Lisístrata

Lisístrata és una obra còmica de l’autor grec Aristòfanes representada per primer cop el 411 aC a Atenes.

L’obra se centra en el personatge de Lisístrata (el seu nom en grec Λυσιστράτη significa “qui resol els exèrcits”), una dona que decideix posar fi a la Guerra del Peloponnès juntament amb altres dones de diferents polis. Per aconseguir el seu objectiu van acordar fer una vaga de sexe fins que no hi hagués un tractat de pau entre els combatents.

A continuació, les dones prenen l’acròpoli d’Atenes i es fan amb el tresor de la ciutat que ha de servir per finançar el conflicte. Un cor d’homes vells les amenacen d’incendiar l’acròpoli si no els deixen passar. Poc després calen foc, però un altre cor de dones porta aigua i aquesta aconsegueix véncer el foc.

Lisístrata
Dibuix on s’hi representa Lisístrata rebutjant els homes fins que no facin un tractat de pau.

Més tard arriba el magistrat d’Atenes i demana a les dones que obrin la porta. Les rebels reaccionen amb violència, però Lisístrata insisteix que el deixin passar i que l’interrogui. La protagonista de la comèdia explica al magistrat com se senten les dones quan hi ha guerres sense cap motiu i els seus efectes són cruels, assegura que els homes prenen decisions poc encertades i les dones quan volen donar la seva opinió no se les escolta. A més a més, moltes dones joves esperen amb els seus fills la tornada dels seus marits i pares que potser mai es dóna. Lisístrata afegeix que els homes encara que siguin vells, poden casar-se les vegades que vulguin, en canvi les dones només poden casar-se quan són joves i desitjables pels homes.  Tot seguit, Lisístrata torna amb les seves companyes que s’intenten escapar.

Sobtadament, un jove anomenat Cinèsies es presenta a l’acròpoli buscant a la seva esposa Mirrina en plena desesperació per la manca de sexe. Mirrina li explica la situació i quan Cinèsies jura que no anirà a la guerra, Mirrina prepara el llit per unir-s’hi, però en realitat l’enganya i es torna a tancar a l’acròpoli.

Finalment un herald espartà es presenta al magistrat d’Atenes per demanar-li una treva per aturar aquesta abstenció de sexe. Encara que al magistrat li provoca riure la situació, està d’acord amb l’espartà per posar fi al conflicte. Els delegats d’Atenes i Esparta es troben amb Lisístrata i aquesta última els presenta una bella donzella que es diu Reconciliació, que els porta a acordar la pau pels desitjos que la noia els inspira. Així doncs, la comèdia acaba amb la celebració de la fi de la guerra on tant homes com dones ballen, canten i beuen junts.

Lisístrata és una comèdia que tracta temes universals que afecten a les persones durant tota la història: la desigualtat sexual i la recerca de la pau. Sembla mentida que després de quasi 2500 anys, els humans encara no haguem trobat la solució definitiva a aquests problemes. Encara patim violència de gènere i moltes persones moren cada dia per la guerra i la misèria que porta amb ella. Un cop més els grecs ens mostren amb senzillesa la convivència entre homes i dones i la capacitat de pactar la pau per beneficiar un poble que pateix amb la guerra. Tant de debó als països que actualment estan en guerra hi haguessin Lisístrates que tinguessin el valor necessari per reclamar la pau, però és clar, les condicions no són les mateixes perquè les guerres modernes afecten molt més al gruix de població civil. Nosaltres simplement podem contribuir amb el projecte de la pau sent menys sexistes, més tolerants amb les opinions diferents a les nostres i intentant afavorir una millor convivència entre les persones del nostre voltant.

Aquest article s'ha publicat dins de Comèdia, General, Gènere dramàtic i etiquetat amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

23 respostes a Lisístrata

  1. Zícora diu:

    Salve.

    Moltes feliçitats Laia per aquest article. Està molt ben redactat i estructurat i ens serà d’un gran ajud alhora d’estudiar de cara al exàmen.

    Vale.

  2. Retroenllaç: Teatre clàssic amb l’Institut Premià de Mar | Cartellera de teatre clàssic a Barcelona

  3. Iria Rael diu:

    Χαιρε!
    Molt bon article sobre l’obra de Lisístrata, molt ben argumentat, la veritat es que l’obra, personalment, em va encantar, ja que a més de que els alumnes de l’institut Albèniz la van representar molt bé, l’argument em va cridar molt l’atenció ja que avui en dia també perdura. Penso que Lisistrata va tenir una idea genial per acabar amb la guerra, que va ser: convèncer la resta de gregues d’iniciar una vaga de sexe per tal de forçar els homes a negociar la pau, una estratègia que va crear la batalla entre sexes.

  4. Ariadna Zarcos diu:

    Aquesta obra és molt bona! I la trama m’ha agradat molt, ja que les dones han estat molt malament tractades durant molt de temps i s’han de fer escoltar.

  5. Ana Mª Falcón Durán diu:

    Salve!

    He de dir que abans d’anar a veure la representació teatral ahir, no sabia la història de Lisístrata. Ara que llegeixo aquest article, em coincideix tot amb el que vaig aprendre ahir, i em sembla molt interessant. Felicitats per l’apunt!

    Valete 🙂

  6. Chaymae Zaouaghi diu:

    Χαιρε!!!
    Molt bon article sobre l’obra d’Aristòfanes Lisístrata, és l’obra que van anar a veure al teatre el passat dimarts, és molt divertida i mostren l’aspecte més rellevant de la dona, ja que gràcies a elles es firma la pau i s’acaba la guerra entre Atenes i Esparta, Lisístrata va ser una dona molt hàbil que amb aquesta meravellosa idea d’aprofitar un dels dons que tenim en aturar la guerra, m’agrada molt la història.

  7. omaima diu:

    Χαιρε!

    Molt bon article sobre l’obra de Lisístrata, l’obra va esta molt bé la veritat que pensaba que m’hanava aburri però no m’ho vaig pasar molt bé. Sobretot cuan les dones cuan volen fer veure els seus homes que la guerra no serveix per a res.

  8. Alina Roman diu:

    Xaipe!

    Aquesta obra és molt interessant i m’ha agradat bastant és de comèdia ja que les dones per tal de portar la pau entre les polis decideixen seduïr els seus marits posant interdicció al sexe perque així és quedarien a casa i no hi hauria més guerra. Està plen de comèdia i història de Grècia que està bastant bé!

  9. barraca.roser diu:

    χαιρε!
    En l’obra de Lisístrata s’interpreta la força de les dones unides per fer front a una situació que elles consideren injusta, com és la guerra. Per aquest motiu el sexe femení de tot Grècia s’uneix amb la voluntat d’acabar amb les guerres, per aconseguir el seu proposit és necessari un enfrontament d’ambdós sexes, amb opinions distintes entre homes i dones en una societat masclista on la figura femenina no tenia ni veu ni vot. En aquesta obra es presenta a les dones com una força gairebé política capaces de canviar el destí de la humanitat.

  10. Ari Vila diu:

    Molt bon resum de l’obra Lisístrata. Em va agradar molt aquesta obra, va ser la més divertida de les dues, i contant que són alumnes de l’institut Albèniz va estar molt ben representat. El tema de l’obra fet per Aristofenes, em sembla molt interessant i també m’agrada molt, com les dones poden aconseguir parar la guerra simplement amb el seu cos, amb el desig que despertant als homes grecs. és una comèdia molt divertida i interessant, tornaria a veure-la!

  11. Abigail.dina diu:

    La veritat és que aquest és un bon apunt sobre Lisístrata,quin paper tan important tenia Lisístrata ,és impressinant com una dona va revolucionar a les dones,i no tant sols a les dones sinó a tota la societat grega de moment.Lisístrata ens demostra que si ens proposem fer alguna cosa, ho podem aconsegruir.
    Els que pitjor ho van pasar van ser els homes ,ja que Lisítrata li va a dir a totes les dones de Grècia , ja que havien de rebutjara tots els homes que no fessin un tractat de pau.Per els homes això va ser molt difícil d’acceptar ja que eren una masclistes,però finalment ho van tenir que acceptar.

  12. Retroenllaç: El jurament de Lisístrata | Literatura grega a escena

  13. Retroenllaç: A cada edat… segons la Lisístrata | Literatura grega a escena

  14. Retroenllaç: L’absentisme sexual a la Lisístrata | Literatura grega a escena

  15. Retroenllaç: Comèdies grecollatines al Teatre Joventut | Cartellera de teatre clàssic a Barcelona

  16. Retroenllaç: Lísitrata d’Aristòfanes, el tràiler | Literatura grega a escena

  17. Ariadna Ruiz diu:

    Xairete!

    La veritat es que em va agradar moltíssim l’obra de teatre que varem veure. Sempre diuen que les dones no som gaire fortes, doncs en aquesta obra es tot el contrari ja que les dones aconsegueixen el que volen!

  18. Abril Ramos diu:

    Χαιρε!

    Un bon article sobre Lisítstrata.

    Totalment d’acord amb aquesta línia de l’entrada en la que explica què és Lisístrata. Realment em va agradar molt i no s’em va fer gaire pesada la història. Puc dir que vaig gaudir l’obra:

    “Lisístrata és una comèdia que tracta temes universals que afecten a les persones durant tota la història: la desigualtat sexual i la recerca de la pau.”

  19. Retroenllaç: Lisístrata en l’òpera | Òpera amb referents

  20. Robert Cepeda Machuca diu:

    Un apunt molt bo sobre una obra teatral magnifica.
    L’autor d’aquesta entrada ha fet un resum molt bo sobre aquesta obra classica, jo la vaig llegir aban d’anar el teatre i em va agrada, però veure aquesta obra representada per personas que han treballat l’obra va ser genial, tot i que no eren actors profesionals o van fer genial, varem pasar un mati de comedia genial gracies als actors que van donar vida a l’obra.

  21. Robert Cepeda Machuca diu:

    Un apunt molt bo sobre una obra teatral magnifica.
    L’autor d’aquesta entrada ha fet un resum molt bo sobre aquesta obra classica, jo la vaig llegir aban d’anar el teatre i em va agrada, però veure aquesta obra representada per personas que han treballat l’obra va ser genial, tot i que no eren actors profesionals o van fer genial, varem pasar un mati de comedia genial gracies als actors que van donar vida a l’obra.
    Felicitats per l’apunt

  22. Clarah diu:

    Hola, primer de tot moltes gràcies pels teus apunts, m’han servit molt.
    Volia comentar-te que crec que hi ha un error. L’obra va ser representada per primer cop l’any 411 aC (a més a més, el 441 aC Aristòfanes tenia tres anys). Suposo que deu haver estat un error al picar, però ho dic per no crear confusió en futurs visitants.

    Moltes gràcies pels apunts, de debò,
    Clarah.

  23. Moltes gràcies, Clarah. Ja he rectificat el lapsus calami de la Laia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *