Ets part de mi

Aquest estiu hi hem tornat, com tots els anys. El riu, el cant dels ocells i nosaltres.

Seiem vora el riu i compartim els records que hem viscut junts, uns se’n recorden més que d’altres. Recordem quan érem petits i jugàvem a la plaça de la vila, antics amors que no tornarem a viure com abans, el primer petó, amics que han aparegut i desaparegut amb la mateixa rapidesa però que per algun motiu especial han deixat un record inesborrable en cadascun de nosaltres.

Diem que a nosaltres no ens passarà, no ens separarem per res del món, som amics de veritat. Ara tots tenim la nostra vida i pels estudis o la feina no tenim temps per trucar-nos però no deixem de recordar-nos. L’amistat és tan inestable com l’aigua d’aquest riu quan de petits hi llençàvem pedres.

De sobte, torna en mi un record que sé que no podré oblidar mai, tu, el primer amor, en un principi llunyà i després tan proper que formes part de mi.

Llàstima no poder aturar el temps en aquell moment, llàstima saber que me’n haig d’anar i deixar-te de nou, tot sol, tots dos sols amb els nostres sentiments. Si pogués, no hem separaria de tu. Un altre cop separats per la distància, som tan diferents… no acabo d’entendre la teva manera de pensar però crec que és un dels trets que et fa més interessant.

Dubto, sé que no hem puc quedar però sempre dubto, et sento cada cop més lluny però de sobte m’agafes la mà i em dius que passi el que passi sempre seràs al meu costat. Passi el que passi,aquestes van ser les teves paraules. Ets la inspiració d’aquest poema.

Dia de primavera

Quan el sol comença a minvar

Les nostres vides s’enllacen

Per recordar plegats

Em sembla mentida

Com el temps ha anat passant

Des  que les nostres mirades

Es varen creuar

No era el lloc més propici

Ni el més indicat

Però l’amor no té normes

Ni sap d’entrebancs

Que tinguis una vida plena

És el que et vull desitjar …

Tot i no poder ser amb mi,

Que et tornis a enamorar.

Tania Puerto

3 thoughts on “Ets part de mi

  1. Joan Marc

    Has lligat força bé la imatge, el text en prosa i el poema. AIxò ja és prou difícil, o sigui que, felicitats.
    Repassa les cosetes que t’he marcat. De totes maneres, el principal element millorable és l’abús de “però”, sobretot al final. Sé que es tracta d’un text ple de contradiccions, però em sembla que hauries de buscar d’altres fórmules, més varietat.

    De moment, un 8.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *