Estimado? Sr. Zapatero:
estoy trabajando desde que tenia 20 años (cuando termine el servicio militar),
ahora tengo 45 años, y mi mujer igualmente empezó a trabajar a los 22 años en la actualidad tiene 43 años,
desde esa fecha no hemos dejado de pagar en ningún momento nuestros impuestos, seguridad social, desempleo, contribuciones, impuestos de vehículos, etc. Etc. Etc.
Como consecuencia de esto me encuentro con que mi hija era penalizada a la hora de elegir colegio porque sus padres trabajan (pagando impuestos). De que las ayudas económicas se las dan a gente que acaba de llegar, que jamás ha cotizado y que tiene más derechos y privilegios que ninguno de nosotros trabajadores de toda la vida a los que precisamente no nos sobra el dinero.
Yo trabajo en una entidad financiera en un barrio “pobre” de córdoba en el que los subsidios del gobierno, de la junta de andalucía, del ayuntamiento de córdoba y del “sumsum corda” son totalmente habituales y concedidos a discreción, pero me sorprende que en muchas de las cuentas a las que llegan estas ayudas de emergencia social o solidarias, se permitan pagar recibos de canal plus por importes superiores a los 100 euros mensuales (yo personalmente me conformo con la “tdt” y eso que me gusta el futbol un montón),
recibos de telefonía móvil por importes superiores a los 200 euros mensuales en muchos casos (yo cuando pago mas de 50 euros entre el teléfono de mi mujer y mío pillo un rebote de impresión), y otras perlas por el estilo.
Estoy hasta las narices de que la gente venga a cobrar el desempleo a las a esa misma a la que si tienes la desgracia de tener que ir te citan a seis meses vista,o que cierra plantas enteras de los hospitales en épocas vacacionales para ahorrar
(se lo que digo porque mi mujer es empleada de la misma ).
08.15 horas de la mañana del día 10 con toda la prisa del mundo porque se tienen que ir a trabajar, a un trabajo por el que no pagan impuestos y por el que no contribuyen a la seguridad social ,
Por todo ello sr. Presidente le ruego que deje la desgravación de vivienda como esta
y que el ordenador portátil que le va a dar a mi hija y la bombilla se los meta en los “güevos” que ya me encargo yo de comprarlos,
y que en vez de asesores contrate a mas inspectores de trabajo que controlen a los parados que no lo están,
y que las administraciones antes de dar ayudas con el dinero de los demás comprueben que no son para ver el madrid-barsa
o para llamar a la línea del tarot de lola montero.
�
Que con los miles de parados que hay en españa, el ministerio de trabajo e inmigración otorga subvenciones para traer trabajadores extranjeros a las peonadas.
�
Que en las arcas públicas no carecemos de tanto dinero, sino que faltan profesionales que sepan administrarlo y sobra gente que se lo gasta en intentar conseguir un voto.
Sin otro particular reciba un saludo
En una època de crisi com l’actual, continuem pagant més i veiem com els nostres diners, estalvis no van enlloc…
Escriu Maquiavel, en el seu príncep, que en política hi han dues prespectives: la visió que en té el poble i la visió del governant. Compara la “cosa política” amb una muntanya, la qual un se la pot mirar des del cim, com els qui governen, o bé, des del ras. Quina és la verdadera visió?
I aquesta carta, que potser no recrimina que els governants, en aquest cas ZP, no prenen atenció de la perspectiva del poble i es queden aïllats en la seva altura? Però, és objectiu aquest anònim? Té en compte la visió del governant o simplement comenta la seva particular perspectiva de la situació, i la generalitza?
Que el poble no tingui en compte les diferents perspectives que pot mostrar “la cosa política”, resulta inevitable. Però, i el governant? Quina perspectiva ha d’atendre el governant? Gran pregunta.
La democràcia desitjaria que el governant mirés la muntanya des del ras, però la veritat és que, qui governa, no pot desfer-se mai de la visió del cim; en raó és el governant. Però això mai ho han entès els partits acostumats a la oposició; a mirar el poder des de baix.
Ànims amb el blog
RDC, el que proposes és molt interessant.
En primer lloc, és molt normal que el governant no pugui aclaparar totes les visions i perspectives dels ciutadans, i com és d’entendre, no pot procurar a tothom allò que vol. Però, s’haurien de tenir clars uns mínims, els quals beneficiessin a la major part de població possible, no? no sé, però actualment no es respira un ambient que correspongui amb una acceptació general de la població amb les polítiques actuals.
En realitat, no he tinguit mai un gran interés per la política, perquè sempre he sentit que, per molt que sembli que podem escollir, al final no podrem fer gariebé res quan alguna cosa ens descontenti.
A part d’això, jo, ara per ara, l’únic descontentament amb la política que he tingut (i que m’ha afectat) ha estat en relació a l’educació, però es clar, a mí, pel que fa l’àmbit econòmic i tot això que es relata a la carta, no m’incumbeix, per tant, tampoc puc dir gaire cosa més.
Igualment les teves preguntes donen a pensar molt, però, sincerament, no em veig, capaç de contestar, pel fet de que sento que encara no he establert gaire ”contacte” amb el que és la política.
Gràcies per la teva aportació!
Kaxeskiri; jo tampoc he tingut mai un gran interès per la política del dia a dia, fins que hi vaig participar.
La política és pels polítics. Això és la primera cosa que un aprèn quan entra en política. La segona: que la majoria de polítics atuals tenen un gran desconeixement de la política; i quan dic política dic en l’art de governar. Potser el cas del PP espanyol ha estat el més flagrant: ells solets s’han deixat guanyar dues eleccions seguides en mans de ZP. I l’única virtut política que té ZP és la demagògia. Amb aquesta ZP ha aconseguit quelcom curiós i sorprenent: que la gent es pregui la crisis econòmica actual amb resignació.
En fi, és cert que molta gent es queixa de la política argumentant que els polítics menystenen els seus problemes. O bé, perquè són uns inèptes a l’hora de resoldre les eventualitats que de forma inesprada apareixen, alarmant tota la societat. Des del meu parer, el gran problema dels polítics és que, en realitat, ni tenen prou poder ni són capaços de tenir-lo,en gran mesura pq ignoren l’art de governar.
Salut