Mostra tots els articles de vramiro

Benvinguts al nostre petit herbari

1r ESO, 2n ESO, ,

Durant la primera meitat del curs 2012-2013 alumnes de 2n ESO han elaborat un petit herbari virtual. Seguint unes pautes, cada alumne ha triat una espècie vegetal que ha fotografiat i de la qual ha buscat una informació que aquí s’exposa. El resultat han estat 45 espècies de 30 famílies distintes, entre les que trobem plantes ornamentals, silvestres, conreades, autòctones, exòtiques… Aquí en tens una petita mostra:

Pots trobar-les a partir de la barra de cerca a dalt de tot d’aquesta pàgina, a la dreta del nom del bloc, introduint-hi el criteri de cerca: nom comú o científic, per exemple. També segons la família a la qual pertany de les llistades a continuació:

Strelitzia reginae

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic o llatí: Strelitzia reginae
Família: Strelitziaceae
Nom comú o vulgar:
· Català: Au del paradís
· Castellà: Ave del Paraíso
· Angles: Bird of Paradise
· Àrab: طائر الفردوس
Nom de l’alumne: Paula Carpes Garcia
Data i lloc: Diumenge, 16 de desembre del 2012, a l’Ampolla
Hàbitat: Jardí
Descripció: No és un arbust, sinó una planta herbàcia perenne.
· Etimologia: el nom del gènere està dedicat a Charlotte de Mecklembourg-Strelitz, esposa de George III d’Anglaterra.
· Altura: 1-1,5 m.
· Com és la planta:
Fulles: persistents, grans, de color verd grisenc, molt peciolades, de forma oval i oblonga, amb nervació mediana bastant aparents, ondulada i crespada sobre un dels marges.
Flors: Cada tija floral sosté 5-8 flors formades per grans sèpals de color groc ataronjat i tres pètals de color blau intens. El més cridaner de la Strelitzia reginae són les seves flors. A elles deu el nom amb el que es coneix comunament: au del paradís.
Altres: A més són resistents al vent i per això són adequats per als jardins de zones costaneres. És una de las flors més emprades per a centres de flors. S’utilitza molt a les vores dels jardins com arbustos i també es planta molt en grans macetes.
Hàbitat:
On es sol trobar: És originària d’Àrica del Sur.
Clima: Es cultiva en climes càlids subtropicals i mediterranis on la temperatura no baixa dels 5ºC en jardins a l’aire lliure tot l’any. Per a que la flor floreixi la temperatura ha de estar per d’amunt de 10ºC.
Cultiu: Es pot multiplicar la planta per llavors al setembre o divisió per rizomes a l’estiu. Un cop hagi germinat, anirem amb compte que no sigui cremada pel sol, així que li procurarem ombra. Els exemplars més joves tindran a parts iguals sol i ombra.
Cal tenir paciència amb elles ja que aquest tipus d’espècie pot trigar a germinar fins a dos mesos, per no parlar de l’aparició de les primeres flors, que poden fer-se esperar fins a dos anys. Requereixen aigua en quantitats moderades, més generoses a l’estiu i temperatures constants de 25 º C.
Relació: L’au del paradís no té cap propietat medicinal, ni és tòxica, no s’utilitza com aliment però sí que és una planta ornamental.
Pàgines on he trobat la informació:
http://plantas.facilisimo.com/reportajes/flores/el-ave-del-paraiso_184172.html
http://fichas.infojardin.com/arbustos/strelitzia-reginae-flor-ave-del-paraiso-estrelitzia.htm
http://foroantiguo.infojardin.com/showthread.php?t=132839

Minthostachys verticillata

1r ESO, 2n ESO, , , ,

La peperina o menta peperina (Minthostachys verticillata) és una planta aromàtica silvestre de la família de les lamiácies. El nom comú de menta peperina proveeix d’una confusió (comercialment aprofitada per algunes empreses argentines elaboradores d’infusions) i és sustentat organolèpticament per les característiques de l’oli essencial d’alguns dels quimiotipus que l’espècie presenta, en alguns casos d’aroma marcadament mentolat.
Aquestes característiques provenen de les diferents quantitats de mentona o pulegona (que li dóna el seu aroma característic) en l’oli essencial. Hi ha una enorme variabilitat en les composicions relatives d’aquests olis.
Alumne: Àlex González
WEB DE LA INFORMACIÓ: http://es.wikipedia.org/wiki/Peperina

