L’apunt Què és un clàssic? publicat avui a Aracne fila i fila, i els comentaris fets a classe de Llatí de segon, tot preparant les proves de Selectivitat, m’han despertat el record d’aquest poema «Qui té por de T.S. Eliot?» de Marta Pessarrodona, inclòs dins A favor meu, nostre (Barcelona: La Sal, 1981). A veure, si esbrineu quin altre motiu em porta a donar-lo a conèixer hic et nunc i per què té aquest títol?

Feliç qui sap
desitjar un cos
amb l’ànsia que t’ofreno.

Feliç qui sap
escriure sempre —i seduir en escriure’l—
com al primer poema.

Feliç qui sap
córrer per boscos, estimar els arbres
i tornar amb la sentor d’espígol.

Feliç qui sap
resseguir un cos,
i recordar-lo
en el tacte, i dibuixar-lo en el somni.

Feliç qui sap
anar a la mar i tornar
per dir-te, tan sols, que t’estima.

Feliç qui sap
estimar, tan humilment
com jo voldria.

Marta Pessarrodona i Artigues

Tot seguit el poeta Jordi Valls llegeix el poema “Qui té por de T.S. Elliot?, de Marta Pessarrodona, a la zona d’adults de la Biblioteca Singuerlín, de Santa Coloma de Gramenet per celebrar el Dia Mundial de la Poesia 2011: