Arxiu d'etiquetes: Paleontologia

Reconstrucció d’un dinosaure amb Francesc Gascó

Dintre de la programació de conferències amb motiu de la Setmana de la Ciència, aquest dimecres dia 13 de novembre ens ha visitat el paleontòleg Francesc Gascó. Presentat pel professor de Biologia i Geologia Josep Benavent, Francesc Gascó és doctor en Paleontologia, assessor científic, divulgador i youtuber. Ha presentat les dificultats per reconstruir una espècie extingida a partir de les seves restes fòssils davant alumnes de 3r d’ESO i de Ciències de la Terra i del Medi Ambient de Batxillerat. Ha fet un recorregut per l’anatomia comparada, des de Cuvier fins el modern paleoart, que utilitza tècniques sofisticades per obtenir informació dels fòssils. Ha explicat com es van descobrir restes de plomes de dinosaures en jaciments extraordinaris o com tècniques de microscòpia electrònica permeten fer hipòtesis sobre els colors d’aquests fascinants animals. La seva intervenció ha captat l’atenció d’alumnes i professors, que hem tingut l’oportunitat de fer preguntes a la recta final d’una conferència molt interessant.

Els homínids: evolució humana

Per Joaquim Monllau Cid i Jaume Solà Serra

Els fòssils catalans, peça clau en l’evolució dels homínids

Un article de l’Institut Català de Paleontologia que publica PNAS millora la cronologia d’hominoides a Euràsia i fa palesa la gran vàlua del registre fòssil del Miocè a Catalunya, el més important del món en aquest període, per a l’estudi de l’evolució dels homínids, entre els quals es troba l’espècie humana. En l’article “Updated chronology for the Miocene hominoid radiation in Western Eurasia” els autors fan una revisió crítica de les datacions del conjunt dels hominoides del Miocè (entre fa 23 i 5 milions d’anys) a l’oest eurasiàtic, a la que han afegit resultats encara inèdits d’espècimens trobats recentment al Hostalets de Pierola, a l’Anoia. Els autors del treball són els investigadors de l’ICP Isaac Casanovas, David M. Alba, Josep M. Robles i Salvador Moyà, juntament amb Miguel Garcés de la Universitat de Barcelona.

L’estudi mostra que fa entre uns 12 i 9 milions d’anys van existir a Europa i particularment a Catalunya un gran nombre d’espècies d’hominoides, que sobrepassa amb escreix la diversitat del grup en l’actualitat. La major part d’aquestes formes s’inclou en la extinta subfamília dels driopitecins, restringida al Miocè d’Euràsia. Alguns dels driopitecins catalans presenten característiques avançades, como adaptacions a trepar als arbres tot mantenint una postura vertical del tors, o adaptacions a penjar-se dels arbres fent servir només els braços. Entre els grans antropomorfes actuals aquestes característiques es troben en els pongins (orangutans) i els hominins (goril·les, ximpanzés i humans).

Continua la lectura de Els homínids: evolució humana

L’extinció dels neandertals

Els neandertals (Homo neanderthalensis) van ser una espècie humana que va viure a Europa i va desaparèixer fa uns 30.000 anys. Durant uns milers d’anys van coexistir en l’espai i en el temps amb els éssers humans moderns (Homo sapiens). Les dues espècies van tindre contacte, i un dels objectes d’investigació és si es van encreuar entre ells.

Recentment s’ha descobert que abans que Homo sapiens arribés des d’Àfrica, els neandertals ja estaven en clar declivi, possiblement degut al canvi en les condicions climàtiques a Europa, i que les últimes poblacions mostrarien una variabilitat genètica molt baixa. Els científics responsables de la investigació han arribat a aquestes conclusions després d’analitzar l’ADN de restes fòssils d’individus neandertals, i comprovar que la variabilitat genètica d’aquests és fins a sis vegades major en les mostres amb més de 50.000 anys que en les posteriors a aquesta data. Què va passar? Sembla que van estar a punt d’extingir-se i posteriorment la població es va recuperar a partir d’un petit grup de supervivents. Això explicaria la reducció de la diversitat. Aquest procés de canvi genètic és un cas particular de deriva gènica conegut amb el nom de coll d’ampolla: no tots els genotips passen a la següent generació, per una qüestió d’error de mostreig, d’atzar.

La reducció de la diversitat suposa dos problemes per a qualsevol població: acumulació de gens recessius potencialment perjudicials, i menys diversitat genètica amb què fer front als canvis ambientals.

Aquest possible escenari trencaria amb la idea que les poblacions neandertals van ser estables a Europa fins l’arribada dels humans moderns, i que aquests serien els principals causants de la seua desaparició.

Llegit a El País »

Fòssils extraordinaris

Faunes ordovicianes del tipus de les de Burgess Shale

Les faunes de cos tou conegudes del període Cambrià, que inclouen les dels esquists de Burgess, desapareixen del registre fòssil al final del Cambrià mitjà, després de la qual cosa domina la fauna típica del Paleozoic. La desaparició de la fauna de Burgess Shale, redueix el registre estratigràfic des de l’icònic nombre de tàxons del Cambrià. Una possible explicació d’aquesta pèrdua és una de les principals extinctions, però el més probable és que reflecteixi l’absència de conservació de les faunes similars de cos tou en períodes posteriors. Aquí es presenta el descobriment de nombroses associacions de diversos organismes de cos tou en les formacions del Baix i Alt Fezouata (Ordovicià inferior) al Marroc, que inclouen una gran varietat de morfologies básiques que normalment es consideren característiques del Cambrià. És evident que el tipus de biotes de Burgess Shale es va mantenir després del Cambrià i es conserven quan les fàcies són propícies. La biota Fezouata proporciona un vincle entre les comunitats de Burgess Shale i les primeres etapes del Gran Esdeveniment de la biodiversificació de l’Ordovicià.

Traducció de Nature »
Llegeix la notícia a El País »

Nova troballa de restes d’homínids en Atapuerca

Una mandíbula trobada a Atapuerca el 2007 podria canviar la teoria de l’evolució humana

La mandíbula trobada fa quatre anys a les excavacions d’Atapuerca, a Burgos, és la resta humana més antiga trobada fins ara a Europa. Té 1,2 milions d’anys d’antiguitat. L’equip que l’ha investigat la va atribuir a l’Homo antecessor, l’homínid més antic d’aquesta regió, però després de tres anys han vist que és un homínid anterior. Això podria canviar la teoria de l’evolució humana.

Els experts que han estat estudiant aquesta mandíbula no l’han pogut atribuir a cap espècie d’homínid coneguda perquè es tractaria d’un d’anterior a l’Homo antecessor.

El director del Centre de Recerca d’Atapuerca, José María Bermúdez, ha afirmat, contundent, que “sens dubte és un homínid anterior en el sentit que són 400.000 anys de distància amb l’Homo antecessor. Això és molt de temps, són 12.000 generacions, és una barbaritat. Que estan relacionats és segur. Com estan relacionats, aquesta és la pregunta”.

La teoria que està més estesa afirma que es va produir un moviment migratori de diversos homínids de l’Àfrica, que van arribar a Euràsia en diverses onades. Ara s’apunta que potser hi va haver una identitat europea amb característiques pròpies.

Llegeix la notícia al 3cat24 »

Llegeix la notícia i mira el vídeo a RTVE »

Iguanodon bernissartensis

Quan vas a Brusel·les, pots visitar el Parlament Europeu, comprar xocolates a la Grand Place o visitar el Museu del Còmic. Però també pots visitar el Museu de Ciències Naturals i gaudir d’una de les millors galeries de dinosaures d’Europa, en la que trobaràs, entre d’altres, uns espectaculars exemplars complets d’Iguanodon bernissartensis, trobats en el segle XIX en una mina de carbó de la localitat belga de Bernissart.