Arxiu d'etiquetes: Minerals

Mines de Bellmunt del Priorat

Aquest dimecres dia 12 de febrer els estudiants de Ciències de la Terra i del Medi Ambient de Batxillerat han visitat el Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat. Han baixat a la mina Eugènia, una antiga explotació de galena per obtenir plom, que va tancar el 1972 i ara es manté com a museu. També han observat talls fins de roques en un microscopi de llum polaritzada i han pogut trencar mostres de roques amb el martell de geòleg per buscar mineralitzacions. Totes les activitats han estat conduïdes pel professor de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona Joan Carles Melgarejo, acompanyat del David i l’Ernest, dos estudiants de segon curs de grau, que ha explicat la importància històrica de la mineria en el desenvolupament econòmic i social de la regió, així com de la gestió adequada de l’extracció per minimitzar els impactes.

Cristalls

Beautiful Reactions: Crystallization from L2 Molecule on Vimeo.

Els cristalls són bonics, tant externament a nivell macroscòpic com internament en el nivell atòmic. El mateix és cert per al procés de cristal·lització, que és la formació i creixement de cristalls. Aquest vídeo mostra la cristal·lització de sulfat de coure (CuSO4), tiosulfat de sodi (Na2S2O3), ferrioxalat de potassi (K3[Fe(C2O4)3]), i acetat de sodi (CH3COONa). Per ser més exactes, aquests cristalls tenen tots molècules d’aigua dins d’ells. Les seues fórmules químiques són CuSO4·5H2O, Na2S2O3·5H2O, K3[Fe(C2O4)3]·​​3H2O , i CH3COONa·3H2O.

Llegit i vist a Beautiful Chemistry »

Foradant cap al mantell

La peridotita és una roca abundant en el mantell terrestre, d’un color verdós, degut a la presència del mineral olivina en la seua composició. El seu estudi es basa en els exemplars, alterats per les altes temperatures i pressions, expulsats a la superfície de la Terra a través dels volcans. Però no s’ha aconseguit mai, encara, obtenir-ne una mostra de peridotita fresca, directament del mantell.

Aquest és l’objectiu de l’equip internacional del científic de la Universitat de Southampton Damon Teagle: fer un forat fins la part superior del mantell per obtindre mostres de la seua composició. Per a poder fer-ho, busca un lloc on l’escorça siga més prima: un lloc d’escorça oceànica, menys gruixuda que la continental, i amb pocs sediments al damunt. Entre els llocs candidats, zones de Costa Rica, Baja California o les Illes Hawaii. Això implica que la perforació haurà de començar al fons oceànic, i foradar encara uns 8 km fins arribar al mantell. Els científics utilitzaran un vaixell japonès anomenat Chikyu, amb alta tecnologia que permetria barrinar a aquestes grans profunditats. El gran moment hauria d’arribar abans d’una dècada.

Llegit a l’edició en paper de National Geographic. Il·lustració d’Hernán Cañellas »