“Quan considero tots els éssers vius no com a creacions especials, sinó com els descendents directes d’uns quants éssers que van venir molt abans que es diposités la primera capa dels sistema càmbric, em sembla que s’ennobleixen als meus ulls.”
CHARLES DARWIN ( 1809-1882), L’origen de les espècies
Això va dir Darwin al s.XIX i en aquell moment aquestes paraules, aquest pensament, aquest sentiment d’igualtat en vers les altres espècies , va ser considerat un pensament revolucionari.
Massa evolucionat per a l’època. En definitiva era un sentiment d’humilitat, de relegar l’espècie humana, l’Homo sapiens, a un estatus diferent del què es pensaven que estàvem en aquella època. Al costat dels simis i micos,cosins dels ximpanzés, considerant que procedíem d’un mateix ancestre tots plegats.
Claude-Lévi Strauss, etnòleg francès, l’any 1962 va deixar dit, al seu assaig El pensament salvatge “No hi ha una civilització primitiva ni una d’evolucionada; només hi ha respostes diferents a problemes fonamentals i idèntics”.
I així és, els organismes, les diferents espècies responem diferent als mateixos problemes però això no ens fa ni millors ni pitjors, ni més ni menys evolucionats.
De fet Darwin genialment postula que l’evolució no té direcció i que l’atzar és qui marca les transformacions de les espècies . La selecció natural actua seleccionant definitivament les adquisicions més favorables.
De tota manera i respecte a la selecció natural, com diu Gemma Aguilera al seu fantàstic llibre Una humanitat extingida: ” Molts investigadors coincideixen a assenyalar que la teoria de la selecció natural no és suficient per explicar l’evolució humana i aposten per la tècnica com a element diferenciador clau. En conseqüència, per bé que la selecció natural afavoreix aquells gens que faciliten que un organisme arribi a reproduir-se, la selecció tècnica fa triomfar les so
lucions que permeten una explotació més eficient dels recursos de l’entorn”.
Parlem de l’evolució humana perquè segurament va ser aquesta la primera pregunta que es va fer Darwin, Wallace, i tots aquells que han cercat l’origen de les espècies:
D’on venim com a espècie? Qui som? Cap a on anem? Anem en lloc?
Ens ho diu també l’estudiós, investigador i catedràtic de Prehistòria Eduald Carbonell al seu interessant llibre La consciència que crema : ” Entendre i comprendre la progressió humana mitjançant les diferents espècies al llarg de l’evolució, i per tant com s’ha produït la seva diferenciació específica dels altres primats, és ben a prop de desafiar les lleis bàsiques del coneixement científic, del que es pot entendre i explicar. I cap al final del llibre afegeix: ” Fer-se humà és un gran procés. En moltes ocasions he dit que no ho som. Ara, en el tercer mil·leni, ens farem humans, o pot ser no tindrem cap més oportunitat. Confio en l’espècie, en la integració de la diversitat, en el seu futur, però no val només confiar(…)cal una revolució conscient basant-nos en el coneixement que ens ha donat la consciència crítica d’espècie(…).
Està clar que aquest és el repte actual, el nostre repte. No ho va ser el de Darwin que mirava d’esbrinar fets amb hipòtesis i possibles teories en base de les seues observacions al llarg dels seus viatges. Darwin, Wallace i segur que també altres naturalistes tenien un repte molt difícil. Pels temps que corrien, per l’escassa tecnologia, per la religió que tot ho imbuïa, pel desconeixment i la ignorància enormes de l’època. Però se’n van sortir i en part, gràcies a ells, ara estem on estem.
Però com va començar la seua investigació…Darwin va aportar una sèrie de proves de diferents tipus per tal de provar la seua teoria.
La nostra missió serà ara recórrer el camí que va fer ell, estudiar-ne les proves i entendre la gran transcendència del seu treball.
RECURSOS PER TREBALLAR A L’AULA:
Anirem seguint les pautes del següent arxiu per tal d’esbrinar les proves que Darwin va mostrar per argumentar la seua tesi: evolució
A partir de tot el què anem llegint i estudiant sobre la Teoria de l’evolució acabarem fent un treball col·laboratiu per tal d’investigar en quin punt de la teoria estem actualment, què pensa avui en dia la comunitat científica sobre aquest tema….Tindreu de 10 a 15 minuts per exposar el vostre treball i les vostres conclusions a la resta dels companys. Podeu utilitzar qualsevol eina digital que sapigueu fer funcionar( glogster, prezi, power point…). Teniu aquí les pautes del treball: L’evolució actualment.15-16
Altres activitats interessants sobre l’argumentació a partir de fets que explicava Darwin: argumentantDARWIN
Reportatge de Redes sobre Darwin i la trascendència de la seua teoria:
http://www.rtve.es/television/20110417/origenes-especies/425679.shtml
Web de la xtec amb materials molt interessants sobre Darwin:
http://www.xtec.cat/~cvillalb/evolucio/indexf.htm
Article interessant sobre la originalitat de la teoria de l’evolució.
WALLACE
És evident que Wallace va contribuir en molta mesura a que la Teoria de l’Evolució avancés, es publiqués i prengués forma i força. Per això és de justícia que li dediquem també el nostre temps i la nostra atenció. Us deixo aquí unes pàgines sobre ell per visitar i comentar:
Article sobre Wallace.
Vida de Wallace.
Article sobre Wallace i Darwin.
Seixanta minuts que van poder conmoure l’evolució: la carta de Wallace.
Sobre la relació de l’adolescència amb l’evolució:
Vídeo sobre l’adolescència
Article molt complet sobre la adolescència i el cervell del que voldria remarcar el següent paràgraf:
“No se puede negar que las escuelas se han convertido en una especie de centros de confinamiento de los adolescentes, aplazando artificialmente su acceso al mercado laboral y a la edad adulta. Y que la industria del ocio y la sociedad de consumo han creado una artificial cultura adolescente al encontrar entre las motivaciones y las gratificaciones de los más jóvenes un rico filón por explotar con fines lucrativos. Pero tampoco se puede obviar que la propensión al riesgo y la valoración de la recompensa sobre la base del deseo y de la interacción social, y no del peligro, es un eficaz mecanismo de adaptación al medio que favorece la selección natural. Sin este rasgo adaptativo, cuya universalidad desmiente su origen cultural, tal vez la humanidad no se hubiera enfrentado con éxito a los desafíos ecológicos del medio físico y social. “La cultura –afirma Dobbs– no crea la adolescencia. La singularidad de esa fase de la vida deriva de los genes y los procesos del desarrollo que han sido seleccionados a lo largo de miles de generaciones porque desempeñan un papel crucial durante ese período transicional de la vida: producir un individuo óptimamente preparado para abandonar un hogar y salir a un territorio desconocido”
Un altre reportatge interessant de Redes sobre” L’adolèscencia que ens va fer humans”.
La nostra opinió és que és millor fer aquesta activitat portada a la pràctica i després explicar-la als petits, perquè si ho haguéssim d’estudiar i després explicar-ho segurament no ho entendríem tan bé.
