Reconstrucció històrica
Un nou nivell d'empatia
Entrevista a Albert Anglès
011 anys
Avui he parlat amb l’Albert Anglès Minguell, estudiós del món romà i divulgador de les troballes al jaciment de Vidolanda (Regne Unit), a les quals ell hi ha excavat en diferents ocasions.
Per ell, la reconstrucció històrica és una eina per tornar al passat d’una manera didàctica i amena (sempre amb rigor històric), tot i que creu que no rep el suport necessari per part de l’administració, tant logístic com econòmic. Tot això parlant de la que es fa aquí, a la península ibèrica, ja que als països del nord la reconstrucció històrica és molt més ben vista. També em va respondre que veu diferents nivells de rigorositat històrica, cosa que es deu a factors econòmics i socials, tot i que no és el fenomen més comú als festivals actuals. Parlant d’aquest tema m’ha dit que la recreació històrica és (o hauria de ser) un dels puntals del turisme cultural a Catalunya, si bé, com ja he dit abans, està lluny de ser considerat com a tal pel govern. No és així als altres països que ha visitat, com França o Alemanya, que veuen la cultura com a una cosa molt important i, com diu ell, “el poc que tenen ho conserven molt bé”. Segons ell, no és estrany veure una família passant un dia sencer I no només ho conserven, sinó que ho dinamitzen, i una eina per a fer-ho és la reconstrucció històrica. Per ell, la reconstrucció històrica està estretament relacionada amb els jaciments arqueològics, ja que fa la seva visita més amena i entenedora.
Com ja heu pogut veure, la seva feina no té res a veure amb el món antic o l’arqueologia, tot i que l’Albert diu que sempre ha sentit una passió innata per aquests temes, com en el cas de’n Francesc Sánchez. Tot i això, la seva passió pel món romà es deu al pragmatisme que tenien els llatins, ja que “molts imperis envejarien els segles que van existir els romans”. És per això que, extralaboralment, es dedica a diferents arqueològics, com les excavacions a Vindolanda, un antic fort auxiliar romà situat a 40 minuts de Newcastle (Regne Unit). És allà on va participar a la descoberta d’abundants restes arqueològiques, com desenes de milers de sandàlies romanes, estris de fusta i monedes, així com la troballa més icònica, com a mínim per a mi: les 700 tauletes trobades. Això va fer que el senyor Anglès s’interessés per l’epigrafia, i no és perquè sí, ja que aquestes tauletes aporten una quantitat d’informació ingent sobre la vida quotidiana dels soldats i dels civils que vivien dins i fora del fort.
Albert Anglès a Vindolanda
És per aquest motiu que fa nombroses xerrades sobre aquest tema, com la que va fer a l’última edició de les Barcino Colonia Romae, el festival de reconstrucció històrica organitzat per Barcino Oriens. Però no només fa conferències, sinó que organitza tallers d’escriptura i escriu articles sobre les tauletes i altres aspectes de l’actualitat a diferents espais, com la revista Sàpiens, on ha escrit un article (al número 114) explicant el jaciment de Vindolanda i ha col·laborat en la publicació d’un altre sobre la troballa del vaixell romà enfonsat de Bou ferrer (número 140).
Albert Anglès a la VIII Magna Celebratio
Pel que fa a la seva pròpia experiència amb la reconstrucció històrica, admet que no hi dedica molt de temps, però alguna vegada ha participat amb el grup Barcino Oriens a la Magna Celebratio i a les Barcino Colonia Romae vestint-se de soldat romà, però el que a ell més li agrada són les reconstruccions d’edificis militars, com torres o campaments, a les anitgues fronteres de l’Imperi romà (o limes). Va dir que allò que l’empeny a vestir-se de romà és una espècie d’empatia, per saber quant pesava una cota de malla, com es sentien els soldats…
Pel que fa als projectes de futur, s’ha posat en contacte amb un artesà francès expert en la terra sigilata, per aprendre’n la tècnica. A més, té la intenció de col·laborar amb els arqueòlegs del vaixell enfonsat d’Alacant, i estudia tornar a Vindolanda per excavar cotes més profundes del jaciment. Com a projecte especial, s’està especialitzant en el lapis specularis, un material que, tallat en làmines, feia les funcions del vidre (abans de la popularització d’aquest últim).
Per més detalls, aquí teniu el vídeo complet:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=TclF1uJObrQ[/youtube]
L’entrevistat durant una conferència en el marc de les “Barcino Colonia Romae” del 2014
Entrevista a Ramon Coll
111 anys
Aquesta vegada no vaig anar gaire lluny per entrevistar en Ramon Coll Monteagudo, arqueòleg del mateix poble que jo, Premià de Mar (Maresme). Em va rebre al Museu de l’Estampació d’aquest poble i vam parlar una estona:
Com altres entrevistats, va manifestar que l’afició a la història antiga que té és innata, tot i que ell intenta comprendre i saber de totes les èpoques, ja que ell es defineix com un “arqueòleg de poble”, degut a la varietat de restes que s’han trobat a Premià.
Per començar, la reconstrucció històrica és, per ell, un intent de reproduir, de la manera més veraç l’època que es vol ambientar, i que no li sembla que sigui una moda passatgera. Ell creu que és una manera lúdica i festiva d’acostar la història a la gent de manera amena. Pel que fa a la reconstrucció històrica romana, ell creu que té l’èxit que té perquè conté l’aspecte que la gent busca més en les reconstruccions: l’exèrcit.
Pel que fa al lligam de la reconstrucció històrica i els jaciments arqueològics, ell creu que no és necessari, tot i que va recalcar la importància de la rigorositat històrica, cosa que ell considera un requisit per als bons “recreadors”.
Un cop vam parlar del jaciment de Can Ferrerons, em va remarcar l’excepcionalitat de la planta octogonal, ja que hi ha pocs edificis a Europa amb aquesta estructura. Actualment encara està per museïtzar, però la seva declaració de “Bé d’interès cultural i l’inici de les obres d’adequació” han fet pensar que l’any que ve ja el podrem visitar (això sí, en grup i visites concertades dins que es museïtzi). A més, segons ell, hi ha molta demanda i, per tant, creu que el jaciment atraurà molta gent, sobretot de l’àmbit escolar.
Tornant al tema del treball, ell creu que la reconstrucció històrica pot ser un puntal del turisme cultural, ja que no deixa de ser un espectacle. Seguint en aquesta línia, ell deia que no hem canviat gaire en tant de temps, que la gent seguia animant els gladiadors amb un entusiasme sorprenent.
Per acabar, li vaig preguntar si a la gent que hi va i hi participa els empeny un sentiment d’empatia, i em va dir que, en part, sí, però que el més important era crear una espurna de curiositat als visitants, de manera que quan tornin a casa de la Tarraco Viva, per exemple, “obrin un llibre d’història o mirin un documental sobre el tema”.
Per veure l’entrevista completa mireu el vídeo:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=R57dEdzhrq8[/youtube]
La reconstrucció històrica digital
111 anys
Darrerament, els que estem en contacte amb el món de l’arqueologia hem sentit a parlar de la tomba més gran desenterrada fins el moment, datada com a pertanyent a l’època d’Alexandre Magne. Pel que sabem fins ara, es tracta d’un mausoleu subterrani datat (aproximadament) cap al 300 aC, i s’especula, degut a les seves dimensions i riquesa, que podria pertànyer a un membre de la família del conqueridor macedoni.
Aquest és, precisament, el problema. La pressió mediàtica que envolta les excavacions que s’estan fent en aquest indret de Grècia és immensa, i tant és així que desenes de mitjans de comunicació estan instal·lats al voltant del jaciment a la recerca de notícies sobre noves troballes.
I és per això que els arqueòlegs que hi treballen ho fan sota una enorme responsabilitat, a més de la ja esmentada pressió. Aquesta pressió és la que ha provocat, segons la meva opinió, una reacció en cadena de publicació de resultats i material multimèdia merament especulatiu: les reconstruccions en 3D.
Recomano la lectura d’aquest article que en parla, i del qual he tret part de la informació. La voluntat de la gent de saber més novetats sobre la tomba de manera immediata ha propiciat l’aparició de nombrosos programes i simuladors que recreen l’estructura d’aquesta, alguns amb més sort que altres, però cap basant-se en informació verídica i contrastada per l’equip arqueològic que hi treballa. A l’article citat anteriorment en podeu trobar més, però jo en mostro un:
La reconstrucció virtual del patrimoni arqueològic és un fenomen en auge, i ja s’ha consolidat com a l’eina estrella per comprendre les restes arqueològiques als museus i jaciments, ja que proporciona una imatge clara de com devia ser una casa medieval o una ciutat romana. Aquí en teniu un exemple, la reconstrucció virtual del fòrum pertanyent a la ciutat romana de Iuliobriga (Cantàbria), que jo considero original i diferent de les reconstruccions ordinàries i comunes:
Arqueología Virtual – Reconstrucción virtual de la ciudad hispano-romana de Turóbriga – Arqueologia 3D from PlatoVirtual on Vimeo
La reconstrucció històrica als museus
111 anys
La reconstrucció històrica és una eina oberta a molts usos i interpretacions, i la museografia no n’està exempta. Aquest cap de setmana estava al museu romà d’Avenches (Suïssa), i em vaig adonar que hi havia una recreació d’una cuina romana, on hi havia el maniquí d’una dona, vestida d’esclava romana, i reproduccions de peces del mateix museu relacionades amb la cuina i el menjar.
Però això és només una mostra del que és una de les eines més utilitzades per les entitats culturals relacionades amb la història. Arreu es poden trobar reproduccions de restes arqueològiques, i tots els museus (siguin del que siguin) les exposen juntament amb els originals. Tot això es pot classificar com a reconstrucció històrica material, termes proposats per la Montserrat Tudela durant l’entrevista que li vaig fer. Per exemple, al museu d’Història de Catalunya hi ha un munt de reproduccions de peces i i escenaris d’altres èpoques, com per exemple aquesta:
Reproducció d’una casa ibera / Font: VeoVeo 3
Tot això és produït per empreses especialitzades en la matèria o grups de reconstrucció històrica, com “Legio IV Macedonica”, que, segons el seu creador, Ricado Cajigal, fa reproduccions de peces arqueològiques per a entitats culturals. Això, no obstant, requereix molta investigació, ja que és important que aquestes reconstruccions es facin amb la màxima fidelitat possible.
Personalment, crec que és un recurs molt útil, igual que la reconstrucció històrica, per l’ajuda visual que proporciona al visitant, ja que permet a la gent no gaire entesa en la matèria fer-se una idea del context en què es van produir les peces exposades. Per a mi, el millor museu és aquell que sap arribar a la gent i transmetre la cultura i el coneixement de manera dinàmica i amena. Hi ha diferents maneres de fer-ho, com instal·lar pantalles amb programes interactius o mostrar reconstruccions digitals d’edificis, societats i moments històrics. Vegeu aquest vídeo on es reconstrueix el Partenó i totes les modificacions que va patir al llarg dels segles:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=aGitmYl6U90[/youtube]
Els museus són, també, una bona plataforma per la reconstrucció històrica immaterial, ja que organitzen nombrosos actes culturals, com per exemple “La nit dels museus”. Cada any, el MAC acull el grup Barcino Oriens, entre altres grups, que representa diferents aspectes de la vida romana, sobretot els temes més vistosos, com l’exèrcit i els gladiadors.
Lluita de gladiadors organitzada per Barcino Oriens
L’últim aspecte de la reconstrucció històrica als museus és la pedagogia; és bastant comú que aquestes entitats organitzin tallers o casals d’estiu per a escoles i grups. Un exemple d’aquesta pràctica és el casal que es va fer durant dues setmanes de juliol al Museu de Badalona, on es van introduir els nens de 5 a 10 anys a la cultura romana de l’antiga Baetulo (vestits, menjar, art…). Jo hi vaig participar, i vaig constatar que, efectivament, la reconstrucció històrica va fer augmentar l’interès dels infants per la història, titllada d’avorrida i pesada per part de la societat.
Foto de grup dels participants del casal del Museu de Badalona Foto del Facebook del Museu
Un formulari per conèixer les diferents opinions sobre la RH
011 anys
Fa uns dies que he encetat l’ús d’una nova eina per complementar el meu treball de recerca: l’enquesta. Aquesta, l’enllaç de la qual deixo aquí, consisteix en un formulari amb preguntes bastant senzilles que demanen l’opinió de l’enquestat sobre diferents aspectes de la reconstrucció històrica, de manera entenedora. El problema és que algunes preguntes (poques), demanen una resposta massa subjectiva, de manera que he habilitat un espai on podeu expressar el vostre punt de vista.
El que també un es pot preguntar és: i si no sé què és la reconstrucció històrica? Això té fàcil resposta. Per començar, qui no la coneixi pot fer una ullada al meu bloc, concretament a la pàgina “La reconstrucció històrica“, on hi ha tot el que es pot necessitar per fer el qüestionari. A més, dins del mateix formulari ja faig una síntesi del que hi ha al bloc, de manera que és fàcil obtenir el context necessari per fer l’enquesta.
Agrairia que la fes el major nombre de persones possible, ja que com més respostes hi ha més rellevància i veracitat tenen les enquestes.
Comentaris recents