El curs s’acaba! Aquest és el nostre últim enigma del curs 2008-09. A veure qui serà príncep o …?
Raucisonans ego sum media vocalis in unda,
sed vox laude sonat, quasi se quoque laudet et ipsa;
cumque canam semper, nullus mea carmina laudat.
El Fil de les Clàssiques
per no perdre el fil a cultura clàssica, llatí i grec a l'Ins. de Premià de Mar
la granota
És una granota!
rana, -ae en llatí
granota, rana-ae
Sóc mig xarraire tenint un so rauc
Sóc mig xarraire tenint un so rauc a l’aigua
Vero, a l’aigua modifica el verb principal.
Xerraire amb e!
La pista del príncep us ha ajudat molt, eh! Molt bé sabem que és una granota. Traduir ara serà molt més fàcil!
Sóc mig xerraire a l’aigua tenint un so rauc
tenint un so rauc en l’aigua sóc mig xerraire
Sóc mitg xerraire, en l’aigua tinc un so rauc
però la meva veu sona amb elogi, gairebè com si ella tanbè s’elogiès
Sóc mig xerraire i tenint un so rauc però a l’aigua la meva veu sona amb elogi, com si a mi mateixa m’elogiés, i sempre cantó, però cap cant m’elogia.
Sóc mig xerraire, tenint un so rauc dins l’aigua,
la meva veu sona amb elogi,
com si jo mateixa m’elogies i indico la meva identitat, ja que sempre canto i cap cant m’elogia.
Tinc un so rauc sóc mig xerraire a l’aigua,
Soc mig xerraire a l’aigua tenint un so rauc
CUM + subjuntiu!
Sóc mig xerraire tenint a l’aigua un so rauc,
la meva veu sona com si ella mateixa s’elogi
Sóc mig xerraire en l’aigua, tinc un so rauc
Sóc mig xerraire, tenint un so rauc, dins l’aigua,
la meva veu sona amb elogi,
com si la meva veu també lloes, encara que sempre canto i cap cant m’elogia.
cumque canam semper: encara que en tot moment cantés
la meva veu sona amb elogi, com si m’elogiés a mi mateixa i ensenyo la mevba indentitat, ja que canto sempre i ningun cant m’elogia.
la meva veu sona com si ella mateixa elogiés
la meva veu sona com si ella mateixa s’elogiés
encara que sempre canto, ningú no elogia els meus cants
la última frase: però ningú valora els meus cants
Sóc mig xerraire a l’aigua tenint un so rauc
però la meva veu sona amb elogi, gairebè com si ella tambè s’elogiès;
encara que sempre canto, ningú no elogia els meus cants.
Tinc un so rauc sóc mig xerraire a l’aigua,
la meva veu sona amb elogi, com si ella mateixa s’elogiés,
sempre canto però ningú elogia els meus cants.
Tinc un so rauc sóc mig xerraire a l’aigua, la meva veu sona amb elogi, com si m’elogiés a mi mateixa i ensenyo la meva indentitat, ja que canto sempre i ningun cant m’elogia.
Encara que canto sempre, ningú no valora els meus cants
Sóc mig xerraire, tenint un so rauc a l’aigua,
la meva veu sona com si ella mateixa s’elogiés,tot i que sempre canto, ningú no elogia els meus cants.
Sóc mig xerraire, tenint un so rauc, dins l’aigua,
la meva veu sona amb elogi,
com si la meva veu també em lloes,encara que sempre canto i cap dels meus cants m’elogia.
Sóc mig xerraire tenint un so rauc a l’aigua,
la meva veu sona amb elogi, com si ella mateixa s’elogiés,
ja que sempre canto però ningú elogia els meus cants.
Amb un so rauc soc mig xerraire dins l’aigua,
la meva veu sona com elogi, com si ella també s’elogiés
Què us sembla l’última de la Vero Vega (comentari nº 25)?
la granora
granota