Pareu molta atenció a la lletra d’aquest tango, Barrio de tango (1942) d’Aníbal Troilo  i Homero Manzi, cantat per Adriana Nano,  i esbrineu quin tòpic literari (i llatinisme prescrit per les PAU) de llarga tradició literària i de nom llatí li podríem aplicar:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ZSOVtT_tt_E" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Pistes:

1. El tango sovint planteja preguntes sense resposta que destil·len melangia i nostàlgia per allò que el temps s’endugué.

2. Aquest tòpic el podem relacionar amb el del Tempus fugit i Mors aequalis.

3. Jorge Manrique el va renovar i ha estat ben recreat per la literatura posterior.

4. El trobem a l’himne universitari Gaudeamus igitur.