La meva vida com a feminista

Avui us oferim un reportatge que forma part de la sèrie “L’Europa Rebel” en el que s’explica la història d’un grup de dones de Suècia que van aconseguir forçar els poders públics a canviar completament els seus objectius polítics. La seva lluita va ser un gran pas per a la igualtat entre homes i dones, tot i que, vist en perspectiva, el resultat final pot generar algun dubte.

Normalment, es considera que Suècia és un país capdavanter pel que fa a la igualtat entre homes i dones. A aquesta situació s’hi va arribar durant la dècada del 1970, quan la posició de les dones es va reforçar mitjançant una sèrie de reformes polítiques. Entre altres coses, es va augmentar el nombre de guarderies, es van instaurar els permisos de baixa paternal i es van millorar les condicions per a les mares solteres. La dependència de les dones respecte als marits, a l’hora de pujar la família, va disminuir en gran mesura.

Però el famós “model suec” no es va dur a terme gràcies a la devoció dels polítics (gairebé tots homes) per la qüestió de la igualtat de drets. L’espurna va ser el descontentament de vuit noies joves d’Estocolm que estaven cansades de la situació injusta en què vivien i van emprendre la lluita contra la “trampa de la mestressa de casa”, i contra el que eren, segons la seva opinió, condicions d’esclavatge en l’existència de les dones.

Gràcies a tota una sèrie d’accions espectaculars als carrers, van aconseguir que desenes de milers de dones que se sentien com elles s’afegissin al moviment. Es van fer dir Grup de les Vuit i, en molt poc temps, es van convertir en un fenomen de masses arreu del país. Al cap de poc temps, eren tantes i feien tant de soroll que l'”establishment” polític va començar a considerar-les una autèntica amenaça i es va veure obligat a prendre’s la qüestió de la igualtat seriosament. Al cap de pocs anys, totes les exigències del Grup de les Vuit s’havien fet realitat.

Gunilla Thorgren va ser una de les membres fundadores del Grup de les Vuit. Actualment té 59 anys i és escriptora. En el reportatge recorda amb alegria i orgull els anys emocionants de començaments de la dècada dels setanta, però també mostra una certa preocupació en veure en què ha desembocat el seu moviment.

Quina és la situació de les seves filles, avui dia? Potser ella ha contribuït involuntàriament a posar un doble pes en la vida de les dones? Potser actualment s’espera que les dones tinguin una vida professional d’èxit i alhora que s’ocupin de la família? En una obra de teatre de la Gunilla, “Gardenroben”, una filla ja gran diu a la seva mare: “la veritat de la teva famosa lluita és que ara les dones han de treballar com els homes, i alhora han de ser sensuals i també dolces”.

Actualment el moviment feminista suec continua, tot i que les joves feministes d’avui dia lluiten amb mitjans diferents i se centren en problemàtiques diferents de les dels anys 70.

Edu3.cat

Descobreix la Història amb l’Edu3!!!

logo Edu3
Equip Edu3.cat

Deixa un comentari