El cicle troià en la literatura grega

El cicle troià és un conjunt de poemes corresponents al període arcaic els quals narraven la successió dels esdeveniments de la llegenda de la guerra de Troia. Dos d’aquests poemes, la Ilíada i l’Odissea (ambdues obres atribuïdes a Homer), han arribat fins als nostres dies. Els altres els coneixem a partir de fragments o resums realitzats per altres autors.

1. Les Cípries o Cants Cipris
Les Cípries (Κύπρια) consistien en onze llibres escrits en hexàmetres dàctils. Probablement foren escrits a finals del S. VI a.C. Homer i Hegèsies de Salamina són considerats els possibles autors de les Cípries.

En aquesta obra es narren els inicis del conflicte troià, descrivint els nou primers anys de la guerra amb els grecs.
Comença amb una deliberació entre Temis i Zeus sobre la guerra de Troia.
A continuació, es narren les noces de Tetis i Peleu, en què apareix la deessa de la discòrdia Eris, la qual, gelosa de no haver estat convidada, repta a les deesses Hera, Atena i Afrodita atorgant una poma d’or a la més bella. Per a decidir-ho s’eligeix el mortal Paris, fill del rei de Troia. Les tres deesses l’hi ofereixen grans recompenses no obstant ell decideix acceptar l’oferta d’Afrodita, la qual l’hi ofereix a la mortal més bella (Hèlena d’Esparta). Paris viatja fins a Lacònia acompanyat d’Eneas i rapta Hèlena (No està clar si ho fa amb el seu consentiment o sense).

“Judici de Paris” de Pierre Auguste Renoir

Menelau, rei d’Esparta, discuteix amb el seu germà Agamèmnon la necesitat de reunir un exèrcit per atacar Troia. Així recorren Grècia reclutant soldats. En el moment de  reclutar Odisseu d’Ítaca aquest es fa el boig però és descobert per Palamedes. La flota de soldats  es reuneix a l’Àulida, on l’endiví Calcant profetitzà que la guerra duraria deu anys. No podent salpar degut a una tempesta, Calcant recomanà a Agamemnon sacrificar la seva filla Ifigenia per a calmar la deeasa Artemisa (Anteriorment Agamèmnon havia matat una cérvola sagrada dient que era millor arquer que la deessa).

Un cop arriben a les portes de Troia, els troians exigeixen la devolució d’Hèlena però els aqueus s’hi neguen. Aquil·les agafa com a esclava Briseida i Agamèmnon Criseida.

2. La Ilíada

La Ilíada va ser composta en hexàmetres dactílicss i consta de 15.693 versos, dividits en 24 cants o rapsòdies. El seu autor fou Homer.

Després de nou anys de guerra entre aqueus i troians, una pesta arriba al campament aqueu. Calcant prediu que això no acabarà fins que Criseida, esclava d’Agamèmnon, sigui retornada al seu pare Crises. La còlera d’Aquil·les s’origina degut al robatori de la seva esclava per obra d’Agamèmnon. Aquil·les es retira de la batalla i només tornarà quan el foc troià incendiï les seves naus.

Els aqueus pateixen moltes desfetes militars i Pàtrocle, amic íntim d’Aquil·les, mor. Aquest decideix tornar al combat per a venjar la mort del seu amic. Després d’una batalla a la vora del riu Escamandre que resulta favorable als aqueus, Aquil.les mata Hèctor (princep troià).

L’Ilíada acaba amb els funerals de Pàtrocle i Hèctor.

3. La Etiòpida 

L’Etiòpida comprenia cinc llibres en hexàmetres dàctils i fóu probablement escrita entre els segles VII-VI a.C. S’atribueix a Arctino de Milet.

Comença poc després de la mort d’Hèctor, amb l’arribada de la reina Pentesilea, filla de Mart al front de les Amazones, en suport dels troians. Aquil·les l’acaba matant.

Més tard arriba Memnó l’Etíop, altre aliat de Troia. Aquest mata Antíloc, amic d’Aquil·les. Aquest mata Memnó i, rabiós, persegueix els troians fins les muralles de Troia on és mort per Paris amb ajut d’Apol.lo. La causa de la seva mort fou una fletxa al taló, el seu únic punt mortal.

L’Etiòpida acaba amb els funerals d’Antíloc i Aquil·les. Es celebren uns jocs en honor a l’heroi on hi són ofertes les seves armes.

4. La Petita Ilíada

La Petita Ilíada estava composta per quatre llibres en hexàmetres dàctils. Solen datar-se entre els segles VII i VI a.C. s’atribueixen a Lesques de Pirra, Cinetó d’Esparta, Diodor Eritreu i Homer.

Comença amb el setge de Troia. Helen, endiví troià capturat per Odisseu profetitza que només amb cert arc Troia cauria. Aquest era propietat de Filoctetes, el qual havia sigut abandonat a l’illa de Lemnos. Diòmedes viatja fins l’illa i porta a Filoctetes a Troia. Allí, Filoctetes mata Paris en combat singular.

Odisseu arriba a Escir on hi troba el fill del difunt Aquil·les i el porta a Troia entregant-li l’armadura del seu pare.

Epeu construeix un cavall de fusta per indicació d’Atena i l’ofereix als troians com a símbol de rendició. Dins del cavall s’hi amaguen els millors guerrers aqueus.

Els troians accepten l’ofrena i tot seguit els guerrers saquegen i cremen la ciutat de Troia.

5. Iliupersis

La Iliupersis ( Ἰλίου πέρσις) composta per dos llibres en hexàmetres dàctils, és atribuïda a Arcti de Milet.

Comença amb els troians decidint què fer amb el cavall de fusta. La princesa Cassandra i el sacerdot Laocoont sospiten que es tracta d’un parany.

Apol.lo envia dues serps les quals maten Laocoont i els seus fills i Eneas, vaticinant el desenllaç de la ciutat, s’exilia junt als seus homes.

“La destrucció de Troia” de Johann Georg Trautmann (1713–1769)

Un cop surten del cavall, els grecs inicien el saqueig de Troia. Neoptòlem mata el rei Príam i agafa la dona d’Hèctor com a esclava. Menelau recupera Hèlena.

Abans de retornar a la seva pàtria, els grecs sacrifiquen la filla de Príam, Políxena, a la tomba d’Aquil·les.

7.  Nostoi (Retorns)

Nostoi (Νόστοι) era un poema atribuït a Àgies de Trezè, Homer i Eumolp format per cinc llibres en hexàmetres dàctils datats del segle VI a.C.

Comença amb el aqueus preparant-se per partir de les costes troianes i amb una disputa entre Agamèmnon i Menelau per si havien de tornar a casa seva d’immediat.

Diòmedes i Nèstor parteixen els primers i arriben sense problemes a la seva pàtria.

Menelau perd la majoria de la seva flota degut a les tormentes i arriba a Egipte, on hi passa uns anys.

Quan Agamèmnon parteix, se li apareix el fantasma d’Aquil·les i ll diu que serà assassinat. La flota d’Agamemnon i Àiax moren durant una tempesta enviada per Zeus a petició d’Atena.

Neoptolem arriba a la seva pàtria i és reconegut pel seu avi i rei, Peleu.

Després d’uns anys, Menelau torna a Esparta. L’únic grec que encara no ha retornat és Odiseu.

8. L’Odissea

Manuscrist del segle XV de l'”Odissea” d’Homer

L’Odissea s’atribueix a Homer. Consta de 24 cants i a l’igual que altres poemes clàssics, comença in medias res, per la qual cosa comença per la meitat de la història narrant records posteriors del propi Odisseu. Es divideix en tres parts:

En la Telemàquia (cants I-IV) es descriu la situació d’Ítaca amb l’absència del rei Odisseu i el viatge del seu fill Telèmac per trobar-lo.

En el retorn d’Odisseu, (cants V-XII) Odisseu arriba a la cort del rei Alcínous i narra les seves aventures des que sortí de Troia.

En la venjança d’Odisseu (cants XIII-XXIV) es descriu el retorn d’Odisseu a Ítaca, el reconeixement d’aquest i la seva venjança envers els pretendents de la seva dona Penèlope.

