Tot passant de blog en blog vaig trobar aquesta “carta” de “disculpa” al President de la Generalitat. Cal dir que es tractava d’un blog de CiU, però no per això deixa de ser interessant el contingut.
L’enllaç és el següent:
http://joanguellserra.blogspot.com/2010/11/carta-de-disculpa-al-president-montilla.html
Molt Honorable President Montilla,
M’he assabentat que ha destinat 20.000.000 d’euros perquè 5000 joves que ni estudien ni treballen puguin rebre una ajuda i un contracte de treball. Jo, que sóc conscient que des del govern només s’impulsen mesures destinades a la millora de la societat, i que fins i tot s’han vist obligats a emetre deute públic per sufragar aquesta despesa, no puc evitar sentir-me un ésser menyspreable per aquesta societat i gens mereixedor de cap ajuda. És per això que m’agradaria demanar-li disculpes.
Sé que durant la meva curta vida he comès molts errors. Lamento no haver abandonat la meva etapa d’educació obligatòria, lamento no haver pertorbat el funcionament de les classes ni haver desautoritzat o maltractat un professor; per no parlar de l’execrable formació en idiomes en horari extraescolar. Li demano perdó per haver-me esforçat a treure bones qualificacions, per voler ser emprenedor i sobretot per haver decidit estudiar a la universitat.
Però aquests, president, no són els meus únics pecats. Des dels 16 anys que he anat treballant durant les meves vacances i caps de setmana. Fent des de recepcionista, a auxiliar administratiu fins a entrenador esportiu. Ho sé, és imperdonable.
També vull aprofitar l’avinentesa per demanar-li disculpes de part dels meus pares. Em fa fins i tot certa vergonya confessar-ho; però els dos s’aixequen a les 7 del matí per anar a treballar i …sí; tenen una hipoteca. Gràcies a Déu, per pal·liar aquest comportament indigne, sé que mai tindré dret a una beca universitària: això m’alleuja la consciència.
Té tot el meu suport per acabar d’eradicar valors com l’esforç, el sacrifici i l’excel·lència. Al cap i a la fi, vostè i la seva trajectòria formativa, són un exemple a seguir per mi i per tots els joves que ara subvencionarà. Fixi’s amb la quantitat de joves amb dobles llicenciatures que engruixen aquest 40% d’atur juvenil: quins ignorants!!
Jo ja sé que sóc un cas perdut, però mantingui l’esperança perquè a la nova generació que puja no l’haurà d’ajudar tant; s’estalviarà tot el que es deixin de gastar en els baratíssims llibres de text.
Cordialment,
Joan Güell
P.D. Prego que disculpi el fet d’haver après a escriure sense faltes d’ortografia.
Publicado por Joan Güell i Serra en 13:48:00
Boníssima.
Espero que aquesta carta dede´bó s’hagi dirigit al president i no s’hagi quedat en una simple publicació a internet, perquè és un escrit amb el qual podem sentir-nos identificats perfectament (crec) i ens fa aflorar de nou la impotencia davant d’aquests fets que resulten prácticament irrevocables.
Aquestes coses fan que als 18 vulgui votar a partits com l’animalista, perque vist el que hi ha… almenys aquests procurarán per la dignitat d’algún ésser.
Que bó! M’encanta, posa en evidència un cop més la poca coherència de les accions del govern ‘socialista’….
També té tot el meu suport. Si la política catalana es tractés d’una pel·lícula de riure, creieu-me que pagaria per anar-la a veure perquè no té desperdici. Però malhauradament aquesta és una realitat que fa temps que ronda per casa nostra. A molts les mesures d’aquest govern ja no ens sorprenen. Estem ja massa acostumats (alguns fins i tot cansats!) a veure lleis que realment no serveixen per res, mesures que estan lluny de complir objectius que moltes vegades tampoc tenen massa sentit, acostumats a veure lleis que fan i desfan al seu gust… Mentrestant, tots callats com si la cosa no n’és amb nosaltres. Potser ens queixem, ho comentem en alguna tertúlia amb amics, afirmem una vegada i una altra que és un escàndol i ràpidament continuem amb les nostres vides. Quants més disparats hauran de veure els nostres ulls fins que diguem prou d’una vegada?
Aquesta vegada sí que s’hi han lluit. I encara els haurem de donar les gràcies perquè són els únics que han pensat amb la generació nini ! Doncs gràcies senyors del govern, gràcies per una vegada més promoure aquesta cultura de l’esforç que tan bé representeu amb les vostres figures. Catalunya vol això realment? Aquest tipus de mesures només serveixen per menysprear persones com en Joan Güell i milers a Catalunya que han posat tot el seu empeny per un futur millor. És hora que ens preguntem quin país volem ser. Sí Catalunya s’aixeques no s’agradaria…
Senyors i senyores és el nostre país! Sí, sí és el nostre país, i no un altra el que està penjant d’un fil, que és cada vegada més prim.
”Si la política catalana es tractés d’una pel·lícula de riure, creieu-me que pagaria per anar-la a veure perquè no té desperdici. Però malhauradament aquesta és una realitat que fa temps que ronda per casa nostra” Trobo molt acertada aquesta frase en el sentit de que la gràcia de les comèdies es troba en les desgràcies dels demés, com que no ens toca. Per això no ens fa cap gràcia, perquè no és en tercera persona, és en una primera persona molt defnida.
m’ha encantat la frase: Sí Catalunya s’aixeques no s’agradaria…
Anna, un comentari genial 🙂