Kenitra

Maria Mercè Roca, Kenitra, Barcanova 

kenitra.jpgEl protagonista de Kenitra és l’Adrià Brugués, un noi de quinze anys que estudia quart d’ESO a Girona, bon alumne, enganxat al messenger i als manga, que fa esport i que no s’acaba d’agradar. El pare de l’Adrià, que feia de gerent d’un concessionari de cotxe, va marxar fa deu anys, i des de llavors el noi ha viscut amb la seva mare, negant l’absència del pare, sense anomenar-lo, com si no hagués existit mai. Fins que la mort de l’àvia desencadena en l’Adrià el desig irrefrenable de trobar-lo, de conèixer-lo i de saber per què el va abandonar. La mare li dirà finalment el lloc on viu, Kenitra, un port fluvial del Marroc atlàntic, i l’atzar li posarà en safata la manera d’anar-hi: l’Adrià viatjarà com a ajudant de cuina en un vaixell de càrrega propietat del xicot de la seva tieta.
El lent viatge per mar, el juliol, li permetrà acostar-se a un món desconegut per ell, conèixer la gent de la tripulació i entendre les seves històries personals, fins llavors inimaginables. I, alhora, el viatge servirà també d’escenari per a les seves reflexions adolescents sobre l’amor, el poder, els homes i les dones, el desig, l’amistat, la violència i les desigualtats. I, per sobre de tot, el retrobament amb el pare i la constatació que no és més que un home desconcertat, el portaran a la reflexió sobre la culpa, la responsabilitat, el perdó i la llibertat.

4 thoughts on “Kenitra

  1. llb1035

    Estimat amic!
    Ahir vaig acabar de llegir el llibre de què t’havia parlat, Kenitra. Crec sincerament, que l’hauries de llegir. L’Adrià, el protagonista de la novel·la, viatja a Kenitra en busca del seu pare. Ell el va abandonar (a l’Adrià i a la seva mare) feia ja 10 anys. L’has de llegir perquè narra la història d’una persona com nosaltres, que poc a poc ha de prendre decisions, cada vegada més decisives per la seva vida. Nosaltres també hem de prendre cada vegada més decisions i afrontar-nos a la vida. Crec que et servirà i de molt, llegeix-te’l!
    Que vagi bé! ens veiem!

    Lucy.

    Joan Marc aquí et deixo el meu exercici de l’examen, no sabia on deixar-ho.
    att.

    Luciana

  2. Camila Pérez

    Hola Joana!!
    Soc la Camila. Ja que l’últim cop que vam parlar et vaig dir que estava començant un llibre i que ja et diria si estava bé avui em dedicaré a això.
    La veritat és que penso que aquest llibre no està gaire bé redactat, que intenta imitar la manera en la que parlem “els joves” i que més aviat resulta patètic.
    Crec que dóna massa importança a la travessia i no gaire al tema del pare, o de les noies que m’ haguès agradat més a mi.
    Per tant, no se si recomanarte’l, ja que no és el meu estil, però potser és el teu.

    Petons.

    Camila.

    **Joan Marc ja no et critico!! 🙂

  3. sonia

    hola a tots!!!
    jo crec q aquets conte esta be per a les persones de la nostara edat com 15, 16, i com has dit Camelia q no esta ben redactat, jo crec q si q esta ben redactat, te de totes aquelles coses q poden passar a un adolecent en la seva vida, no es q estigui criticant el teu comentari nomes e dit el q m’ha semblat bé.
    I crec de tots els llibres q he llegit aquest es un diferent, q pot ser q a moltes persones q el llegeixin el llibre els agradaria.

    jo de la meva part el recomandaria.

  4. nnnn

    quin llibre mes bonic, en serio sense paraules
    es el MILLOR LLibre que me llegit en l’historia.
    gracies a l’autora, perque en serio un llibre 10!
    mel llegiria 80000 vegades mes, te molt mèrit.
    us el recomano artistes.
    EL MILLOR SENS DUBTE!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *