Referents clàssics a Obsidian

Us porto una resenya d’un llibre que m’encanta, i juntament amb aquesta, els referents clàssics que apareixen en el llibre.

Títol: Obsidian9788415577522

Autor: Jennifer L. Armentrout

Editorial: Plataforma Neo

Edició: Tapa tova amb solapes

Nº Pàgines: 448

Sinopsi

Quan ens vam mudar a West Virginia, just abans de l’últim curs d’institut, creia que m’esperava una vida avorrida, en què ni tan sols tindria Internet per actualitzar el meu bloc literari. Llavors vaig conèixer el meu veí, Daemon. Alt, guapo, amb uns ulls verds impressionants … i també insofrible, arrogant i malcriat. Però això no és tot. Quan un desconegut em va atacar, Daemon va congelar literalment el temps i em va confessar que no és del nostre planeta. Sí, ho heu llegit bé. El meu veí és un extraterrestre sexy i inaguantable. Resulta que, a més, ell i la seva germana tenen una galàxia d’enemics que volen robar els seus poders. I, per si fos poc, ara la meva vida corre perill pel simple fet de viure al costat d’ells.

Saga Lux

  1. Obsidian
  2. Onyx
  3. Opal
  4. Origin
  5. Opposition

 

La meva germana un dia em va dir que volia començar a llegir els llibres que jo llegia, així que vaig buscar llibres juvenils que no hagués llegit i així poder parlar amb ella del mateix llibre.

Va ser aleshores quan vaig trobar Obsidian, i encara que al principi no estava del tot segura, el vaig escollir perquè la meva germana es va enamorar completament d’ell. Un cap de setmana després vaig començar a llegir i ja no vaig poder parar. Aquesta mateixa setmana ja m’havia llegit els tres primers llibres.

Reconec que al principi no estava decidida perquè sortien extraterrestres en una història que semblava d’allò més normal.

La història comença quan la Katy es muda a un petit poble de West Virginia, on ella espera que les coses siguin bastant avorrides. No pensava que acabaria sent l’amiga dels seus veïns Dee i Daemon.

La protagonista és una noia amb la qual molts lectors s’identificaran perquè té un bloc de llibres i es passa les hores llegint. Aquest personatge m’ha encantat perquè ha captat la meva atenció. Si que és cert que en alguns moments ella es comportava de manera estúpida, però darrere de totes les decisions que prenia hi havia alguna cosa de lògica en els seus pensaments, no com en altres novel·les en què la noia acaba sent inútil perquè actua sense pensar. Encara que la major part de les vegades m’ha tret un somriure per totes les discussions i xerrades que té al llarg del llibre amb en Daemon.

I en Daemon està entre el Top 5 dels personatges literaris masculins que més m’agraden. Perquè simplement la seva actitud és genial (heu de llegir tots els llibres per poder-me entendre), una barreja de diversió, maduresa (barrejada amb la manera infantil en què de vegades es comporta), arrogància i moltes més coses que juntes fan que sigui un personatge únic.

Finalment, el personatge de Dee m’ha deixat molt a desitjar, perquè encara que el llibre tracta sobre la història d’amor entre el Daemon i la Katy, crec que ella -com l’amiga que és de la Katy- hauria d’haver influït més en la història.

Puntuació: 5/5

Aquí teniu la resenya completa al meu blog, Un mundo entre otros, on parlo de llibres i coses relacionades amb aquests.

I aquí l’enllaç dels minerals al blog L’univers clàssic dels nostres mots.

REFERENTS CLÀSSICS

Bé, els tres primers llibres estan formats per títols de minerals amb etimologia grega i llatina:

L’obsidiana és un mineral d’origen volcànic vitri i compacte de color verd molt fosc o negre, fet servir antigament pels pobles amerindis en la fabricació d’armes tallants, fletxes i ornaments. La seva etimologia és llatina i prové del obsidianus lapis. En el llibre apareix l’obsidiana en forma de collar, que avisa als luxen quan un arum està a prop.

L’òpal és un mineral de la classe dels òxids, emprat sovint en joieria. L’origen del nom és incert. El seu nom prové del llatí opalus, i aquest del grec ὀπάλλιος (opállios).

L’ònix és un tipus de quars de coloració dispersa entre clar i fosc. El nom d’aquest prové del llatí onyx i aquesta del grec ὄνυξ (ónyx, “ungla”).

Els arums en el llibre són aquells que agafen l’energia dels luxen. Aquest nom prové del llatí, del verb arare (lleurar)

Els luxen són, en el llibre, una espècie extraterrestre formats per llum i poden fer servir aquesta com ells vulguin. El nom prové del terme lux, que és la unitat derivada del Sistema Internacional d’Unitats per a la il·luminació o nivell d’il·luminació. Equival a un lumen / m². Prové de l’etimologia grega  λευκός (clar).

Els híbrids són un organismes viu procedent de l’encreuament sexual entre dues espècies diferents o varietats biològiques: espècies o gèneres diferents. L’híbrid presenta una barreja de les característiques genètiques dels dos progenitors. En el llibre, un híbrid és un humà que el luxen cura i li deixa un rastre tant fort que el transforma. Prové del llatí hybrida (“mestís”).

Daedalus, en el llibre, és una empresa d’investigació on fan provés entre humans i luxen. El nom prové de Dèdal (en grec Δαίδαλος), que era un arquitecte i artesà molt hàbil, famós per haver construït el laberint de Creta.

Els origens són els fills d’un luxen i un humà, amb molts més poders i que són molt difícils de controlar. La paraula origen prové del llatí origo (començament) i té relació amb el verb oriri (néixer, aixecar-se…)

El nom de Daemon te origen grec δαίμων i significa geni. Tot i que en llatí existeix la paraula daemonium, que significa dimoni. Personalment jo crec que l’autora va posar el nom a aquest personatge pensant en el significat de geni, ja que és com ell mateix es descriuria, i no crec pas que tingui una part de dimoni.

Abril Ramos
1r Batxillerat Humanístic

Publicat dins de Ètims grecs, Ètims llatins, Literatura | Etiquetat com a , , , | 2 comentaris

Els números romans: del llatí a les nostres llengües

La Belén, l’Abril i la Mariona hem fet aquest Thinglink del Capitulum XVII Numeri difficiles del nostre llibre de llatí Lingua Latina per se illustrata. Aquest capítol parla principalment dels alumnes que aprenen els números a l’escola. Per això, aquí us deixem un Thinglink amb els números tan romans com el seu nom en llatí perquè els pugueu aprendre i, a la vegada, esbrineu la seva vigència en les llengües actuals, tot completament aquest drive entre tots (vid. Aracne fila i fila).

Publicat dins de Del llatí al català, Ètims llatins, General | Etiquetat com a | 28 comentaris

L’agamaltofília

L’altre dia a classe de llatí, arran del mite de Pigmalió (vid. Narracions de mites clàssics), vaig descobrir una paraula sinònima de pigmalionisme: agalmatofília. He fet una recerca i he trobat que l’agalmatofília denomina l’enamorament i el desig sexual cap a una estàtua. Aquesta paraula ve del grec ja que ἂγαλμα agalma significa estàtua i φιλία philia significa amor.

A la imatge, he comparat la paraula agalmatofília en diferents idiomes, i es pot apreciar com no canvia gaire la forma en què està escrita, ja que la paraula prové del grec, com he dit abans.

L’estàtua que hi ha a la imatge, que és tan expressiva que t’enganxa i almenys a mi m’ha enamorat, és El rapte de Prosèrpina del pintor i escultor italià Gian Lorenzo Bernini, que va néixer el 7 de desembre de 1598 i va morir el 28 de novembre de 1680.

L’escultura va ser creada entre l’any 1621 i el 1622. Prosèrpina (Persèfone, en grec) era la deessa de l’infern ja que es va casar amb Plutó (el grec Hades) i era filla de Ceres i Júpiter.

L’estàtua pertany a un mite, el podríeu explicar? Quina sensació teniu contemplant aquesta escultura? Creieu que és possible l’agalmatofília?

