Arxiu d'etiquetes: Ciències ambientals

Llegir ciència per Sant Jordi

Orígenes Lewis Dartnell

Quan es parla d’alguna cosa tan inabastable com la història de la humanitat solem posar el focus en coses molt concretes. Ens agrada enumerar els líders que van marcar la diferència, assenyalar certs fenòmens com ara la migració o descriure les conseqüències de les guerres més decisives. Però, què passaria si canviéssim l’enfocament i poséssim la Terra al centre de les nostres investigacions? Aquest llibre és el que passaria.

Per a Lewis Dartnell, l’única manera de comprendre la nostra història consisteix a explicar com el nostre planeta, des de l’inici dels temps, ha determinat el nostre destí. Tota espècie està condicionada pel seu entorn. És ineludible: les forces geològiques van ocasionar la nostra evolució a l’Àfrica oriental; els terrenys muntanyosos característics de Grècia van afavorir el naixement de la democràcia a les antigues polis, i l’Himàlaia guarda una relació amb la formació de les illes Britàniques que molts ignorem. La història d’aquestes forces és, en definitiva, la història de la humanitat.

Richard Dawkins contra Stephen Jay Gould Kim Sterelny

Dawkins i Gould. Oxford i Harvard. Un zoòleg i un paleontòleg. Un liberal i un socialista. Un anglès i un nord-americà. Una gran batalla intel·lectual. Dues visions contraposades sobre la naturalesa veritable de l’evolució. La història de la ciència està plena de rivalitats i conflictes: Newton va discutir amb Leibniz sobre la naturalesa de l’espai, Edison i Tesla van ser protagonistes de la famosa «guerra dels corrents», Einstein va rebatre públicament la teoria quàntica de Bohr…, i al camp de la biologia, la disputa entre Dawkins i Gould és cèlebre a causa de la seva intensitat, la seva durada (més de dues dècades) i la seva rellevància científica.

Richard Dawkins, autor d’El gen egoista i El rellotger cec, concep l’evolució com una lluita entre llinatges genètics. Stephen Jay Gould, que va escriure La vida meravellosa i La falsa mesura de l’home, la veu com una lluita entre organismes. Per a Dawkins, els principis de la biologia evolutiva s’apliquen igual als humans que als altres éssers vius; per a Gould, la sociobiologia és incorrecta i perillosa. Dawkins ha estat descrit moltes vegades com un reduccionista embogit, capaç de reduir la varietat i complexitat de la vida a la lluita per l’existència entre gens cecs i egoistes. En canvi, Gould ha estat utilitzat —erròniament— pels creacionistes per rebutjar els principis fonamentals del darwinisme.

En aquest llibre, Kim Sterelny ens guia a través de les diferències principals entre les concepcions de l’evolució i la ciència de Dawkins i Gould i ens ofereix una nova oportunitat de redescobrir l’univers de la biologia evolutiva.

Contra la sostenibilitat Andreu Escrivà

Un conegut supermercat etiqueta a la seua pàgina web alguns productes amb un requadre verd on es pot llegir: «sostenible». Però què significa aquest concepte? Vivim immersos en una gran confusió, que ens indueix a pensar que si alguna cosa és «sostenible» és perquè, en els millors dels casos, contamina menys i, per tant, «cuida el planeta». Poc més. Sembla que només ens importe aquesta part vendible i bonica que es pot pintar de verd i en què podem dissimular la brutícia i el dolor que engreixen la maquinària del nostre sistema productiu. Però per a construir un projecte de futur col·lectiu, durador i humà, primer hem de deixar ben clar què és el que ens han estat colant per sostenible, sense ser-ho.

A Contra la sostenibilitat, l’ambientòleg i divulgador climàtic valencià Andreu Escrivà qüestiona les veritats afables i assenyala les mentides autocomplaents amb una sèrie de capítols breus i directes per a entendre millor la banalització del concepte. Un llibre bàsic i didàctic per a enfrontar-nos als decorats de cartó pedra quotidians, així com als miratges de l’abundància i de la tecnologia redemptora. Una compilació necessària i urgent d’autoenganys, entrebancs i llocs comuns que ens impedeixen avançar perquè ens roben els debats que hauríem de tenir com a societat per a traçar els plànols d’altres futurs possibles.

100 secrets dels oceans

100 secrets dels oceans Daniel Closa i Esther Garcés

Quin és el secret molecular de l’aroma del mar? Com es forma un tsunami? Quin lligam hi ha entre la Lluna i el plàncton? Per quin motiu es pesquen més gambes els divendres? Quina força empeny els icebergs en una direcció diferent de la del vent? Els calamars es comuniquen amb senyals de llum sobre el seu cos? Com afecten els oceans en el clima de la Terra? La supervivència de quin organisme marí depèn de tenir orgasmes simultanis? D’on va sortir l’aigua dels oceans? Les 100 curiositats que trobem en aquest llibre ens ajuden a descobrir, entendre i valorar els oceans. Uns oceans que, no ho oblidem, constitueixen la major part del nostre planeta, i també la més desconeguda, i dels quals la nostra vida depèn molt més estretament del que pot semblar.

Visita a l’estació de control de la contaminació atmosfèrica d’Amposta

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ens ha oferit la possibilitat de fer un taller a l’estació de control de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) que tenim a Amposta. L’activitat s’ha desenvolupat en dos torns: al primer d’ells ha participat l’alumnat del grup d’Entorn Sostenible de Ciències i Tecnologia; al segon, l’alumnat de Química de segon de Batxillerat.

Aquesta visita ha estat conduïda pels ambientòlegs Nil i Guillem, que han fet una petita explicació dels principals contaminants atmosfèrics i de les característiques de les estacions de control de la contaminació que aquesta xarxa té distribuïdes per tot el territori català. A continuació, han presentat una sèrie de gràfics resultants de la detecció de distints contaminants i han explicat les situacions que podrien haver donat lloc a aquestes substàncies. També han fet un petit experiment amb aigües a distintes temperatures per simular l’efecte de les inversions tèrmiques a l’atmosfera.

L’activitat ha finalitzat amb una visita a l’interior de l’estació, on han mostrat els aparells de mesura en funcionament: en aquest cas, es tracta de detectors d’òxids de nitrogen, ozó i partícules de diàmetre inferior a 10 micres. Ha estat una activitat molt dinàmica i interactiva i on l’alumnat ha tingut ocasió de participar, que esperem que es pugui repetir.

Economia per a un futur sostenible

Economia per a un futur sostenible Vicent Cucarella

L’economia és una ciència viva que serveix per a analitzar els recursos actuals i la seua obtenció i distribució. En aquest context, assolir un futur sostenible és el gran repte. Amb un llenguatge senzill i entenedor, aquest llibre acosta als lectors temes relacionats amb l’economia partint de la realitat més pròxima. A través del diàleg entre una economista i un jove, fem una mirada a temes imprescindibles i de gran actualitat (l’ecologia, la sostenibilitat energètica, el consum responsable, el repartiment del treball…), per acabar proposant possibles alternatives per a superar la situació crítica actual.

Emergència climàtica

Emergència climàtica Andreu Escrivà

Des de quan sabem que existeix el canvi climàtic? Està tot tan clar com sembla? Quins són els mites més estesos sobre el canvi climàtic? Per què hi ha gent que nega el que la ciència té tan clar? Estem a temps d’aturar-lo i adaptar-nos, o hem perdut ja massa temps?

Aquestes són algunes de les qüestions que respon Andreu Escrivà en aquest llibre. Amb un llenguatge directe i senzill, que defuig l’academicisme i va més enllà de l’allau de dades, ens explica tot el que cal saber sobre el canvi climàtic. Però, sobretot, situa als lectors en el moment actual: hem de decidir cap a on anem i a què estem disposats per a fer-hi front.

«Sobre el consens científic al respecte del canvi climàtic no hi ha cap dubte. Absolutament cap. Però cap ni un, eh. Tots els científics que treballen en el tema coincideixen: el canvi climàtic és real, és perillós i nosaltres, els humans, en som els causants. No obstant, aquest coneixement no ha pogut ser transmés, perquè les condicions per a comunicar-lo foren, a propòsit, adverses.»

Un llibre amé i aclaridor sobre el canvi climàtic.