L’altre dia a classe de llatí, arran del mite de Pigmalió (vid. Narracions de mites clàssics), vaig descobrir una paraula sinònima de pigmalionisme: agalmatofília. He fet una recerca i he trobat que l’agalmatofília denomina l’enamorament i el desig sexual cap a una estàtua. Aquesta paraula ve del grec ja que ἂγαλμα agalma significa estàtua i φιλία –philia significa amor.
A la imatge, he comparat la paraula agalmatofília en diferents idiomes, i es pot apreciar com no canvia gaire la forma en què està escrita, ja que la paraula prové del grec, com he dit abans.
L’estàtua que hi ha a la imatge, que és tan expressiva que t’enganxa i almenys a mi m’ha enamorat, és El rapte de Prosèrpina del pintor i escultor italià Gian Lorenzo Bernini, que va néixer el 7 de desembre de 1598 i va morir el 28 de novembre de 1680.
L’escultura va ser creada entre l’any 1621 i el 1622. Prosèrpina (Persèfone, en grec) era la deessa de l’infern ja que es va casar amb Plutó (el grec Hades) i era filla de Ceres i Júpiter.
L’estàtua pertany a un mite, el podríeu explicar? Quina sensació teniu contemplant aquesta escultura? Creieu que és possible l’agalmatofília?
Lucila Pérez
4t ESO Llatí opt.3
XX—V—MMXV
Salve!
En veure-la, realment me quedat sense paraules. És una escultura preciosa. Sembla que li estigui agafant la cuixa de veritat, fins i tot sembla que els seus dits es fonguin a la pell de Prosèrpina. És tant alucinant que tinc la pell de gallina ara mateix!
I el mite… crec que és el del rapte de Prosèrpina. I sí, com ja he dit, crec realment que sigui posible l’agalmatofília, perquè si ens agraden les obres i tant que ens podem enamorar perdurament d’elles! I per això molt cops desitjem tenir-les a casa nostra o anar a veure-les d’una vegada al museu! I espero poder anar a veure aquesta algún dia!
Per cert, molt bon artícle, Lucila!
In proximum!
Retroenllaç: Més referències mitològiques en l’art: Apol·lo i Dafne de Bernini | El fil del mite grec