Arxiu de la categoria: 2n BAT

Càncer, trasplantaments i clonatge

Per Dayana Zambrano i Maria Diaz

Un tractament innovador fa remetre en adults una leucèmia molt greu
Un tractament que altera genèticament les pròpies cèl·lules immunes d’un pacient per combatre el càncer, anomenada teràpia cel·lular, ha estat efectiva per primera vegada en un pacient amb leucèmia. Aquest tipus de càncer agut va remetre en un adult tot i haver estat resistent al tractament amb quimioteràpia i de deixar molt poca esperança de vida. Els investigadors expliquen que els símptomes de leucèmia en el pacient van desaparèixer als 8 dies del tractament.

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/03/20/actualidad/1363807505_128722.html

Les proves per fer el diagnòstic
Per fer un diagnòstic, s’han d’observar els símptomes del pacient (febre, dolor, erupcions cutànies, etc.). Anomenem diagnòstic la determinació de la malaltia o afecció que causa aquests símptomes. Per fer el diagnòstic s’utilitzen diversos mètodes:
L’exploració física (observació i palpació de parts del cos, auscultació del cor i de l’aparell respiratori, etc.). Les anàlisis (habitualment de sang o d’orina). Els mètodes de diagnosi d’imatge (radiològics, ecogràfics, etc.). Les biòpsies (extracció i anàlisi de mostres d’òrgans o teixits.

Continua la lectura de Càncer, trasplantaments i clonatge

La reproducció assistida i la bioètica

Per Marc Aleixandri Pla i Nathaly Contador Tàpia

Notícia: El 100% dels pacients amb hemofília majors de 40 anys tenen problemes de mobilitat

Experts reunits en el 28º Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Trombosi i Hemostàsia reclamen una major atenció a aquesta malaltia.

– A Espanya, al voltant de 3.000 persones pateixen la malaltia, catalogada com “rara”.
– La seva complicació més comuna és l’artropatia hemofílica, que pot arribar a destruir per complet les articulacions afectades.
– L’hemofília requereix una atenció multidisciplinària i una major formació del pacient i el seu entorn, que han de conèixer molt bé la patologia per actuar de manera eficaç en situacions de risc.
– L’increment de l’arsenal terapèutic en aquest camp suposarà un avantatge per a les persones amb hemofília, incloses les afectades pel dèficit del factor XIII, per a les quals Novo Nordisk ha desenvolupat el primer tractament recombinant, que es distribuirà en breu a Espanya.

L’hemofília és una malaltia catalogada com “rara”, que, a Espanya, pateixen aproximadament 3.000 persones. Es caracteritza pel dèficit dels factors VIII o IX de la coagulació, la qual cosa impedeix que aquesta es produeixi correctament i provoca hemorràgies. La seva complicació més comuna és l’artropatia hemofílica, produïda pels sagnats en les articulacions (hemartrosi). Tant és així que el 100% dels pacients amb hemofília majors de 40 anys tenen entre una i tres articulacions seriosament afectades, amb els consegüents problemes de mobilitat.

Continua la lectura de La reproducció assistida i la bioètica

Exposició: “Fites tecnològiques”

Des d’avui dijous podem visitar a l’entrada del nostre centre l’exposició itinerant “Fites tecnològiques”, formada per 30 panells que presenten l’evolució dels avenços i els reptes tecnològics actuals des de la mirada de la química i estan agrupats entorn a quatre temàtiques científiques. Es pot accedir al pdf de cadascun dels blocs temàtics:

  1. Energia i transport
  2. Informació i comunicació
  3. Salut i medicina
  4. Alimentació i agricultura

El contingut de l’exposició prové de la presentació “Technological Milestones”, de l‘American Chemical Society i ha estat traduït al català per la Societat Catalana de Química (SCQ) de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). L’exposició pertany a la Universitat de Vic i s’incorpora durant el curs 2012-13 al servei de préstec del CESIRE-CDEC (Departament d’Ensenyament) per gestionar la seva itinerància en una col·laboració entre les tres entitats.

Les malalties infeccioses

Per Samuel Bertomeu i Cristina Torta

La malària

La malària és causada per un protozou, aquest protozous infecten cèl·lules del fetge i eritròcits de la sang, es reprodueixen al seu interior fins que surten i trenquen les cèl·lules, aquest trencament d’eritròcits provoca episodis cíclics de febre intensa, anèmia i calfreds, la melsa s’inflama per la proliferació de cèl·lules defensives.

Es transmet a traves de un mosquit de gènere Anopheles, aquest pica una persona, amb la sang xucla el protozou el qual es reprodueix sexualment als intestins i originen cèl·lules que van a parar a les glàndules salivals del mosquit. quan pica a una persona, juntament amb la saliva injecta les cèl·lules que la infecten.
La malària es pot curar amb medicament antipalúdics tot i que als llocs on és originaria és habitual la reinfecció.

El millor mètode és evitar les picades de mosquits. El mes econòmic utilitzar mosquiteres ruixades amb insecticida.

També hi ha altres malalties transmeses per insectes, com la febre groga, la febre del Nil occidental, la malaltia de Lyme les quals les paparres son les transmissores… Al nostre país de moment aquestes malalties només es donen de manera anecdòtica.

Els grans reptes actuals de les malalties infeccioses

Diverses malalties infeccioses continuen afectant matant milions de persones a tot el món. l’OMS es va centrar en les sis malalties mes preocupants: còlera, la pesta, la febre recurrent, la verola, el tifus i la febre groga. La tuberculosi, que abans era un problema gravíssim, semblava controlada al descobriment de l’estreptomicina i altres fàrmacs. En els anys següents, l’OMS va aconseguir avenços com l’eradicació de la verola. Aquests avenços es van acabar a causa de la constatació de molts microorganismes patògens eren cada vegada més resistents als fàrmacs i , sobretot, a causa de l’aparició sobtada de noves malalties com la sida.

Continua la lectura de Les malalties infeccioses

Olimpíada de Geologia de Catalunya 2013

El passat divendres dia 1 de febrer es va celebrar a Tarragona, al Campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili, la 4a Olimpíada de Geologia de Catalunya, que representa la primera fase de l’Olimpíada Internacional de les Ciències de la Terra que aquest any es celebrarà a l’Índia.

Quatre alumnes de Batxillerat del nostre centre van participar: de primer curs, Jordi Rullo, i de segon, David García, que ja va participar a l’edició anterior i va quedar classificat per a la fase estatal, Patricia Ferré i Sílvia Toscas. La prova va consistir en cinquanta preguntes tipus test sobre coneixements generals de Geologia, a respondre de forma individual en una hora i, després d’un descans, una prova pràctica que s’havia de resoldre en grups de fins a quatre estudiants. Aquesta va consistir en la resolució d’un bloc diagrama en el que s’havia de completar el tall geològic i la història dels materials i respondre unes preguntes sobre el mateix, i en la identificació d’una sèrie de mostres de minerals, roques i fòssils.

Els estudiants que obtinguen els tres millors resultats passaran a la fase estatal, que aquest any es celebrarà a Girona. A banda, la Universitat Rovira i Virgili ofereix matrícula gratuïta per al primer curs d’una carrera d’aquesta universitat per a qui quede en primera posició.

Independentment dels resultats dels nostres estudiants, els objectius de l’activitat estan més que assolits des del moment que els alumnes decideixen preparar i enfrontar-se voluntàriament a una prova de Geologia, cosa que sens dubte contribueix a la seua formació en aquest àmbit de coneixement i a l’adquisició tant d’una nova perspectiva en la forma d’encarar els continguts, com d’habilitats per a la realització d’una prova molt distinta d’aquelles que fan habitualment. Esperem que això puga contribuir a consolidar els bons resultats a la matèria de Ciències de la Terra, que al nostre centre a la convocatòria de les PAU del juny passat van estar un punt per sobre de la mitjana de Catalunya.

Un any més el professorat de Ciències de la Terra agraïm l’entusiasme dels nostres estudiants i els encoratgem a seguir així. Enhorabona!

Visita la pàgina de la 4a Olimpíada de Geologia de Catalunya »

Les malalties no infeccioses i l’enginyeria genètica

Què en sabem de la diabetis? (Per Àngela Martí i Jordi Pérez)

Recentment s’ha publicat al diari “20 minutos” una notícia sobre la investigació que s’està portant a terme a la Universitat Rovira i Virgili. Aquesta investigació té la finalitat d’analitzar els tipus d’aliments que podrien ajudar a prevenir la diabetis tipus 2. L’estudi es centra en els festucs i la seva reacció. Per dur-la a terme s’han presentat 50 voluntaris que tenen un alt nivell de glucosa a la sang, fet que els pot portar a desenvolupar una futura diabetis.

