Mostra tots els articles de vramiro

Llegir ciència per Sant Jordi

La clau secreta de l’Univers Lucy i Stephen Hawking

La família de George és un tant peculiar: són vegetarians i eviten qualsevol tipus de tecnologia; per això viuen sense televisió, sense telèfon, sense ràdio i sense ordinador!, pel que George s’ha guanyat la fama de “rar”. Un dia, el seu porquet travessa la casa del veí i George ha d’entrar a rescatar-lo. Allí coneix a Annie, una nena de la seua edat un tant pretenciosa i molt mentidera, i al seu pare, Eric. La casa on viuen és un petit “museu de la ciència” i el que més crida l’atenció de George és Cosmos, l’ordinador, que es presenta a si mateix com “el més potent del món”. Després de jurar que usarà la ciència solament per a bones fins, George, de la mà de Cosmos, descobreix com es van crear les estrelles. Al dia següent, el professor de George, Mr. Ripe, ho enxampa fent un dibuix de l’ordinador d’Eric i Annie en classe i George es veu obligat a contar qui és Cosmos. Per a la seua sorpresa, el professor sembla estar al corrent. Uns dies més tard, George torna a casa dels seus veïns i gràcies a Annie, viatja per l’espai; aterra en un cometa i veu els diferents planetes. Després d’aquesta aventura, Annie li explica a George que el seu pare està investigant si existeix un planeta amb vida intel·ligent. El que encara no sap cap dels dos és que algú està a punt de tendir-li un parany a Eric.

Biotecnologia al menú. Manual de supervivència en el debat transgènic José María Seguí Simarro

Què és un transgènic? I què no és? Són perjudicials o la solució a una bona part dels mals de la humanitat? Aquest treball reflecteix la gran distorsió que hi ha envers els cultius transgènics entre allò que diu la comunitat científica, avalat per dades, i allò que opina la resta de la societat, on s’ha imposat una imatge completament contrària. L’objectiu de l’obra és abordar els mites i llegendes sobre els transgènics i aportar-hi arguments amb rigor científic, tot barre­jant aspectes polítics, sociològics, psicològics i co­municatius.

Es tracta d’un manual de supervivència per a entendre què són i què no són els transgènics. Amb voluntat divulgadora i sense deixar de banda el rigor que el tema es mereix, l’autor ofereix al lector tots els elements necessaris perquè puga extraure conclusions pròpies.

Ciències per al món contemporani…

El reporter, a peu de carrer, pregunta a la vianant micròfon en mà: “Menjaria vostè aliments transgènics?”. “No, prefereixo menjar coses que no porten gens”. L’escena és verídica, vista en televisió per qui escriu fa ja uns quants anys. Per poder entendre la comicitat de la situació cal saber què són els gens, i que són presents a tots els aliments.

El curs vinent, amb l’aplicació de la “Llei Wert”, desapareixerà com a matèria obligatòria a 1r de Batxillerat Ciències per al món contemporani (CMC). Ja en vam parlar en el seu moment. Pocs ploraran la seua desaparició; els alumnes del Batxillerat científic ja treballen els seus continguts a les seues assignatures de modalitat. Els que cursen altres modalitats de Batxillerat no solen estar interessats per les ciències. Però CMC representa una oportunitat per tractar continguts científics des d’una altra perspectiva.

La pregunta és si ens podem permetre una societat amb un absolut desconeixement sobre qüestions que afecten la salut, la reproducció assistida, el canvi climàtic, l’evolució o els riscos ambientals. Una amiga que es dedica a la investigació en immunologia protestava en una ocasió que tindre cultura no sols és reconèixer el quadre d’un pintor famós o haver llegit determinat autor; també és saber com actuen les vacunes o com es fa un transgènic.

L’edició en anglès de la revista National Geographic dedicava aquest passat mes de març la seua portada, que il·lustra aquesta entrada, al desconeixement científic de part de la població, amb el titular “LA GUERRA CONTRA LA CIÈNCIA. El canvi climàtic no existeix. L’evolució mai va ocórrer. L’arribada a la Lluna va ser un muntatge. Les vacunes poden causar autisme. Els aliments transgènics són dolents.” No tenim evidències científiques sobre cap d’aquestes afirmacions, però podrem trobar partidaris fàcilment, especialment per Internet. Difícilment podem debatre sobre aquestes i altres qüestions sense un coneixement mínim sobre el tema.

Si has llegit això i tens una opinió, pots expressar-la a través dels teus comentaris en aquesta mateixa entrada.

Eclipsi solar

El proper divendres, 20 de març de 2015, tindrem l’oportunitat de presenciar un fenomen astronòmic poc freqüent: un eclipsi de Sol. Pocs minuts després de les nou del matí, veurem com la Lluna es va situant davant del Sol fins a cobrir-lo de manera parcial, fins a un màxim d’un 70% a la nostra latitud.

És una oportunitat que no cal deixar passar perquè el darrer eclipsi destacable va ser el 4 de gener de 2011, i el proper eclipsi observable no serà fins el 12 d’agost de 2026. Així doncs cal aprofitar l’avinentesa i gaudir del fenomen, tot i respectant sempre unes mínimes condicions de seguretat, la primera i més important de les quals és no mirar mai directament el Sol. Oi que no ho acostumes a fer habitualment? Doncs encara menys durant la durada de l’eclipsi.

Més informació i recursos a la XTEC »

La xarxa tròfica de la Badia dels Alfacs

Amb el nom de “Què mengen els musclos”, els alumnes de Biologia i Geologia de 4t ESO han ficat en pràctica una sèrie de tècniques de camp: han arreplegat mostres de plàncton junt a les muscleres, han mesurat la profunditat de la Badia i han calculat la profunditat de la zona fòtica en distints punts. Posteriorment han observat i identificat les mostres al laboratori del Camp d’Aprenentatge del Delta de l’Ebre, a Sant Carles de la Ràpita. Una bona feina per concloure un parell d’unitats didàctiques dedicades a l’estudi de l’ecologia, que no hagués estat possible sense el saber fer d’Albert i Pep que, des del Camp d’Aprenentatge ens han acompanyat en aquesta experiència. Gràcies un any més, i fins el curs vinent!

Inspiraciència 2015

INSPIRACIÈNCIA és un concurs de relats d’inspiració científica. És una iniciativa que relaciona ciència i escriptura d’una manera lúdica i participativa. La ciència i la literatura recorren a la creativitat per encarar nous reptes. Combinar-les pot generar noves i fresques idees en direccions imprevisibles. Inspiraciència pretén ser un espai obert a tothom on pensar i imaginar la ciència, des de la ficció.

Fins el 17 de maig de 2015.

Més informació a inspiraciencia.es »

Crescuda de l’Ebre

Després d’haver provocat inundacions, especialment a Navarra, en la tercera gran crescuda de l’Ebre durant el mes de febrer, el seu cabal ha arribat a màxims a Saragossa i sembla que es mantindrà estable, tot i que dins de nivells d’alerta, al seu pas per Catalunya. L’augment de cabal ha estat causat pel desgel i les últimes precipitacions i ha dut a activar el pla d’emergència INUNCAT.

Llegeix la notícia al 3/24 »

La percepció del color

La imatge del dia i la pregunta: de quin color és el vestit? Sembla que la població es divideix entre els que el veuen blau i negre i els que el veiem blanc i daurat. La resposta no està en el vestit, sinó en la nostra percepció dels colors. En aquest enllaç trobareu una explicació interessant del fenomen, així com enllaços a vídeos curiosos i altres il·lusions òptiques interessants, com el tauler d’escacs d’Adelson: t’ho cregues o no, els requadres A i B són del mateix color! (pots comprovar-ho aquí).

Llegit a Verne »