Déjame dormir, mamá.

Hijo mío, por favor, de tu blando lecho salta.
Déjame dormir, mamá, que no hace ninguna falta..
Hijo mío, por favor, levántate y desayuna.
Déjame dormir, mamá, que no hace falta ninguna.
Hijo mío, por favor, que traigo el café con leche.
Mamá, deja que en las sábanas un rato más aproveche..
Hijo mío, por favor, que España entera se afana.
¡Que no! ¡Que no me levanto porque no me da la gana!
Hijo mío, por favor, que el sol está ya en lo alto.
Déjame dormir, mamá, no pasa nada si falto.
Hijo mío, por favor, que es la hora del almuerzo.
Déjame, que levantarme me supone mucho esfuerzo.
Hijo mío, por favor, van a llamarte haragán.
Déjame, mamá, que nunca me ha importado el qué dirán.
Hijo mío, por favor, ¿y si tu jefe se enfada?
Que no, mamá, déjame, que no me va pasar nada.
Hijo mío, por favor, que ya has dormido en exceso..
Déjame, mamá, que soy diputado del Congreso
y si falto a las sesiones ni se advierte ni se nota.
Solamente necesito acudir cuando se vota,
que los diputados somos ovejitas de un rebaño
para votar lo que digan y dormir en el escaño.
En serio, mamita mía, yo no sé por qué te inquietas
si por ser culiparlante cobro mi sueldo y mis dietas.
Lo único que preciso, de verdad, mamá, no insistas,
es conseguir otra vez que me pongan en las listas.
Hacer la pelota al líder, ser sumiso, ser amable
Y aplaudirle, por supuesto, cuando en la tribuna hable.
Y es que ser parlamentario fatiga mucho y amuerma.
Por eso estoy tan molido. ¡Déjame, mamá, que duerma!
Bueno, te dejo, hijo mío. Perdóname, lo lamento.
¡Yo no sabía el estrés que produce el Parlamento!

Fray Junípero (1713 – 1784) Religioso franciscano español ..

Carta anònima al president J.R.Zapatero

Estimado? Sr. Zapatero:

estoy trabajando desde que tenia 20 años (cuando termine el servicio militar),
ahora tengo 45 años, y mi mujer igualmente empezó a trabajar a los 22 años en la actualidad tiene 43 años,

desde esa fecha no hemos dejado de pagar en ningún momento nuestros impuestos, seguridad social, desempleo, contribuciones, impuestos de vehículos, etc. Etc. Etc.

Como consecuencia de esto me encuentro con que mi hija era penalizada a la hora de elegir colegio porque sus padres trabajan (pagando impuestos). De que las ayudas económicas se las dan a gente que acaba de llegar, que jamás ha cotizado y que tiene más derechos y privilegios que ninguno de nosotros trabajadores de toda la vida a los que precisamente no nos sobra el dinero.

Yo trabajo en una entidad financiera en un barrio “pobre” de córdoba en el que los subsidios del gobierno, de la junta de andalucía, del ayuntamiento de córdoba y del “sumsum corda” son totalmente habituales y concedidos a discreción, pero me sorprende que en muchas de las cuentas a las que llegan estas ayudas de emergencia social o solidarias, se permitan pagar recibos de canal plus por importes superiores a los 100 euros mensuales (yo personalmente me conformo con la “tdt” y eso que me gusta el futbol un montón),
recibos de telefonía móvil por importes superiores a los 200 euros mensuales en muchos casos (yo cuando pago mas de 50 euros entre el teléfono de mi mujer y mío pillo un rebote de impresión), y otras perlas por el estilo.

Estoy hasta las narices de que la gente venga a cobrar el desempleo a las a esa misma a la que si tienes la desgracia de tener que ir te citan a seis meses vista,o que cierra plantas enteras de los hospitales en épocas vacacionales para ahorrar
(se lo que digo porque mi mujer es empleada de la misma ).

08.15 horas de la mañana del día 10 con toda la prisa del mundo porque se tienen que ir a trabajar, a un trabajo por el que no pagan impuestos y por el que no contribuyen a la seguridad social ,

Por todo ello sr. Presidente le ruego que deje la desgravación de vivienda como esta
y que el ordenador portátil que le va a dar a mi hija y la bombilla se los meta en los “güevos” que ya me encargo yo de comprarlos,
y que en vez de asesores contrate a mas inspectores de trabajo que controlen a los parados que no lo están,
y que las administraciones antes de dar ayudas con el dinero de los demás comprueben que no son para ver el madrid-barsa
o para llamar a la línea del tarot de lola montero.

Que con los miles de parados que hay en españa, el ministerio de trabajo e inmigración otorga subvenciones para traer trabajadores extranjeros a las peonadas.

Que en las arcas públicas no carecemos de tanto dinero, sino que faltan profesionales que sepan administrarlo y sobra gente que se lo gasta en intentar conseguir un voto.

Sin otro particular reciba un saludo

Lapiedra fent propaganda de Laporta

[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/hx0RRi7hCRE” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]
 

No se si estic fent bé penjant aquest vídeo. Estaré d’acord si voleu que el tregui perquè pot semblar una mica escandalós per al nostre blog.

Què en penseu? Que no té res a veure amb el seu partit? Que ho han fet intencionadament i ara s’amaguen?

Carta d’un estudiant el President Montilla

Tot passant de blog en blog vaig trobar aquesta “carta” de “disculpa” al President de la Generalitat. Cal dir que es tractava d’un blog de CiU, però no per això deixa de ser interessant el contingut.

L’enllaç és el següent:

http://joanguellserra.blogspot.com/2010/11/carta-de-disculpa-al-president-montilla.html

Molt Honorable President Montilla,

M’he assabentat que ha destinat 20.000.000 d’euros perquè 5000 joves que ni estudien ni treballen puguin rebre una ajuda i un contracte de treball. Jo, que sóc conscient que des del govern només s’impulsen mesures destinades a la millora de la societat, i que fins i tot s’han vist obligats a emetre deute públic per sufragar aquesta despesa, no puc evitar sentir-me un ésser menyspreable per aquesta societat i gens mereixedor de cap ajuda. És per això que m’agradaria demanar-li disculpes.

Sé que durant la meva curta vida he comès molts errors. Lamento no haver abandonat la meva etapa d’educació obligatòria, lamento no haver pertorbat el funcionament de les classes ni haver desautoritzat o maltractat un professor; per no parlar de l’execrable formació en idiomes en horari extraescolar. Li demano perdó per haver-me esforçat a treure bones qualificacions, per voler ser emprenedor i sobretot per haver decidit estudiar a la universitat.

Però aquests, president, no són els meus únics pecats. Des dels 16 anys que he anat treballant durant les meves vacances i caps de setmana. Fent des de recepcionista, a auxiliar administratiu fins a entrenador esportiu. Ho sé, és imperdonable.

També vull aprofitar l’avinentesa per demanar-li disculpes de part dels meus pares. Em fa fins i tot certa vergonya confessar-ho; però els dos s’aixequen a les 7 del matí per anar a treballar i …sí; tenen una hipoteca. Gràcies a Déu, per pal·liar aquest comportament indigne, sé que mai tindré dret a una beca universitària: això m’alleuja la consciència.

Té tot el meu suport per acabar d’eradicar valors com l’esforç, el sacrifici i l’excel·lència. Al cap i a la fi, vostè i la seva trajectòria formativa, són un exemple a seguir per mi i per tots els joves que ara subvencionarà. Fixi’s amb la quantitat de joves amb dobles llicenciatures que engruixen aquest 40% d’atur juvenil: quins ignorants!!

Jo ja sé que sóc un cas perdut, però mantingui l’esperança perquè a la nova generació que puja no l’haurà d’ajudar tant; s’estalviarà tot el que es deixin de gastar en els baratíssims llibres de text.

Cordialment,

Joan Güell

P.D. Prego que disculpi el fet d’haver après a escriure sense faltes d’ortografia.

Publicado por Joan Güell i Serra en 13:48:00

Garantia de progrés?

Ja que últimament la campanya dels polítics sembla basar-se més en com arribar al govern que no pas en quines coses faran quan hi arribin, em sembla que cal destacar la campanya política de’n Montilla, com a mala campanya. Amb tots els diners que es destinen en aquest sentit, no els costa res pensar bé què es pot extreure de les seves campanyes.

Analitzaré dos cartells que he vist penjats pels carrers aquests dies:

montilla

En aquest cartell desentonen MOLT els colors. El vermell de fons, tot i ser agressiu a la vista, és acceptable per ser el color característic del PSC. El que ja no cuadra és que l’americana sigui blava (cosa que fa pensar en el partit contrari, el PP, el color del qual és un blau molt semblant), i menys que la cara de’n Montilla estigui en blanc i negre, cosa que no dóna sensació de “garantia de progrés”, sinó d’anclatge en el passat, de rudimentarietat i de poca convicció en possibles canvis futurs. Jo crec que una persona que fa una campanya política ha de tenir en compte aquests detalls alhora de difondre una imatge que ha de portar una persona a la presidència. S’ha d’anar amb compte.

sercatalaestreballarduriamblesideesclares

“Ser català és treballar dur i amb les idees clares.”

En veure aquesta frase, em van venir al cap unes quantes preguntes:

-Qui no és català no treballa dur ni amb les idees clares?

-Tots els altres partits polítics formats per persones catalanes, com el PP, o Ciutadans, també es poden aplicar la frase?

-En aquesta frase s’està intentant defensar una posició (catalanisme/independentisme) que el PSOE clarament no pensa adquirir un cop hagi pujat al govern? Ho fan només perquè el moviment independentista/catalanista està molt present i així guanyaran més vots?

Em sembla genial que fagin servir demagògia en les seves campanyes, sé que no podem aspirar a més, però, siusplau, QUE NO SIGUI TAN ÒBVIA.

Spots ”carismàtics” ?

Amb motiu del Post anterior m’he dedicat a buscar les campanyes audiovisuals que han dissenyat els partits de PCS i CiU i he trobat una cosa que m’ha indignat.

El PCS s’ha atrevit a personalitzar una Escena de una película d’uns dels millors humoristes britànics: La vida de Brian d’Els monty Phyton.

A la web del PSC està el link del seu nou video i al cantó posa que preten circular per la televisió i fins i tot pels cinemes.

Aqui us deixo l’escena original, i el ”remake” que ha fet el PSC:

Original:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/WYU5SAQwc4I" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

PSC:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/p9CwWPDsHfY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Per altra banda també he buscat l’Spot de CiU:

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/MZSDGhDZ_jE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Amb aquest Spots es pot confirmar la idea de voler arribar a la gent amb una mica més de gràcia i amb un tò més amable. Els del PSC, amb una famosa escena humorística, intentant fer veure com en Mas, intentant convencer als seus seguidors (jo he suposat que pretenia ser Catalunya) es veu contradit per aquests. I en el segon es veu com un economista, es a dir, suposadament una persona que és important i que sap el que diu, afirma que NO tots els partits són iguals, acompanyat d’una música bastant motivadora i amostosa.

Campanya política actual

Podria dir-se que els dos partits majoritaris que es presenten a Catalunya són el Partit Socialista Català (PSC) i Convergència i Unió (CiU). En vista de les eleccions del Novembre, les seves campanyes han sigut les següents:

Quin tipus de polítics tenim, que en comptes de dir-nos PERQUÈ els hauriem de votar; desacrediten l’altre canditat? Què motiva a aquestes persones a presentar-se a les eleccions si ens presenten un adversari, en comptes d’algú pròxim que vol governar el nostre país gràcies al nostre vot?

Acudits de polítics

-En que s’assembla un ratolí d’un ordinador a un polític?

en que si no el pressiones i l’arrossegues no funciona.

– En una ocasión se juntaron dos presidentes, y uno de ellos le dijo al otro que lo iba a llevar, en su helicóptero, a ver todo lo que tenía. Cuando iban volando un presidente ve que habían muchos animales, pero como estaba lejos no los veía bien, entonces le pregunta al otro presidente:
¿Y todo eso es ganado?
Y él le contesta:
No, todo es robado.

-En una conferencia con el presidente del estado, un periodista le pregunta al presidente:
Señor Presidente, ¿es verdad que nuestro país sufre crisis económica?
El señor Presidente dice:
No, no, por mis investigaciones, tan sólo 6 personas sufren crisis económica”
El periodista pregunta:
¿Cuáles?
Muy sencillo, yo, tú, él, nosotros, vosotros, ellos.

-¿Cuál es la diferencia entre el capitalismo y el socialismo?
El capitalismo es la explotación del hombre por el hombre; el socialismo es justo al revés