Fortunella japonica

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom ciéntific: Fortunella japonica
Família: Rutaceae
Nom comú:
Català: Cumquat, Xinès: Kumquat, Anglès: Marumi Kumquat, Afrikaans: Koemkwate, Àrab: بالإنجليزية, Azərbaycanca: Kinkan, Cebuano: Kumkuwat, Česky: Kumquat, Чӑвашла: Кумкват, Dansk: Limequat, Deutsch: Kumquats, Ελληνικά: Κουμκουάτ, Euskara: Kumkuat, Suomi: Kumkvatti, Français: Kumquat, Hornjoserbsce: Kumkwat, Bahasa Indonesia: Buah Kumkuat, Italiano: Fortunella, Xinès: キンカン, Português: Fortunella, Türkçe: Kamkat
Nom de qui ha fet la fotografia i de l’autor del treball: Gerard Llambrich Roda
Data i lloc de la fotografia: 22/12/2012, al jardí del meu xalet
Hàbitat: En les àrees subtropicals 0-750 m (0-2,450 ft). En els tròpics 0-1600 m (0-5250 ft), sense reg. Precipitació de 900-3000 mm (35-120 cm) és necessari.
Descripció: Els kumquats o kinoto són arbres o arbusts perennifolis, de creixement lent, que arriben als 5 m d’alçada. Estan densament ramificats; les branques són anguloses, llises o de vegades espinoses. Les fulles són lanceolades, alternes, finament dentades prop de l’àpex, verd fosc per l’anvers i una mica més clares pel revers, coriàcies, alternes, d’entre 4 i 9 cm de llarg. Les flors són axil·lars, solitàries o en raïms d’1 a 4, pentàmeres, fragants, de color blanc, hermafrodites.
El fruit és un hesperidi oblong o ovoide, de fins a 5 cm de llarg, cobert per una fina i aromàtica pell groga, ataronjada o vermella amb glàndules oleicas clarament visibles, comestible. La polpa està segmentada, i és lleugerament àcida, de color taronja. Les llavors són escasses, oblongues o esferoïdals, blanquinoses, amb l’interior verd. Apareix al començament de la tardor i madura cap a fins d’aquest o començaments de l’hivern segons l’espècie.
Relació de la planta amb l’ésser humà o amb altres espècies: La taronja enana, kumquat o quinoto, especialment el conrear ‘Meiwa’ es consumeix com fruita fresca, en altres espècies la polpa és massa àcida, i es menja només la pell. Més freqüent és la preparació en almívar, per a això se’ls deixa assecar lleugerament, es maceren amb bicarbonat de sodi o calç i es couen a molt baixa temperatura en un almívar dens, el kumquat en aquesta preparació és unes postres típiques de la cuina de Hong Kong. Es preparen també com adobats, siguin àcids-conservats en una barreja de vinagre i salmorra durant unes 8 setmanes-o dolços, en una base líquida de vinagre, almívar, clau d’olor (Syzygium aromaticum) i canyella (Cinnamomum verum).
S’empren també per a l’elaboració de melmelada i una salsa similar al chutney, amb kumquat, taronja, mel, sal, llard i espècies. Alguns productes moderns inclouen el licor de kumquat. En Guangdong els kumquats es conserven en sal, obtenint una fruita reduïda i arrugada que s’empra com a medicina per als mals de coll, antitusivo i estimulant un cop tornada a hidratar.
L’oli essencial de les fulles i brots frescos, de vegades, s’utilitza en perfumeria.

X(p)rimenta 2013

General

X(p)rimenta 2013 és una iniciativa de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació i de l’Associació Catalana de Comunicació Científica, que enguany compta amb el patrocini dels Vilars Rurals, del Grup SERHS.

X(p)rimenta s’adreça a professors i alumnes de Primària, ESO, Batxillerat i Cicles Formatius. Es tracta de filmar un experiment senzill en vídeo amb l’objectiu d’il·lustrar algun principi científic i tecnològic interessant. Els vídeos han de ser de durada curta (3 minuts com a màxim). Cada escola, i cada grup escolar, pot participar amb diversos vídeos. Vegeu-ne les bases per a copsar-ne els detalls.

Es concediran tres premis als millors vídeos presentats, un per a cada categoria (primària, secundària, i batxillerat/cicles formatius). Els premis per a l’alumnat consisteixen en entrades per a visitar el centre Cosmocaixa de Barcelona i el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, ubicat a Terrassa. A banda, s’atorgaran un seguit de Mencions a d’altres vídeos meritoris.

Els vídeos guardonats amb Premis i Mencions podran seran penjats a Recerca en Acció per tal que serveixin d’exemple a qualsevol persona interessada i alimentin la base de dades d’experiments del portal.

La inscripció es clou el 31 de març, però hi ha temps per a realitzar i lliurar el vídeo fins al 30 d’abril.

Visiteu el projecte X(p)rimenta la ciència més jove per veure els vídeos distingits la passada convocatòria.

Ficus rubiginosa

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic: Ficus rubiginosa
Família: Moraceae
Nom comú: En català, castellà i en anglès es diu: ‘’ficus’’
Nom del alumne: Berta Tomas Gómez
Data i lloc: 29-12-12 a casa meva
Hàbitat: Jardí
Descripció: Port arbustiu, les fulles estan tancades dins d’un parell de estípules soldades al principi, és un arbust de fulla caduca. Comprén unes 2000 espècies, pròpies de països tropicals i subtropicals. El representant de la família del ficus a Europa és la figuera, i el ficus més conegut desde fa poc es el ficus cautxú.
Fonts d’informació: Enciclopèdia catalana i wikipèdia: http://es.wikipedia.org/wiki/Ficus
 Relació amb els éssers humans o altres espècies: És una planta hornamental, és tòxica i és pol·linitzada per algun animal.

Euphorbia pulcherrima

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom cientifíc: Euphorbia pulcherrima
Familia: Euphorbiaceae
Nom comú: pastora, pascuero, nit bona, flor de pasqua o estrella federal
Nom de l’alumne: Andrea Servià Jornet
Data i lloc: 10 de Desembre a casa els meus avis.
Hàbitat: En jardins com arbust, però principalment com a planta d’interior per Nadal
Descripció: Arbust o petit arbre l’alçada pot variar entre 0,6 i 3 m, amb grans fulles dentades de color verd fosc (7 a 16 cm) i petites inflorescències grogues. Les cridaneres bràctees que formen la part superior de la planta, de color vermell, rosa, blanc verdós o blanc groguenc són sovint confoses amb flors.
Floreix a l’hivern. A l’hemisferi nord floreix de novembre a febrer i és essencial que la planta no rebi llum durant 12 hores, aproximadament des d’octubre fins Nadal perquè floreixi.
Fonts d’informació: http://es.wikipedia.org/wiki/Euphorbia_pulcherrima, http://www.botanical-online.com/florpoinsettiacatala.htm.

Olimpíada de Geologia de Catalunya 2013

1r BAT, 2n BAT, ,

El passat divendres dia 1 de febrer es va celebrar a Tarragona, al Campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili, la 4a Olimpíada de Geologia de Catalunya, que representa la primera fase de l’Olimpíada Internacional de les Ciències de la Terra que aquest any es celebrarà a l’Índia.

Quatre alumnes de Batxillerat del nostre centre van participar: de primer curs, Jordi Rullo, i de segon, David García, que ja va participar a l’edició anterior i va quedar classificat per a la fase estatal, Patricia Ferré i Sílvia Toscas. La prova va consistir en cinquanta preguntes tipus test sobre coneixements generals de Geologia, a respondre de forma individual en una hora i, després d’un descans, una prova pràctica que s’havia de resoldre en grups de fins a quatre estudiants. Aquesta va consistir en la resolució d’un bloc diagrama en el que s’havia de completar el tall geològic i la història dels materials i respondre unes preguntes sobre el mateix, i en la identificació d’una sèrie de mostres de minerals, roques i fòssils.

Els estudiants que obtinguen els tres millors resultats passaran a la fase estatal, que aquest any es celebrarà a Girona. A banda, la Universitat Rovira i Virgili ofereix matrícula gratuïta per al primer curs d’una carrera d’aquesta universitat per a qui quede en primera posició.

Independentment dels resultats dels nostres estudiants, els objectius de l’activitat estan més que assolits des del moment que els alumnes decideixen preparar i enfrontar-se voluntàriament a una prova de Geologia, cosa que sens dubte contribueix a la seua formació en aquest àmbit de coneixement i a l’adquisició tant d’una nova perspectiva en la forma d’encarar els continguts, com d’habilitats per a la realització d’una prova molt distinta d’aquelles que fan habitualment. Esperem que això puga contribuir a consolidar els bons resultats a la matèria de Ciències de la Terra, que al nostre centre a la convocatòria de les PAU del juny passat van estar un punt per sobre de la mitjana de Catalunya.

Un any més el professorat de Ciències de la Terra agraïm l’entusiasme dels nostres estudiants i els encoratgem a seguir així. Enhorabona!

Visita la pàgina de la 4a Olimpíada de Geologia de Catalunya »

Les malalties no infeccioses i l’enginyeria genètica

1r BAT, 2n BAT, 3r ESO, 4t ESO, , , , , ,

Què en sabem de la diabetis? (Per Àngela Martí i Jordi Pérez)

Recentment s’ha publicat al diari “20 minutos” una notícia sobre la investigació que s’està portant a terme a la Universitat Rovira i Virgili. Aquesta investigació té la finalitat d’analitzar els tipus d’aliments que podrien ajudar a prevenir la diabetis tipus 2. L’estudi es centra en els festucs i la seva reacció. Per dur-la a terme s’han presentat 50 voluntaris que tenen un alt nivell de glucosa a la sang, fet que els pot portar a desenvolupar una futura diabetis.

La diabetis tipus 2 sol estar relacionada amb el sobrepès i amb una alimentació poc adequada. La seva detecció no és fàcil ja que molts afectats no saben que la pateixen. Basant-se en aquesta afirmació, el projecte està dividit en dues fases:

• En la primera, al voluntari se li fa seguir una alimentació equilibrada basada en una dieta mediterrània.
• En la segona fase, i desprès d’un descans d’uns 15 dies aproximadament, en els quals el voluntari continua menjant el menú aconsellat, s’introdueix en la seva dieta diària uns 57 grams de festucs.

Segons els estudis realitzats sobre aquest aliment, ingerir festucs disminueix els nivells de glucosa i incrementa la sensibilitat a la insulina, és a dir, disminueix el risc de ser afectat per la diabetis tipus 2.

Les propietats nutritives del festucs els fan susceptibles de representar un potencial regulador de la glucosa i la insulina.

Aquesta investigació no és un tractament que acabi amb la diabetis sinó una prevenció contra aquesta malaltia.

A part de la diabetis tipus 2 també està la diabetis tipus 1, que té moltes diferencies respecte a l’anteriorment mencionada.

La diabetis tipus 1 afecta a infants i joves i, majoritàriament, té un origen autoimmune, encara que en alguns casos s’hereta la predisposició a tindre-la.

Continua la lectura de Les malalties no infeccioses i l’enginyeria genètica →

Ruta graveolens

1r ESO, 2n ESO, , , ,

Nom científic: Ruta graveolens
Família: Rutaceae
Nom comú: Ruta (català) Ruda (castellà) Rue (anglès)
Nom de l’alumne: Paula Curto Temprado
Data i lloc de la imatge: el 29 de Desembre al jardí de casa
Hàbitat: A Europa meridional, en llocs poc humits.
Descripció: La ruta es un arbust molt ramificat. Es una planta que es troba en un clima temperat i càlid, aquesta planta no necessita molta humitat.
Medeix entre 70 i 100cm. Les seves fulles son semi-perecnes, de color verd focs. Els laterals de les fulles son allargats i els finals son ovalats.
Les flors estan formades per rametes i tenen entre 4 i 5 pètals de color groc viu.
El fruit es una espècie de capsula en 5 lòbuls. Té un aroma molt fort, difícil de confondre amb altres plantes.
Relació: La ruda es una plata medicinal i també s’utilitza per cuina.
S’utilitza per cuina, perquè el sabor de la fulla es picant i amarg a l’hora, però el seu aroma s’utilitza per fer diferents salses o mescles alcohòliques.
També s’utilitza per a la medicina, ja que talla molt bé les hemorràgies oculars i nasals. No es gens bo utilitzar-la en grans quantitats i no es aconsellable consumir-la si tens problemes al ronyons.
Fonts d’informació:
http://es.wikipedia.org/wiki/Ruta_graveolens
http://plantas.facilisimo.com/reportajes/aromaticas-y-medicinales/ruda-eficaz-pero-con-prudencia_184033.html