Obesitat, anorèxia i bulímia
Està clar que necessitem menjar, alimentar-nos i nodrir-nos . Però què passa quan una persona menja menys del necessari per viure?I si menja més del necessari?
Les persones podem patir diverses anomalies nutricionals com l’obesitat, l’anorèxia i la bulímia. L’obesitat consisteix en l’acumulació excessiva de greix en el cos i és una de les conseqüències de menjar en excés i de no fer exercici físic. L’obesitat obliga els pulmons, el cor, les articulacions i l’aparell digestiu a treballar més, la qual cosa fa que augmenti el risc de patir determinades malalties.
L’anorèxia es produeix quan una persona es nega a menjar adequadament per una por irracional a engreixar-se. Les persones afectades d’anorèxia tenen una percepció distorsionada de la mida i la forma dels seu cos i creuen que estan grasses.
La bulímia consisteix en una gran ansietat per menjar. Les persones afectades mengen tant com poden però per por d’engreixar-se es provoquen vòmits o prenen laxants i diürètics.
Tant l’anorèxia com la bulímia comporten problemes de desnutrició i debilitament general i tenen un important component psicològic.
Aquestes malalties de trastorn alimentari ens poden afectar sobretot durant l’adolescència, edat en la que també estem més pendents de les modes. La publicitat ens ven uns models ficticis que de vegades volem però no podem aconseguir.
És molt important estimar el nostre cos tal com és, acceptar-nos amb les nostres virtuts i defectes, mostrar-nos als altres i al món tal com som.
Aquest és un dels reptes, un de tants, que hem d’afrontar també en aquesta etapa tan desconcertant que és l’adolescència.
Enllaç a una web sobre les malaties de trastorn alimentàries
Us deixo aquí l’enllaç a l’article del bloc de la bilioteca ( Bucky, la teua bilioteca) que recomana llibres que parlen d’aquests trastorns:
http://blocs.xtec.cat/biblioweb/2012/10/31/les-noies-de-filferro/
No estic d’acord perquè els aliments porten elements químics i això perjudica a la salut i al benestar de les persones. Per una altra part, també penso que està bé que aliments que no podem menjar en unes èpoques sí es puguin en unes altres.
Jo crec que a part de que alguns aliments siguin bons o dolents, aquestes malalties, l’anorèxia i la bulímia, moltes persones la tenen per obsesionar-se amb el seu cos i pensar que diran els demés, molta gent ha mort per causa d’aquestes malalties, poden ser molt perilloses fins a la mort.
Estic d’acord amb Pablo, la gent (els adolescents) s’obessiona amb el seu físic, ja que els/ ens interessa el que la gent pensi de nosaltres, i també per podern-os sentir be quant ens sentim “agregats” a un grup, i amb el físic es la manera mes facil de afegir-nos. Per aixo la gent que te poc autostima te la tendencia de fer cas a la gent (negativament) que el/la entorna. L’anorexia es mes comuna entre les noies, ja que ens sentim insegures. Crec que necesitem que algu ens digui que ens hem de sentir bé amb nosaltres mateixos, que el important no es el fisic. Com diuen a la película de Disney: La Bella i la Béstia: la bellesa esta a l’interior.
Jo crec que tot això esta tot dins de la nostra ment perquè ens fixem molt amb el que pensen o diuen de nosaltres el amics i això fa que tinguem una obsessió amb el nostre físic perquè ens interessa més lo que pensin els altres que lo que pensem nosaltres mateixos del nostre físic, amb lo que ens diuen els altres comencem a agafar complexos i es pot acabar molt malament. Penso que les persones tindríem que pensar més en com ens veiem nosaltres i com ens veuen les persones que ens ajuden a estar bé, que no les persones que sol poden pensar jutjar-nos per com som físicament.
Realment, si ens paréssim a mirar un per un tots els aliments de que estan fets, penso que se’ns treurien les ganes de menjar, ja que mai ens podríem arribar a imaginar del que estan fets, per això, tot i que és cert que uns aliments tenen més relació amb que poguem arribar a la obesitat per exemple, tots els aliments tenen alguna part dolenta i insalubre per al nostre organisme excepte els productes naturals. Per això no podem dir que aquestes malalties estan causades pels aliments, ja que tot es psicològic, pretenem crear un ideal per al nostre cos (en el cas de malalties com l’anorèxia o la bulímia) o sinó el que passa és que ens tornem adictes als productes dolços que són els que solen portar més caloríes i greixos. Aquestes malalties sorgeixen quan pretenem arribar a ser algú que no som o simplement volem ser com algú per caure millor a un grup de gent, i ho intentem sense límits, però són coses molt difícils de controlar, ja que depén de la persona que t’hagi fica’t al cap la idea de estar prim/a, pots prendret’ho més o menys en serio, i pots acabar molt malament