Títol: Mi vida en ruinas (no hi ha versió doblada al català)
Producció:EUA-Espanya, 2009
Direcció:Donald Petrie
Intèrprets:Nia Vardalos, Richard Dreyfuss, Rachel Dratch, Harland Williams, María Botto, María Adánez
Gènere:Comèdia
Recomanada per a tots els públics
SINOPSI:
Una guia turística grega (Nia Vardalos), fastiguejada per un guia rival, està obsessionada en què el seu grup internacional (les turistes espanyoles són les actrius María Botto i María Adánez) descobreixi els encants de Grècia i no només s’interessi per comprar souvenirs; però ho té ben difícil fins que apareix l’amor.
My Life in Ruins és de la mateixa productora que l’exitosa Mi gran boda griega (2002). Tom Hanks i la seva muller Rita Wilson l’han concebut, després d’haver fet Mamma mia (2008).
Ahir a la tarda vaig anar al cinema a veure Mi vida en ruinas, acabada d’estrenar, no tenia excusa: és una pel·lícula apta per a tots els públics (s’hi pot anar en família!) i relacionada amb Grècia (i és temps de vacances!). Vàrem passar una estona entretinguda i ens vàrem distreure l’oïda, no només amb la música sinó també amb les frases típiques de grec modern i algun diàleg còmic; la vista amb meravelloses postals de Grècia (Atenes, Delfos, Olímpia…), tot i ser rodades algunes escenes a les platges i bars d’Alacant. Hi surten tots els tòpics de Grècia i dels grecs, així com de les nacionalitats dels turistes (les espanyoles divorciades…).
En definitiva, una dolça comèdia romàntica amb belles vistes per veure a l’estiu o en un trajecte en autocar, avió o vaixell.
Grècia és el bressol de la nostra civilització, no un souvenir ni un destí turístic qualsevol. Un lloc que enamora i per enamorar-se. Bon viatge a Grècia! Gaudiu-la si en teniu ganes després de veure My life in ruins.
Intentarem anar-la a veure, Margalida. Tot i que no m’insufla masses ànims el llegir que es tracta dels mateixos productors de “Mamma Mía”, pel·lícula friki i hortera que m’han tirat a la cara en anys. Almenys, en aquest cas, sembla que darrera hi ha una mica de guió estructurat.
Per cert, i entonant amb la temàtica d’aquesta pel·lícula, la Unesco no podria forçar als estats a establir franges horàries, en la visita del seu patrimoni, lliures i descontaminades de turistes meteoret i afamats de souvenirs?
Qui pogués visitar els indrets arqueològics de l’antiguitat i els museus només amb gent interessada! La indústria turística, però…
Salve!
Que bé tenir al blog un article d’aquesta pel·lícula, justament la vaig veure ahir! Trobo que l’argument está molt bé, ja que tracta molts i diferents temes d’una manera respectuosa y també amb humor. Els paissatges que s’hi poden veure son preciosos i tot el que ens expliquen de Grecia es molt interesant fins i tot ens enseñen algunes paraules en grec! =) La trobo una pel·lícula molt maca, a mi m’ha encantat i la recomano.
Valee!
Moltes gràcies, Núria, per deixar-ne constància aquí. A veure si trobes algun fragment significatiu al YouTube i ens l’enllaces aquí.