9. Telegonia

La Telegonia (Τηλεγόνεια) s’atribueix a Cinetó d’Esparta o a Eugàmon de Cirene. Comprèn dos llibres en hexàmetres dactílics.

Es diferencien dos episodis, el viatge d’Odisseu a Tespròcia i la història de Telègon.

Comença després de la matança dels pretendents de Penèlope. Aquests són enterrats i Odisseu fa sacrificis a les nimfes, en la cova de les quals hi és amagat el tresor que portà de Troia.

A continuació, viatja a l’Èlida per visitar Polixen, el qual li dóna un bol amb les històries pintades de Trofoni, Agamedes i Àugias.

Un cop torna a Ítaca, se’n va a Tespròcia a fer sacrificis en nom de Tirèsias. Allí es casa amb la reina Calídica amb la qual té un fill anomenat Polipetes. La reina mor en una guerra contra els Tesprotes i Odisseu torna a Ítaca.

Mentrestant, Circe havia tingut un fill amb l’heroi anomenat Telègon. Per consell d’Atena, Circe li lliura una llança la punta de la qual era un fibló de mataranya verinosa creat per Hefest i l’envià cercar Odisseu.

Telègon naufraga a Ítaca sense saber-ho. Allí roba a Odisseu i el mata, complint la profecia de Tirèsias. Abans de morir Odisseu, els dos herois es reconeixen mútuament i Telègon es penedeix d’haver-lo matat.

Telègon porta el cadàver del seu pare junt al seu germanastre i la seva madrastra a l’illa d’Eea, on Odisseu és enterrat i la resta de parents immortalitzats. Telègon es casa amb Penèlope i Telèmac amb Circe.

Fem un kahoot!

cicletroia

Marc Arquillo
2n Batxillerat Humanístic

Publicat dins de Èpica, General, Kahoot, Mitologia | Etiquetat com a , , | 6 comentaris

El cant coral de l’antiga Grècia a l’actualitat

Powered by emaze

Per als grecs era molt important el cant. Era una forma d’interpretació, en la qual expressaven el que sentien, a vegades no solament era el cant sinó que també li afegien la dansa.

La lírica coral  (en grec “χορός “cor”) era un gènere cantat. Al cant se li afegia també la dansa, la qual cosa el convertia en  una expressió artística on la dansa i el cant s’uneixen. Aquest cant i dansa s’executava per un cor o bé per un solista acompanyat per un cor, que també tenia un acompanyament musical recolzat en la lira i, algunes vegades, en la doble flauta. Igualment aquest tipus de lírica es conrea al llarg de tota la història de Grècia amb una estreta vinculació al culte i a les cerimònies religioses públiques. Homer esmenta diferents tipus de lírica coral, entre els quals destaquen els himnes als déus, els “partenis” (cants de donzelles) i els cants nupcials.

66666666

ceràmica grega

Els cants corals van començar probablement per ser himnes als déus i molts d’ells van continuar sent-ho. El desenvolupament de la lírica coral està associat amb el Peloponnès de parla dòria, especialment Esparta.

Entre els seus representants destaquen:

Alcmà de Sardes: És un poeta líric coral del segle VII aC, però el que el caracteritza és el predomini absolut del mite en els seus temes, la qual cosa l’apropa a l’epopeia.

Estesícor d’Hímera: Entre el final del s. VII i la primera meitat del VI es va desenvolupar l’activitat d’Estesícor. Ens queden dues restes importants en papirs de composicions anomenades partenis o cants corals de joves noies. Solament es conserven alguns títols i petits fragments. La seva influència en la poesia coral posterior, així com en la tragèdia, va ser gran, especialment en el mite.

Simònides de Ceos: La seva fama li ve dels Epinicis o Cants triomfals, nou camp conquistat per ell per a la poesia lírica coral, al que Píndar donaria la seva forma definitiva.

Píndar: És el segon gran poeta que Beòcia va oferir als grecs. Va néixer a Cinoscèfals, població propera a Tebes, sobre l’any 518. Podem suposar que pertanyés a una família distingida, i va ser enviat a Atenes perquè, juntament amb l’ensenyament musical, entrés en relació amb l’aristocràcia de la ciutat. La poesia de Píndar ho va posar en contacte amb molts centres polítics i amb la cultura del seu temps, i per complir la seva comesa va emprendre a més diversos viatges. Però, a diferència de punts altres poetes errants del període arcaic, va guardar fidelitat constant a la seva pàtria. Píndar estava vinculat a l’aristocràcia. Píndar va establir relacions noves, així entre els vencedors en els esports que en el seu cant volien assegurar-se un monument a les seves gestes, també hi havia habitants de Rodes i Corint. S’ha de dir que era un gran seguidor d’Apol·lo, la qual cosa li va suposar obtenir privilegis especials en Delfos. Aviat es va fer amb una excel·lent fama com a compositor i poeta i, amb només 20 anys, va ser encarregat de compondre una oda per celebrar la victòria d’un membre d’una poderosa família de Tessàlia.

pindar

Poeta líric Píndar

Des de l’Antiguitat, els nombrosos poemes de Píndar van ser agrupats en disset llibres, distribuïts conforme als diferents gèneres. Però només ens han arribat gairebé complets els quatre llibres de epinicis. La resta es coneix per cites d’altres autors i mitjançant els descobriments que es van produir durant el segle passat i est.

Els seus Epinicis estan classificats, segons les festivitats:

– Odes Olímpiques, en honor dels vencedors en els festivals celebrats en Olímpia dedicats a Zeus.

Odes Pítiques, pels quals vencien en els festivals d’aquest nom celebrats a Delfos en honor d’Apol·lo.

Odes Nèmees, dedicades als qui vencien en aquest festival d’Argos, en honor de Zeus.

Odes Ístmiques, en les quals se celebrava als triomfadors en els Jocs de les festes panhel·lènics, en honor de Posidó.

Els cants grecs els entonava un cor o un individu, i aquesta distinció explica certes diferències entre ells. Cada gènere va evolucionar de forma diferent. Si en el cant individual el poeta cantava sobre si mateix i els seus sentiments, en el cant coral no era així. El cant coral ho acompanyava la dansa, el seu caràcter va quedar profundament influït per ella. Aquestes danses eren d’un caràcter regular, repetint-se els mateixos moviments en els mateixos tons; per això la lletra havia de ser similar, la qual cosa és un tret de la lírica grega fins al començament de la seva desintegració, a mitjan 400 aC. Està composta en estrofes idèntiques en la seva mètrica. Malgrat això, cap dels exemples conservats del cant coral està compost conformement al mateix pla que un altre. Alcmà al segle VII fins a Píndar al segle V aC salta a la vista el desenvolupament de la varietat i complexitat d’esquemes mètrics, encara que perdura el formalisme indispensable en un art que combina el text, la música i la dansa. La brevetat no era precisament obligatòria en els cants corals, que amb freqüència eren extensos. Ja al segle VII Alcmà va compondre cants que sobrepassaven el centenar de versos. I el cant coral més llarg que es coneix és la quarta Pítica de Píndar, de quatre-cents versos.

El cant coral ha anat evolucionat durant els segles. Hi ha molts cants corals en l’actualitat que tenen un cert paral·lisme amb els cants corals dels grecs.  Aquest tipus de cants encara tenen pervivència, ho podem veure avui interpretat en les Esglésies on un conjunt de persones interpreten una peça musical de manera coordinada, els temes d’aquestes cançons solen ser religiosos. El cant coral també està molt relacionat amb el Gòspel   o la música espiritual, és la música religiosa que va sorgir de les esglésies afroamericanes al segle XVIII, aquest tipus de ritme també utilitza el cant i la dansa, és pot interpretar de moltes formes. A vegades no solament són religiosos, també poden interpretar un altre missatge. En certa forma aquests cants tenen una vinculació amb el dels grecs, ja que tenen la mateixa funció, transmeten un missatge i algunes vegades s’acompanyen de la dansa.

coraaaaal

Cant coral a l’actualitat

gospel

Gòspel

  • A més dels poetes de cant coral grecs esmentats, hi podríeu citar alguna dona?
  • És Baquílides de Ceos un poeta de cant coral?
  • Té semblances el cant coral actual amb el cant coral dels grecs? Per què?
  • Segueix vigent en l’actualitat?
  • Podem establir algun paral·lelisme amb les corals del programa Oh happy day de tv3?
  • Què té a veure el cant coral dels grecs amb el Gòspel?

