Ahir dia 12 de Setembre es celebrà els 2500 anys de la batalla de Marató, que va tenir lloc al segle V aC durant la Primera Guerra Mèdica i que ha donat lloc a una de les proves esportives més conegudes.

Les Guerres Mèdiques són els dos conflictes que van enfrontar les polis gregues contra l’Imperi Aquemènida, a inicis del segle V aC, va ser la culminació del primer intent del rei Darius I de Pèrsia de conquerir la resta dels grecs i afegir-los al seu Imperi, assegurant la regió més feble de la seva frontera occidental.

És durant la primera de les dues guerres que té lloc la batalla de Marató, on el rei persa envià a la badia de Marató 600 naus de les que desembarcaren 20.000 soldats que foren derrotats per 11.000 hoplites, soldats d’infanteria. Milcíades, el general grec, derrota els perses malgrat la seva superioritat numèrica, amb una estratègia que resulta nova per l’època: envoltar l’enemic pels flancs i cedir-li el centre, i els perses cauen a la trampa.

Per tal de fer arribar la notícia de la gran victòria grega a Atenes, un corredor grec anomenat Filípides va ser enviat a Atenes. Però just quan arribà i anuncià la notícia va caure mort d’esgotament. El corredor grec va fer 40 quilòmetres i en honor seu es va crear la prova esportiva de la marató en els primers Jocs Olímpics moderns, l’any 1896.

L’Edu3 us proposa que escolteu el següent capítol del programa “En Guàrdia!”: Els Perses, on es fa una aproximació a les guerres Mèdiques.

Gaudeix de la Història amb l’Edu3!!!