Mares de tragèdia

De tots els personatges que ens ha llegat la tragèdia grega, el de la mare és un dels més característics. Del paper de la dona com a mare, els grecs en varen fer un pilar fonamental de la societat democràtica atenesa. Per als grecs era un deure casar-se i tenir fills perquè aquests els cuidessin quan es fessin grans, els fessin el culte post mortem i tinguessin cura de la hisenda familiar. Tanmateix, els grecs també varen menystenir la dona en el seu paper reproductiu: l’únic que diferencia l’home de la dona és el fet que la dona pot engendrar fills, és τίκτειν, malgrat això Aristòtil li atorga en la procreació un  paper passiu i receptor envers el paper dominant de l’home. La funció de la dona és portar ὑπὸ ζώνην “sota el cinturó” el pes dels fills (βάρος τέκνων). Ara bé, aquesta maternitat lligada al part i a l’alletament, vetada a l’home, és tot un lligam afectiu entre la mare i el seu fill que esdevé ben dolorós a la tragèdia. La funció femenina no té a la tragèdia grega gairebé altre paper que la del dol pels fills morts.

Les dones de la tragèdia grega, tal com passa en els epigrames de l’Antologia Palatina, es planyen si no han pogut realitzar-se com a mares, si no tenen descendència ἀπαιδία. La maternitat és l’única finalitat femenina: la παιδοποιία. Es plany l’esterilitat: així Hermíone, esposa de Neoptòlem,  a l’Andròmaca s’obsessiona perquè és ἂπαις. També són ἂπαιδες les mares dels herois caiguts a Tebes a les Suplicants d’Èsquil. Antígona tampoc podrà veure acomplerta la seva maternitat (Antígona 919-920), ni Ifigenia…

A la tragèdia grega, el model de mare que pateix per la pèrdua dels seus fills és, sens dubte, Demèter. Entre d’altres, la invoquen les mares de les Suplicants perquè com a mare pot comprendre el seu dolor. Demèter és el paradigma del dol matern i alhora el poder d’aquest pot esdevenir terrible i ben perillós si esdevé còlera, com ho exemplifica la venerable Hècuba, que de ser εὒπαις passa a ser una vella ἂπαις metamorfosejada en gossa rabiosa que reclama, tot i la mort de la seva filla Polixena, la venjança del seu fill Polidor.

Hècuba i Polixena de Merry-Joseph Blondel

També Alcestis, Medea, Fedra, Clitemnestra, Andròmaca o Iocasta planyen la mort dels seus fills i en el dolor (πόνος) de la pèrdua, malgrat la seva mutilació a la seva contribució a la πόλις, hi troben consol, tot i que es planyen de la inutilitat dels seus patiments en el part i de l’alletament.

És tal l’amor de les mares envers els seus fills, derivat del fet d’haver-los parit, que explica la tristor de Clitemnestra quan sent la falsa notícia de la mort d’Orestes. Llavors fa una reflexió sobre l’extraordinària condició de ser mare, que no permet odiar els seus fills tot i que aquests li desitgin el mal.

ἐπεὶ πατὴρ σὸς οὗτος, ὃν θρηνεῖς ἀεί,        
τὴν σὴν ὅμαιμον μοῦνος Ἑλλήνων ἔτλη
θῦσαι θεοῖσιν, οὐκ ἴσον καμὼν ἐμοὶ
λύπης, ὅς ἔσπειρ᾽, ὥσπερ ἡ τίκτουσ᾽ ἐγώ.

Sòfocles, Electra 530-533

“Perquè el teu pare, aquest que sempre estàs plorant,

dels grecs és l’únic que gosà oferir als déus

la teva germana, poc havent tant ell patit

quan va engendrar-la, com per infantar-la jo”.

(trad. Carles Riba)

δεινὸν τὸ τίκτειν ἐστίν· οὐδὲ γὰρ κακῶς        
πάσχοντι μῖσος ὧν τέκῃ προσγίγνεται.

Sòfocles, Electra 770-771

“Que estranyes som les mares! Ni en la que pateix

ultratges no hi ha odi pels que ha dat a llum”.

(trad. Carles Riba)

Tanmateix, Clitemnestra no va poder impedir el sacrifici de la seva filla Ifigenia, ni l’odi de la seva filla Electra ni la mort per venjança a mans del seu fill Orestes. Iocasta tampoc aconseguí acabar amb l’enfrontament dels seus fills; ni els planys d’Andròmaca impediren la mort al petit Astiànax…

La mare de la tragèdia grega que estima els fills sempre molt més que el pare té el paper dramàtic de demostrar aquest amor envers els seus fills mitjançant el plany per a aquests i de rebre el respecte i el temor que desperta en l’home ja que aquest, tot i el seu poder dominant, no controla ni el part, ni l’alletament, ni tampoc pot assegurar que els fills siguin seus.

Quant a Margalida Capellà Soler

Professora de clàssiques de l'institut Premià de Mar.
Aquest article s'ha publicat dins de Celebracions, General, Gènere dramàtic i etiquetat amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

42 respostes a Mares de tragèdia

  1. Retroenllaç: Mares de tragèdia | Literatura grega a e...

  2. Retroenllaç: Mares de tragèdia | LVDVS CHIRONIS 3.0 |...

  3. Blanaca L. diu:

    Salve!
    Per als grecs la mare més exemplar és Demèter.
    Trobo que moltes de les històries d’aquestdes mares nombrades al text són doloroses.
    Vale!

  4. Rubén Navarro diu:

    Salvee

    Per el grecs la mare més exemplar és Demèter.
    Moltes de les històries explicades per la tragèdia de les mares son bastant doloroses.

    Valee!

  5. És ben cert que el paper de les mares (i de les dones en general) era més aviat secundari i passiu en la societat grega (a excepció del poble espartà), com ja es comenta en aquest article, si bé tenen, paradoxalment, molta presència en les tragèdies, ja que eren les que més exterioritzaven els sentiments (era poc “masculí” expressar les emocions). Per tant, si hagués d’escollir una mare de tragèdia triaria Medea, que va sacrificar els seus fills com a venjança envers el seu marit adúlter. S’ha de tenir molta ràbia i frustració per cometre aquest crim, de manera que considero que és un exemple més que significatiu del paper de les mares en aquest gènere literari.

  6. Rebeca Barroso diu:

    Xaipete!!

    El paper de la mare en la tragèdia grega consistia a casar-se i mantenir els fills, com bé diu a l’article la funció de la dona és portar «sota el cinturó» el pes dels fills. Amb la mare de la tragèdia grega que escolliria també seria Medea, ja que mata als seus fills com a venjança cap al seu marit. Actualment encara hi ha moltes dones que maten als seus fills (infanticidi) com a venjança cap als seus marits.

  7. Mariona Cava i Ruiz diu:

    El paper la mare abans consistia a casar-se i mantenir els fills.Si tingués que escollir una mare de tràgedia seria Medea,ja que mata als seus fills com a venjança cap al seu marit. Actualment encara hi ha moltes dones que maten als seus fills,infanticidi,com a venjança cap als seus marits.

  8. Alexia Álvarez Pàmies diu:

    Salve!
    Per el grecs la mare més exemplar és Demèter.
    La dona en aquella epoca, era com una persona secundaria, el paper de mare consistia en
    casar-se i mantenir els fills, cuidar-los, criar-los i mantenir-los, també habia de ser una esposa complaçent, desde el meu punt de vista era un objecte sexual, sense veu, ni vot.
    Una mare de tragedia seria Medea,perque mata als seus fills com a venjança cap al seu marit.

  9. Lucila Pérez diu:

    Bonum diem,
    Jo, escolliria com a mare de la tragèdia grega a Medea, ja que mata als seus fills en venjança pel seu marit.
    Salve!

  10. Boutaina Anza diu:

    Salve !

    El model de la mare més exemplar en la mitologai grega és Demèter ja que ella és el paradigma del dol matern i alhora el poder d’aquest pot esdevenir terrible i ben perillós si esdevé còlera.

    Vale..

  11. Noelia Nistal diu:

    XII—V—MMXV
    Bonum diem!
    La veritat és que no sabria escollir una mare entre totes les que es citen, perquè totes tenen el seu mèrit o la seva forma de pensar que les va obligar a fer el que van fer.
    Realment no sabia de tantes mares de la mitologia. Si ja deia jo, la mitologia està plena d’exemples per a la vida i de la vida amb les que la publicitat, el cinema, la música i la literatura gaudeixen per poder construir grans histories al voltant d’elles moltes vegades; tantes, que ha vegades ni ens donem compte!
    Salve!

