Arxiu de la categoria: Social

LA CULTURA ÉS CREADA

Publicat el per
Respon

Sovint sentim que les coses són “així” o de tal “altra manera” perquè així ho marquen les tradicions, la cultura… En el Raval, el barri on treballo, aquesta idea és molt present entre la població del barri, tant mussulmans com no mussulmans. La veritat és que hi conviuen moltes cultures diferents, i tot i la riquesa que això suposa, és evident també que les tradicions de vegades acaben sent obstacles per a la convivència o l’adptació a la manera de fer d’aquí: que les nenes vagin a piscina, facin educació física, puguin anar de colònies… són activitats que moltes vegades les nenes no poden fer a causa de “la tradició o la cultura”.

Avui m’han passat el vídeo del Vijay Kumar, un exalumne i un intocable, una persona exclosa del sistema tradicional de castes de l’India, però que vol trencar amb aquest sistema perquè creu que perpetua les injustícies. És tota una lliçó i una demostració que les coses poden canviar i el motiu és fàcil d’entendre: les coses poden canviar perquè som els humans qui fem les tradicions i qui construïm la cultura.

Agraeixo al Vijay la seva valentia, és tot un exemple del que hem de fer: CONSTRUIR UNA NOVA SOCIETAT.

TAmbé és un orgull com a ex-mestra sentir-lo 🙂

INDIGNATS A 30 MINUTS

Publicat el per
2

L’exempel del vaixell és molt gràfic:

"Som com un vaixell on la majoria està a baix i uns quants estan a dalt amb les seves copes, però el vaixell està ple de forats i es va enfonsant. Mentre s’enfonsa la gent que està a dalt es queixa perquè el gel per la copa li arriba tard, però els de sota estan amb l’aigua fins al coll….. però tots estem en el mateix vaixell i això s’enfonsa"

PER QUÈ?

Publicat el per
1

Per què? Por qué? Why?… no, no sóc MOU. Ja sabem perquè ha guanyat el Barça.

Aquest post no vol parlar de futbol si no de les causes de la crisi. Poso a continuació les respostes a aquests "perquès" a partir d’enllaços i vídeos d’economistes com Arcadi Oliveras.

Sigui com sigui val la pena anar pensant en els motius per saber on estan le solucions.

AMB NOMS I COGNOMS: LES CAUSES DE LA CRISI

Arcadi Oliveres: “Causas y efectos de la crisis. Retos y Oportunidades”. XIV Jornadas de Economía Solidaria de REAS Aragón from REAS ARAGON on Vimeo.

NECESSITEM ALTERNATIVES, EN TENIM?

I tant que en tenim, aquests dos enllaços mostren quines són les alernatives a la crisi. I el vídeo de l’economista Arcadi Oliveras parla del decreixement com alternativa.

Alternatives a la crisi

Mercats socials

I COM? COM ES PODEN ACONSEGUIR LES ALTERNATIVES?

Stéphane Hessel ens ho diu molt clar… indignant-nos, resistint, no violència….creant!

WIKIACAMPADES

Publicat el per
1

Llegeixo avui a La Vanguardia un molt bon article de Manuel Castells: #Wikiacampades

Cito a continuació un paràgraf que crec que resumeix el sentit:

"Podrán salir de las plazas, para volver periódicamente a ellas, pero no saldrán de las redes sociales y de las mentes de quienes participan. Ya no están solasy han perdido el miedo. Porque descubrieron nuevas formas de organización, participación y movilización que desbordan los cauces tradicionales de los que una parte de la sociedad, y la mayoría de los jóvenes, desconfían. Partidos e instituciones tendrán que aprender a vivir con esta sociedad civil emergente. Si no, se irán vaciando desde dentro conforme los ciudadanos vayan pasando de las wikiacampadas a esa democracia en red aún por descubrir en una práctica colectiva que tiene su raíz en cada persona."

La prova aquesta nit amb la celebració de la copa d’Europa del Barça, tal com diu Castells: " La no violencia es un principio básico asumido por todos"

http://www.tv3.cat/3alacarta/videos/3550431

WIKIAM

CARTA AL SÍNDIC DE GREUGES

Publicat el per
Respon

Aquesta és una queixa formal al Síndic deGreuges sobre els esdeveniments que han succeït el passat 27 de maig a Catalunya i els que poden arribar a succeir.
Només s’ha d’entrar a la pàgina del Síndic i a continuació enviar la carta que s’adjunta o similar.Web del síndic: https://www.sindic.cat/ca/page.asp?id=90

Document o model de carta: https://docs.google.com/document/pub?id=1T010jHwZkNLoCUZvJXqr6dDnvBKgRpms8n1UwVpdQuw

ENCARA MÉS INDIGNACIÓ

Publicat el per
Respon

Aquest matí m’he llevat amb la notícia a la ràdio del desallotjament de la Plaça Catalunya. Al principi les notícies eren confoses, només es volia netejar la plaça? Però a mida que passava el temps era evident que era un desallotjament en tota regla.

Les imatges del que ha passat avui ho diuen tot:

Ara bé, el més important de tot, és que la resposta pacífica però ferma i contundent de tornar de nou a la Plaça han fet que la reivindicació tingui encara més força.

I és que la filosofia dels "INDIGNATS" és ben clara: l’esperança per sobre de l’exasperació, pensar en un món millor i lluitar per ell, fer xarxa i organitzar-se buscant alternatives….

Tot llegint a Hessel interpreto que en Felip Puig té forces actituds israelianes (entenguis el govern israelià que oprimeix als palestins és clar):

"He constatat, i no sóc l’únic, la reacció del govern israelià davant

el fet que cada divendres els ciutadans de Bil”id Van, sense llançar

pedres, sense utilitzar la força, fins al mur contra el qual protesten. Les

autoritats israelianes han qualificat aquesta marxa de “terrorisme noviolent”.

No està malament… Cal ser israelià per qualificar de terrorista

a la no-violència. Cal estar molest per l’eficàcia que té la

no-violència per suscitar el suport, la comprensió i la sustentació de

tots els adversaris de l’opressió."

La plaça torna a estar plena, la indignació és més gran i la resistència pacífica un lema per a tots i totes.

Cal que continuem lluitant. Per cert, si voleu demanar la dimissió d’en Felip Puig….

Aquesta és la resposta 🙂

INDIGNATS, INDIGNEM-NOS.. ORGANITZEM-NOS

Publicat el per
2


Avui
he estat a Plaça Catalunya. Tenia ganes de veure (i viure) de prop
l’ambient de l’acampada i compartir també la meva indignació.

Aquests
dies pels mitjans es parla molt d’aquest moviment, he sentit parlar a
favor i en contra, igual que els polítics: n’hi ha qui s’apunten al
carro, n’hi ha qui ho critiquen….

Sigui
com sigui val la pena explicar què està passant, més que res per
aquells que diuen que és un moviment que no té les idees clares, o
que no saben el que volen, o que volen tenir un maig…. com si tots
l’haguéssim tingut!

D’entrada
diré que és, com bé diuen els qui hi són a la plaça,un
moviment pacífic:

La
gent va amb els seus fills, s’improvisen jocs i espais per a nens i
nenes. També hi ha molta gent que va caminant tranquil.lament o que
en cercle (molts cercles!) es posen a xerrar i debatre. Hi ha
sobretot molta tranquil.litat.

També
es respira il.lusió… i no la del Mas del Polònia. Il.lusió
per pensar en una nova societat, pel canvi, per una transformació…
Tal com hem pogut llegir en el díptic d’avui:

“Estem
aquí perquè volem una nova societat que doni prioritat a la vida
per sobre per sobre dels interessos polítics i econòmics”.

Debat. Aquesta
és la gran paraula. Mentre vas passant per Plaça Catalunya et vas
trobant amb molts grups de gent, uns parlen de propostes, altres
organitzen, altres fan debats sobre el canvi… però tot amb molta
tranquil.litat.

Transformació.
No accepto als articulistes de torn que es troben amb la necessitat
d’etiquetar el que està passant. Només sabem que està començant i
que la capacitat de transformació dependrà de la quantitat de gent
que pugui recolzar el que està passant, o que ens poguem anar
sumant.

“Ens
uneix el malestar per unes vides precàries per les desigualtats,
però sobretot ens uneix una vocació de canvi.”

I
lluita, perquè cal lluitar i es pot fer pacíficament. Perquè
es pot fer aconseguint que les persones siguem les protagonistes de
la lluita i no d’altres que s’erigeixen com als nostres
representants,… personatges de l’espècie anomenada política i que
viuen amb una "pasta" considerable a partir de les nostre
retallades. Hi ha una frase que he sentit a Plaça Catalunya i que
crec que ens ha de fe reflexionar: “Ser alcalde no és un ofici, és
un servei”. Lluita i protagonisme són dos
conceptes que van del tot lligats al moviment 15-M, o acampadaBCN, o
democracia real ja…

“Apostem
perquè sigui la pròpia societat la protagonista d’aquest canvi”.

Després
d’haver-me passat per Plaça Catalunya me’n ric dels que encara
pensen que els que estan allà, no saben el que volen. Jo també ho
vull, ho vols tu?

Més
informació:

http://actuable.es/peticiones/urgente-exige-autoricen-concentracion-puerta-del-sol

http://www.ara.cat/societat/22-M-indignats-barcelona_0_484151903.html

http://acampadabcn.wordpress.com/

http://www.ustream.tv/channel/acampadosbcn

Voleu llegir el llibre "’anima" del que està passant?:

INDEPENDENTISME O DIGNITAT?

Publicat el per
1

Un mal negocio La Vanguardia
David García 18/11/2010

El aumento del independentismo en Catalunya no es casual ni responde a circunstancias difíciles de explicar.

Si dejamos las razones identitarias a un lado y nos centramos en el día a día, ¿quién puede defender el espolio que padecen todos los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes?

¿Quién puede defender que España robe a Catalunya 60 millones de euros al día a partir del déficit fiscal?Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el 58%?

¿Quién no querría ver aumentada la renta per cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviésemos seguridad social propia?

¿Quién puede defender que el "Ministerio de Cultura" haga un gasto anual por cada español de 47€ y por cada catalán sólo de 5€?

¿Quién querría viajar con el 40% de los trenes construidos por el Estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%?

¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo?

¿Quién puede defender que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya?

¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso?

Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto de el Prat, se inviertan 300 millones al de Barajas?

Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico periodo? ¿Se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español?

¿Se puede aceptar el agravio que hemos sufrido con el AVE? En Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198€ por andaluz, 894€ por madrileño, 574€ por aragonés y 407€ por castellanomanchego.

¿Se puede aceptar pagar peajes y más peajes?Con la dependencia de Catalunya con respecto a España nosotros los catalanes, independientemente de si nos sentimos españoles o catalanes, estamos perdiendo la oportunidad de vivir mejor. Estamos perdiendo la oportunidad de dar un futuro mejor a nuestros hijos.

España es un mal negocio a nivel cultural pero sobre todo a nivel económico, y lo es porque tratar a Catalunya como una colonia forma parte de su leitmotiv nacional.