de generar-ne ells mateixos, perquè no tenen temps, no tenen ganes o no en saben, i no veig que això sigui especialment criticable. La tasca del docent en el seu dia a dia ja és prou complicada per a demanar-li segons què.
    Hipotecar l’evolució de l’ensenyament a Catalunya perquè tenim un 95% de docents del tipus anterior (o més) i no voler avançar perquè el camí pel que hem d’avançar no ens agrada estèticament, penso que és erroni. Per aquesta raó s’ha posat en marxa el nostre projecte.
    El que intentem és molt concret i molt senzill, és fer possible que cada noi i cada noia tingui un ordinador (perquè se’l compri, a poder ésser amb l’ajuda d’alguna institució propera, o qualsevol alternativa que els sembli bé) i comenci fent servir uns “llibres” que siguin prou senzills de fer anar perquè qualsevol docent es pugui atrevir a utilitzar-los. I que a més a més, això costi menys diners a les famílies que el que paguen ara.
    Com m’agrada dir fent servir un símil del món del caiac al que en soc afeccionat, fer que tothom sigui capaç de sortir de la platja i passar els rompents.
    Un cop al mar, l’horitzó és infinit 🙂

  3. Hola Xavier.
    Suposo que el problema principal és el desconeixement. Desconeixement pel que fa a l’educació del nostre país vull dir, suposo que no vens del món de l’ensenyament, oi?
    Intentaré respondre al que dius per mirar de col.laborar amb tu, i així, poder obrir noves mires al plantejament del projecte que proposes.
    D’entrada crec que hi ha una confusió, i suposo que és veure la part “mercantilista” de l’ensenyament. Quan dius “productors de continguts free-lance”… el professorat que fa continguts no ho fa en concepte “free-lance”, ho fa perquè prepara feina per als seus alumnes i si el penja a internet és perquè altres ho aprofitin, per tant, res de “free-lance”.
    Parles del professorat com si la immensa majoria no preparés mai feina pels seus alumnes….crec que no és una bona radiografia de la realitat la que fas. També afirmes que el material que fan els mestres és de més baixa qualitat que el que fan les editorials. Qui coneix el món de l’educació sap que hi ha una llarga experiència de professionals de l’ensenyament i experts que elaboren diversos materials…. el projecte 1:1 es podria basar en aquesta experiència.
    També parles de valoracions del projecte a partir de “gustos estètics”… sincerament no entenc el que dius.
    Que els nanos puguin tenir cadascú un ordinador em sembla fantàstic, però caldria especificar vàries coses:
    1- El sistema operatiu i el programari. Es pot plantejar un projecte on el programari lliure sigui la base, això no es contradiu amb la idea que cada alumne tingui un ordinador, tot el contrari, afavoriria l’accés a la tecnologia per tothom, no només per aquells que s’ho puguin permetre.
    2- Ha d’anar unit el  tenir un ordinador a tenir un llibre digitalitzat??? Els pares i mares s’hauran de gastar els diners en un ordinador més els llibres digitalitzats? Sincerament crec que hem de canviar el concepte del que és el llibre de text, per què ha de ser un llibre individual i no col.lectiu i de consulta? Per tenir un llibre de text…. millor tenir-ho en el format tradicional, si no acabarem enviant els alumnes a l’oculista per les dificultats que pot representar el poder llegir en pantalla petita (perquè el projecte 1:1 planteja que es faci servir el “llibre de text” de la mateixa manera, com a única guia i única activitat).
    3- He defensat sempre que la tecnologia arribi a tothom i he lluitat amb escreix contra la fractura digital, coneixes l’experiència de Ravalnet? Òmnia? TEB? Drassanes?…. Un projecte que vagi encaminat a que cada alumne tingui el seu portàtil és molt bo però mai serà meravellós si no contempla que hi ha una quantitat molt important de la població ( i més ara en temps de crisi!) que no pot arribar a comprar aquesta tecnologia. El projecte es basa massa en una part comercial i deixa de banda a qui viu en situacions precàries. Serà el projecte 1:1 una font de discriminació entre centres de primera i centres de segona? Hem d’intentar que un projecte d’aquesta mena arribi a tothom, garanteixi la igualtat d’oportunitats i asseguri qualitat per tothom.
    Fas servir un símil del món del caiac 🙂 a mi el mar m’encanta, i m’encanta justament per la immensitat que representa… no entenc com, un projecte que podria ser immens l’hem d’etiquetar i emmarcar obligatòriament dins el món editorial.
    Xavier, val la pena donar-li voltes a les propostes, i a partir del projecte que presentes cal fer un debat que ens ajudi a clarificar quines són les línies a seguir i de futur, més que res per no hipotecar idees que, podent ser grans, poden acabar empetitint-se.
    Pots comptar amb un grapat de mestres amb experiència que poden donar idees i fer bones propostes, allà on hi hagi bona feina segur que em trobaràs.

  4. Hola Xavier,
    Per què només tenen projectes similars països com Líbia, Argentina, Indonèsia, Índia, Vietnam, Brasil, Xile, Xina, Nigèria, Filipines, Turquia…. Portugal i ara Espanya? No és estrany? Què me’n dius dels problemes que han tingut a Corea del Sud? I a Portugal?
    Per què no s’ha fet a França per posar un cas? és una casualitat que a França treballin competències des del 1997 i aquí (i a Portugal) hagin plogut del cel i de cop?.
    Diràs, és que les competències no es treballen amb els llibres digitals?. Nosaltres creiem que no, si el llibre digital és el CENTRE de l´acció docent i no un COMPLEMENT. Per què?.
    # Perquè per ser competents els mestres i els nens han de saber navegar més enllà dels rompents de la platja (=llibres) sense perdre’s. Saber cercar, mesclar, organtizar informació i crear productes propis en diferents formats, entre ells l’audiovisual.
    # Els mestres han de saber formular preguntes i contextualitzar-les (no als llibres, sinó al món real, a la societat). Com diu el Carles Monereo: han d’entendre un telediari.
    # Han de saber transformar els continguts en tasques.
    # Les seqüències didàctiques no poden consistir en CONTINGUTS-EXERCICIS-EXAMEN, sinó en PROBLEMES-PLANIFICACIÓ-RECERCA-TRANSFORMACIÓ-APLICACIÓ.
    # Perquè avaluar no és posar creus, ni que siguin digitals, sinó ensenyar a l’alumne a autoregular-se.
    # Perquè han de saber aplicar el treball cooperatiu, les Webquests, les caceres, els projectes, l´ABP….
    O les competències eren només una formalitat?. Tot això no es pot fer NOMÉS amb els llibres digitals. No demanem eliminar-los, sinó que siguin un recurs més. No demanem que TOTS els mestres produeixin materials, sinó que es fomenti i es difongui el que s´ha fet.
    El que demanem només és que es respecti la legislació en metodologia competencial, que es prengui seriosament, que no torni passar com amb la LOGSE, i que es gastin més diners en formació que en contractes de llicències privades….com a què deu haver costat la cosa? algú ho sap?
    Feim un paperot, Xavier. (Has llegit The shame in Spain?). Catalunya, que podria ser un referent està a punt de naufragar.
    Però aquí tenim una fortalesa, el diàleg, com demostres amb la teva carta… per açò escrivim i esperem resposta……continuem-lo!!!!

  5. Aquest debat el trobo molt i molt interessant sobretot perquè, si tots junts ens posem a parlar i a pensar com podem millorar l’Educació del nostre país i seguidament actuem en conseqüència, ja tenim un pas de gegant fet perquè aquesta millori.
    En Xavier parla de “continguts de qualitat més o menys garantida”, i tant si tot el que fa referència a l’educació ha de ser de qualitat (no més o menys garantida) jo m’atreviria a dir…garantida del tot. La qualitat dels continguts és molt important però aquests han d’estar a més adequats i adaptats als diferents nivells de capacitats i de coneixements de l’alumnat.
    La meva pregunta és… i això, només ho garanteix el format llibre digital? Si creiem que si, ens oblidem de totes les possibilitats que ofereix Internet, i ens oblidem de la diversitat de l’alumnat i la diversitat de maneres d’aprendre que existeixen.
    Però és clar, com diu l’Anna: “s’ha de ser mestre per conèixer-ho”.
    Fent un símil amb la immensitat del mar…crec que el que Internet pot oferir a nivell educatiu és molt més que la possibilitat d’accedir als llibres digitals. Amb les eines 2.0 se’ns obre un horitzó de possibilitats i de maneres diverses de treballar amb i per als alumnes. És fa possible el coneixement compartit, el que l’alumne sigui realment el protagonista del seu aprenentatge i permet poder realment atendre la diversitat de l’alumnat.
    Si l’objectiu -tal com diu el Xavier- és sortir de la platja i passar els rompents, no ens podem quedar només amb els llibres digitals. Hem de ser capaços de crear una xarxa tan forta de recursos digitals de tot tipus que permeti replantejar metodologies i diversificar formes d’aprenentatge.
    A més, qualsevol projecte educatiu que es dugui a terme ha d’atendre la diversitat de l’alumnat, ha d’arribar a tot l’alumnat i ha de garantir la igualtat d’oportunitats per a tothom.
    Val la pena pensar conjuntament per poder millorar aquest projecte i d’aquesta manera millorar l’ensenyament. Segur que si hi pensem plegats  es pot generar un projecte molt potent.

  6. Benvolgudes,
    no voldria entrar en el tema amb un llarg comentari: només apuntar que em sembla molt necessària una reflexió seriosa i profunda sobre aquest tema. Naturalment amb transparència i honestedat per totes les parts i amb l’aportació de tot el capital de coneixements que molts mestres i decents teniu/tenen.
    Més enllà de la mateixa proposta, la forma d’abordar el tema està impedint que, entre tots, millorem el projecte. Anna, comparteixo totalment la teva conclusió. Quina llàstima, oi? tantes coses que sabem entre tots i que poc que les compartim…
    Una abraçada ben forta!
    Boris

  7. Hola Boris.
    No sé pas com es deu estar portant el tema, això suposo que ho saps tu que estàs en el Departament.
    Jo només et puc dir que des del peu del canó, és a dir, des de les aules, associacions de mestres, claustres… i des de la transparència i total honestedat 🙂 som unes quantes i uns quants que ens atrevim a dir el que pensem en veu alta, que resumint seria:
    Estem en contra que l’alumnat tingui un ordinador? Noooooooo
    Estem en contra del llibre de text sigui digital o no? De per si… Noooooooo, estem en contra que només hi hagi llibre i més llibre i nomes llibre.
    Estem en contra d’un projecte com el 1:1? D’entrada Noooooooo Però si, que es lligui el tema ordinador+llibre digital OBLIGATÒRIAMENT.
    Com que creiem que una altra escola és possible per això parlem, opinem, proposem (sempre per SUMAR) les nostres idees.
    Espero haver-te aclarit que des del peu del canó s’està abordant el tema amb total transparència i honestedat, i espero que t’hi sumis tu també aportant, des de la transparència i honestedat, les teves propostes i que des del teu peu del canó, el Departament, facis el possible per millorar aquest projecte.
    Gràcies per la teva aportació.

  8. Hola Anna,
    Faig un comentari al teu post, amb la senzilla pretensió de donar-te suport.
    Jo aquests dies en parlo a tots els meus cursos…
    http://www.tressisens.net/digita/digi.htm
    i torno a passar el conegut vídeo…http://www.youtube.com/watch?v=IJY-NIhdw_4
    Tal com diu en Jordi …
    Si la “escuela 2.0″ es hacerles comprar a los padres ordenadores portátiles para sus hijos a 10 € al mes (con Windows Vista), poner en todos los centros una wifi como las que ahora hay en algunos, escanear los libros y mantenerlos en un servidor de la editorial a trocitos para que nadie se los baje y los distribuya gratis por la red y poner una pizarra digital para proyectar el PowerPoint que le da la editorial al profesor sobre el tema 8… conmigo que no cuenten.
    Ànims Anna…xerrarem!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *