BLOC 3: L’origen de l’Univers i de la Terra

HIPÀTIA D’ALEXANDRIA I L’HELIOCENTRISME

TASCA O :

A partir del visionat d’aquest vídeo farem la rutina VEIG-PENSO- EM PREGUNTO

Àgora és una pleícula rodada a Malta i la història es desenvolupa a Alexandria i Egipte el 391 d.C., durant el Baix Imperi Romà. La protagonista del film és HIPÀTIA d’Alexandria una gran mestra de matemàtqiues, astronomia i filosofia respectada pels seus coneixements. Després de viatjar per Itàlia i Atenes on va estudiar va retornar a Alexandria i va convertir la seva casa en un gran centre intelectual. Al 415 va ser assassinada per no voler convertir-se al cristianisme. Amb la seva mort va desparèixer el pensament matemàtic grec que emergerà de nou un mileni més tard durant el Renaixement (segle XV).

Hipàtia ens parla a la película de l’heliocentrisme que és la teoria contrària al geocentrisme. Saps quines són aquestes dos teories? En què es diferencien? Per què s’anomenen així?

TASCA 1:

Busca informació d’aquestes dos teories en les següents webs:

Model geocèntric

Model heliocèntric

I fes-ne una comparació. Hi has de posar en què consisteix cada teoria, quins astrònoms la van proposar i defensar i una imatge que ilustri cada una de les teories.

Després ho posareu en comú amb els membres del vostre grup per fer-ne un document final.

Aquestes teories o models van sorgir per explicar moltes de les preguntes que ens hem fet des de sempre sobre l’univers. Quines preguntes et fas tu sobre ell? Jo te’n proposo unes quantes….

PREGUNTES :

Tens idea de com es va formar la Terra?
Quan va tenir lloc aquesta formació?
Quants anys té l’univers?
Sempre hi ha hagut vida a la Terra?
Quan fa que hi ha vida?
Hi ha algun altre planeta on hi hagi vida? Per què?

Són preguntes gens fàcils de respondre, fins i tot pels científics més exigents. Moltes de les respostes que ara tenim són simplement hipòtesis però d’altres són ja teories ben fonamentades. Sigui com sigui hem trigat molt a respondre-les i i han calgut mols estudis i experiments per trobar respostes.

Aquesta és la tasca d’un bon científic: fer-se preguntes i cercar les respostes, investigar, fer hipòtesis i experiments per contrastar-les.

Anem a pams doncs i comencem per saber com es va formar el nostre planeta , com era abans que hi hagués vida, com va començar la vida i com ha acabat sent un planeta habitat amb una gran biodiversitat com és ara. Biodiversitat que per altra banda està amenaçada.

Per saber cap on anem cal saber d’on venim.

1.1- Tan petits en un univers infinit.

Abans de parlar de la història de la biosfera, cal parlar del seu suport físic, el planeta Terra, i de la seua estructura. I a la vegada mirarem d’entendre també, en la mesura que puguem, la formació del nostre sistema, de la nostra galàxia i del nostre univers.

Per fer això cal anar molt endarrere. Segons les hipòtesis més generalment admeses, el conjunt de l’Univers té uns 14.000 milions d’anys. Us imagineu poder viatjar amb una màquina del temps tants milions d’anys endarrere per veure com va anar tot?

Però no va ser fins fa uns 4600m.a. aproximadament no es va configurar el sistema solar, com a resultat de la condensació en el Sol de la major part d’un núvol de pols i gas interestel·lar. La Terra i la resta de planetes començaren a girar entorn d’aquella estrella.

Un d’aquests planetes es refredà i diferencià una escorça sòlida i una atmosfera gasosa i esdevingué aquest planeta on vivim juntament amb molts altres éssers, amb els quals compartim el conjunt de propietats que anomenem VIDA.

Així doncs el nostre planeta té una història d’uns 4600m.a. però no es refredà ni s’estabilitzà fins en fa uns 3900.

Mirarem d’anotar i recordar aquestes dades per situar-nos una mica millor:

Fa 14000 m.a. aprox. que es va formar l’univers
Fa 4600m.a. aprox. que va formar-se el sistema solar.
Fa uns 4000 m.a. aprox va començar la vida a la Terra.

Afegirem per situar-nos dos altres dades que ens incumbeixen com a espècie:

Fa 6,5 milions d’anys apareixen els primers homínids
Fa uns 2 m.a. apareixen els primers membres del gènere Homo (Homo habilis).
Fa uns 200000 anys va aparèixer l’Homo sapiens.

Per saber el nostre lloc en aquest univers us recomano especialment el reportatge del Punset:

http://www.rtve.es/alacarta/videos/television/redes-03-01-10-nuestro-lugar-universo/660322/

Aquí us deixo una web que explica les possibles teories de l’origen de l’univers: web origen de l’univers

1.2- Apropem-nos al nostre planeta

Ja has estudiat l’Univers i els sistema solar ens altres cursos i altres assignatures.

Què en recordes del nostre sistema?
I dels planetes que en formen part?
Quin és el nostre satèl·lit?
Quines característiques té el nostre planeta que el diferencien de la resta?

Aquí teniu un vídeo sobre l’origen de la vida a l’univers que ens recorda les dades que hem comentat abans:

TASCA 2:

A partir de tot el que hem vist fins ara farem un mapa mental en un full amb les idees més importants per organitzar-les. Primerament farem un esbòs individualment i després el posarem en comú per fer-ne un de final.

Per tal de fer-o visita la pàgina del bloc de com fer mapes mentals.

