En el Dia Internacional de les Dones i com a cloenda de Medea, fem memòria dels mots de rebel·lia i de denúncia contra la situació de les dones en boca de Medea tot llegint en grec aquest fragment d’Eurípides, Medea 230-251.
Per acabar d’afinar, ens ajudarà la bella traducció de Carles Riba:
De tot el que té la vida al món, i un pensament,
les dones som la planta que més pena fa.
Perquè d’antuvi ens cal, a força de diners,
comprar-nos qui ens esposi i acceptar un senyor
de la persona: un mal, això, que agreuja el mal.
I encara més angúnia: si l’has pres dolent
o bo. Perquè el divorci no es reputa bé
en una dona, i no podem llançar el marit.
Després, quan s’entra en nous costums i noves lleis,
cal ser endevina, si a casa no s’ha après,
per ben usar de l’home amb qui es comparteix el llit.
Si, la primera feina havent-nos reeixit,
l’espòs no porta amb violència el jou comú,
fa goig la vida; que, si no, morir val més.
Un home, quan la casa se li fa pesant,
va fora i allibera el cor del seu enuig
en la conversa d’un amic o d’un igual;
nosaltres, un sol ésser per mirar tenim.
I diuen que nosaltres fem sense perill
la vida a casa i que ells es baten llança al puny.
Insensatesa! Més voldria estar amb l’escut
en línia tres vegades que una de parir.
A quina part de l’estructura de la tragèdia Medea formen part els versos anteriors? Contra què es rebel·la Medea? Què denuncia pel que fa al cos femení, el matrimoni, el divorci, el lleure…? Segons Medea, qui té més valor les dones o els homes? Per què? A tots els sentiments de Medea, quin podríem afegir?
La crítica de Medea contra la malaurada situació de les dones té encara actualitat? A la visió euripidea del paper de les dones, què podríem afegir? Creus que Eurípides és un autor misogin? Quin dels tràgics grecs dóna més protagonisme a les dones en les seves tragèdies? Per què la dona té un paper més rellevant en la tragèdia? Té pervivència aquest aspecte feminista de Medea? S’ha arribat a la igualtat de gènere en el segle XXI? Què n’opineu?…
Potser us podrà ajudar aquesta entrevista que em va fer el proppassat octubre Llorenç Martínez Vidilla, estudiant de 2n de batxillerat a l’institut Vinyet de Sitges.
Scoop.it Lectura de Clàssics
Retroenllaç: La rebel·lió de Medea envers la s...
Retroenllaç: La rebel·lió de Medea envers la s...
Retroenllaç: Les dones del llibre primer Ab urbe condita de Tit Livi | Aracne fila i fila
Χαίρετε!
Per començar vull dir que el fragment és molt acertat ja que les dones ens hauríem de rebel·lar de tant en tant:
Aquest fragment forma part del moment en que Medea es rebel·la contra Jàson per tot el que ha patit per culpa d’ell. Ella vol denunciar la poca llibertat de les dones de l’època a l’hora del lleure. Segons Medea les dones tenen més valor que els homes ja que ells quan necessiten alguna cosa amb la que desfogar-se poden sortir al carreri parlar amb altres homes però les dones només poden estar a casa i desfogar-se amb una sola persona.
Jo crec que ens els sentiments de Medea hi podem afegir el feminisme.
Actualment podem trobar situacions com aquestes en països com Afganistan en que la dona té un paper poc important per l’home i se la menysprea.
No crec que Eurípides sigui un autor misongin ja que les seves obres tracten molt el tema del masclisme cap a les dones. Potser ell no va estar mai casat, però el fet de conèixer tant bé la psicologia de les dones jo crec que és tenir un cert interès cap a elles. No qualsevol home de l’època coneixia aquests sentiments de les dones ja que no els hi preocupava el que elles poguessin pensar. Eurípides va ser el tràgic grec que més importància va donar al paper de les dones.
En el segle XXI s’ha arribat a la igualtat de genere però no a tots els països i aoxó ens hi hauríem de fixar més tots!
Χαιρετε!
Aquests versos pertanyen a la escena segona de la tragèdia quan Medea es rebel·la contra Jàson pel seu discurs hipòcrita. El que vol amb aquestes paraules és denunciar la situació de la dona en la vida quotidiana.
