χρημάτων ἄελπτον οὐδέν ἐστιν οὐδ’ ἀπώμοτον
οὐδὲ θαυμάσιον, ἐπειδὴ Ζεὺς πατὴρ ᾿Ολυμπίων
ἐκ μεσαμβρίης ἔθηκε νύκτ’, ἀποκρύψας φάος
ἡλίου †λάμποντος, λυγρὸν† δ’ ἦλθ’ ἐπ’ ἀνθρώπους δέος.
ἐκ δὲ τοῦ καὶ πιστὰ πάντα κἀπίελπτα γίνεται
ἀνδράσιν• μηδεὶς ἔθ’ ὑμέων εἰσορέων θαυμαζέτω
μηδ’ ἐὰν δελφῖσι θῆρες ἀνταμείψωνται νομὸν
ἐνάλιον, καί σφιν θαλάσσης ἠχέεντα κύματα
φίλτερ’ ἠπείρου γένηται, τοῖσι δ’ ὑλέειν ὄρος.
És ben possible que aquest eclipsi de sol que descriu el poeta líric i iambògraf grec Arquíloc de Paros (680-640), uns anys abans de morir, va tenir lloc el dia 6 d’abril de l’any 648 aC, o bé el 647 aC. Aquest eclipsi fou visible en totes les illes del mar Egeu.

Un eclipsi de Sol és l’enfosquiment total o parcial del Sol produït pel pas de la Lluna entre ell i la Terra.
- Què sabeu d’Arquíloc?
- Amb quins mots es refereix a l’eclipsi solar? A qui culpabilitza d’amagar la llum del sol? Què provoca l’eclipsi en l’ésser humà? Quin tòpic literari empra Arquíloc per descriure’l?
- Us podeu imaginar com es devien meravellar els antics davant d’aquest fenomen?
Retroenllaç: Un eclipsi de sol en Arquíloc | Literatu...
Retroenllaç: Un eclipsi de sol en Arquíloc | LVDVS CH...
Xaipe!
No tenia ni idea de qui era Arquíloc, era el fill d’un noble i una esclava, que ell es va arruinar i va haver d’exiliar-se a l’illa de Tassos, on va acabar sent mercenari per tal de subsistir. Fracassat en els intents per refer la seva vida i, com a conseqüència, en els seus amors per Neóbule, desenganyat i abatut, emprà la poesia com a mitjà per a atacar la societat que el rebutjava. Són, en efecte, la sinceritat, la cruesa i el sarcasme el que caracteritzà la seva poesia, fins al punt d’arribar a ridiculitzar-se a si mateix.
Encara avui en día tots ens meravellem amb algù com un eclipsi de sol, m’imagino que els grecs deurian estar fascinats, ja que no sabien el que era.
Xaipete!!
La veritat és que no sabia pas de l’existència d’Arquíloc( Ἀρχίλοχος), auqestfou un poeta grec, un dels primers lírics de Jònia, i el primer poeta grec que va compondre versos iàmbics segons regles prefixades. Va florir vers 714 aC – 676 aC. Era descendent d’una família noble de Paros que exercien com a sacerdots a l’illa. Era nét de Tel·lis que va introduir el culte de Demetri a Tasos, i fill de Telesicles al que l’oracle de Delfos va predir un fill immortal; la seva mare en canvi era una esclava de nom Enipo.
Xaipe!
Arquíloc va ser fill d’un noble i d’una esclava nascut a Paros, va escriure poesia per atacar la societat que ell rebutjava destacant sobretot en les seves paraules la sinceritat, la cruesa i el sarcasme.
Diu que la llum l’amagava Zeus: “Zeus, padre de los Olímpicos, de un mediodía hizo noche, ocultando la luz del Sol brillante. Húmedo espanto sobrevino a las gentes. Desde entonces cualquier cosa resulta creíble y esperable a los humanos.” (http://yo-lector.blogspot.com.es/2009/07/eclipse-arquiloco-de-paros.html) .
M’imagino com els antics deurien quedar-se meravellats i a la vegada espantats de veure com el Sol desapareixia i no sabien el motiu.