L’Edu3.cat estrena capítols en Occitan dera Val d’Aran

Posted by

0

La sèrie “Ua man de condes” s’incorpora al nostre portal. El primer episodi que podeu veure i escoltar és Carolina e era tronca de Nadau.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/una_ma/aranes/625706.rm" width="508" height="416"/]

Carolina e era tronca de Nadau Televisió Carolina e era tronca de Nadau

A Carolina li agradave fòrça eth Nadau, ère era sua tempsada mès predada. Amassa tamb es sòns pairs, placèc era tronca caperada tamb ua hlatsadòta ath cant deth larèr de huec.

Ath ser, Carolina descaperèc era tronca e s’i calèc laguens entà conéisher eth mistèri des presents. Eth laguens dera tronca ère plan escur e comencèc de caminar. I vedec fòrça joguets: un ossardet, pipes, gredons de colors, ua bicicleta … Un conilhòt tamb mala encólia la pelegèc e li didec qu’ère defenut de calar-se laguens era tronca.

Es joguets determinèren d’embarrar Carolina en magasin des lecaries. Aquiu, Carolina coneishec Ot, un becut qu’en torn d’espantoriar hège arrir.

Còp sec, era tronca comencèc a trambalejar. Èren es pairs de Carolina, que la pataquejaven a balhoades en tot cantaven ua cançon.

Alavetz, Carolinae Ot ne gesseren coma un relampit enquia anar quèir dejós es pès des pairs.

Ben aviat tindrem nous capítols disponibles.

I per molts anys d’Occitan!

Equip Edu3.cat

Les noves aventures marítimes de “Thalassa” t’esperen a l’Edu3.cat

Posted by

0

Els grecs, com a civilització que va progressar en estreta relació amb el mar, tenia diverses paraules per anomenar-lo. Thalassa és la paraula grega per designar el mar d’una manera genèrica i àmplia. La superfície marina ocupa les 3/4 parts del nostre planeta, i el 70% de la població mundial viu a prop de les zones costaneres, alimentant-se dels seus recursos. En el darrer capítol de “Thalassa“, descobrim alguns exemples d’aquesta convivència.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/thalassa/858762.rm" width="508" height="416"/]

 

Els fugitius de la mar Groga Televisió Els fugitius de la mar Groga / Retrats de Garraf

El primer reportatge d’aquest capítol de “Thalassa” recorda la història d’una família nord-coreana que, embarcada en un pesquer, va fugir a Corea del Sud. El segon reportatge està dedicat a la població de Garraf, que encara manté l’aire mariner.

  • Els fugitius de la mar Groga

El 18 d’agost de 2002, Seül es desperta amb la increïble notícia que uns fugitius de Corea del Nord han arribat al sud per la mar Groga. El pescador Soon Young Bum és considerat un heroi perquè ha aconseguit endur-se les 21 persones de la seva família, de manera que el govern del Nord no podrà complir les seves amenaces de represàlies als familiars dels fugitius.

  • Retrats de Garraf

Entre Castelldefels i Sitges, a 25 quilòmetres de Barcelona i sobre una cala de mitja lluna, hi ha el petit poble de Garraf. Aquest va ser un lloc solitari durant molts segles fins que, a començaments del XX, amb la construcció del ferrocarril i l’arribada dels primers automòbils, hi van aparèixer banyistes i excursionistes. Tanmateix, Garraf continua sent un poble petit, que no ha sucumbit a l’especulació, on el pas del temps encara es pot viure assossegadament.

Atreviu-vos a navegar amb nosaltres per tots els capítols de “Thalassa“!

Equip Edu3.cat

“Qui els va parir!” dóna nous consells per als pares i mares a l’Edu3.cat

Posted by

0

El part i els rols de gènere és l’últim episodi del programa incorporat a l’Edu3.cat. En aquesta edició, la model Judit Mascó, que ha viscut tres parts, dóna consells a l’actor i presentador Carlos Sobera, que està a punt de ser pare per primera vegada.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/quielsvaparir/991919.rm" width="508" height="416"/]

Qui els va parir! EL PROGRAMA: “Qui els va parir!”

“Qui els va parir!” és un programa dirigit i presentat per Carles Capdevila, on es parla de la feina dels pares i mares. Des del sentit comú i el sentit de l’humor, aquesta producció aporta algunes pistes a les famílies, comparteix experiències i transmet que potser educar cada dia és més difícil, però no impossible.

El part i els rols de gènere EL CAPÍTOL: El part i els rols de gènere

El part centra una bona part del capítol, ja que ha nascut la filla de la parella que estava seguint “Qui els va parir!”. La reportera Mireia Segú va viure amb ells els dies abans del part i el moment emocionant del naixement de la Daila.

A més, durant el programa es dóna a conèixer una nova iniciativa: “Qui els va parir!” busca els millors avis i àvies de Catalunya. Per això, es demana que els espectadors facin arribar vídeos on apareguin els avis, els néts i els fills. Volen que la gent es gravi i expliqui per què creu que el seu avi o àvia és el millor.

D’altra banda, en aquest episodi el Consell de Pares parla dels rols de gènere. Eduquen de la mateixa manera un nen i una nena? Compren joguines per a nens o per a nenes? La pedagoga Imma Marín dóna consells per evitar l’educació sexista.

Trobareu molts altres capítols de “Qui els va parir!” a l’Edu3.cat, i podeu obtenir més informació sobre el programa visitant la seva pàgina web: http://www.tv3.cat/quielsvaparir/index.html.

No deixeu de visitar el nostre portal, i fins aviat!

Equip Edu3.cat

Les cançons de matinada les pots escoltar a l’Edu3.cat

Posted by

0

“Totes aquelles cançons” dedica el capítol 1965-1967: cançons de matinada a l’aparició de noves estrelles com Joan Manuel Serrat, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet o Núria Feliu, i a fets històrics com la Caputxinada.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/aquelles/955246.rm" width="508" height="416"/]

Totes aquelles cançons LA SÈRIE: “Totes aquelles cançons”

La dictadura franquista va representar una persecució desfermada contra la llengua i la cultura catalanes. Però, malgrat les circumstàncies polítiques adverses, “Totes aquelles cançons” mostra com homes i dones d’àmbits i professions diferents, des de diversos punts dels Països Catalans, van contribuir a recuperar l’ús de la llengua a través de la cançó.

Des de principis dels anys 60 fins al final de la dècada dels 70, centenars d’intèrprets van aconseguir que sentir cançons en català esdevingués un fet normal. A més, la Nova Cançó va ocupar amb eficàcia els espais de reivindicació política.

Aquesta és la història que s’explica a la sèrie “Totes aquelles cançons“, a través de les opinions dels seus protagonistes i dels documents audiovisuals del moment.

Cançons de matinada EL CAPÍTOL: 1965-1967: cançons de matinada

L’any 1965, Els Setze Jutges presenten en un recital el “jutge” número 13. Era Joan Manuel Serrat, un xicot de barri que va triomfar arreu amb èxits com “Ara que tinc 20 anys”, “Cançó de matinada” o “Paraules d’amor”.

També va aparèixer amb força la cantant Núria Feliu, que va buscar la inspiració en l’estàndard nord-americà, amb versions en català de temes internacionals.

Més tard, la llista d’Els Setze Jutges es va completar amb les incorporacions de Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs i Lluís Llach.

I també van ser els anys més fèrtils de Raimon, amb l’actuació a l’Olympia de París i la publicació del disc del concert.

En definitiva, tota una època històrica per descobrir, que t’espera a l’Edu3.cat.

No t’ho deixis perdre! Fes clic al nostre portal!

Equip edu3.cat

 

“Tot un món” aborda les possibilitats afectives de l’escola a l’Edu3.cat

Posted by

0

Fathia Benhammou, tècnica en educació i immigració de la Fundació Jaume Bofill, planteja en aquest capítol de “Tot un món” la necessitat d’una escola més afectiva, que potenciï les activitats de cooperació i d’empatia entre l’alumnat.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/tot_1_mon/887862.rm" width="508" height="416"/]

El programa: “Tot un món“

“Tot un món” aborda els diferents aspectes relacionats amb la nova immigració i les diverses cultures i religions que conviuen a Catalunya. Ho fa des de les experiències personals dels immigrants i de les persones que, en contacte amb ells, treballen des de tots els àmbits de la societat.

El capítol: Educació. L’escola afectiva

Fathia Benhammou és mestra d’educació infantil. Especialitzada en intervenció socioeducativa, diversitat cultural i exclusió social, fa deu anys que treballa a la Fundació Bofill. L’anàlisi i la diagnosi del camp educatiu li ha permès veure les contradiccions i proposar millores en aquest àmbit.

Per conèixer i poder contribuir en les seves propostes, només has d’entrar a l’Edu3.cat. Aquest i altres episodis de “Tot un món” t’hi estan esperant!

Equip Edu3.cat