Lucila Pérez

4t ESO Llatí opt.3

Publicat dins de Art, Del grec al català, Ètims grecs | Etiquetat com a , , , | 2 comentaris

Fortuna audaces iuvat

Ahir em vaig assabentar que L´univers clàssic dels nostres mots havia quedat en segona posició dins la categoria dels blocs d’alumnes de Batxillerat als IX Premis Espiral d’Edublogs, just darrere d’un altre membre de l’òrbita del Fil de les ClàssiquesLiteratura grega a escena; però la Margalida m’ha dit que apareixen per ordre alfabètic i que, fins dissabte 13 a Madrid, no sabrem quina baldufa pertany a cada bloc. Us hi animeu a ser-hi i a viure-ho en directe!

Per tant, aprofitant l’avinentesa d’aquest reconeixement m’agradaria fer una petita reflexió sobre el tema:

És evident que el format bloc ha tingut una revifalla durant aquests últims anys, sobretot en el món educatiu, i les nominacions i els premis que han aconseguit molts dels blocs impulsats per la Margalida (i el meu, per què no dir-ho) parlen per ells sols, però s’ha demostrat a les aules mateixes que aquesta metodologia funciona, tot i que sol tenir més èxit en la part de cultura del currículum acadèmic, ja que la sintaxi es resisteix a sortir de les pissarres.

Pel que fa a aquest bloc en particular, la seva utilitat es limita al llenguatge (i val a recordar que l’etimologia val 2 punts a l’examen de Grec, tant a l’institut com a les PAU!), però com que aquest conforma un univers tan extens com paraules hi ha al diccionari de qualsevol llengua romànica les possibilitats són moltes.

Conèixer l’etimologia  de les paraules, tant de les més corrents com de les més específiques, ens ajuda a conèixer-ne el significat i les aplicacions sense saber el seu significat, a conèixer diferents camps semàntics i totes les derivacions que se’n poden fer. Precisament per això és important tenir coneixements en llengües clàssiques tant si s’és de lletres com de ciències, sobretot a l’hora d’estudiar. A mi, els coneixements de llatí i grec (més o menys extensos) m’han proporcionat, a més de moltes altres coses, facilitat per entendre tecnicismes i cultismes, a més de fer-me adonar que la nostra llengua beu del grec molt més del que em pensava (aproximadament un 30%).

Torre de Babel segons Pieter Brueghel el Vell, segle XVI

Per acabar, felicitats tant a la Margalida (per aquest i els altres blocs premiats) com a tots vosaltres, alumnes, que contribuïu a completar aquest espai amb els ètims clàssics més curiosos, variats i interessants. Aquesta és, precisament, la gràcia d’aquests blocs, la participació col·lectiva, que enriqueix el coneixement dels que acaben el curs i passen al següent nivell acadèmic, més complicat que l’anterior però alhora una nova oportunitat de conèixer una part més gran del món que ens envolta.

1r batx Grec 2014/2015

Alumnes de Grec 1r batxillerat 2014/15

Alumnes de 2n de Batxillerat Humanístic 2014/2015

Alumnes de 2n de Batxillerat Humanístic 2014/2015

Arnau Lario Devesa

2n Batxillerat Grec i llatí

Treball de recerca en format bloc Reconstrucció històrica, un nou nivell d’empatia

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , | 8 comentaris

Narracions de mites clàssics i la seva pervivència lèxica

Al primer curs de llatí a l’IPM llegim una adaptació de les Metamorfosis d’ Ovidi feta per la nostra magistra. En busquem la pervivència en la literatura, en l’art, en la publicitat, … De fet, el que més roman del mite, a més de la seva essència inherent a l’ésser humà, és el nom: l’eco (Eco), vermell com un perdigot (Pèrdix)… De noms de mites en trobem per tot. M’ajudeu a completar aquest Drive amb la pervivència dels mites de Narracions de mites clàssics?


Imad Tmara
2n Batxillerat Humanístic
Metamorfosejats!

Publicat dins de General, Mitologia | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari