El primer que vaig llegir de Baltasar Porcel va ser Primaveres i tardors, he anat seguint la seva obra literària, els seus articles a La Vanguàrdia, els seus viatges, les seves entrevistes, fins i tot les impossibles, … finalment el tumor cerebral ha pogut més que ell, però va dir que la seva obra era ell i ara i per sempre restarà entre nosaltres.
Des de El Fil de les Clàssiques vull recordar l’insigne escriptor mallorquí amb un programa de TV3 sobre l’antiga Grècia que va fer fa molts anys i que guardava a la meva videoteca. Que descansi a Ítaca!
No he llegit massa cosa de Baltasar Porcel, era un gran literat però a voltes una mica controvertit. Un esperit lliure, potser, com els grans homes… No obstant, recordo perfectament “Els argonautes”, una novel·la a la qual vaig accedir arran de la referència mitològica del seu títol. Evidentment, no era una pas una versió de les “Argonàutiques” d’Apol·loni de Rodes (coneixent l’autor no m’ho pensava pas), sinó que en aquest cas la referència mítica era una metàfora aplicada a mariners reals, de carn i ossos. La descripció del tarannà i la idiosincràcia dels homes de mar era suggerent, precisa, colorista, i mil adjectius més.
Més tard vaig descobrir que molts dels seus títols se servien del món clàssic per donar nom a la realitat mallorquina, Barcelonina i d’altres llocs l’essència dels quals s’entestava a sublimar: “Olympia a mitja nit”, “Les pomes d’or”, “Ulisses en alta mar”, entre d’altres.
Que tinguis una bona navegació, Baltasar, i que trobis el teu propi toisó d’or per retornar-lo a Andratx, la teva Ítaca.
Moltes gràcies, Teresa, per comentar el que jo volia: el llegat clàssic de Baltasar Porcel, sens dubte un escriptor mediterrani.
Acabo de llegir a l’Avui les obres inèdites que aviat veuran la llum http://www.avui.cat/cat/notices/2009/07/primers_inedits_de_porcel_a_punt_64531.php
La seva obra, tal com deien els clàssics, romandrà per sempre.
En el seu acte de comiata Andratx, per desig seu, es va cantar El cant de la sibil·la.
Baltasar Porcel? En què es deu haver reencarnat?
“Por tanto, es posible que además de reencarnarnos
en arbusto, pez y adolescente, podamos hacerlo
en nuestro primer padre, el primer personaje novelesco,
filosófico, vital, o sea, más real, del que somos
hijos: Ulises, Odiseo, otro mediterráneo. Quien desde
el mar oriental ganó el occidental, al tembloroso
timón de su nave negra, venciendo a los monstruos
de un solo ojo y amando a las diosas más lascivas.
En fin, escribo porque he leído, leo porque vivo. Y
creo, así, en todos nosotros, dimensión y ardor de los
cielos y de la tierra.”, dins El libro, los cielos y la tierra, de Baltasar Porcel. Quaderns de la Mediterrània = Cuadernos del Mediterráneo, ISSN 1577-9297, Nº. 10, 2008 (Ejemplar dedicado a: Intercultural Dialogue between Europe and the Mediterranean), pags. 376-378
Moltes gràcies, Sònia, per citar-nos des de Mallorca un fragment tan significatiu per a nosaltres de Baltasar Porcel! Sigui com sigui d’ell, a més de la seva excel·lent obra, ens queda en essència la seva mediterraneïtat que tan bé encarna l’heroi grec Odisseu (Ulisses) i el seu viatge cap a Ítaca.
Margalida, des que vaig llegir el teu apunt aquest estiu tenia pensat demanar-te permís per utilitzar el vídeo de Porcel a classe. Em sembla una magnífica introducció al món grec per als alumnes que s’hi inicien. Que tingues un molt bon curs! Et llegim des de València…
Pots utilitzar-lo, cap problema. Feia anys que el tenia gravat de la tele en vídeo! Si fas alguna activitat ja ens la passaràs, si vols, és clar!
Molt bon curs, Manolo! Envia records al Víctor d’automoció exprofessor del nostre institut i ara de El Cabanyal.
Baltasar Porcel, un Ulisses modern: http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=3605338