  12. Clàudia Cazaux Cuberas diu:

    Xaipe!

    Des dels principis de la història grega les dones no han tingut mai un paper fundamental dins la societat, excepte a Esparta, només s’encarregaven dels fills i de la casa tot i que sí que eren les protagonistes de moltes tragèdies degut a que expressar les emocions és un paper més femení que masculí.
    La tragèdia grega que més m’agrada i que triaria és Medea d’Eurípides ja que per venjar-se de que el seu marit la va enganyar amb una altra dona ella és capaç de matar als seus fills, i de fet ho fa. És un fet que em fascina veure com una mare és capaç de sacrificar als seus fills amb les seves pròpies mans per una acció inadequada del marit.

  13. Ariadna Garcia Adarve diu:

    Salve!
    Per el grecs la mare més exemplar és Demèter.
    La dona en aquella epoca, tenía un paper secundari, per l’unic que servía era per
    casar-se i mantenir els fills. Jo crec que la dóna es veia com un objecte sexual, sense cap tipus de poder.
    Una mare de tragedia seria Medea, ja que mata als seus fills com a venjança cap al seu marit.
    Valee!

  14. Hamza Zaanouni diu:

    Salve!

    El model de la mare més exemplar en la mitologia grega és Demèter. Crec que les mares de les històries han patit moltíssim i cadacuna te el seu mérit.

    Vale!

  15. Dani diu:

    El paper de la mare en la tragèdia grega era secundari, consistia només en casar-se i en tenir fills per després ellas mantenir-los i criar-los. De mare em quedaria amb Medea que va sacrificar als seus fill com a venjança del seu marit. També em quedaria a Demeter.

  16. Robert Cepeda diu:

    Mentre que les mares per a nosaltres són de les coses més importants a la nostra cultura, per als grecs les dones tenien un paper secundari i únicament reproductiu. Encara que a la tragèdia grega les dones tenen un paper bastant profund en algunes obres, el paper d’una dona a la literatura que més m’ha agradat va ser el paper de Medea que va assassinar els seus fills per venjar-se del seu marit, un acte sense perdó.
    Un gran apunt, bona feina.

  17. Soukaina diu:

    Escolliria com a mare de la tragèdia grega a Medea ja que sacrificar als seus fill com a venjança del seu marit.

  18. Sanae Anzaoui diu:

    Bonum diem,
    Jo, escolliria com a mare de la tragèdia grega a Medea, ja que mata als seus fills en venjança pel seu marit.
    Ave!

  19. Marta Roman diu:

    Avui en dia la nostre mare té un paper principal a la nostra vida, a la tragèdia grega les mares tenien un paper secundari, només tenien fills i els criaven tot i que hi ha mites en que la mare té un paper bastant profund. La mare mitologica que més m’ha agradat a sigut Medea ja que mata als seus fills per venjar-çe del seu marit, i crec què és la mare més poderosa i amb més força.

  20. Aroa Moreno diu:

    Salve!
    La mare més exemplar dels temps dels grecs i dels romans es Demèter. Que l’utilitzaven com a un objecte sexual. Només per casarse i tindre fills.
    Totes les mares de la tragèdia han sufrit molt i cadascuna té el seu mérit, una d’aquestes seria Medea.

  21. Maryama Saho diu:

    Bonum diem!
    La dona en aquells temps era com una persona secundaria, és a dir que no tenia molta importancia el paper que havien de fer era casar-se, cuidar dels fills a casa i fer tot el que el marit volgues. La mare de tragedia que considero que és la millor seria Medea perque mata els seus fills com a venjança cap el seu marit encara que no dic que sigui correcte matar els fills però és la que m’agradat més:

    Vale!

  22. Miguel Ángel Valdivieso diu:

    Bonum diem!
    Penso que el paper icònic de la mare amb una vida tràgica segueix existint als nostres dies. Moltes mares perden el seus fills per tota mena de raons, i per a moltes això comporta un cop molt fort en la seva vida, una gran tristesa i enyorança de la que mai es podran lliurar; els seus fills sempre estaran presents en els seus pensaments.
    Salve!