Molts diuen que la dona porta una vida molt fàcil i no fa res, però, sembla que no és així. Vol fer-nos veure com la dona després del matrimoni, és una esclava de l’home que fa el que aquest li diu. En cas que no siguis capaç d’aguantar-lo, no et podràs divorciar perquè està mal vist en l’època. A més a més, hem d’actuar com endevines per saber si el marit ens està sent infidel, i diu que tindràs sort si l’home no és violent i pensaràs que la vida es goig, però si ho és, creuràs que millor és la mort.
També, que si l’home ho necessita, podrà sortir de casa per parlar amb una altra persona, però la dona sempre s’haurà de quedar a casa amb les seves penes.
Acaba volent dir el següent: que més voldrien les dones fer el treball dels homes i estar amb l’escut en la batalla, que enfrontar-se al part un sol cop. És a dir, que ja veuríem si els homes son tan forts com diuen, que la seva feina és molt fàcil i que a veure si ells podrien enfrontar-se a la vida de les dones.
Clarament veiem que Medea creu que les dones tenen més valors que els homes perquè són capaces d’enfrontar-se totes soles a la vida i als seus perills, a donar a llum als fills i tenir cura de tot el que els homes no saben fer.
Personalment crec que actualment la situació ha millorat bastant, per exemple, el tema del divorci ja està acceptat avui dia, hi ha ajudes per les dones maltractades, tenen dret a treballar, etc. però segueix havent-hi problemes com ara les diferencies de sous entre d’altres.. I és per coses com aquesta que encara avui hi ha dones amb aquest esperit feminista i reivindicatiu de Medea.
Aquest és un fragment que correspon al parlament de Medea quan ella esta parlant a l’escena 2 amb Jàson. En aquestes paraules que expressa ella, es veu una clara reivindicació de la falta de drets que te la dona i el que ha de patir, per exemple, no és ella qui decideix amb qui es casarà, és ella qui ha d’aguantar i endevinar si el seu marit esta amb un altre dona, que a més sigui més jove. També reivindica que ells poden anar a desfogar-se fora, amb els amics i fent gresca, però en canvi les dones han de quedarse a casa i només tenen el seu marit, el qual no li fa cas, per poder explicar-li que li preocupa. És notable el rellevant que tenen els homes en contrast de les dónes a causa de la gran diferència de drets, a tots aquest sentiments que sofreix Medea podríem afegir la impotència que ha de sentir com a dóna i que li porta a cometre els actes que fa.
Avui dia encara hi han moltes dones, que com Medea, actuen i pensen d’una manera molt semblant ja que demanen i lluiten per els seus drets i la igualtat entre els dos gèneres.
Com a comentari de l’autor de l’obra o aquesta en sí, Eurípides és un autor que li dona molta importància als personatges femenins, i com a prova podríem dir que la gran majoria d’obres que tenim d’ell són dones qui protagonitzen la tragèdia. És un autor que encara tenir l’odi en el seu moment de la societat i les dones, ara tindria tot el recolzament de les que reclamen els seus drets i llibertat, per què són personatges molt forts. A diferència d’altres autors Eurípides dona molt protagonisme a la figura femenina. Tota aquesta reivindicació de Medea, que continua al segle XXI, ha arribat fins i tot a generar punts de vista de dones massa radical, sota el meu punt de vista…
Crec que en el temps on estem ara s’ha abastat la igualtat a segons quines zones, països o persones en concret. Hi ha una gran varietat de persones en el món les quals tenen la capacitat i llibertat de pensar diferent a altres, o països els quals imposen ells els pensaments, i això fa que encara hi hagi molta desigualtat, però també crec que la igualtat s’esta aconseguint poc a poc, però a causa de la gran desigualtat i situació que ha viscut la dona durant el llarg de la història, i que els homes han sigut sempre molt més “importants” ara s’ha començat a girar també la balança i en comptes de buscar un punt mig s’esta també formant una desigualtat cap a l’home.
Aquesta és la meva opinió, que s’ha de tenir en compte tots dos generes i la igualtat d’ambdós.
A quina part de l’estructura de la tragèdia Medea formen part els versos anteriors? Contra què es rebel·la Medea? Què denuncia pel que fa al cos femení, el matrimoni, el divorci, el lleure…? Segons Medea, qui té més valor les dones o els homes? Per què? A tots els sentiments de Medea, quin podríem afegir
Aquests versos formen part del Episodi II, on Medea discuteix contra Jàson. Medea denuncia el fet d’acceptar qualsevol home sigui dolent o bo, que el divorci o no estimar el teu marit està mal vist per a les dones , que hem de investigar( ser endivines) per saber si ens estimen realment o ens estan enganyant.Un home pot abandonar la casa si vol per compartir els seus sentiments amb els altres però les dones han d’estar a casa per. Acaba dient que a més a més va haver de suportar el dolor de parir, és a dir, donar vida als fills i també cuidar-los i educar-los.
La crítica de Medea contra la malaurada situació de les dones té encara avui dia malauradament actualitat?
Alguns aspectes de la crítica de Medea encara perduren però cal dir que segons la situació i segons la família. Per exemple cada vegada més l’home s’incorpora a les feines de casa, ajuda i intenta entendre a les dones. Avui en dia hi ha molts casos (atur o treballen els dos) però les dones i els homes treballen o lluiten a la mateixa vegada per mantenir a la família . Des del meu punt de vista no veig bé que les dones pel simple fet de ser dones hagin de cobrar menys per el seu treball quan potser requereix més esforç o més temps que el de un home. El divorci a hores d’ara si que és acceptat i moltes vegades els homes no són els dolents…
El fet de ser endevina crec que va relacionat segons la persona i segons la parella perquè tu pots desconfiar en algú si aquest et dona motius, però si realment estàs bé i et demostra que t’estima, sincerament no veig necessari investigar en les coses intimes dels altres. La confiança és la clau de tot.
Per què la dona té un paper més rellevant en la tragèdia? Perquè la dona sempre es deixa portar per les seves passions.
Té pervivència aquest aspecte feminista de Medea? S’ha arribat a la igualtat de gènere en el segle XXI? Què n’opineu?…
Personalment crec que encara no s’ha arribat a la igualtat de gènere perquè en moltes coses el homes es creuen superior a les dones, els salaris, el micro-masclisme,les dones com un objecte sexuals, els comentaris per el carrer, el pensament de que les dones no podem ser lliures i mil coses més. Us deixo un enllaç interessant:
Aquest és l’enllaç que he dit abans:http://www.proyecto-kahlo.com/2015/03/mi-vida-es-mia/ veiem una clara rebel·lia per les obligacions i per la idea de casar-se i tenir fills. Ara les dones ja ens adonem que som les propietàries de la nostra vida i que cadascuna la dirigeix com vol no com volen els altres.
Χαιρε!
Feliç dia de la dona!! Molt bon article, penso que el dia de la dona representa molt a les antigues heroïnes de totes les èpocas.
A quina part de l’estructura de la tragèdia Medea formen part els versos anteriors? A la part que Medea discuteix contra Jàson. Contra què es rebel·la Medea? Es revela contra la falta de drets que té la dona i el que ha de patir Medea. Segons Medea les dones tenen més valor que els homes, ja que ells depenen de ellas, en canvi les dones són molt més independents.
Actualment, trobem masclisme, i en alguns païssos més que altres, com per Pakistan, podem trobar que les dones són casades, o moltes de les coses de les que Medea sufreix.
No penso que l’autor sigues misogen, la veritat amb el masclisme que hi havia a l’època, era la pura realitat, ell només la va representar a l’obra. La dona té un paper més rellevant a les tragèdies ja que són les dones las primeres protagonistes que pateixen.
Clarament Medea pensa que les dones tenen més valors que els homes, perquè són independents, són capaces de enfrontar-se a tot, no com ells.
La veritat es que és una llastima que en aquest sigle, encara perduri el masclisme, no de la mateixa manera que abans, però si en alguns països.
Un gran apunt, a la classe de literatura Universal vaig tindre l’oporunitat de llegir Medea i la veritat es que em va agradar bastant. Aquest fragment es quan Medea s’enfada amb Jason per tot el que ha patit per culpa seva, es una rebelio molt intensta on ella parla a favor de les dones, es un discurs molt feminista i molt be elaborat. Algun dia les dones tindran el mateix valor que Medea?
Margalida, ja veus que la teva proposta ha permès també a les alumnes de Badalona expressar les seves conclusions de després de la lectura de la tragèdia. Dono fe que hem tingut alguns moments de classes en què el diàleg a partir de la lectura ha sigut francament fructífer. Jo com a mímim he tingut la sensació que ha estat una lectura molt viscuda. Que siguem uns grups de Grec amb molta fèmina, hi heu haver tingut molt a veure…
I Tant! Gràcies, Teresa i alumnes de Grec de l’Albéniz! A Premià, l’apunt encara no ha despertat tanta passió! A veure…
Χαίρετε!
Aquest fragment de la Μήδεια (Medea) se situa en l’Episodi I. Veiem que l’heroïna de la tragèdia dels argonautes diu prou i es rebel·la contra la injustícia de Ἰασών (Jàson), que la va deixar, a ella i els fills de la parella, per Glauca, la filla del rei Creont de Corint, fill, alhora, de Κάδμος (Cadme) i Ἁρμονία (Harmonia). La companya de Jàson pren la decisió d’assassinar Creüsa regalant-li un mantell i una corona ungits d’un verí que combustiona amb la pell i s’enganxa a aquesta. El seu pare pateix el mateix destí que ella quan la intentava salvar. Posteriorment, mata els seus fills. D’aquesta manera, deixa Jàson sense tot el que aquest tenia. La companya del cap dels argonautes es plany del fet que la dona, si vol abandonar el marit, ha de fer uns tràmits socialment no gaire acceptats. Medea opina que les dones tenen més importància que els homes perquè aquestes porten noves vides al món i són un sector imprescindible per a la continuïtat i la seguretat política. L’altre sentiment que podríem atribuir a Medea és el despit, que, segons el DIEC 2 consisteix en la irritació que ens causa el desdeny que algú ens mostra, la preferència que mostra a un altre. Medea veu com Jàson expulsa ella i els seus fills fora d’Argos perquè vol casar-se amb Glauca, la filla del rei Creont de Corint, a causa d’interessos d’índole estrictament política, econòmica i social: emparentar-se amb la família reial de Corint, rebre la dot que Creont li oferiria i aconseguir prestigi social.
El masclisme endèmic avui en dia encara no s’ha eradicat. En alguns llocs, com per exemple a l’Afganistan, les dones no poden sortir tret de situacions excepcionals, i quan ho fan, han d’anar cobertes amb un burka, també anomenat vel integral. Sempre que es pot, un familiar masculí (el seu pare, el marit, si en tenen, un germà o, fins i tot, el fill gran) les acompanya,ja que no està gens ben vist que una dona vagi sola pel carrer i, a més, és perillós per a ella. La majoria de les dones afganeses han patit violència masclista en algun moment de la seva vida. Avui en dia, almenys en els països desenvolupats, la dona s’ha incorporat al mercat de treball oficial. Però això no ha suposat un repartiment òptim ni de les tasques de la casa ni equitat en el salari. Moltes vegades, quan una dona torna a casa de treballar fora de casa no pot descansar, ja que ha d’acabar de dur a terme bastants tasques domèstiques. Quan una dona té un fill, normalment agafa la baixa per maternitat o disminueix el nombre d’hores de treball. En canvi, no és tan freqüent (encara que cada vegada ho és més) que els homes dediquin un cert temps a les tasques domèstiques o prioritzin els fills enfront de la feina formal. A més, sovint les dones s’ocupen de l’educació dels fills en major mesura que els homes. El tràgic grec que donà més protagonisme a les dones en les seves tragèdies va ser Eurípides a causa de dues raons: l’heroïna (Medea) trenca totes les convencions socials de l’època i porta les seves accions més enllà de qualsevol frontera ètica : amb la intenció de deixar el capità de la nau Argo sense res, mata Glauca, el seu pare Creont, i els fills de la maga i el capità dels argonautes. En les tragèdies d’Eurípides apareixen moltes dones. De 32 tragèdies d’Eurípides, 12 tenen un títol femení. De les 21 tragèdies que tenen un cor femení 12 són d’Eurípides. En Sòfocles, la dona compleix les convencions ètiques encara que això li costi la mort (Αντιγόνη, Antígona). En Èsquil observem l’antagonisme masculí-femení, les seves tragèdies s’acaben convertint en una autèntica lluita de sexes. La dona té un paper rellevant en la tragèdia Medea perquè és qui arruïna el capità de la nau Argo. El desenllaç d’aquesta tragèdia és un Jàson sense fills que resin per ell post mortem, s’encarreguin de les seves propietats i el cuidin un cop sigui gran. Tant avui com ahir, Medea és un crit que reclama igualtat de gènere i rebutja el masclisme frontalment, de totes totes. A pesar dels avenços en matèria d’igualtat de gèneres, sobretot en el món occidental, encara queda molta feina per arribar a la igualtat de gèneres. Per exemple, un camp on encara perviu la discriminació de la dona és en els anuncis i les joguines, on el lleure masculí i el femení presenten, cada un, uns marcats rols sexistes. Aquest fet pot semblar folklòric però detalls d’aquest tipus revelen que encara no hem superat el sexisme i la discriminació de la dona.
Tant de bo arribi el moment en què no calgui celebrar el Dia Internacional de la Dona.
Χαίρετε!
Χαίρετε! Publico aquest breu comentari per respondre dues qüestions que he oblidat en el meu article anterior: Sobre el paper de la dona en Eurípides es pot afegir que Ἰάσσων (Jàsson) menysprea les dones i, fins i tot, les arriba a odiar. La postura de Jàson és un reflex de l’opinió del seu temps. Els grecs i les mateixes dones gregues opinaven que el gènere femení era pervers, excessivament curiós i feble a les temptacions. El model i reflex d’aquesta concepció és Pandora (la dona que obre la caixa de tots els mals). Tanmateix, he de puntualitzar que Medea és una dona avançada entre les dones del seu temps. Ella reclama més drets per al gènere femení; es queixa de les dificultats del divorci a Atenes i del dolor del part. A més, es plany de la visió dels homes sobre la vida matrimonial: aquests miren les mullers per damunt de l’espatlla, argumentant que són els homes qui empunyen la llança, mentre elles fan vida a casa. Medea respon que els homes no pareixen i, per tant, valora el fet de la maternitat, que assegura la continuïtat del llinatge. La protagonista, d’altra banda, critica la violència masclista i es queixa del fet que casar-se representa l’entrada en un món desconegut, on és habitual la violència. Finalment, denuncia que, davant dels problemes, els homes poden fer catarsi amb els amics o iguals; en canvi, la dona, reclosa a casa, només té el marit per contemplar, sense poder alliberar les seves preocupacions. Eurípides no és un autor misògin, perquè la Medeaque ha arribat fins als nostres dies és una tragèdia en què es denuncia l’opressió de la dona i les nefastes conseqüències que aquesta provoca. I, de fet, la història de Medea que avui llegim és una versió moderada, ja que Eurípides va elaborar, abans de l’última edició, una o dues Medees més, segurament més dures, que no han arribat fins als nostres dies. En aquestes versions, és possible que s’intensifiqués el caràcter combatiu de l’argument, que burxava en el masclisme i la misogínia de la societat grega. Em disculpo per haver dit que Creont era fill de Cadme i Harmonia. El Creont que apareix en les tragèdies de Sòfocles, Antígona i Edip Rei, és fill de Meneci i germà de Ἰοκάστη, mare i, després, esposa d’Edip. El Creont rei de Corint que apareix en la tragèdia d’Eurípides, Medea, és fill de Licàet. Χαίρετε!
Retroenllaç: Dona atenesa i afganesa | Aracne fila i fila
Unes reflexions molt interessants, Pau, que tenen més mèrit venint d’un representant del sexe masculí. Tant de bo tots els homes poguessin i volguessin comprendre els pensaments i sentiments de les dones que els envolten. Si no hi haguessin Jàsons no caldria que les dones esdevinguessin Medees.
Retroenllaç: Mares de tragèdia | Literatura grega a escena
Χαίρετε!
A quina part de l’estructura de la tragèdia Medea formen part els versos anteriors? Contra què es rebel·la Medea? Què denuncia pel que fa al cos femení, el matrimoni, el divorci, el lleure…? Segons Medea, qui té més valor les dones o els homes? Per què?
En aquests versos podem assavantar-nos que l’escena pertany a l’episodi II on es veu com Medea esta discutint amb Jason. El que preten Medea es fer una crítica a el paper que tenen les dones i defensar-les. El paper que té la dona té molt més valor que el dels homes ja que la dona desde petita havia de obeir al seu pare de familia, però quan es casaven havien de rebre i obeïr a les ordres del seu marit. A part d’aixó havia de quedar-se a casa cuidant i educsnt els nens.
La crítica de Medea contra la malaurada situació de les dones té encara avui dia malauradament actualitat?
Actualment creo que la crítica que fa Medea, ja no es tant així. Per exemple podríem afirmar-lo per part del trabes, actualmente molts del treballs que eran consideras nomès per homes o per dones, tots dos sexes el poden realitzar.
Té pervivència aquest aspecte feminista de Medea? S’ha arribat a la igualtat de gènere en el segle XXI? Què n’opineu?…
Encara, avui en dia i han grps feministas, que lluïten contra aquestes barreres que posa la gent en diferents àmbits per fer marcar que els homes són superiors a les dones. Ara és d’una manera més petita apuesta separación de sexes pero encara hi han .
Crec que el paper que fan aquestes dones, és un paper molt important ja que des de sempre les dones han estat valorades per sota els homes i en una societat com en la que vivim aquests prejudicis haurien d’estar eliminats i que homes i dones es tractèssin en les mateixes condicions.
Retroenllaç: Mai en diumenge de Jules Dassin | La cinta de Νίκη