1.3- Els grans astrònoms

Està clar que el nostre planeta és especial i té una sèrie de característiques que conjuntament han provocat que hi hagi VIDA. Però el nostre planeta no ha estat sempre vist de la mateixa manera, avui en dia tenim claríssim que la Terra dóna voltes al voltant del Sol, que té els dos moviments de translació i de rotació, que no és el centre de l’univers ni del nostre sistema… però sempre ha estat així? Doncs no!! Hi ha hagut uns noms claus en la ciència que han fet que la concepció bàsica sobre el nostre planeta avancès, tot i que al seu moment no se’ls va reconèixer aquesta tasca malauradament.

ASTRÒNOMS A L’EDAT MITJANA

Hem parlat d’Hipàtia i del que va representar la seva mort. Tot allò que ella va estudiar i proposar va morir amb ella i no va tornar a ressorgir fins el Renaixement ( s.XV). Però que passa durant l’edat mitjana?

Durant aquesta època hi ha uns quants astrònoms importants que van estudiar aquests models, l’univers, el sistema solar i la Terra.

TASCA 3:

Buscareu informació dels astrònoms següents d’aquella època:

Al Battani, Al-Hakin, Ibn Yunis, Johannes Müller, Guillem d’Ocklam.

Després també cercarem informació astrònoms posteriors sobre Copèrnic, Galileu, Kepler, Newton i Brahe.

D’aquests astrònoms en farem una fitxa on consti: quan va viure i on, què va descobrir relacionat amb l’astronomia i amb el nostre planeta amb particular i quines repercussions van tenir els seus descobriments ( si van ser acceptats en aquell moment o no, si algú després va continuar amb la seua hipòtesi…).

Pots consultar la següent web per alguns astrònoms: web astrònoms importants

Alguns d’aquests astrònoms van influenciar altres científics com Newton. Però sabeu qui era Newton? Us sona la llei de la gravitació universal? Aquí teniu un vídeo breu on us expliquen els inicis d’aquest gran científic:

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=vemPBw_KgiA[/youtube]

1.4- Els moviments de la Terra

Al Petit Príncep, el llibre clàssic d’Antoine de Saint- Exupéry, el petit príncep explica sobre el planeta Terra:

” El séptimo planeta fue, pues, la Tierra.

La Tierra no es un planeta cualquiera. Se cuentan allí ciento once reyes ( sin olvidar, sin duda, los reyes negros), siet mil geógrafos, novecientos mil hombres de negocios, siete millones y medio de ebrios, trescientos once millones de vanidosos, es decir, alrededor de dos mil millones de personas mayores.

Para daros una idea de las dimensiones de la Tierra os diré que antes dela invención de la electricidad se debía mantener, en el conjunto de seis continentes, un verdadero ejército de cuatrocientos sesenta y dos mil quinientos once faroleros.

Vistos desde lejos hacían un efecto espléndido. Los movimientos de este ejército estaban organizados como los de un ballet de ópera. Primero era el turno de los faroleros de nueva Zelanda y de Australia. Una vez alumbradas sus lamparillas, se iban a dormir. Entonces entraban en el turno de la danza los faroleros de China y Siberia. Luego, también se escabullían entre los bastindores. Entonces era el turno de los faroleros de Rusia y de la Indias. Luego los de África y Europa. Luego los de Ámerica del Sur. Luego los de América del Norte. Y nunca se equivocaban en el orden de entrada en escena. Era grandioso.

Solamente el farolero del único farol del Polo Norte y su colega del único farol del Polo Sur llevaban una vida ociosa e indiferente: trabajaban dos veces por año.”

No et sembla fantàstica aquesta descripció del nostre planeta? Sens dubte és original!

A quin moviment de la Terra es refereix amb aquesta dança de “faroleros”?
Per què diu que als pols els “faroleros” hi treballaven només dos cops l’any?

1.5- El nostre Cel

En un altre fragment del llibre, més endavant diu:

“ Por la noche mirarás las estrellas. No te puedo mostrar dónde se encuentra la mía, porque mi casa es muy pequeña. Será mejor así. Mi estrella será para ti una de las estrellas. Entonces te agradará mirar todas las estrellas”.

Ara cercarem informació sobre les estrelles en la següent web( pregúntale a un astrónomo) per respondre aquestes pregunes:

Què són les estrelles?
Per què tenen llum pròpia?
La lluna és una estrella? Per què?
Què són les constel·lacions?
Quina és l’estrella que sempre assenyala al nord? I a quina constel·lació pertany?
El Sol és l’estrella més gran? Per què?
Per què les estrelles fan panpallugues?
Només “surten” a la nit les estrelles?

Les constel·lacions

En aquesta pàgina web veurem què són les constel·lacions i la relació que tenen amb el zodíac.

A la següent web podràs veure tot el cel i anar-lo movent amb les seues estrelles i constel·lacions.

TASCA 4:

Heu de triar una constel·lació que us agradi, mirar de trobar informació sobre ella, la seva llegenda, dibuixar-la , posar-hi el nom de la constel·lació i les estrelles i informació interessant que hagis trobat. Ho haureu de presentar en un mural i després exposareu a la resta de la classe.

Aquí tens la web: Planetàrium interactiu

La Lluna

1.6- Curmetratges astronòmics.

Un dels planetes als quals hem intentat arribar és Mart i últimament s’hi han dedicat molts esforços i mitjans. De fet fa poc s’ha descobert que antigues erupcions volcàniques podrien haver omplert Mart d’aigua, creant un hàbitat favorable a la vida tal i com la coneixem.

Aquí us deixo un curtmetratge de ficció sobre Mart: