Un nou nivell d'empatia
alarioxtecblocs
Sóc un alumne de segon de Batxillerat de l'INS Premià de Mar, aficionat a la història i membre del grup de reconstrucció i divulgació històrica Barcino Oriens.
Articles per alarioxtecblocs
Entrevista a Ramon Coll
111 anys
Aquesta vegada no vaig anar gaire lluny per entrevistar en Ramon Coll Monteagudo, arqueòleg del mateix poble que jo, Premià de Mar (Maresme). Em va rebre al Museu de l’Estampació d’aquest poble i vam parlar una estona:
Com altres entrevistats, va manifestar que l’afició a la història antiga que té és innata, tot i que ell intenta comprendre i saber de totes les èpoques, ja que ell es defineix com un “arqueòleg de poble”, degut a la varietat de restes que s’han trobat a Premià.
Per començar, la reconstrucció històrica és, per ell, un intent de reproduir, de la manera més veraç l’època que es vol ambientar, i que no li sembla que sigui una moda passatgera. Ell creu que és una manera lúdica i festiva d’acostar la història a la gent de manera amena. Pel que fa a la reconstrucció històrica romana, ell creu que té l’èxit que té perquè conté l’aspecte que la gent busca més en les reconstruccions: l’exèrcit.
Pel que fa al lligam de la reconstrucció històrica i els jaciments arqueològics, ell creu que no és necessari, tot i que va recalcar la importància de la rigorositat històrica, cosa que ell considera un requisit per als bons “recreadors”.
Un cop vam parlar del jaciment de Can Ferrerons, em va remarcar l’excepcionalitat de la planta octogonal, ja que hi ha pocs edificis a Europa amb aquesta estructura. Actualment encara està per museïtzar, però la seva declaració de “Bé d’interès cultural i l’inici de les obres d’adequació” han fet pensar que l’any que ve ja el podrem visitar (això sí, en grup i visites concertades dins que es museïtzi). A més, segons ell, hi ha molta demanda i, per tant, creu que el jaciment atraurà molta gent, sobretot de l’àmbit escolar.
Tornant al tema del treball, ell creu que la reconstrucció històrica pot ser un puntal del turisme cultural, ja que no deixa de ser un espectacle. Seguint en aquesta línia, ell deia que no hem canviat gaire en tant de temps, que la gent seguia animant els gladiadors amb un entusiasme sorprenent.
Per acabar, li vaig preguntar si a la gent que hi va i hi participa els empeny un sentiment d’empatia, i em va dir que, en part, sí, però que el més important era crear una espurna de curiositat als visitants, de manera que quan tornin a casa de la Tarraco Viva, per exemple, “obrin un llibre d’història o mirin un documental sobre el tema”.
Per veure l’entrevista completa mireu el vídeo:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=R57dEdzhrq8[/youtube]
La reconstrucció històrica digital
111 anys
Darrerament, els que estem en contacte amb el món de l’arqueologia hem sentit a parlar de la tomba més gran desenterrada fins el moment, datada com a pertanyent a l’època d’Alexandre Magne. Pel que sabem fins ara, es tracta d’un mausoleu subterrani datat (aproximadament) cap al 300 aC, i s’especula, degut a les seves dimensions i riquesa, que podria pertànyer a un membre de la família del conqueridor macedoni.
Aquest és, precisament, el problema. La pressió mediàtica que envolta les excavacions que s’estan fent en aquest indret de Grècia és immensa, i tant és així que desenes de mitjans de comunicació estan instal·lats al voltant del jaciment a la recerca de notícies sobre noves troballes.
I és per això que els arqueòlegs que hi treballen ho fan sota una enorme responsabilitat, a més de la ja esmentada pressió. Aquesta pressió és la que ha provocat, segons la meva opinió, una reacció en cadena de publicació de resultats i material multimèdia merament especulatiu: les reconstruccions en 3D.
Recomano la lectura d’aquest article que en parla, i del qual he tret part de la informació. La voluntat de la gent de saber més novetats sobre la tomba de manera immediata ha propiciat l’aparició de nombrosos programes i simuladors que recreen l’estructura d’aquesta, alguns amb més sort que altres, però cap basant-se en informació verídica i contrastada per l’equip arqueològic que hi treballa. A l’article citat anteriorment en podeu trobar més, però jo en mostro un:
La reconstrucció virtual del patrimoni arqueològic és un fenomen en auge, i ja s’ha consolidat com a l’eina estrella per comprendre les restes arqueològiques als museus i jaciments, ja que proporciona una imatge clara de com devia ser una casa medieval o una ciutat romana. Aquí en teniu un exemple, la reconstrucció virtual del fòrum pertanyent a la ciutat romana de Iuliobriga (Cantàbria), que jo considero original i diferent de les reconstruccions ordinàries i comunes:
Arqueología Virtual – Reconstrucción virtual de la ciudad hispano-romana de Turóbriga – Arqueologia 3D from PlatoVirtual on Vimeo
La reconstrucció històrica als museus
111 anys
La reconstrucció històrica és una eina oberta a molts usos i interpretacions, i la museografia no n’està exempta. Aquest cap de setmana estava al museu romà d’Avenches (Suïssa), i em vaig adonar que hi havia una recreació d’una cuina romana, on hi havia el maniquí d’una dona, vestida d’esclava romana, i reproduccions de peces del mateix museu relacionades amb la cuina i el menjar.
Però això és només una mostra del que és una de les eines més utilitzades per les entitats culturals relacionades amb la història. Arreu es poden trobar reproduccions de restes arqueològiques, i tots els museus (siguin del que siguin) les exposen juntament amb els originals. Tot això es pot classificar com a reconstrucció històrica material, termes proposats per la Montserrat Tudela durant l’entrevista que li vaig fer. Per exemple, al museu d’Història de Catalunya hi ha un munt de reproduccions de peces i i escenaris d’altres èpoques, com per exemple aquesta:
Reproducció d’una casa ibera / Font: VeoVeo 3
Tot això és produït per empreses especialitzades en la matèria o grups de reconstrucció històrica, com “Legio IV Macedonica”, que, segons el seu creador, Ricado Cajigal, fa reproduccions de peces arqueològiques per a entitats culturals. Això, no obstant, requereix molta investigació, ja que és important que aquestes reconstruccions es facin amb la màxima fidelitat possible.
Personalment, crec que és un recurs molt útil, igual que la reconstrucció històrica, per l’ajuda visual que proporciona al visitant, ja que permet a la gent no gaire entesa en la matèria fer-se una idea del context en què es van produir les peces exposades. Per a mi, el millor museu és aquell que sap arribar a la gent i transmetre la cultura i el coneixement de manera dinàmica i amena. Hi ha diferents maneres de fer-ho, com instal·lar pantalles amb programes interactius o mostrar reconstruccions digitals d’edificis, societats i moments històrics. Vegeu aquest vídeo on es reconstrueix el Partenó i totes les modificacions que va patir al llarg dels segles:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=aGitmYl6U90[/youtube]
Els museus són, també, una bona plataforma per la reconstrucció històrica immaterial, ja que organitzen nombrosos actes culturals, com per exemple “La nit dels museus”. Cada any, el MAC acull el grup Barcino Oriens, entre altres grups, que representa diferents aspectes de la vida romana, sobretot els temes més vistosos, com l’exèrcit i els gladiadors.
Lluita de gladiadors organitzada per Barcino Oriens
L’últim aspecte de la reconstrucció històrica als museus és la pedagogia; és bastant comú que aquestes entitats organitzin tallers o casals d’estiu per a escoles i grups. Un exemple d’aquesta pràctica és el casal que es va fer durant dues setmanes de juliol al Museu de Badalona, on es van introduir els nens de 5 a 10 anys a la cultura romana de l’antiga Baetulo (vestits, menjar, art…). Jo hi vaig participar, i vaig constatar que, efectivament, la reconstrucció històrica va fer augmentar l’interès dels infants per la història, titllada d’avorrida i pesada per part de la societat.
Foto de grup dels participants del casal del Museu de Badalona Foto del Facebook del Museu
Un formulari per conèixer les diferents opinions sobre la RH
011 anys
Fa uns dies que he encetat l’ús d’una nova eina per complementar el meu treball de recerca: l’enquesta. Aquesta, l’enllaç de la qual deixo aquí, consisteix en un formulari amb preguntes bastant senzilles que demanen l’opinió de l’enquestat sobre diferents aspectes de la reconstrucció històrica, de manera entenedora. El problema és que algunes preguntes (poques), demanen una resposta massa subjectiva, de manera que he habilitat un espai on podeu expressar el vostre punt de vista.
El que també un es pot preguntar és: i si no sé què és la reconstrucció històrica? Això té fàcil resposta. Per començar, qui no la coneixi pot fer una ullada al meu bloc, concretament a la pàgina “La reconstrucció històrica“, on hi ha tot el que es pot necessitar per fer el qüestionari. A més, dins del mateix formulari ja faig una síntesi del que hi ha al bloc, de manera que és fàcil obtenir el context necessari per fer l’enquesta.
Agrairia que la fes el major nombre de persones possible, ja que com més respostes hi ha més rellevància i veracitat tenen les enquestes.
