Grec 1 i 2 batx., M. Capellà, ed. Teide
En el gineceu, entre dones, els nens s’entretenien: primer, amb un sonall; després, amb les petites bestioles de joguina (cavallets, porquets, gossets, etc.). Quan començaven a fer les primeres passes, els donaven una roda per caminar; sovint també els construïen una mena de carretó amb llança. En molts jocs, utilitzaven pilotes de roba o de pell; es divertien jugant al io-io, a la baldufa, a bales, a tabes, a daus, al cèrcol i amb tota mena de jocs semblants a l’oca, al jaquet, etc. Feien rotllanes, jugaven al joc de la tortuga tortugueta, a tocar i parar, a la gallina cega, a amagar-se… Les nenes jugaven amb titelles i, sobretot, amb ninots, fets de tota mena de materials, principalment fusta, os i draps, encara que només s’han conservat nines, tot sovint articulades, de ceràmica i de terracota; les vestien amb draps, les pentinaven, les empolainaven amb joies i, fins i tot, tenien els mobles en miniatura.
A l’interior de les cases o als jardins hi tenien molts animals de companyia: llebres, ànecs, oques, coloms, ocells cantaires, tortugues, cabres, galls, grues, gossos, mosteles, etc.; en canvi, no tenien gats domèstics. Les noies fins i tot posseïen bestioletes, com borinots, llagostes o cigales, que tenien agafades amb un fil lligat a una de les potetes. La poetessa hel·lenística Ànite de Tègea ens ho testimonia en un epigrama (Antologia Palatina VII, 190), un bell epitafi de la nena Miro a una llagosta i a una cigala que ha sebollit en una tomba comuna, seguint el costum d’enterrar junts els éssers units per un lligam familiar:
Per a la llagosta, rossinyol en el camp, i per a l’hoste de l’alzina,
la cigala, els preparà una sola tomba Miro,
i sanglotà la nena un plor virginal. Car,
l’indòmit Hades li prengué les seves dues joguines.
(Poetes gregues antigues, de Margalida Capellà
Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004)
La dona s’encarregava de l’educació dels fills fins que tenien set anys, i després el pare els enviava a casa d’un mestre privat. Les nenes no hi anaven i solament sabien el que els havien ensenyat les mares.
Ser infant a Esparta era una altra cosa. La vida de l’espartà estava reglamentada des del seu naixement per al servei a l’Estat. No deixaven viure els nens dèbils o amb malformacions i els estimbaven al mont Taíget, tal com se’n fa ressò el principi de la pel·lícula 300 (de Zack Snyder, 2006) i la guia didàctica interactiva 300 de Fernando Lillo. A partir dels set anys, els nens començaven l’educació comuna i obligatòria: aprenien a llegir i a escriure, una mica de música i cant; però, sobretot, s’exercitaven físicament. L’espartà, doncs, s’educava en col·lectivitat, en campaments militars, en un fort contrast amb el sistema atenès.
Ara, imagina’t que ets un nen o una nena i explica’ns un dia de la teva existència virtual a l’Atenes clàssica o a la militar Esparta.
Un dia qualsevol d’un nena grega, era bàsicament estar jugant tranquil·lament amb altres nens al gineceu, amb la supervisió de les seves mares, que també jugaven amb ells.
Els jocs solien ser d’amagar-se i un altre havia de trobar-lo, jugar amb la baldufa, amb la roda, petits ninots..etc eren jocs que feien volar la imaginació dels infants i agilitzaven la capacitat manual i la destresa amb les coses.
Les nenes acostumaven a jugar amb nines i els hi feien de mare o els posaven vestits, era una mica com ara.
La vida d’aquells nens es centrava en la relació amb altres nens i amb les seves mares, que transmetien jocs de mares a fills per mantenir la tradició.
Les joguines se les fabricaven ells mateixos a partir de fustes o teles.
Els jocs no són molt diferents als d’ara com per exemple el d’amagar-se o persecussió.
Encara que s’ha de reconèixer que en aquella època tot es valorava molt més que ara.
El lloc o es passava tot el dia era el gineceu on diferents nens amb les seves mares passaven el dia fent coses variades.
Dionís;:
Hola, sóc Dionís, i sóc un grec de vida artesana. M’agradaria explicar-vos com és la meva vida de cada dia; ens hem de despertar ben d’hora i em poso la clàmide i les sandàlies, després em rento la cara i em pentino. Vaig a saludar el meu pare i m’estiro al costat seu mentre mengem un desjuni lleuger. L’àpat que més m’estimo és el del capvespre, hi vénen convidats. Però mentre espero que arribi el capvespre, jugo amb els meus amics a tocar i parar, la gallina cega, fet i amagar, al io-io, a la pilota, i molt més jocs divertits. Finalmente arriba el capvespre, quan ens reunim tota la família i alguns convidats. A la taula hi ha molts tipus de menjar, entre ells carn, peix, cereals, llenties, i el que més m’agrada és la verdura. Quan acabo de menjar, el meu pare m’envia a la meva habitació perquè em dormi, però jo m’amago en una habitació que està al costat, i començo a escoltar el que diuen. Parlaven d’una cosa que es deia filosofia, també parlaven de política i criticaven els governadors. Quan m’avoria d’escoltar-los, me n’anava a l’habitació, on estaven les meves germanes, on m’amagava i els espiava. Les meves germanes es miraven molt al mirall i portaven vestits i pentinats molt macos. I comentaven que volien casar-se. Sabeu de gran vull ser com el meu pare. Me’n vaig abans que no m’enxampin.
Ser un nen a l’antiga Grècia consistia en anar al gineceu amb la mare i està allà jugant, escoltant els contes que les seves mares els hi explicaven.Des de ben petits quan aprenien a caminar ja anaven al gineceu.Jugaven a moltes coses a fet i amagar, amb nines i ninots,….
Els grecs utilitzaven pilotes de roba o de pell; es divertien jugant al io-io, a la baldufa, a bales, a daus, al cèrcol, i amb tota mena de jocs semblants a l’oca, al jaquet, etc.
Feien rotllanes, jugaven a tocar i parar, a la gallina cega, a amagar-se…
A mida que va passant el temps, les joguines han anat evolucionant, cada cop en surten més joguines, i fan més coses, però les antigues encara es conserven.
Tant els meus avis com jo, de petits jugàvem a fet i amagar, al io-io…
Aquests són els típics jocs en què juguem de petits, i que encara perduren en la nostra època.
Un dia en la vida de Pasífase:
Pasífae era una noia de 8 anys, en plena innocència de la infantesa, era dolça tranquil·la, innocent…
Els seus pares se la estimaven bojament ja que era la primera filla d’aquell matrimoni i l’oferien tot el que demanava i això ho afavoria l’estatus social de la família, eren gent de calers.
La seva mare es passava tot el dia pendent de la seva imatge; cada dia un peple diferent, anava amb els cabells tenyits,i molt ben pentinada. mentre que a Pasìfae l’entretenien els esclaus jugant amb titelles, ninots de tota mena de draps, de fusta i d’os.
Els àpats que preparaven els esclaus eren exquisits i de gran varietat, sobretot el capvespre que venien convidats, semblava un banquet, es començava amb un menjar lleuger com l’ou fins els plats més elaborats de peix o carn, com perdiu, coloms, faisà…
Les fruites també eren molt variades segons el que oferia el clima i la temporada com magranes, codonys, móres…
Les joguines dels nens grecs amb comparació amb les meves, no trobo gran diferència:a l’igual que les nenes gregues, jo també he jugat amb nines; l’única diferència és que les meves eren de plàstic i no fetes amb draps o fusta. Tanmateix, les de la meva àvia eren més semblants a les dels grecs, ja que em va dir que ella feia una mena de nines amb fusta: feia una creu amb dos trossos de fusta encreuats, els dibuixava la cara i els vestia amb draps. Però la gran similitud és que tant els nens grecs com la generació de la meva àvia com la meva hem jugat a aquests jocs tan tradicionals i que fins ara es juguen que són: a fer rotllanes, a tocar i a parar, a la gallina cega…
Les joguines dels grecs i les meves s’assemblen bastant, així com les dels meus avis. Ells jugaven a fet i amagar, a la baldufa, a la gallina cega, a jocs de taula, etc., tots aquets jocs són com els que jugava jo de petita o el meu avi. Tanmateix, ara hi ha jocs d’una tecnologia avançada.
Els nens grecs es passaven el dia jugant al gineceu de casa seva. Les seves mares s’encarregaven de la seva educació. Els nens i nenes jugaven amb ninos de trap i de fusta, baldufes, titelles, també jugaven a fet i amagar, a la gallina cega i amb els animals de companyia.
Les noies gregues dedicaven les seves joguines als déus quan es casaven.
Les joguines que utilitzaven els nens grecs són similars a les que tenien els meus avis i els meus pares. Els meus avis també jugaven amb ninos de trap i de fusta, amb baldufes a fet i amagar etc…
Quan jo era petita també jugava a alguns jocs dels nens de l’antiga Grècia.
Ara alguns d’aquests tradicionals jocs s’han perdut perquè els nens prefereixen jugar amb altre tipus de joguines. Però altres jocs dels nens romans encara romanen entre els nens petits d’ara.
No sé perquè no vaig comentar aquest text en el seu moment, però bueno, el cas és que és un text informatiu interessant, sobre els seus costums, i els regals, i joguines que controlaven els nens d’aquella època.
Gali ara estic fent l’exercici 2 de la pàgina 98 del llibre de Grec. Com ja et vaig dir quan vaig entregar-te els exercicis, les joguines dels meus avis i les dels grecs eren molt semblants, ara he investigat una mica més tot parlant amb la meva mare i amb el meu pare i m’han dit que els meus avis els hi havíen parlat d’uns jocs que eren bastant diferents segons si fossin nens o nenes: els nens jugaven a un joc anomenat “biyarda” consistia en un tros de fusta horitzontal, amb una pedra a sobre i amb un altre tros de fusta l’havíen de colpejar i el que era capaç de fer que la seva pedra arribés més lluny, guanyava. També m’han comentat un joc típic de nens, tot i que algunes nenes també hi jugaven, anomenat “payana” que es jugava amb 5 pedres que havies d’anr llençant i després agafant les altres, la dificultat consistia en que sempre tenies que tenir una determinada quantitat de pedres i anar agafant dues sense que les altres caiguessin, guanyava el que aconseguia agafar totes les pdres sense que cap se li caigués. Les nenes de l’època de les meves àvies jugàven a “l’elàstic”, que consistia en doblegar un elàstic i anar cantant una cançó i cantant a l’hora sense atrebancar-te. Un altre joc típic de les nenes i que encara avui dia ho és però amb altres cançons era “la corda”, tots sabem que consisteix en anar cantant i saltant la corda sense atrebancar-te i anar augmentant la dificultat. Per últim un joc també molt típic de les nenes tot i que alguns nens també hi jugàven era la “rayuela” que encara avui dia es continua jugant, s’anomena així ja que el nom consisteix a dibujar a les rajoles (rayuelas en castellà), uns números, anar llençant una pedra per sobre i havies d’anar saltant amb les dues cames o a pata coixa fins al número on haguès caigut la pedra, un cop arribat l’havies d’agafar i tonar al principi.
Com pots haver observat el material dels jocs eren molt senzills al igual que el material dels jocs dels antics grecs. En canvi, a vui dia podem comprovar(sobre tot en aquestes époques) que les juguines tenen un funcionament molt sofisticats al igual que el seu material, molt sovint funcionen digitalment, trencant molt cops el poder d’imaginació dels nens o fins i tot creant complexes envers el seu físic, com ja hem parlat a classe.
Res més Gali, espero que vegis el millorament del aquest comentari i el que havia fet en paper.
Ja et vaig dir que ho podries fer millor i així ha estat; a més, ha resultat molt interessant comprovar que els jocs són universals i que també a l’Argentina s’hi jugava, però amb un altre nom. Per cert, d’on sou de l’Argentina? També hi havia malauradament sexisme en les joguines! El joc que dius “biyarda” el desconeixia. Tot plegat una bona feina.
Merci Gali! nosaltres som de Buenos Aires, però no ben bé de la capital sino d’un poble anomenat Pádua. D’aquests jocs a mi el de la payarda m’agradava molt i els de les nenes obviament també.
Gali anava a estudiar història però m’he enrecordat de que aquí podia relacionar l’exercici 6.3 de la pàgina 100 del llibre de Grec: En aquest fragment del text “El mestre” d’Herodas, Metrònime demana a Lamprisc que assoti el seu propi fill perquè aquest no estudia, juga molt, desapareix de casa si el renyen i se’n va a casa de la seva àvia perquè sap que aquesta li consent.
Jo crec que els càstigs corporals no hauríen de ser-hi ni a l’escola ni enlloc. En canvi, a Grècia estaven ben vistos, o més que res, la gent s’havia acostumat a ells i no coneixien cap lloc on no hi fossin presents.
Ara si que m’en vaig a estudiar Història!
Encara no he estudiat Història, estic atrapada amb el grec i el llatí!
Encara no havia relacionat l’exercici 1 de la pàgina 98 del llibre de Grec amb aquest article.
Em dic Priscila, la meva mare i els meus pares són molt importants, tenen molts diners i la meva mare sempre hem diu que la Penélope em cuidarà molt i quem’ho pasaré molt bé amb ella, però la realitat és que desde que he fet les meves primeres paces, ella m’ha donat una roda per a que jugui i camini millor i res més. Ara mateix estic aburrida, la meva mare ha anat a comprar maquillatge i no m’ha deixat acompanyar-la, el meu pare està a les termes amb uns amics i encara no tinc cap germà tot i que la meva mare diu que un, si els deus ho volen així, estarà en camí. Ara mateix tinc 7 anys i m’han dit que no puc anar a l’escola com va l’Adrián el meu cosí, per això algunes nits abans d’anar a dormir la meva mare m’ensenya llegir una mica i ara ja en se bastant tot i que l’Adrián sempre se’n riu i diu que llegeixo com una ovella. Pel meu aniversari el meu pare va demanar al Agatone, un esclau, que em fes una nina i és la més bella si la comparo amb les altres nines que ja tenia, aquesta és de tel·les de colors i no pesa tant com les de ceràmica o com les de fusta que ja tenia.
Avui a la nit m’han dit que a casa vindràn uns convidats molt importants i que si el pare del Aetos ho vol, quan jo faci el 14 anys ens casarem. Això m’ha espantat una mica, però la Penélope diu que dic burrades, que l’Aetos és un noi de 20 anys molt guapo i amb una família molt important, i que jo hauria d’estar molt contenta.
Ara haig d’anar a possar-me guapa que la Penélope m’està cridant.
Recordo una nit que va marcar la meva vida, estirat junt a me mare observàvem la llum de les constel•lacions sobre la nit obscura. La meva mare va apropar la seva ma fins al meu pit i vaig caure en un somni profund sota el conjur de Morfeu. Quant vaig obrir els ulls, l’aire era oxidat, amb el rumor del vent viatjàvem crits ofegats quasi imperceptibles, sobre el pit encara sentia l’escalfor de la ma de la meva mare, però la resta del meu cos ara era rígid i fred, com un mirall esquerdat que esta apunt de trencar-se. Entre la foscor de la nit vaig percebre un flamarada escarlata en el mont Taíget, es difícil pensar en el mont Taíget sense que els pensaments es perdin en la perversitat que es nodreix desde el seu fons obscur i s’enfila per la terra com una depredadora que ofega al seu pas la vida.
Vaig creuar els carrers de la ciutat impulsat per el pressentiment que bategava dintre meu a un ritme frenètic, el cel es torna cada cop mes tenebrós i la boira es diluïa a cada cantonada com una ferida sagnant, els crits van abandonar tota presumpció per convertir-se en estampides d’esgarrades de dolor i patiment. Vaig travessar la vegetació del bosc sense aturar-me a respirar,sentia la humitat en el terra però no distingia les gotes d’aigua de les fulles amb el suor que congelava el meu rostre per la por que provocaven en mi aquells crits, i així vaig arribar al límit del barranc on es va dibuixar sobre les meves pupiles l’horror de la carn i la sang. Els cossos inerts s’aplegaven als peus de la muntanya,centenars d’infants fixaven la mirada al cel amb el terror retratat en els seus rostres. En una alenada d’aire es va despendre la meva consciencia i amb ella tots els meus sentits.
Camila, Dani, veig que finalment us heu animat a fer les redaccions de vida quotidiana grega (Grec 1, pàg. 98). Me n’alegro.
Dani, els vells espartans no van tenir pietat amb tu i et van estimbar Taíget avall. Una redacció amb un punt de vista ben original i esfereïdor. L’haguessis pogut posar perfectament a Ser nen a Esparta.
Dani m’he quedat sense paraules quan he acabat de llegir la teva història. Et felicito!
Espero com tu, trobar la meva font d’inspiració i deixar la meva petjada.
En Dani, amb bon criteri ha optat per fer-ne un apunt a Aracne com a recreació de vida quotidiana a Grècia: Mont Taíget avall.
Fa dies vaig llegir aquesta notícia al diari El Mundo i avui he trobat aquest apunt en el bloc La túnica de Neso: voleu veure el rostre d’una nena grega del segle V aC, anomenada Myrtis? És impactant.
http://hortushesperidum.blogspot.com.es/2012/07/infancia-en-grecia-anfidromias.html
Xaipete!!
Els nens a l’antiga Grècia es passaven els dies anat amb la seva mare al gineceu. Allà jugaven amb els altres nens, amb nines, amb io-ios, jugaven amb pilotes de roba,amb una baldufa…
En canvi, comparant-lo amb els nens espartans, ells ivien totalment dedicats a l’exèrcit i a servir al seu poble des de ja molt petits.
Xaipete!
Les joguines dels nens grecs amb comparació amb les meves, no trobo gran diferència:a l’igual que les nenes gregues, jo també he jugat amb nines; l’única diferència és que les meves eren de plàstic i no fetes amb draps o fusta. Tanmateix, les de la meva àvia eren més semblants a les dels grecs, ja que em va dir que ella feia una mena de nines amb fusta: feia una creu amb dos trossos de fusta encreuats, els dibuixava la cara i els vestia amb draps. Però la gran similitud és que tant els nens grecs com la generació de la meva àvia com la meva hem jugat a aquests jocs tan tradicionals i que fins ara es juguen que són: a fer rotllanes, a tocar i a parar, a la gallina cega…
Xaipe!
Sembla que per molt que ens separin segles de diferència, les joguines i els jocs no canvien gaire! Fins i tot, el gineceu podria ser un paral·lelisme als parcs d’avui en dia, amb la diferència de que al gineceu els infants anaven acompanyats únicament de les mares i no pas dels pares. Tot i la discriminació que patien les dones a l’època clàssica, eren les que finalment establien un lligam més estret amb les criatures (tret dels nens espartans), fet que fa que tinguessin també un pes important en la societat. Eren elles qui educaven als petits, les que els ensenyaven que estava bé i què no, les que transmetien els seus coneixements, etc… Encara que no hi hagin documents que ho recolzin, segur que la relació d’un grec amb la seva mare devia ser molt estreta i molt maca!
Salve!!
Ser infant en l’antiga Grècia era una de les posicions més favorables que podies rebre; jugant, sense treballar, anant a l’escola a vegades…. Però tot i així les coses que feien els nens en aquella època, comprant-ho amb el que tenim avui dia, em sembla una mica avorrit. Sense les noves tecnologies potse no seria igual, acostumats a utilitzar-les tant.
Un dia qualsevol d’un nena grega, era bàsicament estar jugant tranquil·lament amb altres nens al gineceu, amb la supervisió de les seves mares, que també jugaven amb ells.
Els jocs solien ser d’amagar-se i un altre havia de trobar-lo, jugar amb la baldufa, amb la roda, petits ninots..etc eren jocs que feien volar la imaginació dels infants i agilitzaven la capacitat manual i la destresa amb les coses.
Les nenes acostumaven a jugar amb nines i els hi feien de mare o els posaven vestits, era una mica com ara.
XAIPE!!!
La vida dels infants es basava en esta a casa jugant, a fet i amagar, amb nines, i jugar a la baldufa, etc.
En comparació de la seva època i la nostre, els jocs son molt semblants, ja que els jocs mai passen de moda.
Jo crec que la vida dels infants, era divertida i entretinguda.
Molt bon apunt i molt interessant!
Cómo se criaba a los niños en la antigua Grecia
http://www.nationalgeographic.com.es/historia/grandes-reportajes/como-se-criaba-a-los-ninos-en-la-antigua-grecia_8929