Per als grecs era molt important el cant. Era una forma d’interpretació, en la qual expressaven el que sentien, a vegades no solament era el cant sinó que també li afegien la dansa.
La lírica coral (en grec “χορός “cor”) era un gènere cantat. Al cant se li afegia també la dansa, la qual cosa el convertia en una expressió artística on la dansa i el cant s’uneixen. Aquest cant i dansa s’executava per un cor o bé per un solista acompanyat per un cor, que també tenia un acompanyament musical recolzat en la lira i, algunes vegades, en la doble flauta. Igualment aquest tipus de lírica es conrea al llarg de tota la història de Grècia amb una estreta vinculació al culte i a les cerimònies religioses públiques. Homer esmenta diferents tipus de lírica coral, entre els quals destaquen els himnes als déus, els “partenis” (cants de donzelles) i els cants nupcials.
ceràmica grega
Els cants corals van començar probablement per ser himnes als déus i molts d’ells van continuar sent-ho. El desenvolupament de la lírica coral està associat amb el Peloponnès de parla dòria, especialment Esparta.
Entre els seus representants destaquen:
Alcmà de Sardes: És un poeta líric coral del segle VII aC, però el que el caracteritza és el predomini absolut del mite en els seus temes, la qual cosa l’apropa a l’epopeia.
Estesícor d’Hímera: Entre el final del s. VII i la primera meitat del VI es va desenvolupar l’activitat d’Estesícor. Ens queden dues restes importants en papirs de composicions anomenades partenis o cants corals de joves noies. Solament es conserven alguns títols i petits fragments. La seva influència en la poesia coral posterior, així com en la tragèdia, va ser gran, especialment en el mite.
Simònides de Ceos: La seva fama li ve dels Epinicis o Cants triomfals, nou camp conquistat per ell per a la poesia lírica coral, al que Píndar donaria la seva forma definitiva.
Píndar: És el segon gran poeta que Beòcia va oferir als grecs. Va néixer a Cinoscèfals, població propera a Tebes, sobre l’any 518. Podem suposar que pertanyés a una família distingida, i va ser enviat a Atenes perquè, juntament amb l’ensenyament musical, entrés en relació amb l’aristocràcia de la ciutat. La poesia de Píndar ho va posar en contacte amb molts centres polítics i amb la cultura del seu temps, i per complir la seva comesa va emprendre a més diversos viatges. Però, a diferència de punts altres poetes errants del període arcaic, va guardar fidelitat constant a la seva pàtria. Píndar estava vinculat a l’aristocràcia. Píndar va establir relacions noves, així entre els vencedors en els esports que en el seu cant volien assegurar-se un monument a les seves gestes, també hi havia habitants de Rodes i Corint. S’ha de dir que era un gran seguidor d’Apol·lo, la qual cosa li va suposar obtenir privilegis especials en Delfos. Aviat es va fer amb una excel·lent fama com a compositor i poeta i, amb només 20 anys, va ser encarregat de compondre una oda per celebrar la victòria d’un membre d’una poderosa família de Tessàlia.
Poeta líric Píndar
Des de l’Antiguitat, els nombrosos poemes de Píndar van ser agrupats en disset llibres, distribuïts conforme als diferents gèneres. Però només ens han arribat gairebé complets els quatre llibres de epinicis. La resta es coneix per cites d’altres autors i mitjançant els descobriments que es van produir durant el segle passat i est.
Els seus Epinicis estan classificats, segons les festivitats:
– Odes Olímpiques, en honor dels vencedors en els festivals celebrats en Olímpia dedicats a Zeus.
– Odes Pítiques, pels quals vencien en els festivals d’aquest nom celebrats a Delfos en honor d’Apol·lo.
– Odes Nèmees, dedicades als qui vencien en aquest festival d’Argos, en honor de Zeus.
– Odes Ístmiques, en les quals se celebrava als triomfadors en els Jocs de les festes panhel·lènics, en honor de Posidó.
Els cants grecs els entonava un cor o un individu, i aquesta distinció explica certes diferències entre ells. Cada gènere va evolucionar de forma diferent. Si en el cant individual el poeta cantava sobre si mateix i els seus sentiments, en el cant coral no era així. El cant coral ho acompanyava la dansa, el seu caràcter va quedar profundament influït per ella. Aquestes danses eren d’un caràcter regular, repetint-se els mateixos moviments en els mateixos tons; per això la lletra havia de ser similar, la qual cosa és un tret de la lírica grega fins al començament de la seva desintegració, a mitjan 400 aC. Està composta en estrofes idèntiques en la seva mètrica. Malgrat això, cap dels exemples conservats del cant coral està compost conformement al mateix pla que un altre. Alcmà al segle VII fins a Píndar al segle V aC salta a la vista el desenvolupament de la varietat i complexitat d’esquemes mètrics, encara que perdura el formalisme indispensable en un art que combina el text, la música i la dansa. La brevetat no era precisament obligatòria en els cants corals, que amb freqüència eren extensos. Ja al segle VII Alcmà va compondre cants que sobrepassaven el centenar de versos. I el cant coral més llarg que es coneix és la quarta Pítica de Píndar, de quatre-cents versos.
El cant coral ha anat evolucionat durant els segles. Hi ha molts cants corals en l’actualitat que tenen un cert paral·lisme amb els cants corals dels grecs. Aquest tipus de cants encara tenen pervivència, ho podem veure avui interpretat en les Esglésies on un conjunt de persones interpreten una peça musical de manera coordinada, els temes d’aquestes cançons solen ser religiosos. El cant coral també està molt relacionat amb el Gòspel o la música espiritual, és la música religiosa que va sorgir de les esglésies afroamericanes al segle XVIII, aquest tipus de ritme també utilitza el cant i la dansa, és pot interpretar de moltes formes. A vegades no solament són religiosos, també poden interpretar un altre missatge. En certa forma aquests cants tenen una vinculació amb el dels grecs, ja que tenen la mateixa funció, transmeten un missatge i algunes vegades s’acompanyen de la dansa.
Cant coral a l’actualitat
Gòspel
- A més dels poetes de cant coral grecs esmentats, hi podríeu citar alguna dona?
- És Baquílides de Ceos un poeta de cant coral?
- Té semblances el cant coral actual amb el cant coral dels grecs? Per què?
- Segueix vigent en l’actualitat?
- Podem establir algun paral·lelisme amb les corals del programa Oh happy day de tv3?
- Què té a veure el cant coral dels grecs amb el Gòspel?
Abigail Quiñonez Lajones
2Bat. Humanístic i cantant de Gòspel
Scoop.it Lectura de Clàssics
