Arxiu d'etiquetes: Bioquímica

I tu? Jo, Bioquímica

Eric Matamoros, estudiant de 2n de Batxillerat, ha estat seleccionat per formar part del curs “I tu? Jo, Bioquímica”. Tindrà lloc del 19 al 23 de juny als laboratoris i aules del Departament de Bioquímica i Biomedicina Molecular de la Universitat de Barcelona. Aquesta iniciativa, que compleix enguany la seua edició número vint-i-un, està coordinada pel doctor Josep M. Fernández Novell, professor de Bioquímica, i responsable també de programes de recerca i educació del Parc Científic de Barcelona, com BATX2LAB o Bojos per la Bioquímica.

Visitem el Parc Científic i l’Institut Químic de Sarrià

Aquest dimecres dia 1 de març els nostres alumnes de Biologia de Batxillerat han realitzat una visita a dos centres d’investigació a Barcelona. Pel matí, al Parc Científic de Barcelona, han realitzat una transformació bacteriana. Guiats per Marc i Jordi, joves investigadors en biotecnologia i ciències biomèdiques, han inserit a un bacteri un plasmidi amb un gen d’interès en la recerca contra l’aterosclerosi. Per la tarda han assistit a una conferència sobre bioenginyeria a l’Institut Químic de Sarrià. Allí, el doctor Carlos Semino els ha parlat dels seus experiments de regeneració de cèl·lules cardíaques infartades d’ovella a partir de les cèl·lules mare del teixit adipós del mateix individu, completant així una jornada d’activitats científiques on els estudiants han pogut dur a la pràctica tècniques de laboratori i aprendre directament dels protagonistes de la investigació.

Transformació bacteriana al Parc Científic

Aquesta setmana els nostres alumnes de Biologia de segon de Batxillerat han visitat el Parc Científic de Barcelona. Allí han introduït un gen humà en bacteris Escherichia coli. Aquest gen sintetitza una proteïna que inhibeix la formació de plaques d’ateroma als vasos sanguinis quan els macròfags neutralitzen l’excés de lipoproteïnes LDL en sang, transportadores de colesterol. Així, aquesta proteïna pot esdevindre una diana terapèutica en la lluita contra l’aterosclerosi, i els bacteris transformats, bioreactors naturals que la produeixen per poder-la estudiar.

Vida artificial

En 2010 ja van crear un microorganisme el genoma del qual havia estat sintetitzat íntegrament a un laboratori. Ara, l’equip del científic Craig Venter ha anat més lluny, obtenint un bacteri “artificial” amb el mínim número de gens amb què els investigadors han aconseguit que aquest siga viable: el genoma mínim. Una nova fita en la biologia sintètica que podeu llegir en aquesta notícia.

Bojos per la Ciència

Bojos per la Ciència s’adreça als estudiants de batxillerat que tinguin interès i mostrin aptituds en el camp de les ciències. Les sessions es duen a terme els dissabtes, en els quals es tracten diferents temes científics actuals.

Amb aquesta iniciativa, els estudiants tenen l’oportunitat d’aprofundir en la teoria i les tècniques científiques en el diferents camps científics proposats: bioquímica, biomedicina, economia, física, matemàtiques, natura, noves tecnologies, química, etc. Treballen en el propi centre, juntament amb investigadors, per experimentar com es fa ciència en un centre de recerca internacional, fet que els permet guanyar experiència pràctica en les últimes metodologies d’avantguarda, així com posicionar-se per a una possible carrera professional dins la branca científica que hagin escollit.

Inscripcions 2016: Del 14 de setembre al 14 d’octubre de 2015

Bases. Procés d’inscripció i selecció: Es poden consultar dins de cada programa. Atenció: cada alumne es pot inscriure com a màxim a dos cursos. Els alumnes seleccionats no podran fer més d’un curs alhora.

Tota la informació aquí: http://www.fundaciocatalunya-lapedrera.com/ca/bojos-ciencia

Com es desenvolupen els medicaments?

El passat dimecres dia 21 de gener els nostres estudiants de Biologia de 2n de Batxillerat van ser protagonistes del taller Com es desenvolupen els medicaments? a les instal·lacions del Parc Científic de Barcelona. Allí, dos joves investigadors els van guiar en els procediments per a sintetitzar una de les molècules que s’està utilitzant per a la investigació d’un nou fàrmac per al Parkinson.

Transgènics

El debat sobre els aliments transgènics no és nou en absolut, ni està prop d’estar tancat. Entre els partidaris i els contraris s’intercanvien arguments que van des de la seguretat alimentària i els possibles riscos per a la salut humana, els perills de la introducció de noves espècies i la disminució de la biodiversitat, fins la millora a les collites que podria ajudar a combatre la sequera o la fam o a lluitar contra malalties.

Una mostra d’aquesta discussió s’escenifica en les següents cartes publicades entre els anys 1997 i 1998 al diari El País. Els protagonistes són Daniel Ramón Vidal, aleshores coordinador nacional de Ciència i Tecnologia d’Aliments del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), per una banda, i Gregorio Álvaro Campos, biotecnòleg, professor del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de Castella-la Manxa (UCM) i membre d’Aedenat (Asociación Ecologista de Defensa de la Naturaleza) i Jorge Riechmann, politòleg, professor de la Universidad de Barcelona i membre del Departament Confederal de Medi Ambient del sindicat Comissions Obreres, per altra banda.

Els aliments transgènics, per Daniel Ramón Vidal

En les últimes setmanes hem assistit a un ressorgir de les campanyes de diversos col·lectius ecologistes en contra dels anomenats aliments transgènics. La línia argumental és comuna: menjar-los és perillós, provoquen problemes en el medi ambient i només beneficien a les transnacionals que els produeixen. Què hi ha de cert? Cal entendre primer què són aquests aliments: productes biotecnològics en l’obtenció dels quals s’han utilitzat tècniques d’enginyeria genètica. Des del punt de vista conceptual res de nou en la tecnologia d’aliments, ja que des dels inicis de la història s’ha fet ús d’una grollera eina genètica, l’encreuament sexual i la posterior selecció. Tècnicament, una cosa molt diferent, ja que amb l’enginyeria genètica podem modificar un únic gen del genoma d’un animal o una planta comestible. Són segurs per a la salut? Si ens atenim a criteris científics són tan segurs, si no més, que qualsevol del supermercat. Donada la tecnologia genètica, coneixem millor els canvis introduïts en una patata transgènica que en una varietat tradicional d’aquest vegetal obtinguda per millora clàssica. Però a més, per poder ser comercialitzada aquesta patata transgènica ha de superar llargues proves de laboratori encaminades a delimitar la seva composició i demostrar la seua falta de toxicitat. Només llavors podrà ser venuda. No són proves rutinàries o trivials. En el cas del tomàquet MacGregor, el primer aliment transgènic comercialitzat, l’empresa productora va haver de fer desenes d’assajos durant més de quatre anys fins a tenir el permís. I el més important per al consumidor espanyol: així serà amb tots els que es comercialitzen, ja que després de l’entrada en vigor del Reglament de la CE s’estan creant comitès de científics independents que supervisaran la seua bondat higienicosanitària. Davant d’aquest control exhaustiu recordem que tot aliment tradicional obtingut per millora clàssica no necessita aquestes proves, i no obstant això ningú aixeca la veu, tot i que no sapiguem quantes parts del seu patrimoni genètic hem canviat. Exigim com a consumidors el mateix nivell de control per a tots els aliments, siguen transgènics o no.

Continua la lectura de Transgènics

Krebs i els nazis

El nazisme viscut pel bioquímic alemany Hans Krebs

Qui no ha estudiat en biologia el famós cicle de Krebs? Aquesta ruta bioquímica porta el nom d’un bioquímic alemany d’enorme talent que va haver de deixar Alemanya en el moment que els nazis van prendre el poder ja que era jueu. Així va viure Krebs l’inici del seu exili.

Hans Krebs (1900-1981) ha estat un dels bioquímics més importants del segle XX. Va rebre el premi Nobel de Medicina el 1953 pel seu cicle de l’àcid cítric (també anomenat cicle de Krebs), que forma part del metabolisme central de la majoria dels éssers vius d’aquest planeta. També va descriure el cicle d’urea, una sèrie de transformacions químiques de gran importància en el metabolisme dels aminoàcids.

Krebs va aconseguir el lloc de professor de Medicina Interna a la universitat de Friburg (Alemanya), però va haver de deixar el mateix després de l’ascens de Hitler, ja que era jueu. Així ho explica el mateix Krebs en la seva autobiografia:
“Una cosa que em va produir sorpresa va ser que als pocs dies d’ascendir Hitler al poder, apareguessin uniformes nazis per tot arreu. Col·legues de l’hospital que fins aleshores havien admès com a molt tímides simpaties per Hitler, van aparèixer de sobte amb uniformes d’organitzacions nazis. Un lluïa tres estrelles, indicant un grau sènior; molts havien estat en secret membres durant anys “. (…)

Continua llegint a La ciencia y sus demonios »

Experiment de Miller

Redescobrint els experiments de Stanley Miller

El recent descobriment d’unes mostres procedents d’un experiment no publicat i portat a terme per Stanley Miller cinc anys després de la seva famosa publicació sobre la “sopa primigènia” llança noves evidències sobre l’origen de la vida.

El 1953, un jove Stanley Miller treballava com a estudiant de postgrau en el laboratori del seu mentor, Harold Clayton Urey, sobre els inicis de la vida en una hipotètica atmosfera i oceà primitius. El seu famós experiment, publicat a la revista Science, va consistir en exposar una barreja de metà, amoníac, hidrogen i aigua a una sèrie de descàrregues elèctriques de 60.000 volts. El resultat va ser l’obtenció d’àcid acètic, ADP-glucosa i diversos aminoàcids, pilars estructurals de les proteïnes.

A partir de llavors, nombrosos experiments han reproduït aquests resultats i obtingut altres compostos orgànics. No obstant això, fins ara no ha estat possible aconseguir proteïnes.

El 1958, cinc anys després del llegendari experiment amb Urey, Miller va realitzar altres similars en presència de metà, amoníac, àcid sulfhídric  i diòxid de carboni, però aquesta vegada no va analitzar les mostres obtingudes (o no va deixar constància d’haver-ho fet), limitant-se a etiquetar i emmagatzemar-les en vials. Fins a la seva mort el 2007, sembla que mai va tornar a treballar amb elles. (…)

Continua llegint a La Ciencia y sus demonios »

Vida “sintètica”?

L’equip d’investigació de Craig Venter aconsegueix una cèl·lula amb material genètic sintetitzat al laboratori

Científics dels EUA fabriquen per primer cop una cèl·lula artificial

La meta és crear organismes que devorin petroli, substitueixin els hidrocarburs o absorbeixin diòxid de carboni – Venter, pare del genoma humà, aconsegueix un nou bacteri al generar-ne els elements sintèticament

El biòleg i empresari nord-americà Craig Venter va anunciar fa tres anys que es disposava a crear vida artificial en un laboratori i ahir, tot i els incrèduls, va presentar en societat els resultats: un autèntic bacteri sintètic, és a dir, fabricat per l’home. (…)

craig-venter