Avui 5 d’octubre és el Dia Mundial del Docent des de 1993 en què la UNESCO va establir-lo per revitalitzar la nostra feina perquè, abans del 2015, encara falten divuit milions de mestres per impartir educació primària en tot el món.
Docent, professora, mestra, educadora? Què sóc o què m’agradaria ser? Jo ho tinc clar i uns col·legues-amics també i així ens ho han donat a conèixer en un llibre que vull recomanar a tothom (mestres, professors, educadors, docents, pares, polítics… ) i, fins i tot a vosaltres, estimats alumnes (el llibre acaba amb una carta a un alumne fictici, però que podria ser qualsevol de vosaltres):
AMB E D’EDUCAR, Diccionari no autoritzat de l’educació
Germán Alemany, Carles Cervelló i Jordi Rincón. Ed. Témenos, 2007. 
Si ens fixem en l’etimologia dels mots Amb E d’educar, potser ens serà més fàcil triar:
Ensenyo perquè m’agrada. Aprenc per ensenyar i ensenyar m’enriqueix, m’humanitza. No entenc moltes coses que, en aquests moments, passen en educació. No entenc l’intrusisme, ni el professor especialista, posem per cas en laringals; no entenc l’educació sense un sentit integral del terme; tampoc entenc el professor de llatí o de grec que, fins i tot avui, s’entesta només en fer memoritzar declinacions, conjugacions i traduir textos bèl·lics a la recerca de l’ablatiu absolut…
No em sento sola, afortunadament no sóc l’única, tot i que el que transcendeix de l’educació als mitjans de comunicació és una visió totalment contraposada i pessimista. Hi ha molts professionals de l’educació que lluitem per actualitzar les clàssiques al segle XXI i per educar, sense anar més lluny, els companys de Chiron, o entre altres els autors d’aquest llibre que us acabo de recomanar: Amb e d’educar. No està tot perdut, cal lluitar per les clàssiques i per una educació de qualitat: Sapientia, quae sola libertas est.
Una educadora vocacional
Margarida,
Acabo de llegir el teu post i no puc estar-me de fer un comentari.
M’ha encantat aquest fragment que has inserit del llibre (i que penso llegir de seguida), perquè als meus alumnes sempre els explico en un moment o altre que jo no sóc la seva ‘profe’ perquè no m’agrada el mot per tot el que comporta el seu significat; aleshores els comento l’etimologia d’educadora (i la relaciono amb Sòcrates)i ho entenen.
I celebro la teva lluita per l’actualització de les clàssiques (i d’altres companys!). Potser en llegir el teu post uns riuran i altres es preguntaran què redimonis ensenyem doncs als alumnes si no els fem aprendre declinacions i cercar ablatius absoluts o la sintaxi casual… ja, ja, ja… Molt bo!
Jo de moment en tinc prou que comencin a apropar-se amb admiració al món clàssic: si admires, senyal que ja estimes i serà més fàcil capbussar-se més endins!
M’ha encantat l’extracte que has publicat d’aquest llibre. Estic d’acord amb tu -i amb el llibre- en les apreciacions sobre la tasca d’educar: fa molt que valoro aquesta idea de “fer sortir” les potencialitats que l’alumne porta dins.
Ja sé quin serà el pròxim llibre que em compri. Gràcies per la notícia i pel comentari.
Lluís.
Ondia margalida!!!!!
No pares de fer coses, m’ha encantat el fragment del llibre a mi tambe!!!!