Mostra tots els articles de vramiro

Olimpíada de Geologia de Catalunya 2013

El passat divendres dia 1 de febrer es va celebrar a Tarragona, al Campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili, la 4a Olimpíada de Geologia de Catalunya, que representa la primera fase de l’Olimpíada Internacional de les Ciències de la Terra que aquest any es celebrarà a l’Índia.

Quatre alumnes de Batxillerat del nostre centre van participar: de primer curs, Jordi Rullo, i de segon, David García, que ja va participar a l’edició anterior i va quedar classificat per a la fase estatal, Patricia Ferré i Sílvia Toscas. La prova va consistir en cinquanta preguntes tipus test sobre coneixements generals de Geologia, a respondre de forma individual en una hora i, després d’un descans, una prova pràctica que s’havia de resoldre en grups de fins a quatre estudiants. Aquesta va consistir en la resolució d’un bloc diagrama en el que s’havia de completar el tall geològic i la història dels materials i respondre unes preguntes sobre el mateix, i en la identificació d’una sèrie de mostres de minerals, roques i fòssils.

Els estudiants que obtinguen els tres millors resultats passaran a la fase estatal, que aquest any es celebrarà a Girona. A banda, la Universitat Rovira i Virgili ofereix matrícula gratuïta per al primer curs d’una carrera d’aquesta universitat per a qui quede en primera posició.

Independentment dels resultats dels nostres estudiants, els objectius de l’activitat estan més que assolits des del moment que els alumnes decideixen preparar i enfrontar-se voluntàriament a una prova de Geologia, cosa que sens dubte contribueix a la seua formació en aquest àmbit de coneixement i a l’adquisició tant d’una nova perspectiva en la forma d’encarar els continguts, com d’habilitats per a la realització d’una prova molt distinta d’aquelles que fan habitualment. Esperem que això puga contribuir a consolidar els bons resultats a la matèria de Ciències de la Terra, que al nostre centre a la convocatòria de les PAU del juny passat van estar un punt per sobre de la mitjana de Catalunya.

Un any més el professorat de Ciències de la Terra agraïm l’entusiasme dels nostres estudiants i els encoratgem a seguir així. Enhorabona!

Visita la pàgina de la 4a Olimpíada de Geologia de Catalunya »

Les malalties no infeccioses i l’enginyeria genètica

Què en sabem de la diabetis? (Per Àngela Martí i Jordi Pérez)

Recentment s’ha publicat al diari “20 minutos” una notícia sobre la investigació que s’està portant a terme a la Universitat Rovira i Virgili. Aquesta investigació té la finalitat d’analitzar els tipus d’aliments que podrien ajudar a prevenir la diabetis tipus 2. L’estudi es centra en els festucs i la seva reacció. Per dur-la a terme s’han presentat 50 voluntaris que tenen un alt nivell de glucosa a la sang, fet que els pot portar a desenvolupar una futura diabetis.

La diabetis tipus 2 sol estar relacionada amb el sobrepès i amb una alimentació poc adequada. La seva detecció no és fàcil ja que molts afectats no saben que la pateixen. Basant-se en aquesta afirmació, el projecte està dividit en dues fases:

• En la primera, al voluntari se li fa seguir una alimentació equilibrada basada en una dieta mediterrània.
• En la segona fase, i desprès d’un descans d’uns 15 dies aproximadament, en els quals el voluntari continua menjant el menú aconsellat, s’introdueix en la seva dieta diària uns 57 grams de festucs.

Segons els estudis realitzats sobre aquest aliment, ingerir festucs disminueix els nivells de glucosa i incrementa la sensibilitat a la insulina, és a dir, disminueix el risc de ser afectat per la diabetis tipus 2.

Les propietats nutritives del festucs els fan susceptibles de representar un potencial regulador de la glucosa i la insulina.

Aquesta investigació no és un tractament que acabi amb la diabetis sinó una prevenció contra aquesta malaltia.

A part de la diabetis tipus 2 també està la diabetis tipus 1, que té moltes diferencies respecte a l’anteriorment mencionada.

La diabetis tipus 1 afecta a infants i joves i, majoritàriament, té un origen autoimmune, encara que en alguns casos s’hereta la predisposició a tindre-la.

Continua la lectura de Les malalties no infeccioses i l’enginyeria genètica

Ruta graveolens

Nom científic: Ruta graveolens
Família: Rutaceae
Nom comú: Ruta (català) Ruda (castellà) Rue (anglès)
Nom de l’alumne: Paula Curto Temprado
Data i lloc de la imatge: el 29 de Desembre al jardí de casa
Hàbitat: A Europa meridional, en llocs poc humits.
Descripció: La ruta es un arbust molt ramificat. Es una planta que es troba en un clima temperat i càlid, aquesta planta no necessita molta humitat.
Medeix entre 70 i 100cm. Les seves fulles son semi-perecnes, de color verd focs. Els laterals de les fulles son allargats i els finals son ovalats.
Les flors estan formades per rametes i tenen entre 4 i 5 pètals de color groc viu.
El fruit es una espècie de capsula en 5 lòbuls. Té un aroma molt fort, difícil de confondre amb altres plantes.
Relació: La ruda es una plata medicinal i també s’utilitza per cuina.
S’utilitza per cuina, perquè el sabor de la fulla es picant i amarg a l’hora, però el seu aroma s’utilitza per fer diferents salses o mescles alcohòliques.
També s’utilitza per a la medicina, ja que talla molt bé les hemorràgies oculars i nasals. No es gens bo utilitzar-la en grans quantitats i no es aconsellable consumir-la si tens problemes al ronyons.
Fonts d’informació:
http://es.wikipedia.org/wiki/Ruta_graveolens
http://plantas.facilisimo.com/reportajes/aromaticas-y-medicinales/ruda-eficaz-pero-con-prudencia_184033.html

Relats científics

Dimarts vinent, 29 de gener de 2013, a les 16:30h, es farà a l’Institut una reunió per part de professorat dels Departaments de Ciències i de Llengua i literatura per informar i donar pautes a tots aquells alumnes interessats en realitzar un relat científic dins del marc dels concursos Fem contes de Ciència o Inspiraciència. Els relats poden fer-se tant en català com en castellà i, per part dels departaments implicats rebreu tot l’assessorament que necessiteu, tant des del punt de vista científic com literari.

Ànims!

Recordeu: Dimarts 29 de gener a les 16:30h a l’Institut

Inspiraciència 2013

Inspiraciencia és un concurs de relats d’inspiració científica. És una iniciativa que relaciona la ciència i la literatura d’una manera lúdica i participativa. La ciència i la literatura recorrena la creativitat per encarar nous reptes i combinar-les pot generar noves i fresques idees en direccions imprevisibles. Inspiraciència pretén ser un espai obert a tothom on pensar i imaginar la ciència, des de la ficció.
Inspiraciencia és una invitació a tothom a pensar i imaginar la ciència, a través de l’escriptura.

Modalitats: El concurs té dues modalitats competitives: relats curts (entre 800 i 1.500 paraules) i microrelats (fins a 500 paraules).

Categories: El concurs té dues categories: públic general (a partir de 18 anys) i públic juvenil (menors de 18).
Els participants s’han de registrar a una de les dues categories i poden enviar com a màxim un relat per a cada modalitat competitiva. És a dir, cada participant pot enviar un relat curt i un microrelat.

Llengua: Els relats poden estar escrits en català, en castellà o en gallec.

Premis: Els premis s’atorgaran durant el mes d’abril de 2013, en un acte que s’anunciarà oportunament. El concurs contempla un premi institucional i un premi del públic, per a cada modalitat i categoria.Els premis seran varis dispositius electrònics, llibres de divulgació, cursos d’escriptura o tallers similars. L’organització del concurs es reserva el dret de declarar deserta la convocatòria si considera que els originals presentats no assoleixen la qualitat mínima necessària.

Consulta les bases del concurs »

Pothos aureus

Nom Científic: Pothos aureus
Família: Araceae
Nom Comú: Poto (Català); Poto (Castellà); Devil’s ivy (Anglès); Scindapsus (Francès)
Nom de l’alumne: Albert Sabaté Garcia
Data i lloc: Al menjador de casa meva. El dia 30 de desembre de 2012
Hàbitat: Es troben en la selva tropical
Descripció: És una planta adaptada a zones tropicals que pot arribar als 20 m d’altura i les seves fulles poden arribar a 1 m de llargària i tenen unes flors blanques tot el any. També s’adapta molt bé en zones interiors, que ja no creix tant com al tròpic, a l’interior pot arribar a créixer de 5 a 8 m, les fulles són de dimensions normals i les seves flors no arriben a florir.
És de color verd intens, ja que en algunes zones te uns tons blanquinosos. És una planta enfiladissa, ja que es pot posar en un test penjant o en un test terrestre.
Relació: És una planta que s’utilitza per a ornamentar interiors de cases o altres llocs com consultes o en oficines, etc.

Cinema fòrum: “Bowling for Columbine”

L’hora de tutoria no sols pot servir per proporcionar informació d’interès acadèmic. La capacitat de discussió crítica d’aspectes de la societat que ens envolta també forma part de la formació integral d’una persona. Les notícies del tiroteig a Newtown el desembre passat han tornat a ficar d’actualitat el debat sobre la tinença i ús d’armes. La següent pel·lícula, basada en un fet semblant ocorregut l’any 1999 a l’institut de Columbine, també als Estats Units, va estar guardonada l’any 2002 al Festival de Cannes i va obtenir un Oscar al millor documental. En ella, el seu director, Michael Moore, fa una crítica mordaç a la cultura de les armes al seu país. Però encara més important que això és ser capaç de fer una reflexió sobre la inutilitat de la violència i la perillositat de les armes.

Pinus pinaster

Nom científic: Pinus pinaster
Família: Pinácies
Nom comú:
1.- Català – Pi
2.- Castellà – Pino
3.- Anglès – Pine tree
4.- Alemany – Kiefer
5.- Francès – Pin
Nom de l’alumne: Ismael Gelida Arasa
Data i lloc: 25 de desembre del 2012 a casa els meus avis
Hàbitat: Normalment, solen habitar als boscos o al alguns jardins/finques amb bastant espai
Descripció de la planta: Els pins són arbres de fulla perenne, generalment de tronc dret i elevat que pot arribar a mesurar uns 25 metres. Les fulles tenen una forma acicular i normalment solen ser fascicles de dues a cinc unitats en petites branquetes anomenades braquiblasts. Els pins són plantes monoiques, amb fulles masculines i femenines separades en cada braquiblast. Les femenines, després de pol·linitzades i madurades, es lignifiquen i es transformen en pinyes, les esquames de les quals protegeixen les llavors, anomenades pinyons. Les masculines, en canvi, quan arriba l’hivern, el pi, per a estalviar energia es desfà de les fulles masculines. El pi, per a polinitzar i reproduir-se, ja que no te unes fulles vistoses per a que vinguin els animals fabriquen molta quantitat de pol·len, amb una espècie d’ales que permetin aguantar mes temps suspeses en l’aire en una rafega de vent (tal com vam veure a la unitat 2). Hi ha més d’un centenar d’espècies de pins, distribuïdes per totes les latituds i altituds de l’hemisferi nord. Es un arbori.
Relació: Normalment l’usem mes que res per a obtenir pinyons, que son els fruits de les fulles femenines quan son pol•linitzades i madurades. També els usem per a adornar o emplenar alguns jardins, passejos, etc. Els usem per a que dugen a terme la fotosíntesi, per a que agafin diòxid de carboni i obtinguéssim oxigen. Per a obtenir fusta, i a partir d’aquí poder, fer cases, construccions…
Fonts:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Pi_(arbre)
Enciclopèdia

Hedera helix

Nom científic: Hedera helix L.
Família: Araliaceae
Nom comú: Heura (català), hiedra (castellà)
Nom de l’alumne: Laura Acién González
Data i lloc: 26/12/12 – Casa meva
Hàbitat: Cobreix el sòl dels boscos ombrívols i s’enfila per les roques i pels troncs en llocs no exposats a la insolació. De la plana mediterrània a l’estatge montà; manca a les contrades molt àrides.
Descripció: Planta enfiladissa, perenne i faneròfit, té branques estèrils i reproductives. Les branques estèrils són rectes o serpentejants; d’escassa a densament piloses; de color verd terrós o rogenc i a vegades presenten rizomes.
Les fulles són alternes, coriàcies i brillants. Concretament, les fulles de les branques estèrils tenen de 3 a 5 lòbuls; estan separades per entrenusos; el limbe és de color verd intens o obscur, amb nervis verds o blancs, lleugerament prominents, i peciolades. Per altra banda, les fulles de les branques fèrtils són enteres, el·líptiques o ovades, a vegades lanceolades; estan separades per entrenusos; el limbe és de color verd obscur, amb nervis verdosos, poc prominents i peciolades.
L’escorça exsuda una resina gomosa.
Les flors estan organitzades en grups de 12 a 20 i es troben disposades en umbel•les. Els pètals són deltoides, d’un verd groguenc. Els sèpals triangulars, castanys. Els estams amb filaments d’un groc verdós.
Els fruits són baies, petits, carnosos, negres o verd fosc.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Heura
http://www.espiritugaia.com/Hiedra.htm
Relació: S’utilitza de planta ornamental. La planta és lleugerament tòxica, pel seu gust amarg. Per això se sol utilitzar sota control mèdic.

Fem contes de Ciència

Aquest concurs es convoca amb l’objectiu d’estimular l’interès pels temes de ciència i pel pensament científic entre els estudiants, petits i joves escolaritzats en centres, amb la intenció de potenciar la creació d’obres literàries o plàstiques que tractin la ciència amb imaginació i valor científic.

Totes les classes que enviïn un conte al concurs, solament per participar, tindran dret a visitar CosmoCaixa, amb reserva prèvia a través del web: www.laCaixa.es/ObraSocial. D’aquesta manera es valora el treball i l’esforç didàctic que representa l’elaboració d’històries de ciència i es premien tots els concursants.

El premi als guanyadors consisteix en una Targeta Amiga anual per a cada alumne, un ordinador portàtil per a l’aula i un lot de llibres de divulgació científica.

Categories:

A. Nens i nenes de 4 a 8 anys. Educació infantil i primer cicle de primària.
B. Nens i nenes de 8 a 12 anys. Cicle mitjà i superior de primària.
C. Nois i noies de 12 a 16 anys. Secundària obligatòria.
D. Nois i noies de 16 a 20 anys. Secundària postobligatòria.
E. Alumnes de centres d’educació especial.

Modalitat: Narrativa en català o castellà.

Inici de la convocatòria: Gener 2013

Termini d’admissió: 14 d’abril 2013

Bases del concurs al PDF adjunt »
Accedeix als materials didàctics per a Educació secundària »