Us porto una resenya d’un llibre que m’encanta, i juntament amb aquesta, els referents clàssics que apareixen en el llibre.
Títol: Obsidian
Autor: Jennifer L. Armentrout
Editorial: Plataforma Neo
Edició: Tapa tova amb solapes
Nº Pàgines: 448
Sinopsi
Quan ens vam mudar a West Virginia, just abans de l’últim curs d’institut, creia que m’esperava una vida avorrida, en què ni tan sols tindria Internet per actualitzar el meu bloc literari. Llavors vaig conèixer el meu veí, Daemon. Alt, guapo, amb uns ulls verds impressionants … i també insofrible, arrogant i malcriat. Però això no és tot. Quan un desconegut em va atacar, Daemon va congelar literalment el temps i em va confessar que no és del nostre planeta. Sí, ho heu llegit bé. El meu veí és un extraterrestre sexy i inaguantable. Resulta que, a més, ell i la seva germana tenen una galàxia d’enemics que volen robar els seus poders. I, per si fos poc, ara la meva vida corre perill pel simple fet de viure al costat d’ells.
Saga Lux
- Obsidian
- Onyx
- Opal
- Origin
- Opposition
La meva germana un dia em va dir que volia començar a llegir els llibres que jo llegia, així que vaig buscar llibres juvenils que no hagués llegit i així poder parlar amb ella del mateix llibre.
Va ser aleshores quan vaig trobar Obsidian, i encara que al principi no estava del tot segura, el vaig escollir perquè la meva germana es va enamorar completament d’ell. Un cap de setmana després vaig començar a llegir i ja no vaig poder parar. Aquesta mateixa setmana ja m’havia llegit els tres primers llibres.
Reconec que al principi no estava decidida perquè sortien extraterrestres en una història que semblava d’allò més normal.
La història comença quan la Katy es muda a un petit poble de West Virginia, on ella espera que les coses siguin bastant avorrides. No pensava que acabaria sent l’amiga dels seus veïns Dee i Daemon.
La protagonista és una noia amb la qual molts lectors s’identificaran perquè té un bloc de llibres i es passa les hores llegint. Aquest personatge m’ha encantat perquè ha captat la meva atenció. Si que és cert que en alguns moments ella es comportava de manera estúpida, però darrere de totes les decisions que prenia hi havia alguna cosa de lògica en els seus pensaments, no com en altres novel·les en què la noia acaba sent inútil perquè actua sense pensar. Encara que la major part de les vegades m’ha tret un somriure per totes les discussions i xerrades que té al llarg del llibre amb en Daemon.
I en Daemon està entre el Top 5 dels personatges literaris masculins que més m’agraden. Perquè simplement la seva actitud és genial (heu de llegir tots els llibres per poder-me entendre), una barreja de diversió, maduresa (barrejada amb la manera infantil en què de vegades es comporta), arrogància i moltes més coses que juntes fan que sigui un personatge únic.
Finalment, el personatge de Dee m’ha deixat molt a desitjar, perquè encara que el llibre tracta sobre la història d’amor entre el Daemon i la Katy, crec que ella -com l’amiga que és de la Katy- hauria d’haver influït més en la història.
Puntuació: 5/5
Aquí teniu la resenya completa al meu blog, Un mundo entre otros, on parlo de llibres i coses relacionades amb aquests.
I aquí l’enllaç dels minerals al blog L’univers clàssic dels nostres mots.
REFERENTS CLÀSSICS
Bé, els tres primers llibres estan formats per títols de minerals amb etimologia grega i llatina:
L’obsidiana és un mineral d’origen volcànic vitri i compacte de color verd molt fosc o negre, fet servir antigament pels pobles amerindis en la fabricació d’armes tallants, fletxes i ornaments. La seva etimologia és llatina i prové del obsidianus lapis. En el llibre apareix l’obsidiana en forma de collar, que avisa als luxen quan un arum està a prop.
L’òpal és un mineral de la classe dels òxids, emprat sovint en joieria. L’origen del nom és incert. El seu nom prové del llatí opalus, i aquest del grec ὀπάλλιος (opállios).
L’ònix és un tipus de quars de coloració dispersa entre clar i fosc. El nom d’aquest prové del llatí onyx i aquesta del grec ὄνυξ (ónyx, “ungla”).
Els arums en el llibre són aquells que agafen l’energia dels luxen. Aquest nom prové del llatí, del verb arare (lleurar)
Els luxen són, en el llibre, una espècie extraterrestre formats per llum i poden fer servir aquesta com ells vulguin. El nom prové del terme lux, que és la unitat derivada del Sistema Internacional d’Unitats per a la il·luminació o nivell d’il·luminació. Equival a un lumen / m². Prové de l’etimologia grega λευκός (clar).
Els híbrids són un organismes viu procedent de l’encreuament sexual entre dues espècies diferents o varietats biològiques: espècies o gèneres diferents. L’híbrid presenta una barreja de les característiques genètiques dels dos progenitors. En el llibre, un híbrid és un humà que el luxen cura i li deixa un rastre tant fort que el transforma. Prové del llatí hybrida (“mestís”).
Daedalus, en el llibre, és una empresa d’investigació on fan provés entre humans i luxen. El nom prové de Dèdal (en grec Δαίδαλος), que era un arquitecte i artesà molt hàbil, famós per haver construït el laberint de Creta.
Els origens són els fills d’un luxen i un humà, amb molts més poders i que són molt difícils de controlar. La paraula origen prové del llatí origo (començament) i té relació amb el verb oriri (néixer, aixecar-se…)
El nom de Daemon te origen grec δαίμων i significa geni. Tot i que en llatí existeix la paraula daemonium, que significa dimoni. Personalment jo crec que l’autora va posar el nom a aquest personatge pensant en el significat de geni, ja que és com ell mateix es descriuria, i no crec pas que tingui una part de dimoni.
Abril Ramos
1r Batxillerat Humanístic
L’estàtua pertany a un mite, el podríeu explicar? Quina sensació teniu contemplant aquesta escultura? Creieu que és possible l’agalmatofília?
