Arxiu de la categoria: ESO

L’alumnat de segon d’ESO visita la depuradora

El professorat de la matèria de Física i Química de segon d’ESO ha organitzat una visita a l’estació depuradora d’aigües residuals d’Amposta. En dos torns, els dies 11 i 13 de desembre, l’alumnat ha anant caminant a la depuradora des de l’Institut per la via verda. Allí els han explicat els processos de depuració de les aigües i han pogut observar les distintes parts que duen a terme cadascun dels tractaments que rep l’aigua abans de tornar a ser abocada al riu.

Premis de la Setmana de la Ciència 2024

Durant la Setmana de la Ciència s’han dut a terme diverses activitats per iniciativa del professorat de Ciències: pòsters científics, podcasts, monòlegs científics…, algunes de les quals han estat mereixedores de premi: un diploma, un xec per a adquirir material escolar i un estoig. L’alumnat guardonat en l’edició d’enguany ha estat el següent:

  • A primer d’ESO: Rihanna Franch Piñol, Berta González Escrivà i Julieta Verdiell Verdiell del grup A; Joan Antó Martínez, Laia Fabra Royo i Nil Ortí Saban del grup B; Ainoa Daria Furtuna Stan, Paula Giménez Miró i Laura Hidalgo Castell del grup C i Wiame Marjaoui, Adam Maureso Bezza, Isaac Redó Moreno i Asier Tomàs Guillen del grup D.
  • A segon d’ESO: Marc Fabregat Fumadó, Eric Martínez Benito, Hugo Ramos Pitarch i  Pedro Juan Salvador Herrero del grup C i Maite Arnau Vidal, Arnau Martin Verge, Ainhoa Mateos Bonet, Ariadna Miralles Ibáñez, Rayyan Ouzakar, Mariona Oviedo Añó i Eduard Darius Trofin del grup D.
  • A tercer d’ESO: Joana López Rovira del grup A i Idoia Jornet Roé, Júlia Miró Garcia i Olga Fatou Ndiaye Pérez del grup B.
  • A quart d’ESO: Sara Caballé Fandos i Mar Casanova Franch, del grup A.

Enhorabona a totes les persones guardonades!

Conferència sobre riscos geològics


El dijous dia 14 de novembre, amb motiu de la Setmana de la Ciència, l’enginyer geòleg Joaquim Roset ens ha visitat per parlar-nos dels riscos geològics del nostre entorn. Aquesta xerrada ha estat adreçada a l’alumnat de tercer d’ESO i primer de Batxillerat de Geologia i Ciències Ambientals, els quals han pogut conèixer millor quins són els principals riscos als quals estem exposats: inundacions, esllavissades, caigudes de blocs, col·lapses i esfondraments, entre d’altres, i quines són les mesures preventives.

L’objectiu principal de la sessió ha estat conscienciar-nos de la magnitud que poden tenir aquests riscos i les seves afectacions, posant d’exemple les greus inundacions del País Valencià de fa unes setmanes. Ha mostrat algunes imatges amb foto aèria de la cartografia de les zones inundables i hem pogut observar la gran quantitat d’edificis que s’han construït en aquestes zones així com la manca de mesures preventives en els barrancs adjacents, fets que han causat aquesta gran catàstrofe.

Per finalitzar, el tècnic ha fet palesa la importància de l’ordenació del territori, la senyalització i les actuacions in situ de les zones avaluades, com a mesures principals per salvar vides.

El crebalòs i d’altres grans ocells dels Ports

Les Terres de l’Ebre es troben en un entorn natural privilegiat, entre dos parcs naturals de primer ordre: el Parc Natural del Delta de l’Ebre i el Parc Natural dels Ports. Entre les espècies que podem trobar a aquest últim, destaquen les aus rapinyaires. N’hi ha de grans i de petites, de diürnes i de nocturnes, de caçadores i de carronyaires. Dintre d’aquest últim grup, la conferència s’ha centrat en els voltors.

Als Ports es poden veure voltors comuns i aufranys. Ja no hi ha voltors negres i de crebalosos se’n poden tornar a veure, un segle després de la seua extinció als Ports, gràcies a un ambiciós programa de reintroducció que es va engegar al País Valencià i al qual s’han unit altres administracions en un esforç comú per protegir aquesta espècie. En una xerrada plena de detalls i anècdotes d’aquestes increïbles criatures, que ha passat per totes les aules de primer d’ESO, Víctor Reverté, enginyer agrònom i comunicador ambiental del Parc Natural dels Ports, ha mantingut l’interès i ha promogut la participació de l’alumnat.

Aquesta activitat, que forma part de la programació per la Setmana de la Ciència del Departament de Ciències Naturals, és l’avantsala de la sortida de camp que l’alumnat de primer d’ESO realitzarà a La Sénia durant la tercera avaluació a la matèria de Biologia i Geologia.

 

Activitat de camp al Parc Natural dels Ports

El dia 26 d’abril l’alumnat de primer d’ESO de l’Institut ha viscut una jornada en la natura al Parc Natural dels Ports. Acompanyats pels educadors d’Arabogues, han conegut de prop la riquesa biològica i geològica d’aquest entorn privilegiat.

Durant la sortida, l’alumnat ha explorat la fauna i la flora locals, descobrint la diversitat d’espècies que habita aquesta àrea protegida. Amb l’ajuda dels educadors, han aprés sobre les adaptacions dels éssers vius a aquest entorn particular i la importància de conservar-los. A més, han aprofundit en el coneixement de la geologia de la llera del riu Sénia, la quan cosa els ha ajudat a comprendre millor la formació i evolució del paisatge. No obstant això, els educadors han fet especial èmfasi en el preocupant estat del riu a causa de l’escassetat d’aigua, fent conscient l’alumnat de la fragilitat dels ecosistemes i la necessitat de preservar-los.

La meteorologia ha estat una aliada perfecta durant tota l’activitat, ja que malgrat començar amb un matí assolellat, a mesura que avançava el dia, el cel s’ha anat ennuvolant. Aquest canvi en les condicions atmosfèriques ha estat aprofitat pels educadors per explicar de manera pràctica la predicció del temps, destacant la importància de comprendre els signes de la natura i anticipar els canvis meteorològics. La sortida ha representat una experiència educativa enriquidora per a l’alumnat.

Rapinyaires i humans: conferència i exposició

Aula i Natura és una associació de promoció del coneixement de les ciències naturals mitjançant l’organització de cursos, sortides i tallers. En la seua representació, el naturalista Ramiro Aibar ha visitat l’Institut Ramon Berenguer IV aquest dilluns dia 8 d’abril. Ha presentat la conferència Rapinyaires i humans a alumnat de Biologia i Geologia de tercer d’ESO i de primer de Batxillerat.

Ha començat explicant com ha canviat la relació dels humans amb les rapinyaires a les últimes dècades. De considerar-les animals a erradicar, víctimes d’una mala fama deguda en bona part a llegendes i supersticions, a comprendre la bellesa i importància ecosistèmica d’aquestes aus per iniciar accions encaminades a la conservació. Ramiro ha destacat l’obra de Rachel Carson, Primavera silenciosa, i la seua influència, identificant l’impacte de contaminants com el DDT sobre les xarxes tròfiques, com a punt de inflexió en aquesta relació. Hi ha mostrat, amb dades, com els números de parelles reproductores de distintes espècies han millorat considerablement amb aquest canvi de concepció. Això sí, ficant de manifest que encara hi ha moltes amenaces i que queda molta feina per fer.

Durant la presentació ha mostrat impactants imatges i fragments de vídeos on s’han pogut observar moments de l’alimentació, el vol o la caça d’algunes de les espècies. La conferència ha finalitzat amb un pòster amb impressionants dibuixos de l’il·lustrador Toni Llobet per a tot l’alumnat assistent, i la inauguració de l’exposició que ens acompanyarà durant tota aquesta setmana.

Acte de cloenda del projecte Neuroart

El professorat del Departament de Ciències Naturals ha triat per votació les obres que ha elaborat l’alumnat de 4t d’ESO com a part del projecte Neuroart. El dia 12 de març, l’alumnat responsable de les obres seleccionades ha assistit a l’acte final del projecte, a Barcelona.

L’esdeveniment, organitzat pel Departament de Neurociències de la Universitat de Barcelona i celebrat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, ha estat una experiència única d’intercanvi i aprenentatge. Durant la gala, els estudiants han tingut l’oportunitat de conèixer les altres obres participants en el projecte i de defensar la seva pròpia davant d’un tribunal d’expertes en neurociències.

Ha estat una jornada enriquidora que ha promogut la interdisciplinarietat i la creativitat entre els joves talents científics.

Visita a l’Observatori de l’Ebre

El dia 7 de març, els alumnes de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat han gaudit d’una jornada d’aprenentatge en visitar l’Observatori de l’Ebre. Durant la visita, han participat en dos tallers centrats en telescopis i òptica, aprofundint en el món de l’astronomia i la ciència de la llum. Seguidament, hant tingut l’oportunitat de recórrer l’Observatori en una visita guiada, explorant els diferents pavellons i aprenent sobre la seva història. Aquesta experiència ha proporcionat l’alumnat una nova visió sobre el funcionament i la importància de l’observació astronòmica.

Activitat de camp als Ullals de Baltasar

Aquest dijous 7 de març l’alumnat de tercer d’ESO C, des de la matèria de Biologia i Geologia, i emmarcat en el Projecte d’Escoles Verdes, ha gaudit d’una sortida a l’espai singular dels Ullals de Baltasar. En ella, els tècnics del Parc Natural ens han endinsat en el coneixement del funcionament d’aquest ecosistema aquàtic tan proper i de la importància de la seva conservació per a espècies com el samaruc, una espècie en perill crític d’extinció. Des del Centre Ictiològic del Delta de l’Ebre vetllen per la seva recuperació mitjançant la cria en captivitat i la reintroducció, i ha estat en aquesta fase on l’alumnat ha participat en el seu alliberament amb molt d’entusiasme. Enhorabona a l’alumnat i moltes gràcies al Parc Natural del Delta de l’Ebre per aquesta oportunitat!

100 secrets dels oceans

100 secrets dels oceans Daniel Closa i Esther Garcés

Quin és el secret molecular de l’aroma del mar? Com es forma un tsunami? Quin lligam hi ha entre la Lluna i el plàncton? Per quin motiu es pesquen més gambes els divendres? Quina força empeny els icebergs en una direcció diferent de la del vent? Els calamars es comuniquen amb senyals de llum sobre el seu cos? Com afecten els oceans en el clima de la Terra? La supervivència de quin organisme marí depèn de tenir orgasmes simultanis? D’on va sortir l’aigua dels oceans? Les 100 curiositats que trobem en aquest llibre ens ajuden a descobrir, entendre i valorar els oceans. Uns oceans que, no ho oblidem, constitueixen la major part del nostre planeta, i també la més desconeguda, i dels quals la nostra vida depèn molt més estretament del que pot semblar.