Entrevista a Javier García
211 anys
Ahir vaig anar a Gavà a entrevistar en Javier García Pérez, concretament a la seva cafeteria “La Torna“.
Tot i la brevetat de l’entrevista en comparació amb altres que he fet, vam parlar de moltes coses:
Per ell, la reconstrucció històrica és una eina per apropar la història a la gent i fer-la més interessant i visual. Per ara, ell veu que la gent sap distingir entre els diferents nivells de realisme quan va a un festival de reconstrucció històrica, tot i que sempre hi ha excepcions.
Pel que fa a la seva experiència personal, ell hi va entrar en contacte mitjançant la xarxa, quan va trobar un grup de gent interessada en la història de Roma que recreava la vida a l’antiguitat. En Javier em va dir que ell s’hi va unir per sentir-se com un romà, i fer les mateixes coses que feien ells, de manera que podem dir que va ser un cert nivell d’empatia el que va fer que decidís participar-hi.
Ell va començar en un grup que recreava l’època augústea, però més tard es va passar a l’època republicana (que ell diu que és més difícil documentar-se). El principal motiu va ser que és una part de la història de Roma que té molt poca presència entre la comunitat recreadora, a més de pel fet que el principal conflicte d’aquest període (les guerres púniques) es va desenvolupar al nostre territori (la futura Hispània).
Actualment forma part dels “Evocati Apri Scipioni“, que al seu torn pertany a “Bellum anibalicum“, una associació per a la recreació de les guerres púniques que engloba els mateixos “Evocati”, “Athenea promakhos“, “Iboshim” i “Ibercalafell“, tots relacionats amb aquest famós conflicte armat.
Per acabar, em va parlar de projectes de futur: Realitzar la via Scipionis, la ruta que va fer Escipió l’africà, amb l’equipació d’un soldat romà republicà i construir un campament de l’època, per ajudar a la gent a fer-se una idea de com vivia un militar llatí del segle II abans de la nostra era.
Aquí teniu el vídeo complet, i demano disculpes si el so no és el millor:
[youtube width=”550″ height=”450″]http://www.youtube.com/watch?v=bpr1Kzdp8Qo[/youtube]
Vull agrair a l’entrevistat la seva amabilitat i cordialitat, així com el detall de convidar-nos a prendre alguna cosa…
Stella Noviomagi a Neumagen
111 anys
A la localitat de Neumagen-Dhron (Alemanya), hi ha una atracció turística que està estretament relacionada amb el món romà: la rèplica a escala real d’un vaixell de càrrega, concretament vinícola.
Per tenir context, val a dir que La població de Neumagen-Dhron es troba a l’oest d’Alemanya, a l’estat de Renània-Palatinat, districte de Bernkastel-Wittlich. Dista tan sols 20 quilòmetres de Trier i està considerada com la localitat vinícola més antiga del país germànic. Com a conseqüència, és una regió amb molta cultura vinícola, on es produeixen vins de bona qualitat, i valorats internacionalment.
Situació de la localitat Foto de PLZ-SUCHE.org
A finals del segle XIX es va descobrir una gran escultura de pedra que tenia forma de vaixell, i on s’hi representava la tripulació i la càrrega, barrils de vi. Va ser datada cap a l’any 220 dC, forma part del seu escut i l’any 2007 els habitants de la ciutat de Neumagen-Dhron van decidir construir la Stella Noviomagi (Estrella de Noviomagus), un vaixell de transport romà sense veles, de 19 metres d’eslora i 4 de mànega.
Foto del vaixell Foto de “Viator imperi”
Foto de l’escultura en qüestió, probablement provinent de la tomba d’un ric comerciant romà. Foto de “Viator imperi”
Actualment, aquesta embarcació està a disposició d’agències de viatges i particulars que el vulguin llogar per a creuers d’una hora i mitja pel riu Mosela. La particularitat d’aquests viatges és que es poden fer degustacions a bord, i fins i tot es pot remar!
Personalment, crec que és una bona idea, ja que és una manera d’unir tot el que hi ha de bo a aquella zona: el vi, el riu, els romans… Desgraciadament, això no passa a tot arreu, i aquí no ens podem permetre aquest tipus d’activitats, que, tot i això, s’acabarien amortitzant. El problema és, més aviat, que a casa nostra no hi ha la cultura necessària per part de l’administració per donar suport a aquestes magnífiques idees, que, en general, es veuen com a inútils.
KuanUm! Patrimoni interessant i divertit
011 anys
Ubicació: L’Hospitalet de Llobregat – Barcelona
Àmbit d’acció: Vida quotidiana (sobretot alimentació)
Plataforma de difusió: Exposicions, reconstrucció històrica, bloc
KuanUm es dedica a projectes històrics i culturals en l’àmbit de patrimoni, i es podria definir com una empresa de difusió cultural, si bé utilitza la reconstrucció històrica com a eina única per a realitzar les seves activitats. A més, és un grup especial, ja que no es centra en la vida militar o política, com fan la majoria, sinó que es centra, gairebé majoritàriament, en l’alimentació en èpoques passades.
Aquesta empresa es focalitza en l’arqueogastronomia, mitjançant recreacions de receptes antigues amb productes alimentaris històrics que permeten reconstruir les sensacions dels nostres avantpassats. A més, organitza càterings i degustacions amb reproducció de vaixella i ambientació de l’època que toqui, ja pot ser romana, medieval, renaixentista o modernista. Però no només es dediquen a representar espectacles, sinó que creen projectes per a equipaments patrimonials i turisme cultural, fan comissariat i muntatge d’exposicions i organitzen jornades culturals, conferències i seminaris.
Cartell de l’exposició “Les noces de Bosch”, al Museu de Sant Boi de Llobregat. Foto de la web de KuanUm!
L’últim vessant de la seva feina és la investigació, que consisteix en l’elaboració d’estudis sobre gastronomia històrica, documentació, informes, inventaris, catalogació del patrimoni cultural, anàlisis d’excavacions i documentacions arqueològiques. És a partir d’aquesta investigació que organitzen exposicions i story-boards per a institucions i mitjans de comunicació.
Totes aquestes activitats, concretament les que tenen a veure amb la reconstrucció històrica, es fan en el marc de festivals d’aquesta naturalesa, com els Ludi Rubricati o Tarraco Viva, i de jaciments arqueològics, com la vil·la romana de La Olmena (Palència) o el Museu de Gavà.
Cartell de l’exposició a Tarraco viva 2014 Foto de la web de KuanUm!
Val a dir que aquest grup-empresa es dedica a tota la història, en general, però, segons la meva opinió, la part clàssica, que és la que a mi més m’interessa, és ben representada, documentada i ambientada, de manera que valoro positivament KuanUm, sobretot basant-me en el que vaig veure als Ludi Rubricati.
Projecte phoenix (Legio VII Germanica)
311 anys
Època recreada: Segle I dC.
Àmbit de recreació: Vida civil i militar
Ubicació: Tarragona
L’Associació Projecte Phoenix és un grup d’aficionats a la història que recrea la vida civil i militar romana, concretament durant la dinastia Flàvia (Vespasià, Tit i Domicià). L’Associació, com la resta de grups de reconstrucció històrica, participa en events culturals organitzats per jaciments arqueològics, centres educatius i, en general, qualsevol entitat cultural, amb l’únic objectiu de divulgar la cultura romana a través de la demostració pràctica dels seus diferents àmbits.
Aquest grup està estretament lligat amb el festival “Tarraco Viva” i amb els espectacles de “Tarragona història viva”, ja que en són els principals participants i organitzadors, com podeu veure en aquest vídeo, on es mostren fotos de les diferents sessions realitzats per “Projecte phoenix” en el marc del segon festival.
Detall de la “pompa triumphalis” Foto del bloc: descobrir.cat
Però no només tenen presència a les activitats de la seva ciutat, sinó que porten la seva reconstrucció històrica a molts llocs, com:
- Museu d’Història de la Ciutat (Girona)
- Museu d’Història de Catalunya (Barcelona)
- Museu de Pont du Gard (França)
- Jaciment Arqueològic de Numància (Garray-Sòria)
- Museu Arqueològic de Mataró
- Museu i Ruta de Caesaraugusta (Saragossa)
Un detall que remarquen profusament a la seva pàgina web és la rigorositat amb la qual treballen, ja que donen molta importància a la fidelitat històrica de qualsevol objecte o vestuari que utilitzen. Per això consulten especialistes i entitats enteses en la matèria com museus o universitats, a més de la documentació pròpia, amb la consulta de fonts clàssiques, relleus, escultures, pintures o restes arqueològiques.
Legionaris de la Legio VII Gemina Foto de la web de Projecte phoenix
Aquest grup és, segons la meva opinió, un dels més importants, sobretot per la quantitat d’activitats que realitzen i per la quantitat de gent que s’hi dedica. Però també és pel pressupost que tenen, tant per organitzar “Tarraco viva” com per material, cosa que no passa en la majoria dels casos, ja que el normal, malauradament, és rebre incomprensió per part de les institucions que tenen el poder de patrocinar aquest tipus d’activitats.
Comentaris recents