Arxiu de la categoria: Centres docents

La dignitat humana és transgressora?

Publicat el per
Respon

Planificació

El leit motiv del projecte és la dignitat humana entesa com una idea fonamental en el pensament renaixentista, connectada amb tots els temes essencials del moment: la recuperació d’allò clàssic, l’home com a microcosmos, l’antropocentrisme en substitució del teocentrisme,… Aquest seria el tema principal i es troba relacionat amb d’altres com el diàleg, els drets humans, l’ús de la raó, l’home versus l’animal,… La pregunta guia seria: La dignitat humana és transgressora?

El projecte està pensat per dur-lo a terme a 3r d’ESO, és a dir, amb l’alumnat de 14 i 15 anys, els quals mostren interès per la societat on viuen i en conèixer-se més a sí mateixos. El tema els porta a aprofundir en allò individual i social. Un element motivador i que propicia la connexió amb els seus interessos és connectar el tema amb la premsa, amb les notícies actuals, amb les necessitats actuals de les persones i/o vivències personals. Es recull informació i s’analitzen situacions quotidianes reals que puguin observar, informar-se o viure per experiència pròpia.

Ens reunim al llarg del curs, diverses vegades, una primera reunió a començament de curs en què es presentaria el projecte i el professorat podria fer les seves propostes. En una segona reunió, al Nadal, es recollirien les activitats i s’elaboraria el material didàctic de les diferents matèries. Es planificaria la feina, els horaris, el material i la distribució de les aules una setmana abans de començar el projecte. Una setmana després, a mig projecte, ens reuniríem per valorar-ne el funcionament. I finalment, faríem una reunió de tancament de projecte per fer la reflexió sobre la dinàmica i el procés per arribar al producte final.

.

Avaluació – El nostre poble

Publicat el per
Respon

Per l’avaluació d’aquest projecte es va utilitzar tres tipus d’avaluació:

  1. Avaluació per part del mestre (avaluació formativa):
  • Durant el projecte (avaluació continua). A través d’una rúbrica les mestres registraven el treball que els alumnes feien a cada sessió. Aquest tipus d’avaluació permetia conèixer el funcionament dels grups i l’evolució del treball.
  • Retroacció a través de Google Presentations. Les mestres revisaven les feines realitzades pels alumnes. En el cas que fos necessari destacaven aspectes dels treballs a través de comentaris. A l’aula els alumnes havien de comentar i resoldre els comentaris de les mestres.

  • Al final del projecte (avaluació final). A través d’una rúbrica coneguda i compartida pels alumnes, les mestres van avaluar l’exposició oral del projecte. Cliqueu aquí per veure la rúbrica.
  1. Autoavaluació dels alumnes (avaluació formadora):
  • Durant el projecte (avaluació continua). Al final de cada sessió el portaveu de cada grup compartia amb la resta de companys una valoració oral del funcionament del grup tenint en compte l’organització, les tasques realitzades i la presència o no de conflictes i la seva resolució. Aquesta reflexió, acompanyada dels comentaris de companys i mestres, ajudava als alumnes a autoregular el seu treball i a millorar les seves habilitats.
  • Autoavaluació final del treball en grup (avaluació final). Els grups de treball, van reflexionar i valorar com van treballar durant el projecte. També van explicitar aspectes a millorar.

  1. Coavaluació (avaluació formadora): els alumnes van coavaluar l’exposició oral dels companys. Aquest tipus d’avaluació va permetre als alumnes aprendre, modificar i millorar la seva pròpia exposició.

 

Save

METODOLOGIA- PROJECTE DEL MARESME I PROJECTE DE L’HORT- ESCOLA EL CIM

Publicat el per
Respon

A continuació exposem un recull d’algunes de les activitats plantejades en els diferents projectes a partir de la seva agrupació. Òbviament aquestes es poden veure modificades si s’escau. És competència dels mestres valorar si cal modificar-les o ampliar-les analitzant els interessos dels alumnes i la progressió dels projectes.

PROJECTE DEL MARESME: 

Per dur a terme aquest projecte ens plantegem diferents maneres de treballar amb els alumnes, a continuació expliquem com es realitzaran les agrupacions dels alumnes, segons les activitats dissenyades:

En gran grup:

  • Presentació i organització del projecte.
  • Presentació de llegendes típiques del Maresme.
  • Presentació de les festes i tradicions de la comarca.
  • Sortida per la Serralada del litoral.

En grup petit (3-4 alumnes):

  • Treball de recepta amb productes típics del maresme, cada grup n’elaborarà una i l’explicaran oralment a la resta de companys/es i després elaborarem un recull amb totes les receptes.
  • Representació d’una diàleg que elaboraran a partir d’una de les llegendes treballades en gran grup anteriorment, cada grup elaborarà el diàleg, el decorat i representarà una llegenda diferent.
  • Recull de dades significatives sobre la comarca: habitants, superfície, grups d’edats, alçades muntanyes del maresme… amb la informació recollida s’elaboraran gràfics que s’utilitzaran després en el vídeo final.
  • Festes i tradicions en anglès. Cada grup treballarà una festa o tradició en anglès i prepararà una exposició.
  • Elaboració d’un herbari. Cada grup estarà encarregat de recollir unes plantes concretes a la sortida per la Serralada del litoral i un cop a l’aula cada grup elaborarà una de les pàgines del herbari amb les plantes que ells han recollit.

PROJECTE DE L’HORT

En gran grup:

  • Presentació i organització del projecte
  • Sortida a un hort del pare d’un/a alumne/a de l’escola
  • Visita setmanal a l’hort de l’escola
  • Ruta per l’escola per conèixer plantes silvestres
  • Jocs de l’àmbit d’educació física relacionats amb productes de l’hort
  • Etc.

En petit grup (parelles o grups de 4 o 5):

  • Treball de recepta amb productes del nostre hort. Cada grup n’elaborarà una i l’explicaran oralment a la resta de companys/es i després elaborarem un recull amb totes les receptes.
  • Endevinalla basada en una fruita, hortalissa, verdura o planta de l’hort de l’escola. Per grups es pensa una endevinalla i es planteja a la resta de la classe.
  • Etc.

Individualment:

  • Creació d’una maraca a partir de les llavors i d’altres elements que podem trobar a l’hort.
  • Creació d’una cara sobre paper a partir d’elements que podem trobar a l’hort.
  • Etc.

Metodologia (Escola Lluís Millet)

Publicat el per
Respon

a) Principis metodològics

A l’hora de dur a terme aquest projecte hem seguit  uns principis metodològics que creiem molt importants.

  • Promoure i potenciar al màxim les possibilitats del desenvolupament del nen/a a través de l’acció.
  • Entendre el desenvolupament dels alumnes com un procés continu en què tant mestre com alumne han d’estar implicats. Com a mestres afavorirem que els alumnes esdevinguin a poc a poc éssers cada vegada més independents i autònoms en el seu aprenentatge, però fomentarem des de l’escola que a l’igual que nosaltres, els pares s’anticipin a les possibilitats d’aquests i siguin agents que l’estimulin i promoguin el desenvolupament dels seus fills.
  • Generar i planificar situacions d’ensenyament- aprenentatge on es coneguin els coneixements previs dels alumnes, s’ajustin les actuacions dels mestres a aquests i es donin ajudes educatives de qualitat a fi de promoure aprenentatges significatius.
  • Afavorir que els alumnes atribueixin de sentit  l’aprenentatge, fomentant els factors motivacionals, i assegurant-nos de que els alumnes comprenguin els objectius i els motius de l’aprenentatge. El nostre objectiu és que entenguin la funcionalitat, s’interessin pels continguts i la situació d’aprenentatge i, a més a més, es sentin competents i capaços d’abordar i d’assolir noves metes i reptes amb el nostre suport.
  • Fomentar la participació activa dels alumnes, per mitjà de situacions cooperatives. Aquest treball en equip serveix per fomentar la relació i participació entre tots els membres del grup, ja que així possibilitarem la construcció de coneixement entre alumnes. Suscitarem principalment les situacions cooperatives, configurant-les i tenint en compte las possibilitats de participació de cada un dels membres i la igualtat en les competències.

 b) Organització dels grups de recerca

En aquest projecte en concret hem treballat  inicialment en petit grup, ja que hi havia moltes preguntes a respondre o per investigar i cada grup treballarà una d’elles. A posteriori aquest equip explicarà i exposarà a la resta de grup el seu treball de recerca per concretar la resposta de la pregunta inicial. Després de forma conjunta tot el grup pregunta, argumenta, dóna més informació al respecte i d´aquesta manera compartim l’aprenentatge.

cloud

OBRIM PORTES A LA CIÈNCIA

Publicat el per
Respon

Per avaluar el projecte s’han dissenyat diferents activitats d’avaluació, autoavaluació i co-avaluació.

Per exemple:

AVALUACIÓ:

AUTOAVALUACIÓ:

CO-AVALUACIÓ:

OBRIM PORTES A LA CIÈNCIA

Publicat el per
Respon

Com a producte final del projecte dels globus de 1r es vam realitzar una exposició oberta a les famílies on tots els alumnes han explicat una part del genially . Aquesta exposició es va filmar i emetre en directe per l’aplicació Bambuser.

També es ve fer una activitat final amb els familiars assistents:

Elaboració d’un globus aerostàtic per equips.

 

 

 

 

 

OBRIM PORTES A LA CIÈNCIA

Publicat el per
Respon

Tot i que la proposta que hem explicat és de treball d’escola en general sobre projectes científics ara explicarem un projecte en concret.

A la classe de primer va sorgir la idea de fer el projecte dels globus a partir d’una pregunta espontànea d’un alumne: Per què es desinflen els globus? A partir d’aquí els nens/es van decidir que volien saber més sobre els globus.

En aquest enllaç podeu veure com s’ha dut a terme aquest projecte.

1

OBRIM PORTES A LA CIÈNCIA

Publicat el per
Respon

Cada nivell ha elaborat un projecte on s’havia d’utilitzar el mètode científic per donar resposta a una pregunta o a un repte del projecte amb diferents tipus d’agrupaments (gran grup, grup cooperatiu, per parelles…). S’han realitzat experiments, observacions i maquetacions.

Les tasques que s’han dissenyat a cada nivell tenen intenció de donar resposta a les preguntes inicials. Depenent de cada nivell les activitats les han dissenyat les mestres o els alumnes.

La recerca d’informació s’ha fet de maneres diferents: recerca bibliogràfica, vídeos, visites d’experts, sortides, obervacions i experiments.

Com a espai de reflexió i intercanviar idees, avaluar-se i autoavaluar-se s’ha creat, a tots els nivells, un mapa conceptual on es reflecteix de manera visual i progressiva allò que s’està investigant. Cada vegada que s’actualitza el mapa es crea l’estona de reflexió grupal on es decideix en quin apartat col·locar la informació i com representar aquesta.

 

 

INTENTEM MILLORAR ELS NOSTRES HÀBITS ALIMENTARIS

Publicat el per
Respon

Els productes finals han estat els següents:

  • Elaboració d’una enquesta a tot l’alumnat de l’escola.ENQUESTA SUCS
  • Instaurar el dia fix “Esmorzem fruita a l’escola”dins del Pla de consum de fruita a les escoles.
  • Espots publicitaris per fomentar el consum de fruita natural i reduir el consum de sucs envasats.
  • ESPOT GRUP 1: https://youtu.be/dIbpNEa1UMU
  • ESPOT GRUP 2: https://youtu.be/bU6Qi1kAeGg
  • ESPOT GRUP 3: https://youtu.be/MxJ_Iysk5BM
  • ESPOT GRUP 4: https://youtu.be/Iq1OiUWzcSs
  • Exposició oral per grups de treball a les altres aules de l’escola sobre les conclusions del projecte.