Les mirades de Kennedy

El senador demòcrata Edward M. Kennedy ha mort als 77 anys a causa d’un tumor cerebral maligne que li van diagnosticar el maig del 2008.El petit dels Kennedy ens deixa una empremta d’optimisme i perseverància en moments de crisi global.

Ted Kennedy va néixer a Boston l’any 1932. Kennedy era el més jove dels nou fills de Joseph Kennedy i Rose Fitzgerald Kennedy.

La seva formació es vincula a la Universitat de Harvard el 1950. Va cursar els seus estudis al Harvard College i es va graduar l’any 1956 a la “the International Law School“.En la seva carrera com a polític i advocat s’ha centraat en temes d’educació, salut, drets civils i la reforma de llesi d’estrangeria i d’immigració.

El seu itinerari polític i vital va estar marcat per l’estela del seu germà John Kennedy, president dels EUA assassinat a Dallas, Texas. El 1968 i més endavant del seu altre germà Robert Kennedy, assassinat l’any 1968 Los Àngeles, Califòrnia.Ted al capdavant de la seva família Kennedy, va presidir els funerals de Bobby Kennedy a la Catedral de San Patrici, a Nova York el juny del 1968.

L’any 1980 es va presentar com a candidat a la presidència pel Partit Demòcrata i va ser derrotat pel llavors president Jimmy Carter, que intentava la seva reelecció. Des de llavors segueix treballant com a Senador per Massachusetts i va tenir un destacat paper en el Congrés. A la mort de la seva centenària mare Rose que va ser al 1995, va passar a ser l’actual Patriarca de la família nord-americana d’origen catòlic-irlandès.

Els germans John, Robert i Edward.

El senador Kenney ha rebut guardons rellevants i ha estat investit cavaller honorari, honorary knighthood per la Reina d’Anglaterra Elizabeth II, membre de l’Orde de l’Àliga Azteca de Méxic entre d’altres.

La mort del senador tanca un cicle de la família Kennedy que durant quatre generacions ha estat decissiva en la història dels EUA del S.XX.

Des de l’Edu3.cat recurperem la mirada d’un dels seus assessors, Robert Solow que va ser premi Nobel d’Economia del 1987 per apropar-nos a les mirades de Kennedy.

La saviesa d’un Nobel

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/valor/955639.rm" width="322" height="288"/]

En aquest capítol de “Valor afegit” es presenten les solucions que han trobat alguns restaurants per superar la crisi econòmica, com ara oferir menús nocturns. El programa també entrevista Antoni Costa, president de Paradors, i Robert Solow, premi Nobel d’Economia.

Robert Solow, la saviesa d’un Nobel
El premi Nobel d’Economia del 1987, Robert Solow, va estar fa pocs dies a Barcelona, on la Universitat Pompeu Fabra li va concedir el títol de doctor “honoris causa“.

Solow, als 83 anys, és una de les llegendes vives de la ciència econòmica contemporània i encara és professor emèrit del MIT de Massachusetts. Un home que va néixer poc abans del crac del 29, que va ser assessor de John F. Kennedy i de presidents de la Reserva Federal, i que ha vist passar tot tipus de cicles i crisis econòmiques.

+info

logo.png

Equip Edu3

Grècia en flames

3cat24

Els incendis que assetjen Grècia han estat devastadors.La cuna de la civilització oocidental es veu amenaçada per un dels riscos que tristament sovintejen en aquest indret de la mediterrània.

Aquest incendi ha suposat grans pèrdues i sobretot la més valuosa de totes, les vides humanes que no podem recuperar.Els ciutadans afectats asseguren que  no s’haguessin cremat ni tants arbres ni tantes cases i comparen la situació amb la viscuda fa dos anys quan uns devastadors incendis es van cobrar la vida de 65 persones.

Un malson que es repeteix i que sembla no tenir aturador com la catàstrofe que va viure el país al 2007 Aquest és el més important d’un centenar d’incendis declarats en territori grec en només 24 hores, i es troba a només 50 quilòmetres d’Atenes. Els forts vents, amb ràfegues de fins a 60 quilòmetres per hora, canvien constantment la direcció de les flames i dificulten les tasques d’extinció.

El portal Edu3.cat us ofereix una selecció d’audiovisuals del patrimoni cultural grec per tal de posar de relleu la importància de salvaguardar aquest patrimoninatural i cultural.De fer tots el possibles per aturar aquesta greu tragèdia.

Grècia:

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/oblit_passat/001_618281.rm" width="322" height="288"/]

“L’oblit del passat” mostra en aquesta ocasió el ric patrimoni cultural de Grècia, amb extraordinaris exemples a Atenes, Olímpia, Delfos, Meteora, Creta o Rodes.

A mitjan primer mil·lenni abans de Crist, Atenes va ser la ciutat més influent de Grècia, amb personatges tan destacats com Pèricles, Sòcrates, Plató o Aristòtil. Atenes va créixer al voltant d’un vell monticle poblat des de l’edat del bronze: l’Acros.

L’any 447 abans de Crist, Pèricles va demanar a Fídies que convertís la vella Acròpoli en un santuari dedicat a Atenea. S’hi van construir el Partenó, l’Erectèon, els Propileus i el temple d’Atena Nike. El Partenó va patir un incendi, diverses transformacions i els efectes de les guerres, el pillatge i els terratrèmols. Ha estat objecte de diverses restauracions i actualment pateix els efectes de la contaminació.

A començament del segle XIX, el britànic Lord Elguin es va endur cap a Anglaterra frisos del Partenó, estàtues dels frontons, una cariàtide de l’Erectèon i diverse mètopes, que actualment s’exposen al Museu Britànic. Grècia ha demanat en diverses ocasions el retorn d’aquest llegat.

L’Àgora va ser el lloc de reunió d’Atenes entre els segles V i III abans de Crist i va veure néixer la democràcia al Consell de Senadors. Cal destacar-ne el temple dòric de l’Efestèion i el pòrtic d’Atal.

El recorregut continua pel cap Súnion, amb el temple de Posidó sobre un promontori, i per la península del Peloponès, bressol de cituats com Corint, Esparta, Epidaure o Micenes, que va donar nom a la civilització micènica.

Les restes de la ciutat de Micenes van ser descobertes per Heinrich Schliemann. A la Porta dels Lleons de Micenes hi ha un baix relleu que es considera l’escultura monumental més antiga d’Europa. Entre les peces del tresor de Micenes hi ha la màscara d’Agamèmnon.

Una altra ciutat rescatada del passat és Olímpia, seu dels jocs olímpics, que s’hi celebraven des del 776 abans de Crist i que tenien un caràcter sagrat.

A Delfos, a les muntanyes del Parnàs, hi ha un santuari dedicat a Apol·lo. La ciutat era famosa per l’oracle, les respostes del qual transmetia una sacerdotessa.

La visita a Grècia continua al monestir d’Hosios Loukas, que conserva una església bizantina, i als monestirs ortodoxos dels Meteors, que daten del segle XIV i estan penjats a les parets de les muntanyes.

A Creta, a la ciutat de Cnossos, hi ha el bressol de la civilització minoica. Les excavacions les va començar, a principis del segle XX, l’arqueòleg britànic Arthur Evans i encara continuen.

L’illa de Rodes, al Dodecanès, és coneguda pel mite del Colós de Rodes, una estàtua colossal de bronze de l’any 290 abans de Crist, que representava el déu Hèlios i estava considerada com una de les Set Meravelles del Món. La ciutat de Rodes conserva un interessant patrimoni medieval, i Lindos, un temple dòric i un castell ubicats sobre un promontori.

+info

Equip Edu 3

Sabater Pi, l’últim naturalista, mor als 87 anys

sabaterJordi Sabater Pi, un dels científics catalans més reconeguts a tot el món es va morir ahir a Barcelona amb vuitanta-set anys. Sabater Pi va començar la recerca en antropologia i etologia, d’entrada, de manera autodidacta, però va acabar essent una autoritat mundial en l’estudi del comportament dels primats i d’altres animals africans. També és molt conegut per haver descobert el goril·la albí Floquet de Neu.

Nascut a Barcelona l’any 1922, va començar la seva activitat de recerca en l’antropologia i l’etologia de manera autodidacta durant la seva estada a la Guinea Equatorial, entre els anys 1940 i 1969, on va trobar un rar exemplar de l’ocell indicador de mel, Melichneutes robustus i on va començar la carrera científica. Entre les altres troballes que va fer destaca la descoberta de la granota gegant de les cascades del riu Mbia, anomenada Conraua goliath i la descripció i descoberta de les àrees culturals dels ximpanzés.

Sabater Pi va ser qui va descobrir que els primats eren capaços de fabricar i fer servir eines, encara que fossin molt elementals. L’article que ho explicava es va publicar a la revista Nature l’any 1969.

Els estudis sobre els primats els havia començat als anys cinquanta, amb l’estudi del comportament dels goril·les de costa. El 1958 el va contractar el Parc Zoològic de Barcelona com a conservador del Centre d’Adaptació i Recerca d’Ikunde, a Bata (Guinea Equatorial). Això li va permetre dedicar-se exclusivament a la seva activitat científica. El 1966 uns indígenes van portar al Centre d’Ikunde un petit goril·la albí, en mol mal estat de salut, que Sabater Pi va acollir i, més endavant, ja recuperat, va enviar al Zoo de Barcelona. Es tractava del Floquet de Neu, que va esdevenir l’emblema del Zoo de Barcelona. La descoberta va fer la volta al món i va donar molt de prestigi al Zoo.

El 1969, quan Guinea Equatorial es va declarar independent, va sortir del país i va tornar a Barcelona, a treballar com a conservador del departament de primats i del terrari del Zoo. Però el 1972 va tornar a l’Àfrica, va rebre una beca de la National Geographic Society per continuar els estudis sobre primats a Rwanda, on va estudiar els goril·les de muntanya amb la zoòloga Dian Fossey.

Sabater Pi també professor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona i per la Universitat Autònoma de Madrid, i ha estat guardonat, entre molts altres mèrits, amb el Premi de la Fundació Catalana per la Recerca (1991), la Medalla d’Or al Mèrit Científic de l’Ajuntament de Barcelona (1996) i la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (2004).

Al portal podreu trobar diversos audiovisuals sobre la seva persona.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/video2008/sabater.rm" width="322" height="288"/]

Meet a Flying Scientist

El portal Edu3.cat us ofereix noves propostes d’estiu per poder practicar l’anglès des de qualsevol lloc on sigueu.

Us proposem:

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/australia/Flying_Scientist.rm" width="322" height="288"/]

Meet a Flying Scientist. He flies all over the outback, taking science experiments to children who would otherwise never get to see them.

***

En aquest capítol coneixerem al científic volador! Aquest científic vola per tot arreu ensenyant experiments científics als nens i nenes que d’una altra manera no podrien veure mai.

Web del programa

Bon viatge!

Equip Edu3

L’excursionisme català sota el franquisme

L’excursionisme català ha estat un moviment social reivindicatiu de la cultura catalana.Acabada la guerra civil, l’excursionisme inicia una lenta recuperació enmig d’un context de repressió política i cultural.La identitat del poble català va reeixir malgrat les circumstàncies.

Us proposem:

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/socials/6439.rm" width="322" height="288"/]

Testimonis d’excursionistes sobre la repressió del muntanyisme i de la cultura catalana sota el règim franquista.El capítol aporta un document històric amb entrevistes a persones que van viure en primera persona els fets tràgics de la dictadura franquista.

L’excursionisme és vist des de les seves arrels i la relació del seu naixement catalanista.Una manera de reivindicar la pròpia cultura.Els paisatges de l’època i els documents d’arxiu ofereixen un document singular.

El muntanyisme pren importància a Catalunya a partir de finals del segle XIX, amb la creació del Centre Excursionista de Catalunya. El muntanyisme o excursionisme es veia no només com un esport, sinó també com una activitat cultural, i la manera de conèixer a fons la regió.

Reviure l’experiència amb testimonis d’excepció ens apropa a les nostres arrels en clau de memòria històrica.

+info

Equip Edu3.cat

Mor Vicenç Ferrer

(Foto: Fundació Vicenç Ferrer)

Avui ha mort a Anantapur (Índia) en Vicenç Ferrer a l’edat de 89 anys.El cooperant català no ha pogut superar una crisi respiratòria derivada d’una embòlia que va patir fa uns mesos.La seva vida ha estat un exemple de lluita en favor dels més desafavorits, els pobres entre els pobres.
Vicenç Ferrer va rebre molts reconeixements i guardons al llarg de la seva vida, com el Premi Príncep d’Astúries, el Ciutat de Barcelona i la Creu de Sant Jordi, Català de l’Any 2008 entre d’altres.

Des de l’Edu3.cat volem retre un homenatge pòstum a la persona i a l’obra vital del nostrat (S)avi posant de relleu la seva figura en una de les darreres entrevistes produïda per Televisió de Catalunya.

Us facilitem l’enllaç per retre-li homenatge:

Homenatge a Vicenç Ferrer

Gràcies Pare Vicenç !

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/savis/974857.rm" width="322" height="288"/]

El protagonista d’aquesta edició de “(S)avis” és l’exjesuïta Vicenç Ferrer, que és entrevistat a l’Índia per la periodista Núria Solé.

Vicenç Ferrer és un dels catalans més internacionals. Aquest exjesuïta de 88 anys continua al peu del canó en la seva intensa lluita contra la pobresa extrema i la marginació dels intocables, els més pobres dels pobres de l’Índia. En una apassionant entrevista, Ferrer explica els motors de la seva vitalitat i la capacitat transformadora tant del seu discurs com de la seva obra.

Conegut a l’Índia com el “Sant Blanc”, Vicenç Ferrer ensenya la feina que la seva fundació fa a la zona d’Anantapur, la més pobra del país, on els seus projectes beneficien prop de dos milions i mig de persones. Proposat dues vegades per al Nobel, Ferrer continua mesclant humor, saviesa i intel·ligència quan parla.

Algunes de les seves declaracions al llarg de la conversa són:

“La pobresa no cal entendre-la, cal combatre-la.”

“Déu no és responsable de la pobresa. Ell ens va deixar un univers riquíssim en herència i som nosaltres, els humans, els qui no hem sabut repartir-la.”

“Jo no crec en Déu. Jo el sento, el veig, hi parlo, però Ell, a vegades, no m’escolta.”

“Si tens l’acció bona al cor, que és la pràctica del bé, ja t’has alliberat, ets lliure.”

“Jo mai no he estat revolucionari. He estat un home d’esperit. Si això és ser revolucionari, tots els sants que hi ha hagut ho són.”

“Una nit, durant la batalla de l’Ebre, vaig veure una llum, era Ell, que lluitava contra el mal, contra la foscor més rotunda.”

“Vaig marxar dels jesuïtes quan vaig veure que havia evolucionat més que ells, la meva persona sabia massa coses.”

“El Vaticà que faci el que vulgui, però si jo fos el Papa potser seria diferent.”

“Guanyar el Premi Nobel seria un suplici: dóna molt pocs diners i et condemna a concedir entrevistes tot el dia.”

Web Programa

+info

Equip Edu3

Download

Aquest capítol de “L’internauta” ens duu una proposta innovadora per fomentar la lectura amb Carlota Torrents i l’Oriol Comas,
administradora i creador respectivament, de Quellegeixes.cat.

El “Què llegeixes?” o QL és un fòrum sobre llibres que va néixer el 23 d’abril de 2008. La idea va sorgir a partir d’una primera experiència durant el 2005, Any del Llibre i la Lectura, quan es va posar en marxa Què llegeixes? Connecta’t als llibres, un joc sobre llibres a internet que va durar 3 mesos.

El fòrum del Què llegeixes parteix de les mateixes premisses que aquell primer QL, però ara ofereix moltes més possibilitats. Aquestes premisses són: llibertat per parlar de tota mena de llibres i sobre qualsevol qüestió a l’entorn dels llibres; crear una biblioteca pròpia i conjunta de llibres; jugar i riure a través dels llibres i la lectura i, sobretot, ajudar a la prescripció de llibres entre lectors deixant, per una vegada, la crítica i l’acadèmia de banda.

El Què llegeixes és un gran fòrum que engloba totes les edats i que permet que qualsevol usuari es trobi en un entorn generacional afí. Per això hi ha el fòrum Ploma pels adults, el fòrum Boli pels joves i el fòrum Llapis pels petits.

Darrere del Què llegeixes hi ha un Equip QL format per persones diverses que ajuden en la producció, programació, creació de continguts i moderació del fòrum i que treballa intensament i diària perquè funcioni amb tanta precisió com la tecnologia i la capacitat humana és capaç.

El Què llegeixes ha tornat per quedar-se i durarà tant com ho vulguin els usuaris.

Programa setmanal, en forma de tertúlia, concebut per, d’una banda, anar posant context a la vida on-line i, de l’altra, anar aclarint, de manera entenedora i senzilla, els misteris i les curiositats de la xarxa. El programa, el primer de la radiodifusió a Catalunya i a l’estat espanyol dedicat exclusivament a Internet, va ser un projecte de Jordi Vendrell que actualment realitza i presenta el recentment guardonat amb el Premi Nacional de Periodisme, Vicent Partal.

Al bloc del programa (http://bloc.internauta.net) trobareu els anuncis dels programes, els arxius d’àudio, comentaris d’en Joan Jofra i hi podeu deixar els vostres propis comentaris.

+info

Us convidem a participar en els fòrums i el xats d’aquesta interessant iniciativa!

Equip Edu3

Tu decideixes

Bunnyboy

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/youdecide/bunnyboyCAT.rm" width="352" height="288"/]

En aquest capítol del programa “Tu decideixes” es mostra una situació que sovinteja a la xarxa Internet. Els joves i adolescents es troben en situacions complexes en les quals convé decidir amb responsabilitat.

En un xat, dos joves intercanvien missatges amb l’ordinador .La situació es complica més del previst. Un joc que pot tenir conseqüències imprevisible per a ells i el seu entorn familiar.

La sèrie “You decide” ha estat produïda per l’Agència de protecció de
dades noruegas i l’Agència Catalana de Protecció de dades (APDCAT) per tal de conscienciar als joves i donar suport a les seves famílies de la importància d’adoptar mesures de seguretat a la xarxa Internet.

A Catalunya l’Agència Catalana de Protecció de dades dóna suport i promou programes educatius amb la vocació d’entitat de divulgació del dret fonamental a la protecció de dades.

+info

No us perdeu aquest clip de “Tu decideixes” i recomaneu-lo a d’altri. La seguretat per Internet en un clic.

Equip Edu3

Mira’m bé: La telerealitat

Avui us proposem un programa especial per treballar la Comunicació audiovisual.Educar en comunicació amb una mirada crítica ofereix eines als nostres joves i els permet tenir criteris davant dels mitjans.

A l’escola catalana també eduquem en comunicació audiovisual!

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/miramb/001_772333.rm" width="352" height="288"/]

Els espais de telerealitat, tot i que són molt criticats, assoleixen grans audiències televisives. “Mira’m bé” dedica el capítol a aquest tipus de programes, que mostren com es comporta la gent real.

En els darrers anys, els programes de telerealitat s’han posat tant de moda que se’n fan versions de tota mena: amb famosos, amb rics, amb futbolistes, amb aspirants a cantants, amb velles glòries de la cançó, amb futuròlegs…

El presentador del programa “Mira’m bé”, Vador Lladó, ha rebut l’encàrrec de fer un espai de telerealitat, per això decideix parlar amb Tinet Rubira, director de programes de Gestmusic, una productora especialitzada en espais de telerealitat.

Tinet Rubira explica que per fer un programa com “Operación Triunfo” cal un equip molt gran. Hi intervenen unes tres-centes persones que treballen les vint-i-quatre hores del dia els set dies de la setmana durant els mesos que dura.

Una de les fases més importants és el càsting, en què participen moltíssims candidats. En el cas del programa “Operación Triunfo”, per exemple, el que es busca és gent que canti bé, que sigui comunicativa i que tingui ganes de dedicar-se al món de la música.

Tinet Rubira també analitza per què aquest tipus de programes tenen tant d’èxit. Així mateix, parla de les diferències entre els programes d’aquest gènere, ja que n’hi ha de “línia blanca” i d’altres més trangressors.

Pel que fa a la gent que hi participa, explica que sempre han de saber que estan sent gravats, i destaca que la selecció que es fa durant el procés d’edició pot donar diferents imatges dels participants, segons els criteris que s’hi facin servir.

Web del programa

Una proposta de l’equip Edu3.cat

Re-visions

(Re-visions)

La nova sèrie “Joves creadors” us convida a veure una peça de dos joves creadors catalans: en Pep Duran Muntada, autor d’aquesta proposta i en David Viñolas, protagonista i ànima de la història.

Re-visions” ha estat escollida per participar a l’exposició Thambos 8 que va tenir lloc a Vic (Osona) el proppassat maig del 2008.Thambos 8 una mostra que vol transmetre al públic les obres i les inquietuds dels nous creadors del nostre entorn.

La sèrie “Joves creadors”es proposa difondre i potenciar la creació artística audiovisual dels joves creadors catalans i publicar les propostes que posen de relleu el bon moment que viu del sector a Catalunya.

[kml_rm movie="http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/videoteca/video2009/7412.rm" width="352" height="288"/]

Aquesta proposta ens acosta a l’acurada forma de percebre els sentits que desenvolupa una persona invident en la seva vida quotidiana i ens descobreix una gran gamma de matisos sensorials.

Les imatges i sons principals les va enregistrar en David, que és invident, captant escenes de la seva vida quotidiana. La gravació es va fer amb una càmera de vídeo amb l’iris totalment tancat, creant així el concepte de “càmera cega”, -part fosca i principal de la pantalla.-

Aquesta peça s’ha adaptat per a vidents a mode de figurats “subtítols” d’imatges, -concepte de subvisionat,- que s’enregistraven paral·lelament.

+info

L’Edu3.cat obre les seves portes als nous talents creatius!

Equip Edu3