  23. Raquel Bernad diu:

    Salve!
    Penso que la mare més exemplar dels temps dels grecs i dels romans es Demèter. Que l’utilitzaven com a un objecte sexual. Només per casarse amb ella i tindre fills.
    Totes les mares de la tragèdia han sufrit molt i cadascuna té el seu mérit, una d’aquestes seria Medea.
    Vale!

  24. Laura diu:

    Ave
    Totes les mares han patit molt. Les mares, en aquell temps, només servien per tenir fills, casar-se, cuidar la casa i fer el que el marit desitjés. Avui dia, encara hi ha gent que pensa que això hauria de ser així.
    Salve

  25. ariadna diu:

    Ave!

    Es fa estrany veure com les dones, i en aquest cas les mares, han sofert durant tola la història aquesta mena de marginació i utilització per part de la societat en general. Les històries d’aquest article són tràgiques i bastant tristes, i es reflexa molt el patiment i la valentia de moltes mares.

    In proximum!

  26. Alba Zarcos diu:

    Bonum Diem!
    És molt dur veure com totes les dones han patit i segueixen patint tant durant el llarg de la història, patim una marginació i utilització de la societat.
    Aquestes històries són bastant tràgiques i tristes, però per sort reflecteix lo fortes que som, totel que patim i la valentia que tenim, i sobre tot, totes les mares del món.
    Ave!

  27. Yasmina Groult diu:

    Bonum diem!

    Per el grecs la mare més exemplar és Demèter.
    La dona en aquella epoca, era com una persona secundaria, el paper de mare consistia en casar-se i mantenir els fills, cuidar-los, criar-los i mantenir-los. Per mi la mare de tragedia seria Medea, perque mata als seus fills com a venjança cap al seu marit.
    Vale!

  28. Alexia Álvarez Pàmies diu:

    Xaipete!
    En aquest gènere (tragèdia) a la dona se la presenta com un ésser bondadós i noble, com una criatura creada per estimar, no per destruir, innocent i esperançadora. Encara que no tingui la visió tan pejorativa de la mitologia, la filosofia o la societat en si, té un concepte d’una dona submisa, vàlida gairebé exclusivament per assegurar la reproducció i per a les tasques de la casa, deixant als homes les qüestions vitals com la política o les arts. Això també xoca amb la figura de la dona en la novel·la, perquè, encara que sigui innocent i bondadosa, com hem analitzat anteriorment, no és tan submisa.
    Per ampliar una mica l’article he estat buscant informació de la dones citades sobre el gènere de la tragèdia:
    Electra: En la mitologia grega, nom de tres heroïnes: una de les set Plèiades, estimada per Zeus, del qual va tenir a Jasión i Dárdano, i portadora del Paladión a Troia; la filla d’Oceà i de Tetis, mare d’Iris i de les Harpies. La tercera correspon al llegendari personatge, filla d’Agamèmnon i de Clitemnestra, germana d’Orestes i d’Ifigènia. Segons aquesta llegenda, després de l’assassinat d’Agamèmnon a mans d’Egist i de Clitemnestra, va salvar a Orestes, encara nen i el va enviar a Fòcida. Quan Orestes va tornar, el va ajudar a matar els assassins del seu pare. Condemnada a mort, Electra va ser salvada, juntament amb Orestes, per la intervenció d’Apol·lo. La llegenda de la venjança d’Electra va inspirar als grans tràgics grecs.
    Fedra: Filla de Minos i de Pasífae, germana d’Ariadna i esposa de Teseu. Es va enamorar del seu fillastre Hipòlit, qui es va negar a correspondre-li. Ella el va acusar davant el seu pare d’haver intentat violar-la. Teseu va demanar a Poidesón que matés a Hipòlit; quan ho va haver fet, Freda, presa del remordiment, es va penjar.

  29. Leila Díaz Chiheb diu:

    Bonum Diem!

    És molt dur veure com s’utilitzava i com s’utilitza la dona com un objecte sexual només per tindre fills i punt.
    Aquestes històries són molt tràgiques i tristes, però per sort recalquen lo fortes que som, tot i que patim.
    Ave!

  30. Jennifer diu:

    Salve!
    Es dur veure com les mares, han sofert durant tota la història aquesta mena de marginació i utilització com a un objecte sexual només per casarse amb ella i tindre fills..
    Les històries d’aquest article són tràgiques, i mostra el patiment i la valentia de moltes mares.
    Ave.

  31. Ada Andiñach Cantón diu:

    Bonum diem!
    El paper la mare abans consistia a casar-se i mantenir els fills.Si tingués que escollir una mare de tràgedia seria Medea,ja que mata als seus fills com a venjança cap al seu marit.
    Salve 😀

  32. Jordi Álvarez García diu:

    Salve!
    Per a mi la tragèdia clàssica més important i més significativa va ser la de Dèmeter. En general en les comèdies gregues sempre mostren a la mare com una dona perillosa per a qui vol fer mal als seus fills però no en aquest cas.

  33. Marta Bonis diu:

    Salve!
    Les mares sempre han sigut las que han mantingut als fills i a ser les dones de casa.
    Aquestes histories son tristes i tràgiques, però per sort reflecteix lo fortes que som, totel que patim i la valentia que tenim.

    In proximum!

  34. Salve!
    Desde el meu punt de vista, aquest artícle utilitza a les dones com si fóssin objectes, de la qual, es pot aprofitar, és a dir per casar-se i tíndre molts fills.
    Aquest artícle, em proclama patiment i molt de valor, per part de les dones.

  35. Alba Moreno Mújica diu:

    Bonum diem!
    El model de la mare més exemplar en la mitologia grega és Demèter, ja que, el paper la mare abans consistia a casar-se i mantenir els fills. Però la maternitat alhora pot esdevenir terrible i perillosa si veiem la dona com un objecte sexual només per tindre fills i cuidar d’ells. I en les històries d’aquest article es mostra tot el patiment i la valentia de moltes mares.

  36. paulanieto diu:

    Bonum diem!
    Aquest artícle no m’ha agradat gaire, no perque no estgui ven fet, sino per el tema que tracte. Considero que antigament tractaben a les dones molt pero molt malament com si fossin un objecte de “usar y tirar” que només serviesn per criar i cuidar tan als fills com als seus homes. Estic totalment en contra amb aquest pensament.

  37. Nerea Judez diu:

    Durant la major part de la història antiga grega, el paper de la dona es relegava exclusivament a la casa. Tenien pocs drets com a grup social, ja que eren considerades dèbils per a la societat, però en la mitologia, aquest paper era una mica més ambigú, Casi cada figura representava un aspecte diferent o amb alguna característica distinta. No comparteixo la mateixa ideologia quant a com tractar a les dones que els Hel·lènics.

  38. Aida Martins diu:

    Salve!
    Personalment, crec que el mare més exemplar era Clitemnestra.
    L’opinió que tenien sobre les dones en aquells temps era bastant trista, les dones eren tractades com a màquines de fer fills ignorant el patiment i la tristor que els hi causava la perdua d’algun fill seu.
    Malgrat totes aquestes injustícies, les mares (la meva també) sempre han lluitat i lluitaran pels seus fills.
    In proximum.

  39. Ariadna Ortiz diu:

    Salve!
    En aquest article tracta sobre el paper que execien les dones en la història antiga grega, es casaven i deprés s’encarregaven de tenir fills i cuidar-los fins que es fessin grans. Personalment aquest pensament no m’agrada gaire perquè crec que es un mica masclista ja que el home podia fer-ho com la dona ho feia.
    In proximum!

  40. Pau Roca diu:

    Salve,
    En la meva opinió la tragèdia més impactant i més significativa va ser la de Dèmeter.ç
    tracta duna dona caracteritzada com a protectora del matrimoni i de la llei sagrada.

  41. Mercè diu:

    Salve
    La mare més exemplar per a mi és Clitemnestra. Les dones eren utilitzades i tractades molt malament: les feien servir per a tenir fills.
    A part d’aquestes crueltatats, les mares sempre han lluitat pels seus fills.

  42. Lola Fígols diu:

    Salvee
    M’ha impactat veure que les dones dels mites de l’antiga història sempre han tingut un paper d’objectes sexuals i de dones de la casa. No estic d’acord amb això, perquè penso que els homes poden fer la mateixa tasca que les dones. És possible que el masclisme tingui els seus inicis en els mites clàssics.

Respon a Leila Díaz Chiheb Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *