S’acaba de reestrenar al Liceu l’Elektra de Richard Strauss, amb llibret d’Hugo von Hofmannsthal sobre l’obra homònima de Sòfocles. Han passat cinquanta-nou anys des que es va estrenar en aquest teatre barceloní i el 1909 s’havia estrenat mundialment a l’Òpera Reial de Dresden.
Dimecres 13 de febrer a les vuit de la tarda la podeu escoltar en directe per Catalunya Música, almenys no us perdeu el monòleg de la primera escena en què Deborah Polaski, en el paper d’Electra, reviu l’assassinat del seu pare Agamèmnon a la tornada de la guerra de Troia i anhela la seva venjança. També la podreu veure i sentir en directe, via satèl·lit i en alta definició dia 25 de febrer a les 20 hores a cinesa.
A grec 2, en parlarem al symposion que farem el dijous 6 de març. Qui encara no tingui tragèdia escollida és un bon moment per llegir l’Electra de Sòfocles i també la d’Eurípides.
Que no ens faltin la música ni els clàssics!
hola gaLI, la veritat que és el que avuie me estat comentan a classe, és una pena que no puguem anar a quests llocs per ser tan car.. em sembla que es una pena i una falta de cultura pels ” no privilegiats” apa esperant que els preus baixin, andrea:)
Hola Lida!
Hem estat xafardejant el teu blog i és del tot interessant, ja hauria estat bé tenir-lo fa uns anys.
Justament un amic que treballa al Liceu em va recomanar ahir l’obra.
Ja aniré mirant el que hi penges q segur q em va bé!!( i a la Berta també,clar!)
una abraçada
Em fa molta il·lusió que el blog sigui un punt de contacte amb els ex-alumnes i que hi deixeu comentaris, així jo també sé de vosaltres. Si podeu anar a veure i a sentir Elektra ja ens direu què us ha semblat. Rebeu una forta abraçada i tota la sort del món.
M’agradaria molt que si pogues ser i és fes una bona obre de teatre, ens portessis a veure-la.
Ja que m’encanta el teatre.
Marina.
Aquesta obra seria interessant veure-la, ja que apareix com a protagonista Electra, en grec Ἐλέκτρα, un dels personatges que apareix en el meu cicle mític, que va succeir a Micenes en grec Μυκήνη, que correspon a una antiga ciutat de Grècia, al centre del Peloponès (Πελοπόννησος).
Concretament Electra apareix al final del meu cicle mític, en el moment en que Clitemnestra (Κλυταιμνήστρα) i Egist regnaren a Micenes i tingueren una filla, Erígone, però diversos anys més tard van morir en mans d’ Orestes (Ὀρέστης),qui va ser salvat per la seva germana Electra. Més tard ambdós personatges van planejar la mort de la seva mare i l’amant d’aquesta, venjant així la mort del seu pare Agamèmnon, en grec Ἀγαμέμνων.
Es nota, Ariadna, que has treballat el mite amb profunditat. Durant l’exposició a classe vaig poder comprovar que havíeu, en certa manera, adoptat els personatges de la part del cicle mític que us pertocava. El “meu” Tàntal, el “meu” Crisip…
En fi, podríeu també comentar com continua el cicle i també el tractament que n’han fet els diferents tràgics, que és on troba la inspiració Strauss.