Abigail Quiñonez Lajones

2Bat. Humanístic i cantant de Gòspel

 

Publicat dins de Art, Celebracions, General | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

L’Odissea dels Joglars

Ulisses i l’episodi de les sirenes, Odisea (1977)

Heus ací la troballa d’una fantàstica, original i didàctica adaptació infantil de l’Odissea de Francesc Nel·lo, dirigida per Albert Boadella, interpretada pel grup de teatre de Els Joglars i dirigida l’any 1977 per Mercè Vilaret.

A Veranos azules, Albert Boadella recorda la seva odissea amb Odisea:

Aquesta Odissea, rescatada de l’arxiu de rtve, es va emetre el desembre de 1977 en cinc capítols dins el programa infantil Un globo, dos globos, tres globos (Quins records d’infantesa! Quina altra manera de fer televisió!.

Publicat dins de Adaptació literària, General, Mitologia | Etiquetat com a , , , , , , | 3 comentaris

I de l'”Odissea”, què en saps?

Busques un llibre per llegir que sigui entretingut? Has sentit parlar del llibre de Les Aventures d’Ulisses, adaptació de l’Odissea?  Has vist el Booktrailer del llibre? Aquí teniu un Booktrailer sobre Les Aventures d’Ulisses realitzat per mi.

Claudia Pérez Torrabadella
1r Batxillerat Humanístic

Publicat dins de Adaptació literària, Booktrailer, General | Etiquetat com a , , , | 1 comentari

Un cap de setmana de marató de tragèdies gregues al Teatre Lliure

Els dies 3, 4, 5 i 6 es podran veure al Teatre Lliure de Monjuïc, a Barcelona, tres tragèdies a escena: Edipo Rey, Antígona i Medea. Aquests tres espectacles són una proposta dels  directors Alfredo Sanzol, Andrés Lima i Miguel del Arco que  s’han unit en un projecte per mirar els textos clàssics amb ulls contemporanis: Teatro de la Ciudad.

Alfredo Sanzol, Andrés Lima i Miguel del Arco

En format marató, ens presenten seva primera proposta en castellà: revisitar Èdip rei i Antígona de Sòfocles i Medea. Aquests tres espectacles compten amb Juan Antonio Lumbreras, Aitana Sánchez-Gijón, Carmen Machi i Manuela Paso als papers protagonistes.

Juan Antonio Lumbreras, Carmen Machi, Aitana Sánchez-Gijón i Manuela Paso. Fotografia: Javi Martínez.

Publicat dins de Actualitat, General, Gènere dramàtic, Mitologia, Personatges, Teatre, Tragèdia | Etiquetat com a , , , , , , | 2 comentaris

El iambe grec. A l’origen de la sàtira

Els grecs en català tornen a veure la llum!  Maria Rosa Llabrés acaba de publicar El iambe grec. A l’origen de la sàtira (El Gall Editor, Pollença 2015)


(CONTRAPORTADA)

“El iambe grec arcaic és a l’origen de la poesia satírica; un gènere d’invectiva, però també de comicitat i diversió en l’ambient de la festa, amb un afany de renovació que es transforma sovint en una exigència de justícia. Un gènere no exent de risc, ja que és molt subtil la línia que separa la burla festiva de l’ofensa.
El joc de paraules, la faula, la menció directa del sexe, del menjar i el vi, i altres elements molt diversos hi tenen cabuda. També el personatge mancat i pobre que, com a les rondalles, acaba per ser el més enginyós. Una tradició que perdura i es desenvolupa en diferents línies: des de la comèdia d’Aristòfanes, la provocació dels cínics o la sàtira moralitzadora dels romans a la novel.la picaresca, la glosa de picat o la cançó de protesta”.

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | 2 comentaris