Mostra tots els articles de vramiro

Foradant cap al mantell

La peridotita és una roca abundant en el mantell terrestre, d’un color verdós, degut a la presència del mineral olivina en la seua composició. El seu estudi es basa en els exemplars, alterats per les altes temperatures i pressions, expulsats a la superfície de la Terra a través dels volcans. Però no s’ha aconseguit mai, encara, obtenir-ne una mostra de peridotita fresca, directament del mantell.

Aquest és l’objectiu de l’equip internacional del científic de la Universitat de Southampton Damon Teagle: fer un forat fins la part superior del mantell per obtindre mostres de la seua composició. Per a poder fer-ho, busca un lloc on l’escorça siga més prima: un lloc d’escorça oceànica, menys gruixuda que la continental, i amb pocs sediments al damunt. Entre els llocs candidats, zones de Costa Rica, Baja California o les Illes Hawaii. Això implica que la perforació haurà de començar al fons oceànic, i foradar encara uns 8 km fins arribar al mantell. Els científics utilitzaran un vaixell japonès anomenat Chikyu, amb alta tecnologia que permetria barrinar a aquestes grans profunditats. El gran moment hauria d’arribar abans d’una dècada.

Llegit a l’edició en paper de National Geographic. Il·lustració d’Hernán Cañellas »

Magatzem submarí de gas

Està previst que el proper mes de maig comence a funcionar la planta d’emmagatzematge de gas de Vinaròs, el conegut com a Projecte Castor. Aquesta infraestructura aprofita un substrat porós submarí que contenia petroli, ja explotat, per emmagatzemar ara gas natural provinent d’altres països, com ara Algèria. L’objectiu és constituir una reserva d’aquest gas. La instal·lació consta d’una plataforma marina que injecta el gas en la roca submarina, i d’una planta de terra que el tracta. Aquesta infraestructura va generar molta polèmica en el seu moment pels impactes que produïa i els possibles riscos, però malgrat la forta oposició ciutadana, el projecte va començar a construir-se l‘estiu de 2010.

Pots trobar més informació (explicacions, vídeos…) sobre el projecte a les pàgines de l’empresa responsable »

La notícia a El País »

Una altra infraestructura semblant: Gaviota, en Biscaia »

Aurora boreal a temps real

El Sol emet en la seua activitat unes partícules, en la seua majoria protons, que ens arriben en forma del que anomenem vent solar. Aquestes partícules queden atrapades per les línies de força del camp magnètic de la Terra, i entren a l’atmosfera pels pols, creant un espectacular fenomen que anomenen aurores polars: boreal a l’hemisferi Nord, austral al Sud.

Quan observem vídeos de les aurores polars normalment estan filmats en time lapse, tècnica que consisteix en reproduir les imatges a major velocitat, per poder veure accelerats fenòmens que ocorren lentament. Aquest vídeo, en canvi, té l’alicient de mostrar-nos l’aurora a temps real! Va ser filmat a Tromsø, Noruega, durant una tormenta solar el passat 24 de gener, pel fotògraf Alistair Chapman.

Llegit a Fogonazos i Bad Astronomy »

X(p)rimenta

Com l’any passat, la Fundació Institució Catalana de Suport a la Recerca i l’Associació Catalana de Comunicació Científica busquen alumnes i professors que vulguen fer experiments interessants i que els filmen en vídeo. Els millors s’incorporaran al portal Recerca en Acció i rebran un premi.

X(p)rimenta 2012 s’adreça a professors i alumnes de Primària, ESO, Batxillerat i Cicles Formatius. Es tracta de filmar un experiment senzill en vídeo amb l’objectiu d’il·lustrar algun principi científic i tecnològic interessant. Els vídeos han de ser de durada curta (3 minuts com a màxim). Cada escola, i cada grup escolar, pot participar amb diversos vídeos. Vegeu-ne les bases per a copsar-ne els detalls.

Es concediran vuit premis als millors vídeos presentats, dos per a cada categoria (primària, secundària, batxillerat i cicles formatius) . Els premis consisteixen en:

– Professorat: vals per a efectuar una visita guiada singular de descoberta al Parc Natural del Delta de l’Ebre, que inclou la visita de la desembocadura en vaixell.

– Alumnat: entrades per a visitar el centre Cosmocaixa de Barcelona i el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, ubicat a Terrassa.

– Centre educatiu: les escoles que presenten el primer i el segon vídeo més ben valorats pel jurat rebràn cadascuna un val de 300 euros per a adquirir material d’utilitat per a l’ensenyament.

A banda d’aquests premis, s’atorgaran Mencions d’Honor a d’altres vídeos meritoris, els quals seran penjats a Recerca en Acció per tal que serveixin d’exemple a qualsevol persona interessada. Tot plegat contribueix a alimentar la base de dades d’experiments del portal.

Els premis s’entregaran en un acte que tindrà lloc el mes de juny al Campus de Castelldefels de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Com participar-hi?

1- Llegiu-ne les bases.

2- Complimenteu aquest formulari d’inscripció i trameteu-lo al següent e-mail abans del dia 30 de març del 2012: xprimenta@fundaciorecerca.cat

3- Cal que entregueu el vídeo abans del dia 30 d’abril de 2012, tal i com s’explica a les bases.

Visiteu el projecte X(p)rimenta la ciència més jove per veure els vídeos distingits la passada convocatòria.

Onada de fred siberià

Europa es troba immersa en una situació meteorològica de fred que ja dura uns dies i que està deixant sentir intensament els seus efectes. En la imatge adjunta podem veure la disposició de les isòbares, que explica la situació que estem vivint.

Les isòbares són línies imaginàries que uneixen els punts que tenen una mateixa pressió atmosfèrica. Per damunt de 1013 hPa (hectoPascals) parlem d’altes pressions o anticiclons (el que solem associar a “bon temps” o temps assolellat); per baix, baixes pressions, depressions atmosfèriques o borrasques (“mal temps” o precipitacions). Les isòbares ens indiquen la direcció del vent: en l’hemisferi nord, en els anticiclons, aquests segueixen les línies en sentit de les agulles del rellotge; en les depressions, en sentit contrari. Si aquestes línies estan molt juntes, ens indiquen que els vents són intensos; si estan separades, els vents són suaus o inexistents, i aleshores parlem d’un pantà baromètric.

Així, mirant el mapa isobàric podem observar dos grans anticiclons (A) sobre Europa. I, si resseguim les línies de pressió, comprobem com ens arriben vents des del nord-est europeu. És aleshores quan parlem de vent siberià, per la procedència d’aquest aire gelat.

Pots trobar una senzilla explicació d’aquest fenomen i d’altres semblants en aquest vídeo.

Edu3.cat

Malgrat la situació no ha arribat a ser tan extrema com algunes prediccions apuntaven, encara queden uns dies fins que les temperatures tornen a pujar. Mentrestant, les inclemències meteorològiques han deixat més de 200 morts per tota Europa a dia d’avui, i a casa nostra tenim rècords de baixes temperatures, forts vents, talls de llum per l’elevat consum i neu fins i tot a nivell de la mar. Així que el més prudent serà seguir les recomanacions.

Més informació a les pàgines de la Generalitat i del Servei Meteorològic de Catalunya »

Idèntics però distints

Els germans bessons idèntics, en tant que són clons, genèticament iguals, proporcionen una oportunitat única per estudiar aspectes de l’herència i dels efectes de l’entorn sobre els caràcters biològics. Es tracta de germans originats a partir d’un sol òvul fecundat per un espermatozoide, que va formar un únic zigot que, en els estats primerencs de desenvolupament embrionari, va dividir-se originant dos embrions amb la mateixa informació genètica dins el mateix sac vitel·lí: per això s’anomenen bessons monozigòtics o univitel·lins.

Observant les diferències entre individus que comparteixen el mateix genoma podem conèixer els efectes de l’ambient sobre l’expressió dels gens. La ciència que estudia aquests efectes s’anomena epigenètica, i explica com a partir d’uns mateixos gens podem trobar distints fenotips: el resultat de l’expressió gènica més la influència ambiental. De la mateixa forma en què, a partir de les mateixes tecles d’un piano, polsant unes i inhibint altres, obtenim melodies diferents.

Per altra banda les diferències entre els bessons idèntics i els germans no bessons o els bessons bivitel·lins, ens permeten conèixer la influència de la genètica sobre determinats caràcters. Per exemple, els bessons univitel·lins comparteixen determinats desordres, com ara disfuncions lectores, autisme o alcoholisme, molt més sovint que els altres tipus de germans. Això vol dir que si un dels germans bessons presenta algun d’aquests caràcters, el percentatge de casos en què l’altre bessó també el presenta és significativament major que si no es tractés de bessons, el que suggereix la forta influència de l’herència.

Una bona oportunitat per estudiar aquesta influència ve proporcionada pels pocs casos documentats de bessons idèntics criats per separat. En aquest cas, les semblances que es descriuen es deuen a l’efecte de l’herència biològica.

Llegit a National Geographic »

Investigació amb el virus H5N1

L’Administració dels Estats Units ha prohibit la publicació en les revistes Science i Nature d’uns estudis sobre una soca especialment perillosa del virus H5N1, causant de la coneguda com a grip aviària. Sembla que aquesta soca es transmet més ràpidament entre humans. El motiu al·legat per Estats Units és que la informació d’aquests articles, si s’arribés a publicar, podria ser perillosa en mans de terroristes. Dues setmanes més tard, un grup de 38 científics, encapçalats pel viròleg holandès Ron Fouchier, un dels investigadors implicats, ha publicat una carta en la revista Science, en què s’autoimposa una moratòria de dos mesos en les investigacions amb el virus, mentre no es decideix quina informació és segur publicar i quina no. Aquests estudis poden donar un major coneixement sobre el virus i la seua actuació i, per tant, sobre com tractar la malaltia que ocasiona.

Així que el debat està servit: és la investigació un risc que obri les portes a una guerra biològica o una esperança davant la possible prevenció o curació d’una malaltia mortal?

Llegeix la notícia a rtve.es i a El País »

El cementiri nuclear a Villar de Cañas

Els residus generats per les centrals nuclears són emmagatzemats en piscines dins de les mateixes centrals. Però una alternativa quan parlem de residus d’alta activitat és recórrer a un cementiri nuclear o magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears.

Fins ara els residus d’alta activitat de les nostres centrals eren enviats al Regne Unit o a França, però l’expiració dels contractes amb aquests països a tal efecte ha impulsat la creació d’un MTC a l’Estat Espanyol. Tretze municipis van presentar les seues candidatures, i el passat mes de desembre es va desvetllar la futura ubicació del primer MTC d’Espanya. Aquest es construirà finalment en Villar de Cañas (Conca), que era la quarta opció, darrere de Zarra (València), Ascó (Tarragona) i Yebra (Guadalajara).

La vida útil d’un MTC és d’uns 50 anys. Cal no confondre’l amb el magatzem geològic profund, que permet guardar residus d’alta activitat durant milers d’anys.

Aquesta és una notícia no exempta de polèmica, donat que els municipis candidats solen dividir-se entre els partidaris i els detractors. Normalment sol tractar-se de localitats petites, amb una demografia decreixent i economia estancada, que veuen en el MTC una font d’ingressos per al municipi i una possibilitat de revifar la seua activitat industrial i crear llocs de treball. Per altra banda hi ha qui pensa que el risc de tindre a prop residus tan perillosos no compensa els possibles beneficis, especialment des de les localitats veïnes que no reben directament la injecció de diners que aquesta instal·lació suposa, però sí comparteixen els riscos potencials.

Llegeix la notícia al 3/24 i a El País »

Reunió amb les famílies de 1r ESO

Dilluns vinent dia 23 de gener, a les 19:30h, celebrem a l’institut una trobada amb les famílies dels alumnes de 1r ESO. L’objectiu de la reunió és mostrar algunes de les metodologies que fem servir els professors i professores en aquest curs, en especial aquelles relacionades amb les noves tecnologies.

Animem a l’assistència, que esperem siga profitosa!

Sense Ministeri de Ciència

Quan vam conèixer la composició del nou govern de l’Estat Espanyol alguns vam comprovar, no sense sorpresa, que entre les noves carteres ministerials no hi figurava aquella que es dedica al nostre àmbit de coneixement: la ciència. Efectivament, almenys durant aquesta legislatura, i si no hi ha cap remodelació ministerial molt significativa, no tindrem Ministeri de Ciència. És clar que darrere d’un govern amb menys ministeris hi ha la situació de crisi en què ens trobem, però per altra banda crida l’atenció el desdoblament dels ministeris “econòmics”: Ministeri d’Economia i Competitivitat i Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques. De fet, la regulació de l’R+D+I (recerca, desenvolupament i innovació) recaurà sobre una Secretaria d’Estat, a càrrec de Carmen Vela, depenent del Ministeri d’Economia i Competitivitat, del qual és titular Luis de Guindos, quan altres vegades la ciència ha tingut ministeri propi, o ha anat lligada a educació.

La prestigiosa revista científica Nature es feia ressò d’aquesta notícia. En aquest article (en anglès) podem llegir els comentaris d’Amaya Moro-Martín, física del Centre d’Astrobiologia de Madrid:

Els investigadors estan alarmats pel senyal que es llença. “Molts dels països per davant d’Espanya en investigació i desenvolupament tenen un ministeri especialitzat”, diu.

Que els mals de la investigació científica a casa nostra (sistemes educatius que no recolzen suficientment la ciència, qualitat de les nostres universitats, endogàmia, sistemes de promoció post universitària, manca d’inversió privada, i un llarg etc.) no es solucionen amb la creació d’un ministeri, això està clar. Però aquest fet ens indica quines no són les prioritats d’aquest govern. Tot i que puga semblar que en Secundària no ens afecta directament, aquest és el recolzament a la ciència que es trobaran els nostres alumnes de Batxillerat científic en els anys immediats.

Llegit a La ciencia y sus demonios y a Amazings »