Gladiatura a Vilassar de Dalt
0[youtube]http://youtu.be/szLq8g8S2V0[/youtube]
El dia 24 de maig es va celebrar un espectacle del Ludus Gladiatorius Imperialis Barcinonensis, l’Escola de Gladiatura que el grup de Reconstrucció i Divulgació Històrica romana Barcino Oriens ha creat fa poc. Es va poder veure com era l’Escola de Gladiatura: el procés d’aprenentatge, l’entrenament, la dieta i cura mèdica, les armaturae (tipologies de gladiadors) i els seus 4 tipus més importants: el Retiarius, l‘Hoplomachus, el Thraex i el Murmillo i es van acabar veient uns combats de demostració.
L’espectacle va començar amb un parlament d’un representant de l’ajuntament de Vilassar de Dalt, que va recordar la intenció del Festival Laietània (no s’ha d’oblidar que aquesta representació en formava part) i va recomanar la visita del jaciment de La Fornaca (antics forns romans) després de l’espectacle. Després, en Ricard Llop (director de Barcino Oriens) va explicar el funcionament del ludus i les persones que hi vivien i treballaven.
Un cop tots els personatges van ser presentats, un so de cornu (trompeta de la legio) va interrompre l’explicació del senyor Llop. Una columna d’esclaus va entrar en escena, vigilada per legionaris, i llavors el director de Barcino Oriens va explicar l’origen dels tres personatges que acabaven d’arribar: el primer, un presoner de guerra, era un damnatus ad ludum (condemnat a ser gladiador); el segon, un criminal de sang (assassinat), era un damnatus ad gladium (condemnat a mort per gladi) i l’altre era un autocratus, un civil que entrava voluntàriament al ludus (camp d’entrenament de gladiadors).
Per acabar, i, segurament, com era d’esperar, es van fer dos combats: L’hoplòmac contra el retiari (foto superior) i el traci contra el mirmilló. Per més informació sobre els tipus de gladiadors cliqueu aquí.
Can Ferrerons, una arquitectura romana excepcional
1El dia 25 de maig, en Ramon Coll (arqueòleg i director del Museu de l’Estampació de Premià de Mar), i la Marta Prevosti (arqueòloga i ex-directora del mateix museu) van donar una conferència al museu del qual són i eren, respectivament, directors, sobre l’arquitectura de la vil·la romana de Can Ferrerons, al mateix poble maresmenc. Aquesta xerrada es feia en el context del Festival Laietània, i era una de les dues xerrades que es feien els caps de setmana del 24-25 i del 31-1 a Premià de Mar, com es pot veure al programa del festival.
Per començar, en Ramon Coll va fer una explicació de la cronologia de les -roballes a Premià, que, tot i el que es pensa, no consisteixen només en l’edifici de planta octogonal, sinó que hi ha restes de forns de metalls als voltants, si bé en un radi reduït. A més, ens va explicar que aquestes troballes, que podríem etiquetar com a “secundàries” formaven part d’alguna cosa més gran, però que per raons urbanístiques no es podien desenterrar. Val a dir que l’experiència d’haver visitat el jaciment em va ajudar a entendre la magnitud de les restes, ja que només amb les fotos, si bé es feien amb un jaló (instrument que es posa a les restes a l’hora de fotografiar-les per fer-se a una idea de les mesures a escala real), no admires la seva bellesa.
Pel que fa a la Marta Prevosti, ens va fer una comparativa entre la vil·la premianenca i d’altres que compartien la mateixa estructura octogonal (val a dir que aquest tipus de construcció va ser la “protagonista” absoluta de la conferència) al llarg i ample de l’Imperi romà. Segons la doctora Prevosti, aquesta estructura ja es coneixia durant els dos primers segles de la nostra era, però la seva utilització va agafar rellevància quan els emperadors del Baix imperi la van començar a utilitzar en els seus palaus. Això va fer que els aristòcrates del moment construïssin les seves vil·les seguint aquest patró. Tot i que la informació sobre la vil·la de Can Ferrerons és ínfima, es creu que la seva construcció data de la segona meitat del segle II, així que entraria en aquests paràmetres.

Jaciment de Can Ferrerons abans de construir el sostre de formigó que actualment el cobreix
Per acabar, vull dir que aquesta xerrada va ser molt interessant, i crec que la gent de Premià de Mar no coneix suficientment el seu patrimoni històric, ja que fins i tot la gent que viu just al costat del jaciment no en coneix l’existència. Per aquest motiu, es creu que en menys d’un any, si el pressupost ho permet, les restes es museïtzaran i es permetrà l’accés al públic visitant.
Taula rodona a Ràdio Premià de Mar
0El dia 16 de maig a les 11, al programa “Tot d’una” de Lola Busquets a Ràdio Premià de Mar, vaig participar a una taula rodona amb la Margalida Capellà, en Ramon Coll i l’Anton Torrents, el tema de la qual era el Festival Laietània i la difusió del patrimoni arqueològic de Premià de Mar.
Durant uns 50 minuts, tal com es pot escoltar aquí, es va parlar de les característiques de la celebració Laietana, de la situació de les restes arqueològiques de Can Ferrerons i del meu Treball de recerca, cosa que va ocupar un bon espai de temps, així com de la meva participació al grup de reconstrucció històrica Barcino Oriens. Us convido a escoltar-lo, ja que són molt interessants les explicacions dels dos experts, és una bona manera d’aprendre coses sobre el tema de manera amena i entretinguda.
- Arnau Lario Devesa amb Margalida Capellà Soler, Antón Torrents, Ramon Coll i Lola Busquets
Comentaris recents