Què en sabem de la diabetis? (Per Àngela Martí i Jordi Pérez)

Recentment s’ha publicat al diari “20 minutos” una notícia sobre la investigació que s’està portant a terme a la Universitat Rovira i Virgili. Aquesta investigació té la finalitat d’analitzar els tipus d’aliments que podrien ajudar a prevenir la diabetis tipus 2. L’estudi es centra en els festucs i la seva reacció. Per dur-la a terme s’han presentat 50 voluntaris que tenen un alt nivell de glucosa a la sang, fet que els pot portar a desenvolupar una futura diabetis.

La diabetis tipus 2 sol estar relacionada amb el sobrepès i amb una alimentació poc adequada. La seva detecció no és fàcil ja que molts afectats no saben que la pateixen. Basant-se en aquesta afirmació, el projecte està dividit en dues fases:

• En la primera, al voluntari se li fa seguir una alimentació equilibrada basada en una dieta mediterrània.
• En la segona fase, i desprès d’un descans d’uns 15 dies aproximadament, en els quals el voluntari continua menjant el menú aconsellat, s’introdueix en la seva dieta diària uns 57 grams de festucs.

Segons els estudis realitzats sobre aquest aliment, ingerir festucs disminueix els nivells de glucosa i incrementa la sensibilitat a la insulina, és a dir, disminueix el risc de ser afectat per la diabetis tipus 2.

Les propietats nutritives del festucs els fan susceptibles de representar un potencial regulador de la glucosa i la insulina.

Aquesta investigació no és un tractament que acabi amb la diabetis sinó una prevenció contra aquesta malaltia.

A part de la diabetis tipus 2 també està la diabetis tipus 1, que té moltes diferencies respecte a l’anteriorment mencionada.

La diabetis tipus 1 afecta a infants i joves i, majoritàriament, té un origen autoimmune, encara que en alguns casos s’hereta la predisposició a tindre-la.

Una altra de les diferencies és que en la diabetis tipus 1 el cos no produeix insulina i per tant es requereix injectar-ne diàriament, mentre que en el tipus 2 sí que es produeix insulina, però aquesta és poca o de molt poca efectivitat i no sempre es requereix injectar-ne.

La insulina és una hormona fabricada pel pàncrees amb la finalitat de regular la concentració de glucosa a la sang (la glucèmia). Aquesta glucosa és segregada per les cèl·lules β dels illots de Langerhans com a resposta quan el cos produeix una alta glucèmia. Quan aquestes cèl·lules no produeixen la quantitat necessària de insulina, es deixa d’aportar glucosa als músculs i al fetge i per tant el cos té una manca d’energia.

La insulina serveix també per aprofitar correctament tots els aliments, fa que es puguin emmagatzemar en el nostre cos per ser utilitzats quan es necessita energia en fer un esforç o en períodes de dejú.

Com en la diabetis tipus 1 s’ha de procurar que els nivells la glucèmia estiguin controlats, a tal efecte es va crear el glucòmetre que permet que en una petita gota de sang es pugui mesurar la glucèmia.

Gràcies a l’enginyeria genètica actualment s’ha fet un gran avenç en el tractament de la diabetis. El descobriment del genoma humà ha afavorit molt en aquests avenços mèdics. Actualment és possible l’obtenció d’una insulina recombinant, és a dir, insulina humana produïda per bacteris E. coli modificats genèticament, també anomenats organismes transgènics.

Al darrera tot aquest món està la indústria biotecnològica, que finança els treballs d’investigació i recupera la seva inversió mitjançant les patents. Això fa que els medicaments no estiguen a l’abast de l’economia de tothom.

A més de les empreses amb ànim de lucre, les diferents administracions publiques també destinen recursos per a la recerca.

Una de les tècniques que actualment s’està investigant, tot i que encara no s’està aplicant, és la recerca amb cèl·lules mare.

Les cèl·lules mare embrionàries tenen la capacitat de dividir-se i fer còpies de sí mateixes indefinidament, que es poden transformar en qualsevol de les més de 200 tipus de cèl·lules que hi ha al cos humà, és a dir són cèl·lules pluripotents. Es poden trobar en embrions, en alguns teixits fetals, cordó umbilical, la placenta i en teixits adults.

La investigació parteix de la hipòtesi de poder trasplantar cèl·lules β pancreàtiques creades a partir de cèl·lules mare embrionàries a pacients amb diabetis. Aquesta recerca però té detractors pel fet que suposa investigar amb embrions humans.

Per aquest fet s’està investigant també amb cèl·lules mare adultes.

En conclusió, aquesta és una malaltia que ha sofert avenços importants que han possibilitat una millor qualitat de vida per a les persones afectades però encara queda molt per investigar i sobretot queda una porta oberta a l’esperança de què en un futur es podrà curar definitivament.