Els grecs en català tornen a veure la llum! Maria Rosa Llabrés acaba de publicar El iambe grec. A l’origen de la sàtira (El Gall Editor, Pollença 2015)
(CONTRAPORTADA)
“El iambe grec arcaic és a l’origen de la poesia satírica; un gènere d’invectiva, però també de comicitat i diversió en l’ambient de la festa, amb un afany de renovació que es transforma sovint en una exigència de justícia. Un gènere no exent de risc, ja que és molt subtil la línia que separa la burla festiva de l’ofensa.
El joc de paraules, la faula, la menció directa del sexe, del menjar i el vi, i altres elements molt diversos hi tenen cabuda. També el personatge mancat i pobre que, com a les rondalles, acaba per ser el més enginyós. Una tradició que perdura i es desenvolupa en diferents línies: des de la comèdia d’Aristòfanes, la provocació dels cínics o la sàtira moralitzadora dels romans a la novel.la picaresca, la glosa de picat o la cançó de protesta”.
Scoop.it Lectura de Clàssics
Retroenllaç: El iambe grec. A l’origen de la sà...
http://www.arabalears.cat/opinio/Humor-grec-arcaic_0_1667833302.html
Hi ha l’humor irreverent del fragment en què Anani es burla de l’ubiqüitat d’Apol·lo, amb llocs de culte per tot el territori grec. Hi ha l’humor contra el poder, que va costar l’exili a Hipònax. Hi ha l’humor que s’acarnissa en els dominats, com el “iambe de les dones” de Semònides, precursor d’una llarguíssima tradició de literatura misògina. Hi la l’humor que descarrega ràbia contra l’enemic. I hi ha la mirada burlesca cap a un mateix, quan Arquíloc reconeix, sense gaire penediment, haver salvat la vida a costa del deshonor d’abandonar l’escut en batalla. L’humor és això, doncs, des del començament. I aquest llibret, un petit regal per als que, malgrat tot, estam enamorats de l’humor. M. À. LLAUGER