Category Archives: b_General

Ets part de mi

3 Replies

Aquest estiu hi hem tornat, com tots els anys. El riu, el cant dels ocells i nosaltres.

Seiem vora el riu i compartim els records que hem viscut junts, uns se’n recorden més que d’altres. Recordem quan érem petits i jugàvem a la plaça de la vila, antics amors que no tornarem a viure com abans, el primer petó, amics que han aparegut i desaparegut amb la mateixa rapidesa però que per algun motiu especial han deixat un record inesborrable en cadascun de nosaltres.

Diem que a nosaltres no ens passarà, no ens separarem per res del món, som amics de veritat. Ara tots tenim la nostra vida i pels estudis o la feina no tenim temps per trucar-nos però no deixem de recordar-nos. L’amistat és tan inestable com l’aigua d’aquest riu quan de petits hi llençàvem pedres.

De sobte, torna en mi un record que sé que no podré oblidar mai, tu, el primer amor, en un principi llunyà i després tan proper que formes part de mi.

Llàstima no poder aturar el temps en aquell moment, llàstima saber que me’n haig d’anar i deixar-te de nou, tot sol, tots dos sols amb els nostres sentiments. Si pogués, no hem separaria de tu. Un altre cop separats per la distància, som tan diferents… no acabo d’entendre la teva manera de pensar però crec que és un dels trets que et fa més interessant.

Dubto, sé que no hem puc quedar però sempre dubto, et sento cada cop més lluny però de sobte m’agafes la mà i em dius que passi el que passi sempre seràs al meu costat. Passi el que passi,aquestes van ser les teves paraules. Ets la inspiració d’aquest poema.

Dia de primavera

Quan el sol comença a minvar

Les nostres vides s’enllacen

Per recordar plegats

Em sembla mentida

Com el temps ha anat passant

Des  que les nostres mirades

Es varen creuar

No era el lloc més propici

Ni el més indicat

Però l’amor no té normes

Ni sap d’entrebancs

Que tinguis una vida plena

És el que et vull desitjar …

Tot i no poder ser amb mi,

Que et tornis a enamorar.

Tania Puerto

Una ciutat per somiar

4 Replies

Nova York

El dia 15 d’agost vaig fer questa foto, com es pot veure és la ciutat de Nova York. Ja feia dos dies aproximadament que era a la ciutat amb la meva família, la veritat em va impactar molt, ja que és totalment diferent al que la gent està acostumada aquí. Els edificis són com a mínim tres cops els que tenim, també em vaig adonar que molts d’aquests són de grans empreses com LG, Apple, NBA, Swatch, etc. Vaig apreciar que a Nova York es fa molt més ús dels transports públics, hi ha diferents tipus de taxi: els que tots sabem, que fan del carrer un veritable riu groc; els 4×4 negres que són més de luxe, un d’aquests ens va recollir a l’aeroport; etc. Trobem també les limusines que poden ser les normals (blanques i negres) o bé les 4×4. Una altra cosa diferent, són els autobusos escolars, els típics grocs que podem veure en tantes pel·lícules nord-americanes. Sense oblidar-me dels famosos camions de bombers, que són realment espectaculars. La gent era molt amable i agradable, sempre que obríem un mapa per mirar un carrer o edifici  s’apropava algú a dir-nos si necessitàvem alguna cosa, oferint la seva ajuda. Aquesta ciutat mai dorm, sempre hi ha gent pel carrer cap amunt i cap avall. La veritat que acostumada a estar en Premià de Mar,  doncs mareja una mica. Tenen un ritme totalment diferent. Una cosa que em va fer enfadar molt va ser la famosa estàtua de la llibertat, acostumada a veure-la en les pel·lícules gegant… doncs no, res d’això, puc assegurar que és molt petita. En conclusió, és una ciutat que captiva i que almenys un cop a la vida s’ha de visitar. Espero tornar aviat.

Luciana Ledesma

HAWAII, EL VIATGE DELS MEUS SOMNIS

5 Replies

hawaii-0043-63.JPG

Des de petita, he volgut conèixer Hawaii, penso que és un lloc únic per relaxar-se i per gaudir de les bones vistes que ens ofereix. Al veure aquelles platges tan transparents  i impressionants; que em venen moltíssimes ganes d’estar-hi És un sensació de llibertat, de seguretat imaginar-me just allà. Al veure aquella  imatge es tan perfecte. Pot ser que sigui cert, però en aquest moment no ho puc assegurar. Necessito conèixer aquest lloc que durant anys ha estat al meu cap i segueix estant-hi. Vull saber que no quedarà com un somni inassolible, si no que en el moment oportú aquest desig tan present i real es compleixi. Seria una anècdota tan preciosa en la meva vida. Es una sensació d’ànsies, no sé si això és la resposta exacte, però el que si sé, és que no moriré sense haver-hi estat. Sempre que miro fotografies, em venen més ganes de banyar-me en aquelles aigües cristal·lines i úniques que aquesta illa et pot donar. És un lloc tan meravellós i a la vegada grandiós. És un lloc perfecte, un lloc que per mi no hi h cap de igual, cap que em doni aquestes sensacions, aquell sentiment que perdurarà per sempre.

Nora Spivak Sevilla



L’anell de la Irina

Leave a reply

lanell.jpgCare Santos, L’anell de la Irina, Baula

L`anell de la Irina és el relat de diverses passions: la de l`amor d`Alexander, el jove protagonista, i del seu pare, un prestigiós violinista, per la mateixa dona, la Irina, una dona d’ascendència russa que coneixen un estiu en un petit poble de Sòria. També la del descobriment progressiu i enlluernador d’un país-Rússia- a través de la seva literatura. I, sobretot, és la història del camí que en la vida de l’Alexandre condueix a la maduresa i a la independència.

[Com ja sabeu, podeu comentar els aspectes de la llista que us interessin més i, evidentment, tot allò que hàgiu trobat al llibre que vulgueu compartir amb els vostres companys]

  • a) Quina particularitat presenten els canvis de capítol? Per què creus que l’autora organitza així la història?
  • b) Què té d’especial l’anell de la Irina? Creus que hi ha objectes amb aquestes característiques?
  • c) Proposa adjectius que defineixin l’Àlex. Proposa’n per a la Irina.
  • d) Quines semblances hi ha entre Víctor i Alexandre?
  • e) Intenta explicar la conducta de la mare de l’Alexandre. Hi ha d’altres personatges de la història que actuïn de manera similar?
  • f) Llegiries algun dels llibres russos de què parla la novella? Quin?
  • g) Per què al llibre hi apareixen tantes històries i tants llibres d’autors russos?
  • h) Quina imatge de l’ofici d’escriptor es transmet a través de la novel·la?
  • i) Què et suggereixen les paraules de la pàgina 55:

” LLEGIR és com recórrer una casa amb moltes habitacions. Les unes porten a les altres i aquestes a algunes de més allunyades, però totes estan comunicades entre si. Llegir és aprendre a recórrer aquesta casa enorme, a no perdre-s’hi, a saber en quines habitacions ens agradaria quedar-nos una llarga estona, en quines no volem entrar o quines convertirem en la nostra llar durant una temporada”

j) Què et sembla el final de la novella?

El llibre negre dels secrets

8 Replies

 F.E. Higgins, El llibre negre dels secrets, Cruïlla

Quan Ludlow Molesta s`enfila d`estranquis en un cotxe de cavalls per fugir de la city, no sap fins a quin punt aquest gest instintiu li canviarà la vida. A mitja nit arriba a un poble de mala mort on en Joe Zabiddou, un presentador molt particular, l`agafa com a ajudant. La feina d`en Ludlow consisteix a apuntar les confessions esgarrifoses dels clients del prestador: un enterramorts que desenterra cossos, un carnisser que enverina amb botifarres de rata… Així es va escrivint el llibre? En Ludlow no ho acaba de veure clar. Ell voldria confiar en el seu misteriós amo, però té la sensació que en Joe amaga moltes coses. Ara bé, el mateix Ludlow Molesta també n`amaga unes quantes…

Kenitra

4 Replies

Maria Mercè Roca, Kenitra, Barcanova 

kenitra.jpgEl protagonista de Kenitra és l’Adrià Brugués, un noi de quinze anys que estudia quart d’ESO a Girona, bon alumne, enganxat al messenger i als manga, que fa esport i que no s’acaba d’agradar. El pare de l’Adrià, que feia de gerent d’un concessionari de cotxe, va marxar fa deu anys, i des de llavors el noi ha viscut amb la seva mare, negant l’absència del pare, sense anomenar-lo, com si no hagués existit mai. Fins que la mort de l’àvia desencadena en l’Adrià el desig irrefrenable de trobar-lo, de conèixer-lo i de saber per què el va abandonar. La mare li dirà finalment el lloc on viu, Kenitra, un port fluvial del Marroc atlàntic, i l’atzar li posarà en safata la manera d’anar-hi: l’Adrià viatjarà com a ajudant de cuina en un vaixell de càrrega propietat del xicot de la seva tieta.
El lent viatge per mar, el juliol, li permetrà acostar-se a un món desconegut per ell, conèixer la gent de la tripulació i entendre les seves històries personals, fins llavors inimaginables. I, alhora, el viatge servirà també d’escenari per a les seves reflexions adolescents sobre l’amor, el poder, els homes i les dones, el desig, l’amistat, la violència i les desigualtats. I, per sobre de tot, el retrobament amb el pare i la constatació que no és més que un home desconcertat, el portaran a la reflexió sobre la culpa, la responsabilitat, el perdó i la llibertat.