La diabetis tipus 2 sol estar relacionada amb el sobrepès i amb una alimentació poc adequada. La seva detecció no és fàcil ja que molts afectats no saben que la pateixen. Basant-se en aquesta afirmació, el projecte està dividit en dues fases:

• En la primera, al voluntari se li fa seguir una alimentació equilibrada basada en una dieta mediterrània.
• En la segona fase, i desprès d’un descans d’uns 15 dies aproximadament, en els quals el voluntari continua menjant el menú aconsellat, s’introdueix en la seva dieta diària uns 57 grams de festucs.

Segons els estudis realitzats sobre aquest aliment, ingerir festucs disminueix els nivells de glucosa i incrementa la sensibilitat a la insulina, és a dir, disminueix el risc de ser afectat per la diabetis tipus 2.

Les propietats nutritives del festucs els fan susceptibles de representar un potencial regulador de la glucosa i la insulina.

Aquesta investigació no és un tractament que acabi amb la diabetis sinó una prevenció contra aquesta malaltia.

A part de la diabetis tipus 2 també està la diabetis tipus 1, que té moltes diferencies respecte a l’anteriorment mencionada.

La diabetis tipus 1 afecta a infants i joves i, majoritàriament, té un origen autoimmune, encara que en alguns casos s’hereta la predisposició a tindre-la.

Continua la lectura de Les malalties no infeccioses i l’enginyeria genètica

Acte de cloenda de la Setmana de la Ciència 2012

El proper divendres 21 de desembre, últim dia de classe abans de les vacances, a les 11:30h, es lliuraran al saló d’actes els diplomes a les persones participants a les activitats de la Setmana de la Ciència 2012 i els premis dels guanyadors del ralli fotogràfic i el llançament de coets d’aigua. El professorat de Ciències estem molt satisfets de la resposta que han tingut aquestes activitats i de l’esperit científic del nostre alumnat. Us encoratgem a seguir així i a participar a les activitats de la Setmana de la Ciència 2013!

Recordeu: Divendres 21 a les 11:30h al saló d’actes.

Moltes gràcies! Us hi esperem!

Els homínids: evolució humana

Per Joaquim Monllau Cid i Jaume Solà Serra

Els fòssils catalans, peça clau en l’evolució dels homínids

Un article de l’Institut Català de Paleontologia que publica PNAS millora la cronologia d’hominoides a Euràsia i fa palesa la gran vàlua del registre fòssil del Miocè a Catalunya, el més important del món en aquest període, per a l’estudi de l’evolució dels homínids, entre els quals es troba l’espècie humana. En l’article “Updated chronology for the Miocene hominoid radiation in Western Eurasia” els autors fan una revisió crítica de les datacions del conjunt dels hominoides del Miocè (entre fa 23 i 5 milions d’anys) a l’oest eurasiàtic, a la que han afegit resultats encara inèdits d’espècimens trobats recentment al Hostalets de Pierola, a l’Anoia. Els autors del treball són els investigadors de l’ICP Isaac Casanovas, David M. Alba, Josep M. Robles i Salvador Moyà, juntament amb Miguel Garcés de la Universitat de Barcelona.

L’estudi mostra que fa entre uns 12 i 9 milions d’anys van existir a Europa i particularment a Catalunya un gran nombre d’espècies d’hominoides, que sobrepassa amb escreix la diversitat del grup en l’actualitat. La major part d’aquestes formes s’inclou en la extinta subfamília dels driopitecins, restringida al Miocè d’Euràsia. Alguns dels driopitecins catalans presenten característiques avançades, como adaptacions a trepar als arbres tot mantenint una postura vertical del tors, o adaptacions a penjar-se dels arbres fent servir només els braços. Entre els grans antropomorfes actuals aquestes característiques es troben en els pongins (orangutans) i els hominins (goril·les, ximpanzés i humans).

Continua la lectura de Els homínids: evolució humana

Setmana de la Ciència 2012

VIURE LA CIÈNCIA

amb la família i les amistats

setmana del 16 al 25 de Novembre

Del 16 al 25 del mes de novembre se celebra la 17a edició de la Setmana de la Ciència a Catalunya. Els temes centrals de l’edició d’enguany són l’energia sostenible, la neurociència i l’envelliment actiu amb motiu de la celebració, aquest 2012, de l’Any Internacional de l’Energia Sostenible per a Tothom, l’Any Europeu per a l’Envelliment Actiu i l’Any de la Neurociència.

Al professorat del Departament de Ciències de la Naturalesa (Biologia i Geologia i Física i Química) i el de Tecnologia ens agradaria que al menys aquests dies en parleu amb la família i amb les amistats fora de les hores de classe i per suposat, com sempre, a les aules. Per aquest motiu i aprofitant la celebració de la Setmana de la Ciència us proposem diferents activitats:

1.- Ralli fotogràfic (Activitat avaluable pel professorat)

Busquem energies renovables a la comarca del Montsià i Baix Ebre. Es tracta d’evidenciar, mitjançant les vostres fotografies, la diversitat, la quantitat i la ubicació de les energies renovables que podem trobar a les nostres comarques. Per dur a cap aquesta investigació:

  • Cerqueu informació de què significa energia renovable i quines són?
  • Cerqueu on podeu trobar-ne prop nostre, als nostres pobles, etc., en definitiva, a les nostres comarques.
  • Ens ho comuniqueu mitjançant una foto.

Com han de ser les fotos?

Les podeu fer individuals o en grup, màxim 3 alumnes. Impreses amb una mida màxima de 10 x 15 o 15 X10 cm

A la foto ha de figurar la data que esta presa i algú de vosaltres (voluntària la vostra presència) i, com és natural, el tipus d’energia renovable. Les fotos les enganxareu a un full A5 (20X15) i al costat de la foto ha de constar:

  • HEM TROBAT ENERGIA RENOVABLE….
  • Noms i cognoms
  • Tipus d’energia
  • Lloc de la foto

Les fotos les entregareu al professorat de Ciències naturals (Ciències naturals, Biologia i Geologia, Física i Química). Es farà una selecció de les fotos més originals i més adients amb tota la informació que se us demana. Les fotos, vosaltres mateixos, les penjareu a un mapa que trobareu a l’entrada de l’institut.

Termini de presentació de les fotografies: fins el 21 de novembre de 2012

2.- Fem ciència a casa

A continuació us proposem resoldre preguntes investigables. L’experiència que realitzeu la presentareu en format vídeo o Power Point. S’avaluarà: la originalitat, les imatges, el text – la claredat, normes sintàctiques, normes ortogràfiques – i l’estructura de la presentació. Es poden fer en grups de tres alumnes

Els vegetals tenen ADN?

A la xarxa podeu trobar moltes maneres de fer l’extracció d’ADN, feu la cerca i elegiu la manera que us agrade més, podeu utilitzar diferents òrgans (fulles, fruits, flors,….). Ànims!!!

Podem simular una erupció volcànica a casa?

A casa amb l’ajut dels vostres familiars i amistats consulteu la web que a continuació us donem i feu la simulació i doneu resposta a la pregunta:

http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/diari/090623-simula-una-erupc.jsp

Podem simular els corrents convectius del mantell a casa?

http://www.earthlearningidea.com/Indices/contents_Catalan.html

Si no us agrada cap d’aquestes preguntes, podeu formular la vostra pregunta i resoldre-la.

Data límit d’entrega: 21 de novembre de 2012

3.- Activitats en el centre

DIVENDRES, 16

L’alumnat de 4t ha confeccionat el cartell de la Setmana de la Ciència recordant que és l’any de les energies sostenibles per a tohom.

DILLUNS, 19

Tallers: Enginyeria Genètica i Biotecnologia. Destinataris: Alumnat de Biologia de 1r i 2n de Batxillerat

Cafè científic: Neurociència, malalties neurodegeneratives. A les 16:30h. Lloc: Bar de l’institut. Destinataris: professorat de totes les especialitats, personal administratiu, pares i mares de l’alumnat del centre, alumnat de Biologia de 1r i 2n de Batxillerat.

Un grup de científics que estan portant a cap les seves investigacions a l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB/CSIC) i al Centre de Regulació Genòmica (CRG), ens proposen un cafè científic per tal d’apropar les seves noves investigacions i el coneixement científic al públic en general d’una manera creativa, innovadora i relaxada. El tema que hem elegit el professorat, amb motiu de l’any de la neurociència, és el desenvolupament del nostre cervell i les malalties neurodegeneratives. En primer lloc els científics ens explicaran de una forma clara i entenedora els coneixements bàsics del tema per poder promoure la formulació de les nostres preguntes.

Energia fotovoltaica. Joan Doménech. A les 9h30. Destinataris: 1r ESO.

DIMECRES, 21

Taller de construcció de coets d’aigua: Els alumnes interessats en contruir-se un coet d’aigua poden passar el dimecres 21 pel laboratori de Química a l’hora del pati. Convindria portar-se una botella de plàstic d’aigua amb gas o de refresc buida, unes tisores i un llapis per construir els alerons. Es podrà perfeccionar a casa i el dijous a l’hora del pati es farà el llançament per comprovar l’alçada màxima i el temps de vol.

DIJOUS, 22

Quina és l’alçada màxima i el temps de vol del nostre coet? Hora del pati.

TOTS ELS DIES (19-22) a l’hora de l’esbarjo

Ciència o Màgia. Resolem enigmes a l’institut. Durant la Setmana de la Ciència el professorat del departament us plantejarà unes preguntes per investigar:

  • Quina s’apagarà primer?
  • Què passarà amb el volum de les “ xuxes” que tenim guardades en un recipient tancat si fem el buit?
  • I altres preguntes que es formularan al moment

Per donar resposta heu de passar a l’hora del pati de dimarts (20) i dimecres (21) i dijous (22) pel laboratori de Química i allí trobareu el professorat que us donarà indicacions per fer les vostres investigacions.

Exposició d’Instruments antics de Laboratori. Lloc: Entrada del centre.

Confiem en la vostra participació.
Gràcies!

Transgènics

El debat sobre els aliments transgènics no és nou en absolut, ni està prop d’estar tancat. Entre els partidaris i els contraris s’intercanvien arguments que van des de la seguretat alimentària i els possibles riscos per a la salut humana, els perills de la introducció de noves espècies i la disminució de la biodiversitat, fins la millora a les collites que podria ajudar a combatre la sequera o la fam o a lluitar contra malalties.

Una mostra d’aquesta discussió s’escenifica en les següents cartes publicades entre els anys 1997 i 1998 al diari El País. Els protagonistes són Daniel Ramón Vidal, aleshores coordinador nacional de Ciència i Tecnologia d’Aliments del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), per una banda, i Gregorio Álvaro Campos, biotecnòleg, professor del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de Castella-la Manxa (UCM) i membre d’Aedenat (Asociación Ecologista de Defensa de la Naturaleza) i Jorge Riechmann, politòleg, professor de la Universidad de Barcelona i membre del Departament Confederal de Medi Ambient del sindicat Comissions Obreres, per altra banda.

Els aliments transgènics, per Daniel Ramón Vidal

En les últimes setmanes hem assistit a un ressorgir de les campanyes de diversos col·lectius ecologistes en contra dels anomenats aliments transgènics. La línia argumental és comuna: menjar-los és perillós, provoquen problemes en el medi ambient i només beneficien a les transnacionals que els produeixen. Què hi ha de cert? Cal entendre primer què són aquests aliments: productes biotecnològics en l’obtenció dels quals s’han utilitzat tècniques d’enginyeria genètica. Des del punt de vista conceptual res de nou en la tecnologia d’aliments, ja que des dels inicis de la història s’ha fet ús d’una grollera eina genètica, l’encreuament sexual i la posterior selecció. Tècnicament, una cosa molt diferent, ja que amb l’enginyeria genètica podem modificar un únic gen del genoma d’un animal o una planta comestible. Són segurs per a la salut? Si ens atenim a criteris científics són tan segurs, si no més, que qualsevol del supermercat. Donada la tecnologia genètica, coneixem millor els canvis introduïts en una patata transgènica que en una varietat tradicional d’aquest vegetal obtinguda per millora clàssica. Però a més, per poder ser comercialitzada aquesta patata transgènica ha de superar llargues proves de laboratori encaminades a delimitar la seva composició i demostrar la seua falta de toxicitat. Només llavors podrà ser venuda. No són proves rutinàries o trivials. En el cas del tomàquet MacGregor, el primer aliment transgènic comercialitzat, l’empresa productora va haver de fer desenes d’assajos durant més de quatre anys fins a tenir el permís. I el més important per al consumidor espanyol: així serà amb tots els que es comercialitzen, ja que després de l’entrada en vigor del Reglament de la CE s’estan creant comitès de científics independents que supervisaran la seua bondat higienicosanitària. Davant d’aquest control exhaustiu recordem que tot aliment tradicional obtingut per millora clàssica no necessita aquestes proves, i no obstant això ningú aixeca la veu, tot i que no sapiguem quantes parts del seu patrimoni genètic hem canviat. Exigim com a consumidors el mateix nivell de control per a tots els aliments, siguen transgènics o no.

Continua la lectura de Transgènics