Ja que últimament la campanya dels polítics sembla basar-se més en com arribar al govern que no pas en quines coses faran quan hi arribin, em sembla que cal destacar la campanya política de’n Montilla, com a mala campanya. Amb tots els diners que es destinen en aquest sentit, no els costa res pensar bé què es pot extreure de les seves campanyes.
Analitzaré dos cartells que he vist penjats pels carrers aquests dies:
En aquest cartell desentonen MOLT els colors. El vermell de fons, tot i ser agressiu a la vista, és acceptable per ser el color característic del PSC. El que ja no cuadra és que l’americana sigui blava (cosa que fa pensar en el partit contrari, el PP, el color del qual és un blau molt semblant), i menys que la cara de’n Montilla estigui en blanc i negre, cosa que no dóna sensació de “garantia de progrés”, sinó d’anclatge en el passat, de rudimentarietat i de poca convicció en possibles canvis futurs. Jo crec que una persona que fa una campanya política ha de tenir en compte aquests detalls alhora de difondre una imatge que ha de portar una persona a la presidència. S’ha d’anar amb compte.
“Ser català és treballar dur i amb les idees clares.”
En veure aquesta frase, em van venir al cap unes quantes preguntes:
-Qui no és català no treballa dur ni amb les idees clares?
-Tots els altres partits polítics formats per persones catalanes, com el PP, o Ciutadans, també es poden aplicar la frase?
-En aquesta frase s’està intentant defensar una posició (catalanisme/independentisme) que el PSOE clarament no pensa adquirir un cop hagi pujat al govern? Ho fan només perquè el moviment independentista/catalanista està molt present i així guanyaran més vots?
Em sembla genial que fagin servir demagògia en les seves campanyes, sé que no podem aspirar a més, però, siusplau, QUE NO SIGUI TAN ÒBVIA.
Segons la meva opinió crec que analitzar aquestes campanyes ha estat estat molt bé, ja que tenen molt per dir i per criticar respecte a la veritable posició política, i coincideixo amb tu en moltes coses, però m’agradaria opinar sobre algunes coses.
Penso que analitzar el color blau i el blan i negre com a símbol de… no té gaire sentit ja que una campanya publicitària no voldria ser mai subliminal en un sentit contrari al que es defensa, es a dir, si es defensa el progrès no es deixarà preveure un anclatge, i menys es deixarà entreveure alguna cosa referent al partit contrari. Crec que simplement ha estat el fet de voler cridar l’atenció, perquè com tots sabem, el blau és el ”contrai” al vermell i xoquen, per tant, criden l’atenció. El fet de que la cara sigui en blanc i negre és el mateix, un intent de contrast, però en aquest cas, com que quedaria raro (encara que divertit) veure un montilla blau, han desaturat els colors.
Una altra cosa que m’agradaria dir respecte al segon analisi davant el fet de buscar el vot independentista és la següent: fixat que no és la única frase que s’ha publicat propagandísticament del PSC, fixat en aquesta: http://opiniones.files.wordpress.com/2010/10/ni-independentista.jpg?w=500&h=189
Si el que busca és el vot de la població independentista, aquesta frase no és la més adient, no?
Igualment trobo que el tema de les campanyes és un bon tema de crítica i estic d’acord amb tu en el fet de que només pensen en arribar al poder i no en el que en un futur ens podràn aportar.
🙂
“Ser català és treballar dur i amb les idees clares”. Però recompensa el PSC aquest treballar dur amb mesures com les de finançar la generació nini?
D’altra banda, espero molt sincerament què aquest lema no sigui exclusiu a només els catalans, perquè que el màxim representant del nostre país no sigui treballador no em fa ni la més mínima gràcia…