Trobaràs un parell de motius en aquest vídeo de l’American Geological Institute doblat pel Comité Mexicà per a l’any Internacional del Planeta Terra.
Arxiu de la categoria: 2n BAT
Un futur esperançador
Aquest és el títol d’un documental sobre la malària que forma part del projecte audiovisual d’Investiga la Investigació.
Càncer, trasplantaments i clonatge
Per Dayana Zambrano i Maria Diaz
Un tractament innovador fa remetre en adults una leucèmia molt greu
Un tractament que altera genèticament les pròpies cèl·lules immunes d’un pacient per combatre el càncer, anomenada teràpia cel·lular, ha estat efectiva per primera vegada en un pacient amb leucèmia. Aquest tipus de càncer agut va remetre en un adult tot i haver estat resistent al tractament amb quimioteràpia i de deixar molt poca esperança de vida. Els investigadors expliquen que els símptomes de leucèmia en el pacient van desaparèixer als 8 dies del tractament.
http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/03/20/actualidad/1363807505_128722.html
Les proves per fer el diagnòstic
Per fer un diagnòstic, s’han d’observar els símptomes del pacient (febre, dolor, erupcions cutànies, etc.). Anomenem diagnòstic la determinació de la malaltia o afecció que causa aquests símptomes. Per fer el diagnòstic s’utilitzen diversos mètodes:
L’exploració física (observació i palpació de parts del cos, auscultació del cor i de l’aparell respiratori, etc.). Les anàlisis (habitualment de sang o d’orina). Els mètodes de diagnosi d’imatge (radiològics, ecogràfics, etc.). Les biòpsies (extracció i anàlisi de mostres d’òrgans o teixits.
La reproducció assistida i la bioètica
Per Marc Aleixandri Pla i Nathaly Contador Tàpia
Notícia: El 100% dels pacients amb hemofília majors de 40 anys tenen problemes de mobilitat
Experts reunits en el 28º Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Trombosi i Hemostàsia reclamen una major atenció a aquesta malaltia.
– A Espanya, al voltant de 3.000 persones pateixen la malaltia, catalogada com “rara”.
– La seva complicació més comuna és l’artropatia hemofílica, que pot arribar a destruir per complet les articulacions afectades.
– L’hemofília requereix una atenció multidisciplinària i una major formació del pacient i el seu entorn, que han de conèixer molt bé la patologia per actuar de manera eficaç en situacions de risc.
– L’increment de l’arsenal terapèutic en aquest camp suposarà un avantatge per a les persones amb hemofília, incloses les afectades pel dèficit del factor XIII, per a les quals Novo Nordisk ha desenvolupat el primer tractament recombinant, que es distribuirà en breu a Espanya.
L’hemofília és una malaltia catalogada com “rara”, que, a Espanya, pateixen aproximadament 3.000 persones. Es caracteritza pel dèficit dels factors VIII o IX de la coagulació, la qual cosa impedeix que aquesta es produeixi correctament i provoca hemorràgies. La seva complicació més comuna és l’artropatia hemofílica, produïda pels sagnats en les articulacions (hemartrosi). Tant és així que el 100% dels pacients amb hemofília majors de 40 anys tenen entre una i tres articulacions seriosament afectades, amb els consegüents problemes de mobilitat.
Continua la lectura de La reproducció assistida i la bioètica
Exposició: “Fites tecnològiques”
Des d’avui dijous podem visitar a l’entrada del nostre centre l’exposició itinerant “Fites tecnològiques”, formada per 30 panells que presenten l’evolució dels avenços i els reptes tecnològics actuals des de la mirada de la química i estan agrupats entorn a quatre temàtiques científiques. Es pot accedir al pdf de cadascun dels blocs temàtics:
El contingut de l’exposició prové de la presentació “Technological Milestones”, de l‘American Chemical Society i ha estat traduït al català per la Societat Catalana de Química (SCQ) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). L’exposició pertany a la Universitat de Vic i s’incorpora durant el curs 2012-13 al servei de préstec del CESIRE-CDEC (Departament d’Ensenyament) per gestionar la seva itinerància en una col·laboració entre les tres entitats.
Les malalties infeccioses
Per Samuel Bertomeu i Cristina Torta
La malària
La malària és causada per un protozou, aquest protozous infecten cèl·lules del fetge i eritròcits de la sang, es reprodueixen al seu interior fins que surten i trenquen les cèl·lules, aquest trencament d’eritròcits provoca episodis cíclics de febre intensa, anèmia i calfreds, la melsa s’inflama per la proliferació de cèl·lules defensives.
Es transmet a traves de un mosquit de gènere Anopheles, aquest pica una persona, amb la sang xucla el protozou el qual es reprodueix sexualment als intestins i originen cèl·lules que van a parar a les glàndules salivals del mosquit. quan pica a una persona, juntament amb la saliva injecta les cèl·lules que la infecten.
La malària es pot curar amb medicament antipalúdics tot i que als llocs on és originaria és habitual la reinfecció.
El millor mètode és evitar les picades de mosquits. El mes econòmic utilitzar mosquiteres ruixades amb insecticida.
També hi ha altres malalties transmeses per insectes, com la febre groga, la febre del Nil occidental, la malaltia de Lyme les quals les paparres son les transmissores… Al nostre país de moment aquestes malalties només es donen de manera anecdòtica.
Els grans reptes actuals de les malalties infeccioses
Diverses malalties infeccioses continuen afectant matant milions de persones a tot el món. l’OMS es va centrar en les sis malalties mes preocupants: còlera, la pesta, la febre recurrent, la verola, el tifus i la febre groga. La tuberculosi, que abans era un problema gravíssim, semblava controlada al descobriment de l’estreptomicina i altres fàrmacs. En els anys següents, l’OMS va aconseguir avenços com l’eradicació de la verola. Aquests avenços es van acabar a causa de la constatació de molts microorganismes patògens eren cada vegada més resistents als fàrmacs i , sobretot, a causa de l’aparició sobtada de noves malalties com la sida.
Olimpíada de Geologia de Catalunya 2013
El passat divendres dia 1 de febrer es va celebrar a Tarragona, al Campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili, la 4a Olimpíada de Geologia de Catalunya, que representa la primera fase de l’Olimpíada Internacional de les Ciències de la Terra que aquest any es celebrarà a l’Índia.
Quatre alumnes de Batxillerat del nostre centre van participar: de primer curs, Jordi Rullo, i de segon, David García, que ja va participar a l’edició anterior i va quedar classificat per a la fase estatal, Patricia Ferré i Sílvia Toscas. La prova va consistir en cinquanta preguntes tipus test sobre coneixements generals de Geologia, a respondre de forma individual en una hora i, després d’un descans, una prova pràctica que s’havia de resoldre en grups de fins a quatre estudiants. Aquesta va consistir en la resolució d’un bloc diagrama en el que s’havia de completar el tall geològic i la història dels materials i respondre unes preguntes sobre el mateix, i en la identificació d’una sèrie de mostres de minerals, roques i fòssils.
Els estudiants que obtinguen els tres millors resultats passaran a la fase estatal, que aquest any es celebrarà a Girona. A banda, la Universitat Rovira i Virgili ofereix matrícula gratuïta per al primer curs d’una carrera d’aquesta universitat per a qui quede en primera posició.
Independentment dels resultats dels nostres estudiants, els objectius de l’activitat estan més que assolits des del moment que els alumnes decideixen preparar i enfrontar-se voluntàriament a una prova de Geologia, cosa que sens dubte contribueix a la seua formació en aquest àmbit de coneixement i a l’adquisició tant d’una nova perspectiva en la forma d’encarar els continguts, com d’habilitats per a la realització d’una prova molt distinta d’aquelles que fan habitualment. Esperem que això puga contribuir a consolidar els bons resultats a la matèria de Ciències de la Terra, que al nostre centre a la convocatòria de les PAU del juny passat van estar un punt per sobre de la mitjana de Catalunya.
Un any més el professorat de Ciències de la Terra agraïm l’entusiasme dels nostres estudiants i els encoratgem a seguir així. Enhorabona!
Visita la pàgina de la 4a Olimpíada de Geologia de Catalunya »
Les malalties no infeccioses i l’enginyeria genètica
Què en sabem de la diabetis? (Per Àngela Martí i Jordi Pérez)
Recentment s’ha publicat al diari “20 minutos” una notícia sobre la investigació que s’està portant a terme a la Universitat Rovira i Virgili. Aquesta investigació té la finalitat d’analitzar els tipus d’aliments que podrien ajudar a prevenir la diabetis tipus 2. L’estudi es centra en els festucs i la seva reacció. Per dur-la a terme s’han presentat 50 voluntaris que tenen un alt nivell de glucosa a la sang, fet que els pot portar a desenvolupar una futura diabetis.
La diabetis tipus 2 sol estar relacionada amb el sobrepès i amb una alimentació poc adequada. La seva detecció no és fàcil ja que molts afectats no saben que la pateixen. Basant-se en aquesta afirmació, el projecte està dividit en dues fases:
• En la primera, al voluntari se li fa seguir una alimentació equilibrada basada en una dieta mediterrània.
• En la segona fase, i desprès d’un descans d’uns 15 dies aproximadament, en els quals el voluntari continua menjant el menú aconsellat, s’introdueix en la seva dieta diària uns 57 grams de festucs.
Segons els estudis realitzats sobre aquest aliment, ingerir festucs disminueix els nivells de glucosa i incrementa la sensibilitat a la insulina, és a dir, disminueix el risc de ser afectat per la diabetis tipus 2.
Les propietats nutritives del festucs els fan susceptibles de representar un potencial regulador de la glucosa i la insulina.
Aquesta investigació no és un tractament que acabi amb la diabetis sinó una prevenció contra aquesta malaltia.
A part de la diabetis tipus 2 també està la diabetis tipus 1, que té moltes diferencies respecte a l’anteriorment mencionada.
La diabetis tipus 1 afecta a infants i joves i, majoritàriament, té un origen autoimmune, encara que en alguns casos s’hereta la predisposició a tindre-la.
Continua la lectura de Les malalties no infeccioses i l’enginyeria genètica
Acte de cloenda de la Setmana de la Ciència 2012
El proper divendres 21 de desembre, últim dia de classe abans de les vacances, a les 11:30h, es lliuraran al saló d’actes els diplomes a les persones participants a les activitats de la Setmana de la Ciència 2012 i els premis dels guanyadors del ralli fotogràfic i el llançament de coets d’aigua. El professorat de Ciències estem molt satisfets de la resposta que han tingut aquestes activitats i de l’esperit científic del nostre alumnat. Us encoratgem a seguir així i a participar a les activitats de la Setmana de la Ciència 2013!
Recordeu: Divendres 21 a les 11:30h al saló d’actes.
Moltes gràcies! Us hi esperem!
Els homínids: evolució humana
Per Joaquim Monllau Cid i Jaume Solà Serra
Els fòssils catalans, peça clau en l’evolució dels homínids
Un article de l’Institut Català de Paleontologia que publica PNAS millora la cronologia d’hominoides a Euràsia i fa palesa la gran vàlua del registre fòssil del Miocè a Catalunya, el més important del món en aquest període, per a l’estudi de l’evolució dels homínids, entre els quals es troba l’espècie humana. En l’article “Updated chronology for the Miocene hominoid radiation in Western Eurasia” els autors fan una revisió crítica de les datacions del conjunt dels hominoides del Miocè (entre fa 23 i 5 milions d’anys) a l’oest eurasiàtic, a la que han afegit resultats encara inèdits d’espècimens trobats recentment al Hostalets de Pierola, a l’Anoia. Els autors del treball són els investigadors de l’ICP Isaac Casanovas, David M. Alba, Josep M. Robles i Salvador Moyà, juntament amb Miguel Garcés de la Universitat de Barcelona.
L’estudi mostra que fa entre uns 12 i 9 milions d’anys van existir a Europa i particularment a Catalunya un gran nombre d’espècies d’hominoides, que sobrepassa amb escreix la diversitat del grup en l’actualitat. La major part d’aquestes formes s’inclou en la extinta subfamília dels driopitecins, restringida al Miocè d’Euràsia. Alguns dels driopitecins catalans presenten característiques avançades, como adaptacions a trepar als arbres tot mantenint una postura vertical del tors, o adaptacions a penjar-se dels arbres fent servir només els braços. Entre els grans antropomorfes actuals aquestes característiques es troben en els pongins (orangutans) i els hominins (goril·les, ximpanzés i humans).