En aquest programa de la sèrie “Quèquicom” veurem la relació entre les històries de Tintín i la ciència. El seu autor, Hergé, coneixia molts fenòmens físics. A més, mitjançant el professor Tornassol, un extraordinari inventor, va ensenyar enginys tecnològics abans que fossin realitat. “Quèquicom” experimenta la viabilitat d’alguns dels experiments que apareixen en aquest còmic protagonitzat per Tintín.
El professor Tornassol no tan sols es va inventar la televisió en color. En les 24 aventures de Tintín, l’il·lustre científic sorprèn el lector amb ginys espectaculars. Alguns s’han convertit en realitat, d’altres, no.
En aquest capítol, “Quèquicom” sotmet a la prova de la ciència algunes situacions que surten a “Les aventures de Tintín”. Per exemple, podia la Castafiore trencar una copa de cristall amb la potència de la seva veu? Al plató, Toni Mestres intenta superar la soprano amb l’ajuda d’un altaveu capaç d’assolir altes freqüències i explica la manera com, des de casa, qualsevol pot provar de fer petar una copa.
Hergé va dedicar dos àlbums al viatge al satèl·lit de la Terra: “Objectiu la Lluna” i “Hem caminat per damunt la Lluna”. Per fer-los, va preparar el tema a consciència. Com que encara no hi havia hagut ningú que hagués sortit del nostre planeta, el dibuixant belga fins i tot es va haver d’inventar les proves a les quals haurien de ser sotmesos els futurs astronautes.
El disseny del coet de Tintín copia el dels V2, els primers míssils balístics de la història fabricats i utilitzats pels nazis durant la Segona Guerra Mundial. Aquests míssils, per enlairar-se, s’impulsaven amb el mateix motor que va fer servir la nau de Tintín per sortir de la Terra.
L’arribada a la lluna de l’Apollo-11 no va ser tan senzilla com la del coet de Tornassol. Si no arriba a ser per la sang freda del pilot, Neil Armstrong, la missió hauria acabat en una tragèdia. Una de les persones que durant els anys 60 va treballar per a la NASA en les missions Apollo va ser un mallorquí, l‘enginyer Andreu Ripoll. Miquel Piris parla amb ell d’aquella important fita per a la humanitat i de la similitud amb la que va protagonitzar Tintín.
En una altra aventura, el capità Haddock rep la descàrrega d’un llamp a través de la línia telefònica. Ricard Bosch, professor d’enginyeria elèctrica de la Universtitat Politècnica de Catalunya demostra amb un experiment que aquest tipus de descàrregues són possibles.
Apropa’t a la ciència amb els còmics de Tintín!!!
