Arxiu de la categoria: Batxillerat

Economia per a un futur sostenible

Economia per a un futur sostenible Vicent Cucarella

L’economia és una ciència viva que serveix per a analitzar els recursos actuals i la seua obtenció i distribució. En aquest context, assolir un futur sostenible és el gran repte. Amb un llenguatge senzill i entenedor, aquest llibre acosta als lectors temes relacionats amb l’economia partint de la realitat més pròxima. A través del diàleg entre una economista i un jove, fem una mirada a temes imprescindibles i de gran actualitat (l’ecologia, la sostenibilitat energètica, el consum responsable, el repartiment del treball…), per acabar proposant possibles alternatives per a superar la situació crítica actual.

La ciència dels superherois

El cinema ens ofereix una visió fantàstica dels superherois, que desafien constantment les lleis de la natura. En aquesta conferència, el doctor en Química Laureano Jiménez, professor i investigador del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili, desmunta, amb el seu particular estil i humor, molts dels impossibles que fan aquests personatges, davant l’alumnat de Ciències i Tecnologia de quart d’ESO i Batxillerat. La presentació ha tingut lloc aquest dilluns dia 13 a la sala d’actes de l’Institut com a part de les activitats programades per la Setmana de la Ciència.

Riscos geològics

Joaquim Enric Roset Piñol és enginyer geòleg i professor a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili. Aquest dijous dia 9 de novembre ha visitat l’Institut Ramon Berenguer IV com a part de la programació de la Setmana de la Ciència. S’ha adreçat a alumnat de 3r d’ESO i de Geologia i Ciències Ambientals de Batxillerat per parlar dels riscos geològics, fent especial incidència a aquells que ocorren al nostre entorn. Amb dades reals i imatges recents d’inundacions, esllavissades o subsidències, ha exposat de quina manera aquests fenòmens afecten el nostre territori i què caldria fer per evitar o minimitzar aquest risc, d’una manera molt directa i entenedora.

Enginyeria genètica i biotecnologia

L’enginyeria genètica és una branca de la biotecnologia que permet modificar genèticament els organismes per obtenir beneficis. Així és com es produeix la insulina que es subministra per a tractar la diabetis, per exemple. De la mateixa manera que es pot introduir a un bacteri el gen que codifica la insulina humana, se’n poden introduir d’altres.

En aquest taller, que ha inaugurat el programa de la Setmana de la Ciència aquest dilluns dia 6, l’alumnat de Biologia de Batxillerat ha inserit un gen de fluorescència a uns bacteris. Aquest gen, que té la informació per fabricar una proteïna verda fluorescent, s’ha extret prèviament del genoma d’una medusa i s’ha adjuntat a un petit fragment d’ADN anomenat plasmidi.

L’alumnat ha usat la tècnica del xoc tèrmic perquè els bacteris assimilin aquests plasmidis. El resultat, després d’un parell de dies d’incubació: colònies de bacteris fluorescents.

Donem les gràcies a la Roser Pinyol i la María José Barallobre, investigadores de l’Hospital Clínic i l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona, respectivament, per haver conduït de manera excepcional aquests tallers que, a través de la seva iniciativa Biocomunica’t, s’han dut a terme al nostre Institut durant la Setmana de la Ciència des de fa més de 10 anys.

Emergència climàtica

Emergència climàtica Andreu Escrivà

Des de quan sabem que existeix el canvi climàtic? Està tot tan clar com sembla? Quins són els mites més estesos sobre el canvi climàtic? Per què hi ha gent que nega el que la ciència té tan clar? Estem a temps d’aturar-lo i adaptar-nos, o hem perdut ja massa temps?

Aquestes són algunes de les qüestions que respon Andreu Escrivà en aquest llibre. Amb un llenguatge directe i senzill, que defuig l’academicisme i va més enllà de l’allau de dades, ens explica tot el que cal saber sobre el canvi climàtic. Però, sobretot, situa als lectors en el moment actual: hem de decidir cap a on anem i a què estem disposats per a fer-hi front.

«Sobre el consens científic al respecte del canvi climàtic no hi ha cap dubte. Absolutament cap. Però cap ni un, eh. Tots els científics que treballen en el tema coincideixen: el canvi climàtic és real, és perillós i nosaltres, els humans, en som els causants. No obstant, aquest coneixement no ha pogut ser transmés, perquè les condicions per a comunicar-lo foren, a propòsit, adverses.»

Un llibre amé i aclaridor sobre el canvi climàtic.

Premi Gerard Vergés

Dimecres 12 de juliol s’han lliurat els Premis Gerard Vergés del Campus Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili (URV) als Treballs de Recerca de Batxillerat i Treballs de Síntesi de Cicles Formatius de Grau Superior del curs 2022-23, elaborats per alumnat de les comarques de l’Ebre. Aquests premis estan finançats pel Consell Social de la URV i l’Ajuntament de Tortosa.

En la modalitat de Premis Específics Campus Terres de l’Ebre ha estat premiat el treball El guacamai ararauna: Tinença legal, cria en captiveri i cura de l’animal de Luis Fernando Quiroz Martí, dirigit pel professor de Ciències Enric Falcó López. Un altre treball premiat de l’Institut Ramon Berenguer IV ha estat Què amaga la musicoteràpia? de Maria Rangel Lluna, dirigit per Rafael Haro. Enhorabona!

Rachel Carson, una dona pionera al medi ambient

El dijous 27 d’abril ens ha visitat Carme Aguilar, doctora en Química i catedràtica i investigadora del Departament de Química Analítica i Química Orgànica de la Universitat Rovira i Virgili. S’ha trobat a la sala d’actes amb l’alumnat de Ciències i Tecnologia de quart d’ESO i primer de Batxillerat per parlar de la vida i la trajectòria professional de Rachel Carson.

Ha parlat del seu amor per la natura i la seua vocació literària, i de com l’admiració per una professora la va fer decantar pels estudis científics. Després d’escriure un parell de llibres d’èxit, va publicar la seua obra més recordada, Silent Spring, en la qual denuncia l’ús indiscriminat de l’insecticida DDT, pels seus efectes devastadors sobre la natura quan s’introdueix a les xarxes tròfiques. La potent indústria química la va atacar de forma despietada, i la seua prematura mort a causa d’un càncer de mama li va impedir veure la creació de l’Agència de Protecció del Medi Ambient als Estats Units i la prohibició del DDT, primer a aquest país i, anys més tard, a bona part de la resta del món.

Carme Aguilar ha presentat de forma molt clara i entenedora aquests episodis, alternant aspectes de la vida i la personalitat de Rachel Carson amb les característiques del DDT i els seus efectes sobre els ecosistemes, amb comparacions actuals que fiquen de manifest la vigència del problema dels contaminants ambientals. Ha estat una conferència molt ben rebuda per l’alumnat, a qui ha agradat molt la temàtica i el plantejament per part de la ponent, que ha ficat en valor la figura d’una científica imprescindible per entendre el sorgiment del moviment ambientalista al segle XX.

Projecte Emma de recerca en càncer de mama

Aquest dimecres 26 d’abril Carlos López ha visitat l’alumnat de la matèria optativa de Biomedicina, a primer de Batxillerat. Ell és biòleg i doctor per la Universitat Rovira i Virgili, i coordinador de recerca territorial de l’Institut Català de la Salut (ICS) a les Terres de l’Ebre. El Projecte Emma és una iniciativa de la Fundació Dr. Ferran per a la investigació en càncer de mama, impulsada pel grup de recerca en patologia oncològica i bioinformàtica de la Gerència Territorial de les Terres de l’Ebre de l’ICS.

Ha ofert l’alumnat una conferència molt completa sobre els factors que indueixen el càncer i, en particular, el càncer de mama, fent incidència en la importància de la detecció precoç per afavorir un bon pronòstic. Ha destacat l’equip de recerca multidisciplinari que du a terme aquesta recerca des de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, que busca contrastar si els ganglis que no tenen metàstasi tenen una resposta immune diferent entre les pacients que tenen algun gangli veí afectat amb metàstasi i les pacients que no en tenen cap i si aquestes diferències en la resposta immune poden tenir implicacions en l’evolució de la malaltia i, per tant, en la metàstasi a distància i la supervivència de les pacients.

Ha estat una oportunitat molt engrescadora de poder conversar en un ambient proper i distés amb algú que està en primera línia de la recerca al nostre territori, per la qual cosa agraïm al doctor Carlos López la seua visita.

Premi de Recerca Jove 2022

L’alumna Martina Tolós Campàs ha guanyat el Premi Recerca Jove per fomentar l’esperit científic del jovent, en l’edició 2022. Martina és autora del treball de recerca Avaluació de la presència de tetrodotoxina en mostres del marisc del Delta de l’Ebre. El guardó està organitzat pel Departament de Recerca i Universitats. El professor tutor del treball ha estat Josep Albiol Ferré. Enhorabona!